NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024 PARLEM Valencià PRIMÀRIA
PARLEM Valencià PRIMÀRIA A Bromera fa més de 35 anys que elaborem materials per a l’escola valenciana. Per això, els nostres llibres parteixen de la realitat de les aules valencianes i de l’entorn més pròxim. A més a més, ens preocupem per acompanyar professorat i alumnat davant de cada nou repte educatiu aportant una gran varietat de recursos i oferint formació continuada. Algunes de les persones que han participat en l’elaboració dels materials didàctics LOMLOE de Bromera són: Lorena Alcaide Martí, Sonia Aldea Oñate, Mariló Álvarez Sanchis, Mar Aranda Garcia, Alejandro Archilés Quintana, Ana Arnau Orts, Àngela Ballester Muñoz, Joaquina Barba Plaza, Andrea Bella Català, Gisela Benavent Cors, Isabel Bixquert Grau, Antonio Caldés Garrido, Sonia Camarasa Canet, Carla Cano Giménez, Laura Capsir Maíques, Maria Belén Clari Ahulló, Gema de Jesús Climent Estrela, Andreu Collado Garcia, Natàlia Espert Gràcia, Maria Faubel Portolés, Víctor Manuel Fernández Beltrán, Maria Ferrandis Marco, Eduard Ferrando Cuenca, Raquel Ferrer Llinares, Josep Antoni Fluixà Vivas, Josep Francés Giménez, Àngela Francés Herrero, Llúcia Garrido Rodrigáñez, Benjamín Garzón García, Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà, Josep Gregori Soler, Teresa Gregori Soler, Anna Guaita Crespo, Felip Gumbau Morera, Enric Iborra Posadas, Adrian Iborra Puig, Carlos Jiménez Martínez, Gemma Jiménez Martínez, Bàrbara Lacuesta Gàndara, M. Teresa Lairón Martínez, Elisa Lluch Girbés, Enric Lluch Girbés, Santi López García, Ana Maria López Ortí, Gonçal López-Pampló Rius, Urbà Lozano Rovira, Carmen Madramany Pérez, Kiko Martín Alcaide, Miguel Martínez Pérez, Maria Pilar Maza Gorriz, Paula Miguel Vázquez, Jaume Miquel Peidró, Xavier Miralles Martínez, Laura Montero Sierra, Natxo Moral Reig, David Morell Llinares, Dolores Moreno Lozano, Javier Muñoz Pla, Marta Murciano Hernández, Marco Aurelio Oca Barba, Vicent Pardo Peris, José Pastor Arnau, Cristina Pavón López, Elisa Peciña Descals, Natxo Peidro Torres, Inés Pelegero Martínez, Manuela Picazo Tadeo, Joaquín Piqueres Sánchez, Carla Pla Sanchis, Alba Prat Soler, Maria Rodríguez Orts, Juan José Ruiz Cortina, Xavi Ruiz Ros, Ana Sánchez García, Pau Sanchis Ferrer, Raquel Sanchis Garrigues, Loles Sanjuán Juárez, Mar Segura Martínez, Enric Senabre Carbonell, David Such Aparicio, Elena Talens Ortí, Mercè Tortajada Vegas, M. Carme Trescolí Trescolí, Josep Vallés Giménez, Vicent Valls Rodríguez, Jesús Vila Piera, Vicente Vilana Taix i Maria Viu Rodríguez.
