ll l·l 16 17 SEGUIM LES NORMES 1 SEGUIM LES NORMES 1 La ele doble i la ele geminada La ele geminada segueix algunes regularitats que ens poden ajudar a escriure correctament les paraules que la porten: • S’escriuen amb ele geminada moltes paraules que comencen per al·l-, col·l- o il·l- (al·lucinant, col·lecció, il·lusió). • També moltes de les que acaben en -el·la o -il·la (aquarel·la, clorofil·la). • Moltes paraules que duen ele doble tenen una parella culta que s’escriu amb ele geminada, com ara aixella → axil·la, corall → coral·lí, cristall → cristal·lí o metall → metàl·lic. La ele doble, que trobem en paraules com meravellosa o llàgrimes, és un dígraf, ja que les dues lletres que el formen representen un únic so. Es pronuncia amb l’ajuda del paladar (com la g davant de e, i o la ny) i el seu so és diferent del de les eles que el formen. El dígraf ll i el seu so també existeixen en castellà, tot i que la seua dicció s’està perdent, com passa en valencià. Cuidem-la! D’altra banda, la ele geminada, que trobem en paraules com col·locar i col·lapsat, és una lletra composta per dues eles separades mitjançant un punt volat (·). El seu so equival a la suma de les dues eles que la formen, encara que també s’accepta la pronúncia com una sola ele. El valencià la manté per a recordar l’origen llatí de la paraula. El castellà, en canvi, no té aquesta grafia. 1. Busqueu en el diccionari deu paraules que continguen ele doble i deu que continguen ele geminada. ele doble (ll) ele geminada (l·l) 2. Trieu les dues paraules de cada tipus que us agraden més i poseu-les en comú amb la resta de la classe. 3. Pronuncieu de manera acurada cada una de les paraules de la columna de la ele doble. Pareu atenció a apegar la llengua al paladar quan feu el so de la ll. 4. Heu observat alguna regularitat en les paraules amb l·l? Intenteu establir una regla general. 5. Amb l’ajuda del diccionari, corregeix les paraules que no estiguen ben escrites. a) Intel·ligent, intel·ligència, inteligible, intel·lectual. b) Cancelar, cancel·lació, cancelleria, cancellera. c) Mil·ler, milèsima, milímetre, mil·lió. d) il·legal, llei, il·legalitzar, llegalitzar. 6. Com que en valencià moltes paraules comencen per ll, a voltes usem aquesta grafia quan no toca. Per exemple, en paraules cultes. Tria la forma normativa i usa-la en una frase. literatura/lliteratura lògica/llògica legítim/llegítim limitar/llimitar línia/llínia longitud/llongitud 7. Escriu el dictat següent. • Revisa el text en la versió digital i anota: –Faltes que has comés perquè no coneixies la paraula. –Faltes que has comés perquè no recordaves com s’escrivia la paraula. • Anota cinc paraules amb ele geminada que vulgues recordar. Dictat 18 19 ENS DIVERTIM LLEGINT ENS DIVERTIM LLEGINT 1 1 1. Mireu i llegiu el fullet. • Quina és la intenció de la infografia? • Quins elements gràfics (colors, formes, tipografies...) us criden l’atenció? 2. Marca verdader o fals. V F Cal canviar periòdicament l’hora de practicar esport. Cal beure molta aigua. Una bona dieta ajuda a estar sans. El son és un remei fantàstic perquè la ment es recupere del treball diari. «Actitud positiva!» és una campanya americana per a vendre més. 3. Relaciona les imatges següents, que podrien pertànyer a una infografia, amb els textos més adients. a) b) c) d) 1) Les flors són un regal diferent i original, ofereix bellesa natural a qui més estimes. 2) Al nostre parc natural està prohibit arrancar plantes. 3) En aquesta zona hi ha vegetació d’especial interés botànic. 4) Per una ciutat més sana i bonica, planta flors al balcó o a la terrassa. 4. Busqueu infografies per l’escola, les institucions públiques o privades de la vostra localitat o per internet i trieu-ne una per cada equip. Pengeu-les en el tauler de suro de la classe i presenteu-les a la resta a partir d’aquest guió: a) Digueu quin és el tema general sobre el qual ens parla la infografia. b) Assenyaleu quins elements gràfics us criden l’atenció i per què. c) Indiqueu raonadament quina relació hi ha entre les imatges i els textos. d) Expliqueu quina intenció té la infografia. e) Informeu sobre qui és l’autor o autora. f) Acordeu a qui penseu que va dirigida. g) Opineu sobre la qualitat de la infografia en funció de la claredat de la informació, l’adequació al públic i el disseny gràfic. 20 21 ESCRIVIM ESCRIVIM 1 1 El fullet informatiu 1. Llig i observa el tríptic següent. En acabant, respon a les preguntes. El fullet informatiu és un text que té la funció d’informar sobre algun assumpte concret d’una manera clara, breu i senzilla i amb l’ajuda d’imatges. S’usa habitualment en campanyes publicitàries o com a element que proporciona informació sobre un lloc, un esdeveniment o temes diversos (salut, medi ambient, oci, àmbit cultural, etc.). Les parts d’un fullet informatiu són: • El títol. • Apartats o seccions, amb subtítols i imatges relacionades. • Informació sobre el contacte, lloc, etc. • A qui va adreçat el fullet? • Sobre què informa? • Quina funció tenen les imatges? • Transmet la informació d’una manera clara i senzilla? Posa exemples. • Hi ha alguna informació d’interés que no estiga directament relacionada amb el tema del tríptic? 2. Expliqueu en què s’assembla i en què es diferencia la publicitat comercial i la publicitat institucional. Quan acabeu, poseu en comú amb la resta de classe les idees més rellevants. 3. Relaciona els noms dels diferents tipus de fullets informatius segons el format. • Díptic, quan té el format d’un full doblegat per la meitat. • Quadríptic, si té la dimensió d’un full plegat en quatre parts iguals. • Full volant, si té la mida d’una quartilla. • Tríptic, si la grandària és la d’un full doblegat en tres parts iguals. 4. Dissenyeu un full volant que done a conéixer els diferents mètodes d’higiene personal que poden usar les xiques durant el període. No oblideu les característiques del fullet informatiu que hem vist. 5. Arxiva una còpia del fullet en el teu portafolis. 22 23 EN EQUIP! 1 DESCOBRIM PARAULES 1 La sinonímia i l’antonímia La sessió informativa 1. Creeu un fullet informatiu sobre els canvis en la pubertat. Podeu fer-lo manualment o amb l’ajuda d’algun programa informàtic. Mireu que cada grup trie un format diferent. 1. Trieu el format del fullet i planifiqueu els materials que necessitareu. 2. Penseu els diferents rols que podeu fer i repartiu-vos les tasques: buscar informació, redactar els textos, aportar imatges, corregir els textos, maquetar el fullet, etc. 3. Mediteu sobre quin aspecte voleu informar (per exemple: les funcions dels òrgans sexuals, l’embaràs, canvis físics en xics, canvis en xiques, mites i falses creences, etc.). 4. Rumieu un títol atractiu que done pistes sobre el tema que tractareu. 5. Prepareu una introducció breu que resumisca tot allò que comunicareu. 6. Busqueu informació i elaboreu textos curts que expliquen o instruïsquen sobre els diferents aspectes que heu decidit tractar. No oblideu el procés de redacció: 1) amb el que hem llegit i sabem, planifiquem el que volem escriure; 2) després, redactem els textos del fullet, 3) i per últim, corregim el que hem escrit. 7. Busqueu o creeu imatges o dibuixos suggestius per a acompanyar els textos. 8. Organitzeu els textos i les imatges segons el format que heu elegit (díptic, tríptic o quadríptic). Primer, feu-ne un esborrany, i després de corregir-lo, passeu-lo en net. 9. No oblideu les dades de contacte (vostres o d’alguna entitat real o inventada que treballe el tema de la pubertat i el sexe) i, si cal, afegiu algun contacte de caràcter general sobre la salut. 2. Organitzeu una sessió informativa sobre els canvis en la pubertat per als companys de cinqué, en la qual repartireu els vostres fullets com a complement. Les paraules que tenen un significat igual o molt paregut s’anomenen sinònimes. Les paraules que signifiquen el contrari s’anomenen antònimes. 1. Corregiu el text següent usant sinònims de les paraules destacades. El fullet informatiu s’acompanya generalment d’imatges. Aquestes imatges estan relacionades amb la informació que dona el text. En general, es tracta d’imatges que mostren d’una forma visual allò que s’explica per escrit, de manera que a colp d’ull ens quedem amb les idees més importants. • Per què és important la sinonímia a l’hora d’elaborar un text? 2. Localitzeu els antònims intrusos entre els sinònims de cada mot. 3. Amb cartolines de la mida d’un naip, cada membre del grup escriurà un sinònim d’una mateixa paraula. Quan ajunteu totes les cartes dels grups, tindreu una baralla de sinònims amb la qual jugar al joc de les famílies. Fabriqueu tantes baralles com grups hi ha a l’aula i organitzeu un campionat de cartes. Calent: ardent, ardorós, bascós, càlid, calorós, gèlid, canicular, sufocant, tòrrid, tropical, xafogós, cru. Lleugera: aèria, delicada, feixuga, etèria, evanescent, gasosa, ingràvida, pesant, llastada, lleu, vaporosa, volàtil. Bonica: afavorida, agraciada, atractiva, bella, lletja, ben plantada, bufona, malcarada, esvelta, graciosa, guapa, polida, templada, desplaent. Feliç: compungit, alegre, cofoi, content, eufòric, joiós, ufà, apesarat, ufanós. COM ÉS AQUEST LLIBRE? Repàs pràctic de les regles ortogràfiques, parant atenció a les especificitats del valencià. Foment de la lectura a partir de textos literaris i no literaris. Reptes o tasques cooperatives molt senzilles, per a posar en pràctica les competències. Activitats de consolidació («Recordem») i d’autoavaluació amb rúbriques («Ens avaluem»). Pràctiques d’escriptura pautades i de complexitat creixent. 6é VALENCIÀ
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=