1 15 1 LA DIGESTIÓ A la boca, les dents trituren els aliments i la llengua els mescla amb la saliva que han produït les glàndules salivals. Així es forma el bol alimentari. 1 La llengua impulsa el bol alimentari, que passa per la faringe i l’esòfag fins a arribar a l’estómac. 2 3 4 5 A l’estómac, esmesclen els aliments amb els sucsgàstrics que ajuden a triturar el bol formant una pasta anomenada quim. El quim arriba a l’intestí prim, on es mescla amb la bilis secretada pel fetge i el suc pancreàtic del pàncrees i es forma el quil, un líquid que es pot absorbir per les vellositats de l’intestí prim. D’aquesta manera, els nutrients arriben a la sang. L’intestí gros és la part final del tub digestiu i s’encarrega de compactar les substàncies que no s’han absorbit i formar la matèria fecal. Aquesta passa pel recte i s’expulsa a l’exterior a través de l’anus. Sabies que…? Els sucs gàstrics poden eliminar bacteris roïns dels aliments i virus en pocs minuts, de manera que eviten algunes malalties al nostre cos. 4. Per què penseu que primer ens ixen les dents de llet? 5. En què es diferencien el quim i el quil? 6. Mira el vídeo i esbrina per què s’hi afirma que l’estómac és el segon cervell del cos. • Quines expressions hi fan referència? Solucions de la pàgina 14 1. Boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros, recte i anus. 2. La pell. / Mantindre la temperatura corporal, actuar com a barrera de defensa contra les radiacions ultraviolades, protegir-nos d’agents externs tòxics i detectar la temperatura, la pressió, la vibració... 3. El fetge secreta bilis, que permet transportar substàncies de rebuig i descompondre greixos en l’intestí prim durant la digestió. Produeix colesterol i proteïnes que permeten transportar greixos per tot el cos. D’altra banda, en el pàncrees, els enzims que secreta la glàndula exocrina ajuden a descompondre els carbohidrats, els greixos, les proteïnes i els àcids en el duodé, i la glàndula endocrina secreta la insulina i el glucagó, que regulen la concentració de glucosa. Solucions de la pàgina 15 4. Perquè els xiquets no tenen la boca prou gran com per a acollir directament les dents permanents. 5. El quim es forma a l’estómac i el quil ho fa a l’intestí prim. El quim és la pasta en què es converteix el bol alimentari pels sucs gàstrics, mentre que el quil és el líquid en què es transforma el quim per l’acció de la bilis i el suc pancreàtic. 6. Perquè les parets de l’estómac i de l’intestí tenen tantes neurones i transmissors com la medul·la espinal, encara que la majoria de les sensacions les percebem en l’estómac, i que aquestes neurones conformen un sistema nerviós autònom, l’entèric; per tant, es pot dir que és l’òrgan sensorial més gran del cos i que manté una comunicació constant amb el cervell per mitjà del nervi vague. • Per a treballar la digestió, seria interessant disposar d’una làmina mural explicativa dels òrgans que intervenen en el procés, o bé d’un vídeo en què s’explique la funció i el viatge dels aliments des de la boca fins a l’anus, com aquest que suggerim. • Podem treballar l’activitat 5 amb l’estructura d’aprenentatge cooperatiu 1-2-4 i, la 6, amb els caps emparellats. • A partir del contingut d’aquesta doble pàgina podem treballar el camp semàntic dels aliments i establir relacions amb l’assignatura de València. 33 6é CONEIXEMENT DEL MEDI
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=