Mostra 6é TIL Primària

6é PRIMA` RIA MOSTRA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024

A Bromera fa més de 35 anys que elaborem materials per a l’escola valenciana. Per això, els nostres llibres parteixen de la realitat de les aules valencianes i de l’entorn més pròxim. A més a més, ens preocupem per acompanyar professorat i alumnat davant de cada nou repte educatiu aportant una gran varietat de recursos i oferint formació continuada. Algunes de les persones que han participat en l’elaboració dels materials didàctics LOMLOE de Bromera són: Lorena Alcaide Martí, Sonia Aldea Oñate, Mariló Álvarez Sanchis, Mar Aranda Garcia, Alejandro Archilés Quintana, Ana Arnau Orts, Àngela Ballester Muñoz, Joaquina Barba Plaza, Andrea Bella Català, Gisela Benavent Cors, Isabel Bixquert Grau, Antonio Caldés Garrido, Sonia Camarasa Canet, Carla Cano Giménez, Laura Capsir Maíques, Maria Belén Clari Ahulló, Gema de Jesús Climent Estrela, Andreu Collado Garcia, Natàlia Espert Gràcia, Maria Faubel Portolés, Víctor Manuel Fernández Beltrán, Maria Ferrandis Marco, Eduard Ferrando Cuenca, Raquel Ferrer Llinares, Josep Antoni Fluixà Vivas, Josep Francés Giménez, Àngela Francés Herrero, Llúcia Garrido Rodrigáñez, Benjamín Garzón García, Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà, Josep Gregori Soler, Teresa Gregori Soler, Anna Guaita Crespo, Felip Gumbau Morera, Enric Iborra Posadas, Adrian Iborra Puig, Carlos Jiménez Martínez, Gemma Jiménez Martínez, Bàrbara Lacuesta Gàndara, M. Teresa Lairón Martínez, Elisa Lluch Girbés, Enric Lluch Girbés, Santi López García, Ana Maria López Ortí, Gonçal López-Pampló Rius, Urbà Lozano Rovira, Carmen Madramany Pérez, Kiko Martín Alcaide, Miguel Martínez Pérez, Maria Pilar Maza Gorriz, Paula Miguel Vázquez, Jaume Miquel Peidró, Xavier Miralles Martínez, Laura Montero Sierra, Natxo Moral Reig, David Morell Llinares, Dolores Moreno Lozano, Javier Muñoz Pla, Marta Murciano Hernández, Marco Aurelio Oca Barba, Vicent Pardo Peris, José Pastor Arnau, Cristina Pavón López, Elisa Peciña Descals, Natxo Peidro Torres, Inés Pelegero Martínez, Manuela Picazo Tadeo, Joaquín Piqueres Sánchez, Carla Pla Sanchis, Alba Prat Soler, Maria Rodríguez Orts, Juan José Ruiz Cortina, Xavi Ruiz Ros, Ana Sánchez García, Pau Sanchis Ferrer, Raquel Sanchis Garrigues, Loles Sanjuán Juárez, Mar Segura Martínez, Enric Senabre Carbonell, David Such Aparicio, Elena Talens Ortí, Mercè Tortajada Vegas, M. Carme Trescolí Trescolí, Josep Vallés Giménez, Vicent Valls Rodríguez, Jesús Vila Piera, Vicente Vilana Taix i Maria Viu Rodríguez. 6é PRIMA` RIA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024

Projecte Fèrtil El llibre que teniu a les mans inclou una mostra del Projecte Fèrtil, la proposta de Bromera per a les àrees de Valencià, Lengua, Coneixement del Medi i Matemàtiques. El Projecte Fèrtil situa l’alumnat en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge, s’ha fet seguint les línies mestres de la LOMLOE i s’adapta a la realitat de les aules valencianes. Com a eixos vertebradors de cada llibre, s’inclouen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, amb la finalitat de promoure entre els xiquets i les xiquetes actituds responsables davant la degradació del medi ambient, la diversitat personal i cultural, la detecció de situacions de desigualtat i exclusió, la resolució pacífica de conflictes i la utilització dels recursos digitals i tecnològics d’una manera ètica. Els materials es basen en el desplegament de situacions d’aprenentatge que contextualitzen els sabers bàsics i activen les actituds i les destreses necessàries per a afrontar els reptes de la societat actual. D’eixa manera, apostem per una educació competencial i un aprenentatge significatiu que permeta a l’alumnat desenvolupar al màxim el seu potencial. Els professionals que han participat en el Projecte Fèrtil són docents en actiu que han treballat en coordinació amb el nostre Departament Didàctic, format per persones amb una llarga trajectòria en la creació i el disseny de material educatiu. Quines són les claus del Projecte Fèrtil? Tractament integrat de llengües El tractament integrat de llengües (TIL) permet evitar duplicitats, de manera que els continguts comuns dels currículums de les àrees de Valencià i Castellà no es tracten en el mateix moment ni en el mateix grau de profunditat. A més a més, se’n remarquen les semblances i les diferències, cosa que permet a l’alumnat establir connexions i transferir coneixements entre llengües. Combinació de treball individual i col·laboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnat amb perfils diferents i millora les destreses socials, com ara la competència comunicativa, la capacitat d’arribar a acords o la construcció compartida del coneixement. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els sabers bàsics del currículum, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn. Per això hi ha una selecció acurada de coneixements essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge. Interdisciplinarietat Encara que els sabers s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. Per això el Projecte Fèrtil aposta per trobar punts de connexió a través dels textos, les activitats i les situacions d’aprenentatge i fomenta el tractament integrat de llengua i contingut (TILC). Atenció a la diversitat A fi de seguir ampliant l’oferta de materials vinculats al disseny universal de l’aprenentatge (DUA), oferim el nostre Portal d’Atenció a la Diversitat, on trobaràs tot tipus de recursos complementaris, i també material fotocopiable, amb propostes de diferents nivells de dificultat.

Què trobaràs en aquesta mostra? Per a cada matèria hem preparat una seqüència didàctica del llibre de l’alumnat, una unitat de guia de recursos didàctics, un exemple d’atenció a la diversitat basat en el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) i un model d’avaluació. Els llibres del Projecte Fèrtil compten amb una llicència digital allotjada en Blinklearning, disponible per a 2 anys, que inclou, a més de tots els recursos digitals, ferramentes de gestió per a l’aula. Una gran varietat de recursos per a l’alumnat i el professorat Quaderns per a reforçar els sabers bàsics (opcionals) Dossier amb recursos per al treball cooperatiu Portal d’atenció a la diversitat Rebost digital amb activitats autocorrectives i gamificació Vídeos de producció pròpia Recursos fotocopiables d’atenció a la diversitat Models d’avaluació Rúbriques d’avaluació competencial Llicència digital amb entorn virtual d’aprenentatge Guia del professorat i programació d’aula (LOMLOE) I, a més a més: ISBN: 978-84-1358-462-1 ISBN: 978-84-1358-461-4

Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí) Centres educatius pel clima. Una guia per a l’acció educativa en temps de crisi climàtica (Joan Buades) O bé visualitza les sessions de formació en línia en el nostre canal de YouTube: «Programació LOMLOE», amb Xavier Lozano «Introducció a l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí «Resultats de l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí Descobreix els materials de suport al professorat que hem elaborat per a acompanyar-te en la implantació de la LOMLOE a l’aula

6é PRIMA` RIA VALENCIA` TIL Tractament Integrat de Llengües 6é VALENCIÀ

Bromera col·labora amb: El llibre Valencià 6 TIL, per a sisé d’Educació Primària, és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic de Bromera i recull els ensenyaments mínims i les orientacions metodològiques de la legislació educativa vigent. Redacció Xavier Miralles Direcció editorial Josep Gregori Coordinació editorial i disseny de continguts Teresa Gregori i David Morell Coordinació digital Teresa Gregori Correcció lingüística Andrea Bella, Sonia Camarasa, Bàrbara Lacuesta, Xavier Ruiz, Pau Sanchis i Raquel Sanchis Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Jorge Collado, Susana Fraguas i Noèlia Pérez Disseny gràfic i coberta Carles Barrios Il·lustracions Lluís Cadafalch Fotografies Arxiu Bromera i Shutterstock Recursos audiovisuals Lucía Aibar, Nelo Gómez, Victoria Mínguez, Iolanda Muñoz, Ramon Rodenas i Laura Valero Aquest llibre incorpora els canvis ortogràfics aprovats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el juny de 2018. La reproducció de fragments d’obres artístiques en aquest manual es fa amb finalitats didàctiques, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. A causa de la naturalesa dinàmica d’internet, el Grup Bromera no es fa responsable dels canvis o les modificacions en les adreces i els continguts dels llocs web als quals remet aquest llibre. Amb l’objectiu de garantir l’adequació de les adreces electròniques d’aquesta publicació, el Grup Bromera utilitza un sistema de gestió que redirigeix les URL que hi apareixen amb finalitat didàctica. El Grup Bromera declina qualsevol responsabilitat pels continguts o la informació que puguen contindre. Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. ©Edicions Bromera Av. Areners, s/n (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: PSG 1a edició: abril, 2023 ISBN: 978-84-1358-429-4 DL: ???????????????? El libre Valencià 6 TIL, per a sisé d’Educació Primària, és una obra col·lectiva elabor da p l Departam nt Didàctic de Bromera i recull ls ensenyaments mínims i les orientacions metodològiques de la legislació educativa vigent. Redacció Xavier Miralles Dir cció ditorial Josep Gregori R vi ió didàct ca i d sseny de continguts David Morell Coordinació editorial Teresa Gregori Corr cció lingüíst ca Andrea Bella, Sonia Camarasa, Bàrbara Lacuesta, Xavier Ruiz, Pau Sanchis i Raquel Sanchis Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografi i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Jorge Collado, Susana Fraguas i Noèlia Pérez Diss ny g àfic i coberta Carles Barrios Il·lu tr cions Lluís Cadafalch Fotografies Arxiu Bromera i Shutterstock Re ursos udiovisuals Lucía Aibar, Nelo Gómez, Victoria Mínguez, Iolanda Muñoz, Ramon Rodenas i Laura Valero Aquest llibre incorpora els canvis ortogràfics aprovats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el juny de 2018. La reproducc ó d fragments d’obr s artístiqu s en aquest ma ual s fa amb finalitats didàctiques, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. A causa de la naturalesa dinàmica d’internet, el Grup Bromera no es f respons ble de s canvis o es modificacions en es adreces i els contingut d ls llocs w b als quals remet quest llibre. Amb l’objecti de garantir l’adequació de les adr ces electròn ques d’aquesta pub c ció, el Grup Bromera utilitza un sistema de gestió que redir geix les URL que hi apareixen amb finalitat didàctica. El Grup Bromera declina qualsevol responsabilitat pels continguts o la informació que puguen contindre. R serv t tots els drets. Està totalment prohibida la reprodu ció otal o parcial d’ questa publicació per qualsevol mitjà o procedime , siga lectrònic o mecànic, mitjançant fotocò ia, així com la distribució d’exemplars mitj nçant lloguer o p éstec públic, s n e l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. ©Edicio s Bromera Av. Areners, s/n (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: PSG 1a edició: abril, 2023 ISBN: 978-84-1358-429-4 6é VALENCIÀ

ÍNDEX DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES 1. Això de créixer ....................................................................................................................... 10 2. Trau la llengua ....................................................................................................................... 26 3. Quina por! ...................................................................................................................................... 42 4. El patrimoni arquitectònic ............................................................................... 58 5. Una agenda atapeïda ................................................................................................ 76 6. Persones que estimem ........................................................................................... 92 7. Viure en harmonia ..................................................................................................... 108 8. M’entens? . ................................................................................................................................ 124 9. Viatges sostenibles ................................................................................................... 142 10. Amb rigor .................................................................................................................................... 158 11. Fam zero . ...................................................................................................................................... 174 12. Volem la pau ........................................................................................................................ 190 Banc d’activitats digitals en línia (disponible amb llicència digital). Activitats amb recurs sonor (accessible mitjançant llicència digital). L’activitat inclou un vídeo relacionat (disponible amb llicència digital). Activitats pensades especialment per a treballar en parella. Activitats pensades especialment per a treballar en equip. Activitats que treballen principalment la competència oral. Treball de temes transversals o relacionats amb altres matèries. Activitats que es resolen a partir de l’observació d’imatges. Activitats de comprensió. Treball de l’educació emocional i l’educació en valors. Seccions avaluables amb la rúbrica d'avaluació competencial. Les activitats d’aquest llibre s’han de fer en un quadern a banda. Els espais inclosos en les activitats són merament indicatius i tenen una finalitat didàctica. 6é VALENCIÀ

