1 AIXÒ DE CRÉIXER Ens preguntem • Què sabeu sobre la regla o la menstruació? • Penseu que s’ha d’explicar només a les xiques o als xics també? Raoneu la resposta. Regla núm. 1 Estàs a punt d’entrar en un lloc on DUES LOSERS t’explicarem com portem això de CRÉIXER. De vegades ho portem bé, i altres vegades, francament MALAMENT. BENVINGUDA! Em dic Telma, m’agraden els còmics (sobretot si hi ha superheroïnes), les galletes farcides de nata i els gats. I hui m’ha vingut la regla. Ho repetisc per si de cas no ho has entés bé: HUI M’HA VINGUT LA REGLA! En realitat, m’ho repetisc a mi mateixa, a veure si així m’entra al cap. Trobe que és una gran injustícia i que soc la persona amb menys sort del món. Hui que faig onze anys, m’ha de vindre la regla? En quina mena d’univers passa una cosa així? En quina altra vida vaig fer tant de mal a algú perquè el karma em tracte així ara? T’explique com ha sigut perquè estigues preparada. Ahir a la nit, abans d’anar-me’n a dormir, molt nerviosa perquè hui és el meu aniversari i això sempre mola, vaig anar al lavabo a fer pipí i vaig veure que tenia unes taquetes marrons a les braguetes. Vaig pensar que potser havia sigut un d’aquells pets que venen amb acompanyament. Què passa? No puc parlar de pets? Ja m’aniràs coneixent. No tinc pèls a la llengua, jo, i tant de bo no els hi tinguera ningú perquè així ens explicaríem les coses tal com són. Els pets fan pudor i la regla és un rotllo. És així. El cas és que no li vaig donar importància, vaig posar les braguetes a la roba bruta i me’n vaig anar a dormir. Aquest matí no tenia cap taca. La mare m’ha despertat a primera hora cantant-me per molts anys, el pare m’ha omplit de besos i la meua gata Gamora semblava que entenguera que hui era el meu dia especial i se m’ha assegut a la falda tota enroscada durant l’esmorzar. La vida era meravellosa, el sol lluïa al cel, me n’he anat a l’insti. A l’hora del pati he anat al lavabo i gairebé tinc un infart. Tenia les braguetes tacades. Bé, no era una cosa terrible, però definitivament no era un pet amb acompanyament. Ara vaig arrere en el temps i t’explique que des de l’estiu passat la mare m’obliga a portar una compresa a la motxilla de l’insti, una altra a la de gimnàstica, una altra a la de manualitats..., i em va fer un tutorial molt exhaustiu, que no m’interessava gens ni mica, de com es col·loca aquest artefacte. Així que, bé, he d’agrair a la mare que fora tan previsora, perquè si no aquest matí jo m’hauria col·lapsat. No t’enganyaré, he sentit, en aquest ordre, fàstic, vergonya i tristesa. He tingut ganes de plorar. Volia estar amb la mare en aquell moment. Et seré encara més sincera, he plorat. M’estava posant la compresa i plorava. Quin espectacle. I per acabar-ho d’empitjorar, la meua millor amiga, Chloé, ha començat a colpejar a la porta. –Telma, què fas? T’estem esperant. No volia eixir, perquè Chloé segur que m’ho notaria. Tenim una comunicació interna molt especial. Sense parlar-nos ja sabem el que ens direm. I pensava que no estava preparada per a explicar-li allò en aquell moment. Ja sé que no he de tindre vergonya per la regla, que és una cosa natural i bla, bla, bla. Però la veritat és que no en volia parlar amb ningú i em sentia avergonyida. M’he torcat les llàgrimes, he eixit com la xica forta i poderosa que soc..., i quan he vist Chloé he tornat a esclatar en plors. Idoia Iribertegui. Regla núm. 1. Bromera (adaptació) 12 13 ESCOLTEM I PARLEM 1 LLEGIM I COMPRENEM 1 6. Per què penseu que és important parlar sobre la regla? 7. Feu una pluja d’idees de tabús i supersticions que coneixeu i, després, raoneu per què són falses creences. 2. Escolteu l’àudio i comenteu els dubtes. 3. Quins són alguns dels mites sobre la menstruació que heu escoltat en l’àudio? En sabeu d’altres? 4. Amb quin fet històric relaciona Anna Sàlvia el tabú de la menstruació? 5. Per què afirma el doctor que durant la regla una dona es pot quedar embarassada? 1. Relacioneu cada terme amb el seu significat. òvul • compresa • hormona • pubertat • • Període de la vida en el qual tenen lloc els canvis morfològics i fisiològics que manifesten l’aptitud per a la reproducció i el pas a la vida adulta. • Substància produïda per una glàndula que, transportada per la sang, actua sobre algun òrgan del cos, excitant-lo, inhibint-lo o regulant-lo. • Tira de cel·lulosa o d’un material similar que s’usa per a absorbir el fluix menstrual de la dona. • Cèl·lula reproductora femenina que, fecundada per una de masculina, passa a ser l’embrió d’un nou ésser. 7. Què faríeu vosaltres si estiguéreu en el lloc de Telma? Expliqueu-ho i poseu exemples de situacions paregudes a les de la lectura. 8. Què li ha d’agrair Telma a sa mare? T’ha passat alguna vegada que ta mare o ton pare t’han advertit d’alguna cosa i després ha passat? Conta la teua experiència. 9. La vergonya és una de les emocions bàsiques. Com reconeixeu quan teniu vergonya? Què feu per a superar-la i sentir-vos millor? 2. Què li ha passat a Telma? 3. En quin dia especial per a Telma ocorren els fets? 4. Què vol dir la paraula losers? I karma? A quins idiomes pertanyen? En parella, trobeu un equivalent en valencià per a cada una. 5. Què significa «No tindre pèls a la llengua»? a) Tindre la llengua neta. b) Parlar correctament, sense fer botiges ni cànters. c) Dir les coses com són. 6. Per què penses que s’ha posat a plorar Telma? 1. Fixa’t en la coberta del llibre. A quin públic penses que va adreçat? © Il·lustracions: Idoia Iribertegui 14 15 PENSEM PENSEM 1 1 La comunicació i les llengües 3. Centra’t ara en aquest fragment i fes les activitats que hi ha a continuació. 1. Contesta breument. Quina diferència hi ha entre text i paràgraf? I entre enunciat i paraula? Una paraula és un conjunt de sons (en textos orals) o de lletres (en textos escrits) que representa un concepte. Les paraules s’agrupen en enunciats, que són les unitats mínimes de comunicació amb sentit complet. Si l’enunciat conté un verb conjugat, es diu oració. Si no en conté, es diu frase. Els enunciats, al seu torn, es poden agrupar entre si de manera estructurada per a transmetre un sentit global i resoldre una necessitat comunicativa específica: narrar uns fets, descriure un objecte, donar unes instruccions, defendre una opinió, predir el que passarà, etc. Aquesta agrupació d’enunciats es diu text i n’hi ha d’orals i d’escrits. Els textos escrits es poden dividir en unes parts més menudes, els paràgrafs, que se separen entre si per mitjà del punt i a part i expressen idees diferents. 2. Observa la lectura inicial i respon. • Quants paràgrafs té? • Quantes paraules té el paràgraf més curt? • Identifica dues frases i dues oracions. Així que, bé, he d’agrair a la mare que fora tan previsora, perquè si no, aquest matí jo m’hauria col·lapsat. No t’enganyaré, he sentit, en aquest ordre, fàstic, vergonya i tristesa. He tingut ganes de plorar. Volia estar amb la mare en aquell moment. Et seré encara més sincera, he plorat. M’estava posant la compresa i plorava. Quin espectacle. a) Resumeix de la manera més breu possible cada un dels enunciats del paràgraf. b) Resumeix el paràgraf sencer amb una oració. c) Quina relació observes entre el resum dels enunciats i el del paràgraf? 4. Acordeu en parelles quina és la finalitat comunicativa del text inicial. 5. Agafeu un diccionari, trieu 25 paraules de tota classe (noms, adjectius, verbs, adverbis, preposicions, articles...) i construïu tantes oracions com pugueu. Teniu cinc minuts! 6. Poseu en comú les oracions de cada grup i intenteu construir amb elles diversos paràgrafs que esdevinguen en un text. 7. Busqueu informació sobre el futurisme i les avantguardes literàries del segle xx i compareu les activitats 5 i 6 amb l’«escriptura automàtica» i les «paraules en llibertat». Respectaven les convencions que hem estudiat respecte a la paraula, l’enunciat, el paràgraf i el text? Per què penses que ho feien? Quantes paraules conté el teu text? Vint-i-quatre, i quantes oracions té el teu últim paràgraf? COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Activació dels coneixements previs de l’alumnat. Lectura i àudio que introdueixen situacions d'aprenentatge relacionades amb els ODS o amb temes transversals. Treball exhaustiu de la competència comunicativa oral. Comprensió lectora amb activitats d’observació, reflexió i treball de les emocions i els valors. Repàs pràctic de les regles ortogràfiques, parant atenció a les especificitats del valencià. Reflexió gramatical, per a conéixer l’estructura de la llengua. 6é VALENCIÀ
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=