Parlem El llibre que teniu a les mans inclou una mostra de Parlem, la proposta de Bromera per a l’àrea de Valencià que posa l’èmfasi en la comunicació oral. Parlem situa l’alumnat en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge, s’ha fet seguint les línies mestres de la LOMLOE i s’adapta a la realitat de les aules valencianes. Com a eixos vertebradors de cada llibre, s’inclouen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, amb la finalitat de promoure entre els xiquets i les xiquetes actituds responsables davant la degradació del medi ambient, la diversitat personal i cultural, la detecció de situacions de desigualtat i exclusió, la resolució pacífica de conflictes i la utilització dels recursos digitals i tecnològics d’una manera ètica. Els materials es basen en el desplegament de situacions d’aprenentatge que contextualitzen els sabers bàsics i activen les actituds i les destreses necessàries per a afrontar els reptes de la societat actual. D’eixa manera, apostem per una educació competencial i un aprenentatge significatiu que permeta a l’alumnat desenvolupar al màxim el seu potencial. Els professionals que han participat en Parlem són docents en actiu que han treballat en coordinació amb el nostre departament didàctic, format per persones amb una llarga trajectòria en la creació i el disseny de material educatiu. Quines són les claus de Parlem? Enfocament comunicatiu Les llengües serveixen per a comunicar-se, per això els llibres de la col·lecció Parlem posen el focus en les quatre habilitats bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure), a fi de desenvolupar al màxim la capacitat de comprendre i d’expressar-se, oralment i per escrit, en situacions comunicatives ben diverses. Combinació de treball individual i col·laboratiu El treball individual permet desenvolupar l’autonomia i la iniciativa personal, mentre que el treball col·laboratiu afavoreix la interacció d’alumnat amb perfils diferents i millora les destreses socials, com ara la competència comunicativa, la capacitat d’arribar a acords o la construcció compartida del coneixement. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els sabers bàsics del currículum, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn. Per això hi ha una selecció acurada de coneixements essencials i una gamma variada de situacions d’aprenentatge. Interdisciplinarietat Encara que els sabers s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. Per això Parlem aposta per trobar punts de connexió a través dels textos, les activitats i les situacions d’aprenentatge i fomenta el tractament integrat de llengua i contingut (TILC). Atenció a la diversitat A fi de seguir ampliant l’oferta de materials vinculats al disseny universal de l’aprenentatge (DUA), oferim el nostre Portal d’Atenció a la Diversitat, on trobaràs tot tipus de recursos complementaris, i també material fotocopiable, amb propostes de diferents nivells de dificultat.
Què trobaràs en aquesta mostra? Per a cada curs hem preparat una seqüència didàctica del llibre de l’alumnat, una unitat de guia de recursos didàctics, un exemple d’atenció a la diversitat basat en el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) i un model d’avaluació. Els llibres de Parlem compten amb una llicència digital allotjada en Blinklearning, disponible per a dos anys, que inclou, a més de tots els recursos digitals, ferramentes de gestió per a l’aula. Una gran varietat de recursos per a l’alumnat i el professorat Quaderns per a reforçar els sabers bàsics (opcionals) Dossier amb recursos per al treball cooperatiu Portal d’atenció a la diversitat Rebost digital amb activitats autocorrectives i gamificació Vídeos de producció pròpia Recursos fotocopiables d’atenció a la diversitat Models d’avaluació Rúbriques d’avaluació competencial Llicència digital amb entorn virtual d’aprenentatge Guia del professorat i programació d’aula (LOMLOE) I a més a més:
Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí) Centres educatius pel clima. Una guia per a l’acció educativa en temps de crisi climàtica (Joan Buades) O bé visualitza les sessions de formació en línia en el nostre canal de YouTube: «Programació LOMLOE», amb Xavier Lozano «Introducció a l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí «Resultats de l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí Descobreix els materials de suport al professorat que hem elaborat per a acompanyar-te en la implantació de la LOMLOE a l’aula
PARLEM Valencià PRIMÀRIA 22n PRIMÀRIA
Bromera col·labora amb: El llibre Parlem 2, de Valencià: llengua i literatura, per a segon d’Educació Primària, és una obra col·lectiva elaborada pel Departament Didàctic d’Edicions Bromera i recull els ensenyaments mínims i les orientacions metodològiques de la legislació educativa vigent. Textos Mar Aranda i Teresa Gregori Direcció editorial Josep Gregori Coordinació editorial David Morell Correcció lingüística Andrea Bella, Sonia Camarasa, Bàrbara Lacuesta, Xavier Ruiz, Pau Sanchis i Raquel Sanchis Coordinació tècnica Xavier Tortosa Infografia i maquetació Carles Barrios, Eva Bueno, Jorge Collado, Susana Fraguas i Noèlia Pérez Disseny i coberta Carles Barrios Il·lustracions Susana Hoslet Fotografies Arxiu Bromera Recursos audiovisuals Nelo Gómez, Victoria Mínguez i Iolanda Muñoz Aquest llibre incorpora els canvis ortogràfics aprovats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el juny de 2018. La reproducció de fragments d’obres artístiques en aquest manual es fa amb finalitats didàctiques, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. A causa de la naturalesa dinàmica d’internet, el Grup Bromera no es fa responsable dels canvis o les modificacions en les adreces i els continguts dels llocs web als quals remet aquest llibre. Amb l’objectiu de garantir l’adequació de les adreces electròniques d’aquesta publicació, el Grup Bromera utilitza un sistema de gestió que redirigeix les URL que hi apareixen amb finalitat didàctica. El Grup Bromera declina qualsevol responsabilitat pels continguts o la informació que puguen contindre. Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. ©Edicions Bromera Av. Areners, s/n (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: PSG 1a edició: abril, 2023 ISBN: 978-84-1358-014-2 DL: ????????????????? Aq est llibre incorpora els canvis ortogràfics aprovats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el juny de 2018. L r producció de fragments d’obres artístiques e aquest manual es fa amb finalitats didàctiques, i a l’empara de l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual. A causa de la naturalesa dinàmica d’internet, el Grup Bromera no es fa responsable dels canvis les modificac ons en les adreces i els contingu s dels llocs web als q a s remet aquest llibre. Amb ’objectiu de garantir l’ad quació de les adrec electròniques d’aquesta publicació, el Grup Bromera utilitza un s stema d gestió que redirigeix le URL que hi apareixen mb finalitat didàctica. El Grup Bromera declina qualsevol responsabilitat pels continguts o la informació que puguen contindre. Reservats tots els d ets. Està totalm nt p oh bida la reproducció total parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, siga el ctrònic o mecànic, mitjançant fotocòp a, així com la distribució d’exemplars mitjanç nt lloguer o préstec públic, s nse l’autorització per scrit d l’editor. Qualsevol infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei. ©Edicio s Bromera Av. Areners, s/n (Pol. El Pla) - 46600 Alzira www.bromera.com - bromera@bromera.com Imprimeix: PSG 1a edició: abril, 2023 ISBN: 978-84-1358-014-2 2n PRIMÀRIA
ÍNDEX DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES 1. Anem per faena! . ................................................................................................................ 10 2. Llapis i paper ........................................................................................................................... 20 3. Toquem el violí ..................................................................................................................... 30 4. Què em pose? . ....................................................................................................................... 40 5. De cap a la piscina .......................................................................................................... 52 6. Cuidem els animals . ...................................................................................................... 62 7. Tenim superpoders! ...................................................................................................... 72 8. Una fira de llibres ............................................................................................................ 82 9. Un dia d’emocions .......................................................................................................... 94 10. A la taula! .................................................................................................................................... 104 11. Mar i cel .......................................................................................................................................... 114 12. A rodar món! . ......................................................................................................................... 124 Banc d’activitats digitals en línia (disponible amb llicència digital). Activitats amb recurs sonor (accessible mitjançant llicència digital). L’activitat inclou un vídeo relacionat (disponible amb llicència digital). Activitats pensades especialment per a treballar en parella. Activitats pensades especialment per a treballar en equip. Activitats que treballen principalment la competència oral. Treball de temes transversals o relacionats amb altres matèries. Activitats que es resolen a partir de l’observació d’imatges. Activitats de comprensió. Treball de l’educació emocional i l’educació en valors. L’activitat potencia la creació artística. Seccions avaluables amb la rúbrica d'avaluació competencial. 2n PRIMÀRIA
11 PARLEM 1 1 ANEM PER FAENA! onze Què sé? • Els dies de la setmana. • Algunes paraules sobre la casa. • ... Què vull saber? • Més paraules sobre la casa. • Fer un horari. • ... Quins personatges apareixen en el dibuix? Quina relació tenen entre ells? Com se senten al final del matí? On vol anar Alícia a la vesprada? Per què? Alguna vegada t’han ajudat a fer alguna cosa? Conta què vas fer. Què vas sentir? Tristesa. Agraïment. Alegria. Enuig. Digues tres situacions en què sols donar les gràcies. Per què és important ser agraïts i agraïdes? Per grups, feu paperets de colors amb els temes següents i poseulos en una bosseta. Per torns, agafeu un paper i llegiu-lo en veu alta. Haureu de parlar d’eixe tema. El millor que m’ha passat hui. El joc més divertit d’esta setmana. El meu millor amic o amiga. El que més m’agrada de mi. La meua afició preferida. El dia més avorrit de la setmana. La sargantana Aitana s’ha amagat a la cuina de la casa d’Alícia. Pots trobar-la? Comentem I tu? Juguem Ull viu! 12 13 APRENEM PARAULES APRENEM PARAULES 1 1 dotze tretze 1. Escolteu i repetiu. escurar agranar cuinar llavar la roba estendre aspirar planxar parar taula torcar la pols drap fregall llavadora granera post de planxar agulles d’estendre 2. Completa les oracions amb algunes de les paraules anteriors. • L'a roba $està bruta! P'osem la . • M'on pare vol le# 'camise# 'arrugade#. • El pal 'de la $é# molt 'curt i no 'arriba 'davall 'del sofà. • Trobarà# le# $en una 'cistella penjada 'de l’$estenedor. • P$er 'a torcar la pol#, pot# 'agafar $el 'o $el plomall. • N'o 'oblide# l’$estora. 3. Escriu per a quina faena necessites estos estris. Les faenes de casa 4. Comenteu per equips. • Quines faenes de casa feu? • Quines altres podríeu fer i quines no? Expliqueu-ne els motius. • Quines faenes fan la resta dels membres de la vostra família? • Penseu que es repartixen de manera justa? Per què? 14 15 COMPRENEM 1 LLEGIM 1 quinze catorze Amb presses i correres Ferran estava preocupat. Sa mare no tenia temps. Sempre deia: «Ui! No tinc temps!». O: «Anem justos de temps!». O: «Per totes les galletes de xocolate del món, Ferran, no em faces perdre més temps!». A Ferran li costava d’entendre què volia dir. Però sabia que quan la mare no tenia temps, remugava. I mirava el rellotge de la monyica. O el rellotge del mòbil. O el rellotge de la cuina. O tots els rellotges alhora, menejant el cap d’una banda a l’altra, molt de pressa. I corria. I no només corria ella. També feia córrer a Ferran. L’agarrava de la mà, i au!, com si algú els perseguira! A Ferran no li agradava gens que passara allò. De matí s’afanyaven pel carrer i els venia just saludar els veïns, encara que tots tingueren ganes de dir bon dia a Ferran. Passaven de pressa per davant del forn de la senyora Clementina, que eixia amb un brioix per a ell, però mai tenia temps de tastar-lo. Ella, llavors, es quedava amb la mà mig alçada i la boca oberta, a punt de dir: «Ai, hui que m’han eixit tan bons!». Cinta Arasa. Mare, vull que sigues com un elefant! Bromera (adaptació) 1. Marca el dibuix que no correspon a un moment de la lectura. 2. Escriu qui són. 3. Anoteu possibles motius pels quals la mare té tanta pressa. 1) 2) 3) 4) 4. A Ferran li agrada anar corrents? Per què? 5. Escolta i marca. On dinen Ferran i la mare els diumenges? ©Marta Montañá En un restaurant. A cals iaios. A casa del pare de Ferran. COM ÉS AQUEST LLIBRE? El llibre conté 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge. Activació de coneixements previs de l’alumnat. Situació d’aprenentatge inicial relacionada amb un o diversos ODS. Làmina i àudio amb activitats de comprensió que treballen l’observació, la reflexió i les emocions. Ampliació del vocabulari de la seqüència. Comprensió lectora amb activitats d’observació, reflexió i treball de les emocions i els valors. Foment de l’expressió oral. 2n PRIMÀRIA
16 PENSEM I ESCRIVIM PENSEM I ESCRIVIM 1 1 17 dèsset setze El punt i la majúscula 1. Pinta la bafarada que s’entén. 4. Encercla les majúscules i subratlla les minúscules. A n l H 'q 'd # Q u i G J p 5. Llig i encercla els punts. Després, pinta l’opció correcta. Mon pare sempre té pressa. m’agrada A mi córrer. tampoc 2. Ordena les paraules per a formar oracions. xarrava 'amb tot F$erran $el món. temp#. no S'a tenia mare Una oració és un grup de paraules amb sentit. Comença amb majúscula i acaba amb punt. Ferran es va posar a investigar. Primer esbrinaria si algú més patia aquell problema. Va començar per ell mateix. Quan la mare el deixava a l’escola, ell ja no havia de córrer. Després de punt, s’escriu... majúscula minúscula . 6. Completa estos noms de persona amb la lletra adequada. S A M B C D T R 'andra 'ar 'avid nna 'oni 'osa lara $ernat 7. En grup, digueu noms de pobles i ciutats i anoteu-los. 8. Tria majúscula o minúscula i completa. El# nom# 'de le# persone# i 'de le# localitat# #’$escriuen 'amb inicial. 3. Escolta el dictat i escriu-lo. Dictat 18 19 REPASSEM 1 FEM PINYA 1 díhuit 1. Feu un horari de tasques de casa en equip. Seguiu estos passos: • Imagineu que sou germans i germanes i viviu en la mateixa casa. • Per torns, elaboreu una llista de totes les faenes de casa que podeu fer. 1. Ara ja sé... Més paraules de les faenes de casa. Quan he d’escriure majúscula. Elaborar un horari. 2. Torna a escriure les oracions posant punt i majúscules on calga. • $el 'germà 'd’'arnau juga 'a bàsquet • ma tia lola té $el 'cotxe $en un taller 'd’'algemesí 3. Llig l’horari de Núria i respon. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 18:00 Jugar a tenis Assajar teatre Jugar a tenis Anar a la biblioteca Llegir a casa 19:00 Parar taula Torcar la pols Agranar Parar taula Mirar una pel·lícula • Quins dies té classe de tenis? • Quin dia i a quina hora va a la biblioteca? • Què fa els dimarts en eixir d’escola? F$er $el# llit#. • Repartiu dos faenes a cada membre de l’equip. Nom del membre de l’equip Faenes • Completa el teu horari amb una tasca per a cada dia. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Hora dènou COM ÉS AQUEST LLIBRE? Treball gramatical, per a conéixer l’estructura de la llengua. Reptes i tasques cooperatives molt senzilles, per a posar en pràctica les competències. Activitats de consolidació i d’autoavaluació amb rúbriques. 2n PRIMÀRIA
De cap a la piscina QUADRE DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS ODS Mirem i escoltem Parlem Aprenem paraules Llegim i comprenem Pensem i escrivim Fem pinya (Repte) 1 Igualtat de gènere Anem per faena! Les gràcies Les faenes de casa Mare, vull que sigues com un elefant! (Cinta Arasa) El punt i la majúscula Fem un horari de neteja 2 Treball digne i creixement econòmic Llapis i paper Les persones Els oficis La xiqueta que volia passejar gossos (menuts) (Carmela Trujillo) Els noms col·lectius c i qu Dissenyem un anunci 3 Pau, justícia i institucions sòlides Toquem el violí Els records Els instruments Sensacionari (Bertomeu i Empar Bou) El verb g i gu Recitem un poema 4 Consum i producció responsables Què em pose? Els gustos La roba d’hivern Crea els teus propis titelles (Marta Ribón) Els adjectius mb i mp Escrivim postals 5 Salut i benestar De cap a la piscina La conversa telefònica Els esports No sé nadar, i què? (Daniel Nesquens i Mikel Valverde) La coma nv Expliquem les regles d’un joc 6 Vida terrestre Cuidem els animals Els animals Els animals domèstics El gall despistat (Teresa Broseta) Els possessius br i bl Fem fitxes d’animals 2n PRIMÀRIA
QUADRE DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS ODS Mirem i escoltem Parlem Aprenem paraules Llegim i comprenem Pensem i escrivim Fem pinya (Repte) 7 Reducció de les desigualtats Tenim superpoders! Les habilitats Els superherois i les superheroïnes Superxiquets (Anya Damirón i Pablo Pino) Els numerals c i ç Inventem un conte 8 Educació de qualitat Una fira de llibres Els llibres La biblioteca A mi no m’agraden els llibres! (Joan Portell) Els demostratius s i z Escrivim ressenyes de llibres 9 Salut i benestar Un dia d’emocions La festa d’aniversari Les emocions Les menudes (i grans) emocions de la vida (Montse Gisbert) Els signes ? i ! g i j Evitem l’assetjament 10 Fam zero A la taula! La recepta El parament de la llar Enciclopèdia misteriosa dels éssers diminuts (Alícia Casanova i Fernando Falcone) Els pronoms personals x, tx i ig Elaborem un menú 11 Ciutats i comunitats sostenibles Mar i cel Les indicacions La platja El pirata Pataxula i el tresor de Gamerús (Bertomeu i Empar Bou) Els augmentatius i els diminutius ny Redactem normes per a la platja 12 Acció climàtica A rodar món! Les vacances Els mitjans de transport Versos que canten i ballen (Fina Girbés i Pere Puig) Els sinònims i els antònims ll i l·l Fem un itinerari de vacances 2n PRIMÀRIA
SITUACIONS D’APRENENTATGE DEL 1r TRIMESTRE Seqüència 2 Seqüència 1 Pàg. 20 Les mares i els pares dels companys i les companyes d’Alícia expliquen a classe en què treballen. A què es dediquen les vostres mares i pares? Pàg. 10 La família d’Alícia dedica els dissabtes a netejar casa, tots junts: mare, pare, la xiqueta i el germà major, Marc. A casa, quines faenes vos repartiu entre tots els membres de la família? Pàg. 28 La mare d’Alícia és dissenyadora gràfica. Podeu ajudar-la a dissenyar un nou cartell publicitari? Pàg. 18 Imaginem que som germans i germanes i vivim a la mateixa casa. Podeu elaborar un horari amb les faenes que ha de fer cada u? Pàg. 22 Hi ha moltíssima varietat d’oficis. Quina professió triaríeu vosaltres? Pàg. 12 Observem la casa de la família d’Alícia. Quines faenes de la imatge vos agrada fer a vosaltres? SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL REPTE O TASCA FINAL REPTE O TASCA FINAL 1 1 4 4 2 2 Pàg. 13 Comentem per equips les faenes que fem a casa. Penseu que es repartixen de manera justa? Per què? 3 Pàg. 24 Anna vol ser passejadora de gossos. Penseu que és un ofici necessari? Per què? 3 2n VALENCIÀ
SITUACIONS D’APRENENTATGE DEL 1r TRIMESTRE Seqüència 4 Seqüència 3 Pàg. 30 Ferran ajuda Alícia quan cau en la classe de violí, mentre una altra alumna se’n riu. Compareu com han actuat Ferran i esta xiqueta. Pàg. 40 Alícia i son pare portaran a la cosineta tota la roba que ja no li està bé a ella. Què feu amb la roba que ja no vos va bé? Pàg. 38 Recitem un poema sobre el bus escolar. Com aneu a escola? Penseu que els autobusos són necessaris? Pàg. 48 La cosina d’Alícia i Marc els envia una postal per Nadal. Feu la vostra postal amb materials reciclats! