1 2 3 4 Meta 11 1 1 QUÈ SÉ? BON PROFIT! Ens preguntem • Quines són les funcions vitals? • Quines observeu en la foto? • Per què mengem? És millor no esmorzar, abans que menjar llet amb cacau i magdalenes? El debat en les xarxes sobre l’alimentació infantil genera totamena d’opinions d’experts. «Preferisc que els xiquets no desdejunen abans que prenguen llet amb cacau i unamagdalena.» És una frase de Juan Llorca, cuiner especialista en alimentació, que ha alçat polseguera. «Un got de llet amb cacau i magdalenes o galletes no és saludable. Bàsicament pel sucre que porta el cacau –alguns productes tenen un 75%de sucre–, pels greixos i sucres també de les galletes (omagdalenes) i per les farines refinades», explica Pepe Serrano, pediatra. «Nutricionalment, hi ha dues opcions que podrien ser encertades: quemengen alguna cosa saludable o que isquen de casa sense desdejunar i ho facenmés tard», comenta Serrano. LucíaMartínez afig: «Això no és animar a enviar els xiquets a escola sense desdejunar, sinó trencar el mite que és lamenjadamés important del dia». Què haurien de desdejunar els xiquets i les xiquetes? El mateix Llorca ha fet una llista de possibilitats saludables: llet sola amb un plàtan; batut de llet amb plàtan i pera; entrepà de pa i formatge; flocs de civada amb llet i fruita; torrades de formatge i pera... Si lamenjada la fem commés saludablemillor, això que guanyarem, i si l’hemde fer malament o amb presses, fem-la en diferit. Rosanna Carceller Escuder RAC 1 (adaptació) En aquesta seqüència aprendrem... Què és l’aparell digestiu i com funciona. Fer quefir. Les malalties dels aparells digestiu i urinari i com previndre-les. Els òrgans que formen l’aparell excretor. Com fem la digestió. Llegim, compartim i comentem • Per què es debat sobre l’alimentació infantil? • Per què són perjudicials el cacau en pols, les magdalenes i les galletes? Què desdejuneu vosaltres? • Quina de les propostes de Llorca us agradaria tastar? 12 13 1 1 LES FUNCIONS VITALS LES FUNCIONS VITALS 1. Quin dels sistemes anteriors intervé en cada una d’aquestes fases de la funció de relació? Els éssers humans, com tots els éssers vius, realitzem tres funcions indispensables per al manteniment de la vida. Són les funcions de relació, nutrició i reproducció. En la funció de relació, l’ésser viu capta la informació del medi que l’envolta i respon als estímuls executant una acció per a adaptar-s’hi. Per a dur-la a terme, intervenen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós, l’aparell locomotor, format pels músculs i l’esquelet, i el sistema endocrí. Òrgans dels sentits Sistema nerviós Músculs Sistema endocrí Ossos Aparell digestiu Aparell respiratori Aparell excretor Aparell circulatori Aparell reproductor masculí Aparell reproductor femení Captar els estímuls Interpretar la informació Elaborar la resposta Executar l’acció 2. Poseu tres exemples de situacions en què intervé la funció de relació i expliqueu com ho fa. Gràcies a la funció de nutrició cada cèl·lula de l’organisme obté els nutrients i l’energia necessaris per a viure. Hi intervenen els aparells digestiu, excretor, respiratori i circulatori. La funció de reproducció té com a objectiu generar descendència per a continuar amb l’espècie i hi intervenen els aparells reproductors femení i masculí. 3. Quina funció vital reconeixes en cada una d’aquestes situacions? COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Comprensió lectora i presentació de la situació d'aprenentatge inicial relacionada amb un o diversos ODS. Presentació de l'itinerari de la seqüència. Continguts i activitats organitzats d’una manera molt clara i visual. Làmina d’observació per a relacionar els conceptes de la seqüència didàctica amb l’entorn i activitats de detecció de coneixements previs. 6é CONEIXEMENT DEL MEDI
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=