10 1 FEM FUM LA FAM Bernat fa cara de preocupat. Sa mare i son pare se n’han anat de viatge i s’estaran uns quants dies fora de casa. Diu que fan anys de casats, ara no se’n recorda si quinze o vint. −Vint anys!? –salta Lola− No poden ser tan vells. −Doncs en deuen ser quinze –respon ell, i de seguida assenyala una xicota amb els cabells de colors que s’acosta per la vorera d’enfront−. Mira, és aquella. Bernat ix disparat de l’escola i Lola el segueix. El xiquet abraça la jove i es fan dues besades. −I el cotxe?−li demana ell. −Els cotxes contaminen molt, Bernat. Anirem amb l’autobús. En això que n’arribava un a la parada. La xicota agafa Bernat de la mà i corren tots dos. Pugen al vehicle i seuen en la primera fila. Des de la vorera, Lola els mira amb un somriure encantador. Bernat la saluda amb la mà. −Qui és aquesta xiqueta? –demana la xicota. −Una amiga –diu Bernat com aquell que no li dona importància. −Ací tens el berenar –diu la jove mentre trau un entrepà de la motxilla. −Ecs! –diu ell quan el destapa. −I com li diuen a la teua amiga? −Lola. Aclarim-nos. La xicota és la tia de Bernat, la germana menuda de sa mare, i es quedarà amb ell tots els dies que la parella de colomins estiga de creuer d’amor pel Mediterrani. L’autobús gira per un carreró que no sona a Bernat. −On anem? –demana amb les celles arrufades. −Menjat l’entrepà, fes el favor –diu ella. −No m’agrada la tonyina. Dona’m la llepolia. La mare sempre em dona una llepolia. −Una llepolia? Si t’acabes l’entrepà et donaré una magrana peladeta que duc en la motxilla. −Magrana? Què és una magrana? Em pareix que no m’agradarà. −Ah, no? Doncs tu mateix. Sense que Bernat se n’adone, han arribat a un carrer dels afores. L’autobús s’atura i Mati diu al seu nebot que la seguisca. Quan passen pel costat d’un contenidor, ell aprofita que la tia no el veu i hi llança el berenar. Entren en un edifici amb un rètol fet a mà que hi diu: ONG Fem Fum la Fam. Mati saluda unes xiques que descarreguen caixes d’una furgoneta i, després, el xiquet i la tia entren en una oficina menuda i tota folrada de cartells. La jove fa cara d’emprenyada. −T’he vist, saps? Hi ha moltes persones a qui els agradaria tindre un entrepà com el teu, i tu vas i el llances al contenidor. Mira allà –Mati assenyala un cartell en la paret. Bernat s’hi acosta. És un mapamundi titulat Mapa de la Fam. S’hi està una estona mirant-lo. Després fa una ullada als altres cartells i a les fotos. −Ei, tia –salta tot sorprés−, aquesta d’ací eres tu. −Sí, Bernat, a Ruanda, un país d’Àfrica. Estava ajudant la gent d’allà, com aquestes joves que he saludat, que estan traginant caixes de menjar que es distribuirà a famílies que ho necessiten. −Que bé... i jo hi puc ajudar? 6é MATEMÀTIQUES
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=