1 AIXÒ DE CRÉIXER Ens preguntem • Què sabeu sobre la regla o la menstruació? • Penseu que s’ha d’explicar només a les xiques o als xics també? Raoneu la resposta. Regla núm. 1 Estàs a punt d’entrar en un lloc on DUES LOSERS t’explicarem com portem això de CRÉIXER. De vegades ho portem bé, i altres vegades, francament MALAMENT. BENVINGUDA! Em dic Telma, m’agraden els còmics (sobretot si hi ha superheroïnes), les galletes farcides de nata i els gats. I hui m’ha vingut la regla. Ho repetisc per si de cas no ho has entés bé: HUI M’HA VINGUT LA REGLA! En realitat, m’ho repetisc a mi mateixa, a veure si així m’entra al cap. Trobe que és una gran injustícia i que soc la persona amb menys sort del món. Hui que faig onze anys, m’ha de vindre la regla? En quina mena d’univers passa una cosa així? En quina altra vida vaig fer tant de mal a algú perquè el karma em tracte així ara? T’explique com ha sigut perquè estigues preparada. Ahir a la nit, abans d’anar-me’n a dormir, molt nerviosa perquè hui és el meu aniversari i això sempre mola, vaig anar al lavabo a fer pipí i vaig veure que tenia unes taquetes marrons a les braguetes. Vaig pensar que potser havia sigut un d’aquells pets que venen amb acompanyament. Què passa? No puc parlar de pets? Ja m’aniràs coneixent. No tinc pèls a la llengua, jo, i tant de bo no els hi tinguera ningú perquè així ens explicaríem les coses tal com són. Els pets fan pudor i la regla és un rotllo. És així. El cas és que no li vaig donar importància, vaig posar les braguetes a la roba bruta i me’n vaig anar a dormir. Aquest matí no tenia cap taca. La mare m’ha despertat a primera hora cantant-me per molts anys, el pare m’ha omplit de besos i la meua gata Gamora semblava que entenguera que hui era el meu dia especial i se m’ha assegut a la falda tota enroscada durant l’esmorzar. La vida era meravellosa, el sol lluïa al cel, me n’he anat a l’insti. A l’hora del pati he anat al lavabo i gairebé tinc un infart. Tenia les braguetes tacades. Bé, no era una cosa terrible, però definitivament no era un pet amb acompanyament. Ara vaig arrere en el temps i t’explique que des de l’estiu passat la mare m’obliga a portar una compresa a la motxilla de l’insti, una altra a la de gimnàstica, una altra a la de manualitats..., i em va fer un tutorial molt exhaustiu, que no m’interessava gens ni mica, de com es col·loca aquest artefacte. Així que, bé, he d’agrair a la mare que fora tan previsora, perquè si no aquest matí jo m’hauria col·lapsat. No t’enganyaré, he sentit, en aquest ordre, fàstic, vergonya i tristesa. He tingut ganes de plorar. Volia estar amb la mare en aquell moment. Et seré encara més sincera, he plorat. M’estava posant la compresa i plorava. Quin espectacle. I per acabar-ho d’empitjorar, la meua millor amiga, Chloé, ha començat a colpejar a la porta. –Telma, què fas? T’estem esperant. No volia eixir, perquè Chloé segur que m’ho notaria. Tenim una comunicació interna molt especial. Sense parlar-nos ja sabem el que ens direm. I pensava que no estava preparada per a explicar-li allò en aquell moment. Ja sé que no he de tindre vergonya per la regla, que és una cosa natural i bla, bla, bla. Però la veritat és que no en volia parlar amb ningú i em sentia avergonyida. M’he torcat les llàgrimes, he eixit com la xica forta i poderosa que soc..., i quan he vist Chloé he tornat a esclatar en plors. Idoia Iribertegui. Regla núm. 1. Bromera (adaptació) 12 13 ESCOLTEM I PARLEM 1 LLEGIM I COMPRENEM 1 6. Per què penseu que és important parlar sobre la regla? 7. Feu una pluja d’idees de tabús i supersticions que coneixeu i, després, raoneu per què són falses creences. 2. Escolteu l’àudio i comenteu els dubtes. 3. Quins són alguns dels mites sobre la menstruació que heu escoltat en l’àudio? En sabeu d’altres? 4. Amb quin fet històric relaciona Anna Sàlvia el tabú de la menstruació? 5. Per què afirma el doctor que durant la regla una dona es pot quedar embarassada? 1. Relacioneu cada terme amb el seu significat. òvul • compresa • hormona • pubertat • • Període de la vida en el qual tenen lloc els canvis morfològics i fisiològics que manifesten l’aptitud per a la reproducció i el pas a la vida adulta. • Substància produïda per una glàndula que, transportada per la sang, actua sobre algun òrgan del cos, excitant-lo, inhibint-lo o regulant-lo. • Tira de cel·lulosa o d’un material similar que s’usa per a absorbir el fluix menstrual de la dona. • Cèl·lula reproductora femenina que, fecundada per una de masculina, passa a ser l’embrió d’un nou ésser. 7. Què faríeu vosaltres si estiguéreu en el lloc de Telma? Expliqueu-ho i poseu exemples de situacions paregudes a les de la lectura. 8. Què li ha d’agrair Telma a sa mare? T’ha passat alguna vegada que ta mare o ton pare t’han advertit d’alguna cosa i després ha passat? Conta la teua experiència. 9. La vergonya és una de les emocions bàsiques. Com reconeixeu quan teniu vergonya? Què feu per a superar-la i sentir-vos millor? 2. Què li ha passat a Telma? 3. En quin dia especial per a Telma ocorren els fets? 4. Què vol dir la paraula losers? I karma? A quins idiomes pertanyen? En parella, trobeu un equivalent en valencià per a cada una. 5. Què significa «No tindre pèls a la llengua»? a) Tindre la llengua neta. b) Parlar correctament, sense fer botiges ni cànters. c) Dir les coses com són. 6. Per què penses que s’ha posat a plorar Telma? 1. Fixa’t en la coberta del llibre. A quin públic penses que va adreçat? © Il·lustracions: Idoia Iribertegui 14 15 PENSEM PENSEM 1 1 La comunicació i les llengües 3. Centra’t ara en aquest fragment i fes les activitats que hi ha a continuació. 1. Contesta breument. Quina diferència hi ha entre text i paràgraf? I entre enunciat i paraula? Una paraula és un conjunt de sons (en textos orals) o de lletres (en textos escrits) que representa un concepte. Les paraules s’agrupen en enunciats, que són les unitats mínimes de comunicació amb sentit complet. Si l’enunciat conté un verb conjugat, es diu oració. Si no en conté, es diu frase. Els enunciats, al seu torn, es poden agrupar entre si de manera estructurada per a transmetre un sentit global i resoldre una necessitat comunicativa específica: narrar uns fets, descriure un objecte, donar unes instruccions, defendre una opinió, predir el que passarà, etc. Aquesta agrupació d’enunciats es diu text i n’hi ha d’orals i d’escrits. Els textos escrits es poden dividir en unes parts més menudes, els paràgrafs, que se separen entre si per mitjà del punt i a part i expressen idees diferents. 2. Observa la lectura inicial i respon. • Quants paràgrafs té? • Quantes paraules té el paràgraf més curt? • Identifica dues frases i dues oracions. Així que, bé, he d’agrair a la mare que fora tan previsora, perquè si no, aquest matí jo m’hauria col·lapsat. No t’enganyaré, he sentit, en aquest ordre, fàstic, vergonya i tristesa. He tingut ganes de plorar. Volia estar amb la mare en aquell moment. Et seré encara més sincera, he plorat. M’estava posant la compresa i plorava. Quin espectacle. a) Resumeix de la manera més breu possible cada un dels enunciats del paràgraf. b) Resumeix el paràgraf sencer amb una oració. c) Quina relació observes entre el resum dels enunciats i el del paràgraf? 4. Acordeu en parelles quina és la finalitat comunicativa del text inicial. 5. Agafeu un diccionari, trieu 25 paraules de tota classe (noms, adjectius, verbs, adverbis, preposicions, articles...) i construïu tantes oracions com pugueu. Teniu cinc minuts! 6. Poseu en comú les oracions de cada grup i intenteu construir amb elles diversos paràgrafs que esdevinguen en un text. 7. Busqueu informació sobre el futurisme i les avantguardes literàries del segle xx i compareu les activitats 5 i 6 amb l’«escriptura automàtica» i les «paraules en llibertat». Respectaven les convencions que hem estudiat respecte a la paraula, l’enunciat, el paràgraf i el text? Per què penses que ho feien? Quantes paraules conté el teu text? Vint-i-quatre, i quantes oracions té el teu últim paràgraf? COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Activació dels coneixements previs de l’alumnat. Lectura i àudio que introdueixen situacions d'aprenentatge relacionades amb els ODS o amb temes transversals. Treball exhaustiu de la competència comunicativa oral. Comprensió lectora amb activitats d’observació, reflexió i treball de les emocions i els valors. Repàs pràctic de les regles ortogràfiques, parant atenció a les especificitats del valencià. Reflexió gramatical, per a conéixer l’estructura de la llengua. 6é VALENCIÀ

ll l·l 16 17 SEGUIM LES NORMES 1 SEGUIM LES NORMES 1 La ele doble i la ele geminada La ele geminada segueix algunes regularitats que ens poden ajudar a escriure correctament les paraules que la porten: • S’escriuen amb ele geminada moltes paraules que comencen per al·l-, col·l- o il·l- (al·lucinant, col·lecció, il·lusió). • També moltes de les que acaben en -el·la o -il·la (aquarel·la, clorofil·la). • Moltes paraules que duen ele doble tenen una parella culta que s’escriu amb ele geminada, com ara aixella → axil·la, corall → coral·lí, cristall → cristal·lí o metall → metàl·lic. La ele doble, que trobem en paraules com meravellosa o llàgrimes, és un dígraf, ja que les dues lletres que el formen representen un únic so. Es pronuncia amb l’ajuda del paladar (com la g davant de e, i o la ny) i el seu so és diferent del de les eles que el formen. El dígraf ll i el seu so també existeixen en castellà, tot i que la seua dicció s’està perdent, com passa en valencià. Cuidem-la! D’altra banda, la ele geminada, que trobem en paraules com col·locar i col·lapsat, és una lletra composta per dues eles separades mitjançant un punt volat (·). El seu so equival a la suma de les dues eles que la formen, encara que també s’accepta la pronúncia com una sola ele. El valencià la manté per a recordar l’origen llatí de la paraula. El castellà, en canvi, no té aquesta grafia. 1. Busqueu en el diccionari deu paraules que continguen ele doble i deu que continguen ele geminada. ele doble (ll) ele geminada (l·l) 2. Trieu les dues paraules de cada tipus que us agraden més i poseu-les en comú amb la resta de la classe. 3. Pronuncieu de manera acurada cada una de les paraules de la columna de la ele doble. Pareu atenció a apegar la llengua al paladar quan feu el so de la ll. 4. Heu observat alguna regularitat en les paraules amb l·l? Intenteu establir una regla general. 5. Amb l’ajuda del diccionari, corregeix les paraules que no estiguen ben escrites. a) Intel·ligent, intel·ligència, inteligible, intel·lectual. b) Cancelar, cancel·lació, cancelleria, cancellera. c) Mil·ler, milèsima, milímetre, mil·lió. d) il·legal, llei, il·legalitzar, llegalitzar. 6. Com que en valencià moltes paraules comencen per ll, a voltes usem aquesta grafia quan no toca. Per exemple, en paraules cultes. Tria la forma normativa i usa-la en una frase. literatura/lliteratura lògica/llògica legítim/llegítim limitar/llimitar línia/llínia longitud/llongitud 7. Escriu el dictat següent. • Revisa el text en la versió digital i anota: –Faltes que has comés perquè no coneixies la paraula. –Faltes que has comés perquè no recordaves com s’escrivia la paraula. • Anota cinc paraules amb ele geminada que vulgues recordar. Dictat 18 19 ENS DIVERTIM LLEGINT ENS DIVERTIM LLEGINT 1 1 1. Mireu i llegiu el fullet. • Quina és la intenció de la infografia? • Quins elements gràfics (colors, formes, tipografies...) us criden l’atenció? 2. Marca verdader o fals. V F Cal canviar periòdicament l’hora de practicar esport. Cal beure molta aigua. Una bona dieta ajuda a estar sans. El son és un remei fantàstic perquè la ment es recupere del treball diari. «Actitud positiva!» és una campanya americana per a vendre més. 3. Relaciona les imatges següents, que podrien pertànyer a una infografia, amb els textos més adients. a) b) c) d) 1) Les flors són un regal diferent i original, ofereix bellesa natural a qui més estimes. 2) Al nostre parc natural està prohibit arrancar plantes. 3) En aquesta zona hi ha vegetació d’especial interés botànic. 4) Per una ciutat més sana i bonica, planta flors al balcó o a la terrassa. 4. Busqueu infografies per l’escola, les institucions públiques o privades de la vostra localitat o per internet i trieu-ne una per cada equip. Pengeu-les en el tauler de suro de la classe i presenteu-les a la resta a partir d’aquest guió: a) Digueu quin és el tema general sobre el qual ens parla la infografia. b) Assenyaleu quins elements gràfics us criden l’atenció i per què. c) Indiqueu raonadament quina relació hi ha entre les imatges i els textos. d) Expliqueu quina intenció té la infografia. e) Informeu sobre qui és l’autor o autora. f) Acordeu a qui penseu que va dirigida. g) Opineu sobre la qualitat de la infografia en funció de la claredat de la informació, l’adequació al públic i el disseny gràfic. 20 21 ESCRIVIM ESCRIVIM 1 1 El fullet informatiu 1. Llig i observa el tríptic següent. En acabant, respon a les preguntes. El fullet informatiu és un text que té la funció d’informar sobre algun assumpte concret d’una manera clara, breu i senzilla i amb l’ajuda d’imatges. S’usa habitualment en campanyes publicitàries o com a element que proporciona informació sobre un lloc, un esdeveniment o temes diversos (salut, medi ambient, oci, àmbit cultural, etc.). Les parts d’un fullet informatiu són: • El títol. • Apartats o seccions, amb subtítols i imatges relacionades. • Informació sobre el contacte, lloc, etc. • A qui va adreçat el fullet? • Sobre què informa? • Quina funció tenen les imatges? • Transmet la informació d’una manera clara i senzilla? Posa exemples. • Hi ha alguna informació d’interés que no estiga directament relacionada amb el tema del tríptic? 2. Expliqueu en què s’assembla i en què es diferencia la publicitat comercial i la publicitat institucional. Quan acabeu, poseu en comú amb la resta de classe les idees més rellevants. 3. Relaciona els noms dels diferents tipus de fullets informatius segons el format. • Díptic, quan té el format d’un full doblegat per la meitat. • Quadríptic, si té la dimensió d’un full plegat en quatre parts iguals. • Full volant, si té la mida d’una quartilla. • Tríptic, si la grandària és la d’un full doblegat en tres parts iguals. 4. Dissenyeu un full volant que done a conéixer els diferents mètodes d’higiene personal que poden usar les xiques durant el període. No oblideu les característiques del fullet informatiu que hem vist. 5. Arxiva una còpia del fullet en el teu portafolis. 22 23 EN EQUIP! 1 DESCOBRIM PARAULES 1 La sinonímia i l’antonímia La sessió informativa 1. Creeu un fullet informatiu sobre els canvis en la pubertat. Podeu fer-lo manualment o amb l’ajuda d’algun programa informàtic. Mireu que cada grup trie un format diferent. 1. Trieu el format del fullet i planifiqueu els materials que necessitareu. 2. Penseu els diferents rols que podeu fer i repartiu-vos les tasques: buscar informació, redactar els textos, aportar imatges, corregir els textos, maquetar el fullet, etc. 3. Mediteu sobre quin aspecte voleu informar (per exemple: les funcions dels òrgans sexuals, l’embaràs, canvis físics en xics, canvis en xiques, mites i falses creences, etc.). 4. Rumieu un títol atractiu que done pistes sobre el tema que tractareu. 5. Prepareu una introducció breu que resumisca tot allò que comunicareu. 6. Busqueu informació i elaboreu textos curts que expliquen o instruïsquen sobre els diferents aspectes que heu decidit tractar. No oblideu el procés de redacció: 1) amb el que hem llegit i sabem, planifiquem el que volem escriure; 2) després, redactem els textos del fullet, 3) i per últim, corregim el que hem escrit. 7. Busqueu o creeu imatges o dibuixos suggestius per a acompanyar els textos. 8. Organitzeu els textos i les imatges segons el format que heu elegit (díptic, tríptic o quadríptic). Primer, feu-ne un esborrany, i després de corregir-lo, passeu-lo en net. 9. No oblideu les dades de contacte (vostres o d’alguna entitat real o inventada que treballe el tema de la pubertat i el sexe) i, si cal, afegiu algun contacte de caràcter general sobre la salut. 2. Organitzeu una sessió informativa sobre els canvis en la pubertat per als companys de cinqué, en la qual repartireu els vostres fullets com a complement. Les paraules que tenen un significat igual o molt paregut s’anomenen sinònimes. Les paraules que signifiquen el contrari s’anomenen antònimes. 1. Corregiu el text següent usant sinònims de les paraules destacades. El fullet informatiu s’acompanya generalment d’imatges. Aquestes imatges estan relacionades amb la informació que dona el text. En general, es tracta d’imatges que mostren d’una forma visual allò que s’explica per escrit, de manera que a colp d’ull ens quedem amb les idees més importants. • Per què és important la sinonímia a l’hora d’elaborar un text? 2. Localitzeu els antònims intrusos entre els sinònims de cada mot. 3. Amb cartolines de la mida d’un naip, cada membre del grup escriurà un sinònim d’una mateixa paraula. Quan ajunteu totes les cartes dels grups, tindreu una baralla de sinònims amb la qual jugar al joc de les famílies. Fabriqueu tantes baralles com grups hi ha a l’aula i organitzeu un campionat de cartes. Calent: ardent, ardorós, bascós, càlid, calorós, gèlid, canicular, sufocant, tòrrid, tropical, xafogós, cru. Lleugera: aèria, delicada, feixuga, etèria, evanescent, gasosa, ingràvida, pesant, llastada, lleu, vaporosa, volàtil. Bonica: afavorida, agraciada, atractiva, bella, lletja, ben plantada, bufona, malcarada, esvelta, graciosa, guapa, polida, templada, desplaent. Feliç: compungit, alegre, cofoi, content, eufòric, joiós, ufà, apesarat, ufanós. COM ÉS AQUEST LLIBRE? Repàs pràctic de les regles ortogràfiques, parant atenció a les especificitats del valencià. Foment de la lectura a partir de textos literaris i no literaris. Reptes o tasques cooperatives molt senzilles, per a posar en pràctica les competències. Activitats de consolidació («Recordem») i d’autoavaluació amb rúbriques («Ens avaluem»). Pràctiques d’escriptura pautades i de complexitat creixent. 6é VALENCIÀ

QUADRE DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS ODS Llegim i comprenem Escoltem i parlem Pensem Seguim les normes Ens divertim llegint Escrivim Descobrim paraules En equip! (Repte) 1 Salut i benestar Regla núm. 1 (Idoia Iribertegui) Compartir les preocupacions sobre la pubertat El text, el paràgraf, l’oració i la paraula La l·l i la ll La infografia El fullet informatiu La sinonímia i l’antonímia El fullet sobre els canvis en la pubertat 2 Reducció de les desigualtats Contes subsaharians. Guia didàctica (E-krea) Identificar els prejudicis lingüístics L’arrel i la desinència La h L’editorial L’article d’opinió La polisèmia i l’homonímia El lapbook sobre llengües poc conegudes 3 Igualtat de gènere Malsons (Anne Fine) Parlar de les nostres pors Les classes de noms p/b, t/d, c/g al final de paraula El decàleg Els consells Les paraules primitives i les derivades El concurs de relats de terror 4 Aliança pels objectius El tresor perdut (Jesús Cortés) Valorar l’arqueologia com a patrimoni de la humanitat Els determinants numerals El guionet La notícia El reportatge Les paraules compostes Els tresors del nostre poble 5 Educació de qualitat Abril a casa (Àfrica Hurtado) Debatre sobre les extraescolars Els determinants quantitatius Les lletres compostes L’agenda cultural L’agenda Els neologismes i els estrangerismes Les activitats extraescolars 6 Vida aquàtica Un estiu de lluna plena (Teresa Broseta) Expressar sentiments sobre la família L’adverbi: tipus i funcions Les grafies x, tx, i ig El cartell La descripció de persones Les paraules genuïnes Els relats de fantasia 6é VALENCIÀ Consulta com organitzem el TIL en el Projecte Fèrtil

QUADRE DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS ODS Llegim i comprenem Escoltem i parlem Pensem Seguim les normes Ens divertim llegint Escrivim Descobrim paraules En equip! (Repte) 7 Treball decent i creixement econòmic Filstrup (Julve i Copons) Prendre decisions ètiques Les preposicions L’accentuació dels diftongs i dels hiats El còmic La tira còmica Les onomatopeies Les auques sobre bons hàbits socials 8 Ciutats i comunitats sostenibles La tribu enmig de la muntanya (Irene Zurrón) Apreciar la riquesa lingüística del valencià Les conjuncions L’accent diacrític Els diàlegs El xat Les locucions i les frases fetes El vocabulari de frases fetes 9 Energia assequible i no contaminant Missió Transsilvània (Jacobo Feijóo) Parlar sobre la petjada de carboni del transport i el turisme L’oració: subjecte i predicat. Les classes d’oracions La dièresi La fitxa d’un edifici històric La guia de viatge Els refranys Els refranys que salvem 10 Indústria, innovació i infraestructures La lluna es va formar molt més ràpid del que es creia (CCMA) Informar amb objectivitat L’estructura del subjecte. L’estructura del predicat L’apòstrof en els pronoms febles L’article de divulgació La divulgació científica Les sigles i les abreviatures Els fenòmens quotidians 11 Fam zero Els menjadors socials Parlar de la fam en el món El complement directe i l’indirecte El guió llarg La recepta La recepta El canvi de significat La recollida d’aliments 12 Pau, justícia i institucions sòlides La xiqueta que volia arribar a la pau (Adrián Novella) Suggerir accions per a resoldre conflictes El complement circumstancial Les cometes i els parèntesis L’obra de teatre El diàleg teatral Les paraules tabú i els eufemismes El llenguatge discriminatori 6é VALENCIÀ

SITUACIONS D’APRENENTATGE DEL 1r TRIMESTRE Seqüència 2 Seqüència 1 Pàg. 26 Llegim informació sobre algunes llengües africanes. Unes llengües són més importants que altres? Pàg. 10 A Telma li ha baixat la regla per primera vegada. Coneixes els termes relacionats amb la menstruació? Pàg. 39 Hi ha llengües que estan en perill d’extinció. Com podeu donar a conéixer les llengües minoritàries? Pàg. 23 Creeu un fullet informatiu sobre els canvis en la pubertat. Us atreviu a fer-ne una sessió informativa per a la classe de cinqué? Pàg. 29 De segur que alguna vegada heu escoltat dir que hi ha llengües que sonen millor que altres. Rebatem els prejudicis lingüístics? Pàg. 13 Escoltem una entrevista sobre mites relacionats amb la regla. Per què penseu que és important parlar sobre la regla? Pàg. 34 Maria ens parla sobre la importància que té la lectura en els xiquets i les xiquetes. Com sabeu que es tracta d’una opinió personal? Pàg. 18 Llegim recomanacions per a mantindre hàbits saludables a casa. Quins elements de la infografia us criden l’atenció? SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL REPTE O TASCA FINAL REPTE O TASCA FINAL 1 1 4 4 2 2 3 3 6é VALENCIÀ

SITUACIONS D’APRENENTATGE DEL 1r TRIMESTRE Seqüència 4 Seqüència 3 Pàg. 42 Imogen arriba a una escola nova i Melanie l’ajudarà a sentir-se bé. Com s’ha de rebre un company o companya nou? Pàg. 58 El puig del Corb forma part del patrimoni, però corre perill. Què és un tresor arqueològic? Pàg. 55 Les enquestes diuen que les xiques lligen més llibres que els xics. Com fomentaríeu la lectura per a igualar aquestes dades? Pàg. 71 Voleu donar a conéixer el patrimoni cultural, natural i artístic del vostre poble? Sabreu muntar un reportatge sobre els tresors de la vostra localitat? Pàg. 45 La igualtat de gènere encara no és una realitat en la nostra societat. Com podríeu conscienciar les persones perquè adopten un comportament igualitari? Pàg. 61 Han trobat un autèntic tresor medieval al castell de Montsoriu. Sabeu identificar les parts de la notícia sobre el tresor? SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL REPTE O TASCA FINAL REPTE O TASCA FINAL 1 1 3 3 2 2 6é VALENCIÀ

A l’hora del pati he anat al lavabo i gairebé tinc un infart. Tenia les braguetes tacades. Bé, no era una cosa terrible, però definitivament no era un pet amb acompanyament. Ara vaig arrere en el temps i t’explique que des de l’estiu passat la mare m’obliga a portar una compresa a la motxilla de l’insti, una altra a la de gimnàstica, una altra a la de manualitats..., i em va fer un tutorial molt exhaustiu, que no m’interessava gens ni mica, de com es col·loca aquest artefacte. Així que, bé, he d’agrair a la mare que fora tan previsora, perquè si no aquest matí jo m’hauria col·lapsat. No t’enganyaré, he sentit, en aquest ordre, fàstic, vergonya i tristesa. He tingut ganes de plorar. Volia estar amb la mare en aquell moment. Et seré encara més sincera, he plorat. M’estava posant la compresa i plorava. Quin espectacle. I per acabar-ho d’empitjorar, la meua millor amiga, Chloé, ha començat a colpejar a la porta. –Telma, què fas? T’estem esperant. No volia eixir, perquè Chloé segur que m’ho notaria. Tenim una comunicació interna molt especial. Sense parlar-nos ja sabem el que ens direm. I pensava que no estava preparada per a explicar-li allò en aquell moment. Ja sé que no he de tindre vergonya per la regla, que és una cosa natural i bla, bla, bla. Però la veritat és que no en volia parlar amb ningú i em sentia avergonyida. M’he torcat les llàgrimes, he eixit com la xica forta i poderosa que soc..., i quan he vist Chloé he tornat a esclatar en plors. Idoia Iribertegui. Regla núm. 1. Bromera (adaptació) 6é VALENCIÀ

12 LLEGIM I COMPRENEM 1 7. Què faríeu vosaltres si estiguéreu en el lloc de Telma? Expliqueu-ho i poseu exemples de situacions paregudes a les de la lectura. 8. Què li ha d’agrair Telma a sa mare? T’ha passat alguna vegada que ta mare o ton pare t’han advertit d’alguna cosa i després ha passat? Conta la teua experiència. 9. La vergonya és una de les emocions bàsiques. Com reconeixeu quan teniu vergonya? Què feu per a superar-la i sentir-vos millor? 2. Què li ha passat a Telma? 3. En quin dia especial per a Telma ocorren els fets? 4. Què vol dir la paraula losers? I karma? A quins idiomes pertanyen? En parella, trobeu un equivalent en valencià per a cada una. 5. Què significa «No tindre pèls a la llengua»? a) Tindre la llengua neta. b) Parlar correctament, sense fer botiges ni cànters. c) Dir les coses com són. 6. Per què penses que s’ha posat a plorar Telma? 1. Fixa’t en la coberta del llibre. A quin públic penses que va adreçat? 6é VALENCIÀ

13 ESCOLTEM I PARLEM 1 6. Per què penseu que és important parlar sobre la regla? 7. Feu una pluja d’idees de tabús i supersticions que coneixeu i, després, raoneu per què són falses creences. 2. Escolteu l’àudio i comenteu els dubtes. 3. Quins són alguns dels mites sobre la menstruació que heu escoltat en l’àudio? En sabeu d’altres? 4. Amb quin fet històric relaciona Anna Sàlvia el tabú de la menstruació? 5. Per què afirma el doctor que durant la regla una dona es pot quedar embarassada? 1. Relacioneu cada terme amb el seu significat. òvul • compresa • hormona • pubertat • • Període de la vida en el qual tenen lloc els canvis morfològics i fisiològics que manifesten l’aptitud per a la reproducció i el pas a la vida adulta. • Substància produïda per una glàndula que, transportada per la sang, actua sobre algun òrgan del cos, excitant-lo, inhibint-lo o regulant-lo. • Tira de cel·lulosa o d’un material similar que s’usa per a absorbir el fluix menstrual de la dona. • Cèl·lula reproductora femenina que, fecundada per una de masculina, passa a ser l’embrió d’un nou ésser. © Il·lustracions: Idoia Iribertegui 6é VALENCIÀ

14 PENSEM 1 La comunicació i les llengües 1. Contesta breument. Quina diferència hi ha entre text i paràgraf? I entre enunciat i paraula? Una paraula és un conjunt de sons (en textos orals) o de lletres (en textos escrits) que representa un concepte. Les paraules s’agrupen en enunciats, que són les unitats mínimes de comunicació amb sentit complet. Si l’enunciat conté un verb conjugat, es diu oració. Si no en conté, es diu frase. Els enunciats, al seu torn, es poden agrupar entre si de manera estructurada per a transmetre un sentit global i resoldre una necessitat comunicativa específica: narrar uns fets, descriure un objecte, donar unes instruccions, defendre una opinió, predir el que passarà, etc. Aquesta agrupació d’enunciats es diu text i n’hi ha d’orals i d’escrits. Els textos escrits es poden dividir en unes parts més menudes, els paràgrafs, que se separen entre si per mitjà del punt i a part i expressen idees diferents. 2. Observa la lectura inicial i respon. • Quants paràgrafs té? • Quantes paraules té el paràgraf més curt? • Identifica dues frases i dues oracions. Quantes paraules conté el teu text? Vint-i-quatre, i quantes oracions té el teu últim paràgraf? 6é VALENCIÀ

15 PENSEM 1 3. Centra’t ara en aquest fragment i fes les activitats que hi ha a continuació. Així que, bé, he d’agrair a la mare que fora tan previsora, perquè si no, aquest matí jo m’hauria col·lapsat. No t’enganyaré, he sentit, en aquest ordre, fàstic, vergonya i tristesa. He tingut ganes de plorar. Volia estar amb la mare en aquell moment. Et seré encara més sincera, he plorat. M’estava posant la compresa i plorava. Quin espectacle. a) Resumeix de la manera més breu possible cada un dels enunciats del paràgraf. b) Resumeix el paràgraf sencer amb una oració. c) Quina relació observes entre el resum dels enunciats i el del paràgraf? 4. Acordeu en parelles quina és la finalitat comunicativa del text inicial. 5. Agafeu un diccionari, trieu 25 paraules de tota classe (noms, adjectius, verbs, adverbis, preposicions, articles...) i construïu tantes oracions com pugueu. Teniu cinc minuts! 6. Poseu en comú les oracions de cada grup i intenteu construir amb elles diversos paràgrafs que esdevinguen en un text. 7. Busqueu informació sobre el futurisme i les avantguardes literàries del segle xx i compareu les activitats 5 i 6 amb l’«escriptura automàtica» i les «paraules en llibertat». Respectaven les convencions que hem estudiat respecte a la paraula, l’enunciat, el paràgraf i el text? Per què penses que ho feien? 6é VALENCIÀ

ll l·l 16 SEGUIM LES NORMES 1 La ele doble i la ele geminada La ele doble, que trobem en paraules com meravellosa o llàgrimes, és un dígraf, ja que les dues lletres que el formen representen un únic so. Es pronuncia amb l’ajuda del paladar (com la g davant de e, i o la ny) i el seu so és diferent del de les eles que el formen. El dígraf ll i el seu so també existeixen en castellà, tot i que la seua dicció s’està perdent, com passa en valencià. Cuidem-la! D’altra banda, la ele geminada, que trobem en paraules com col·locar i col·lapsat, és una lletra composta per dues eles separades mitjançant un punt volat (·). El seu so equival a la suma de les dues eles que la formen, encara que també s’accepta la pronúncia com una sola ele. El valencià la manté per a recordar l’origen llatí de la paraula. El castellà, en canvi, no té aquesta grafia. 1. Busqueu en el diccionari deu paraules que continguen ele doble i deu que continguen ele geminada. ele doble (ll) ele geminada (l·l) 2. Trieu les dues paraules de cada tipus que us agraden més i poseu-les en comú amb la resta de la classe. 3. Pronuncieu de manera acurada cada una de les paraules de la columna de la ele doble. Pareu atenció a apegar la llengua al paladar quan feu el so de la ll. 4. Heu observat alguna regularitat en les paraules amb l·l? Intenteu establir una regla general. 6é VALENCIÀ

17 SEGUIM LES NORMES 1 La ele geminada segueix algunes regularitats que ens poden ajudar a escriure correctament les paraules que la porten: • S’escriuen amb ele geminada moltes paraules que comencen per al·l-, col·l- o il·l- (al·lucinant, col·lecció, il·lusió). • També moltes de les que acaben en -el·la o -il·la (aquarel·la, clorofil·la). • Moltes paraules que duen ele doble tenen una parella culta que s’escriu amb ele geminada, com ara aixella → axil·la, corall → coral·lí, cristall → cristal·lí o metall → metàl·lic. 5. Amb l’ajuda del diccionari, corregeix les paraules que no estiguen ben escrites. a) Intel·ligent, intel·ligència, inteligible, intel·lectual. b) Cancelar, cancel·lació, cancelleria, cancellera. c) Mil·ler, milèsima, milímetre, mil·lió. d) il·legal, llei, il·legalitzar, llegalitzar. 6. Com que en valencià moltes paraules comencen per ll, a voltes usem aquesta grafia quan no toca. Per exemple, en paraules cultes. Tria la forma normativa i usa-la en una frase. literatura/lliteratura lògica/llògica legítim/llegítim limitar/llimitar línia/llínia longitud/llongitud 7. Escriu el dictat següent. • Revisa el text en la versió digital i anota: –Faltes que has comés perquè no coneixies la paraula. – Faltes que has comés perquè no recordaves com s’escrivia la paraula. • Anota cinc paraules amb ele geminada que vulgues recordar. Dictat 6é VALENCIÀ

18 ENS DIVERTIM LLEGINT 1 6é VALENCIÀ

19 ENS DIVERTIM LLEGINT 1 1. Mireu i llegiu el fullet. • Quina és la intenció de la infografia? • Quins elements gràfics (colors, formes, tipografies...) us criden l’atenció? 2. Marca verdader o fals. V F Cal canviar periòdicament l’hora de practicar esport. Cal beure molta aigua. Una bona dieta ajuda a estar sans. El son és un remei fantàstic perquè la ment es recupere del treball diari. «Actitud positiva!» és una campanya americana per a vendre més. 3. Relaciona les imatges següents, que podrien pertànyer a una infografia, amb els textos més adients. a) b) c) d) 1) Les flors són un regal diferent i original, ofereix bellesa natural a qui més estimes. 2) Al nostre parc natural està prohibit arrancar plantes. 3) En aquesta zona hi ha vegetació d’especial interés botànic. 4) Per una ciutat més sana i bonica, planta flors al balcó o a la terrassa. 4. Busqueu infografies per l’escola, les institucions públiques o privades de la vostra localitat o per internet i trieu-ne una per cada equip. Pengeu-les en el tauler de suro de la classe i presenteu-les a la resta a partir d’aquest guió: a) Digueu quin és el tema general sobre el qual ens parla la infografia. b) Assenyaleu quins elements gràfics us criden l’atenció i per què. c) Indiqueu raonadament quina relació hi ha entre les imatges i els textos. d) Expliqueu quina intenció té la infografia. e) Informeu sobre qui és l’autor o autora. f) Acordeu a qui penseu que va dirigida. g) Opineu sobre la qualitat de la infografia en funció de la claredat de la informació, l’adequació al públic i el disseny gràfic. 6é VALENCIÀ

bromera.com

Made with FlippingBook

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=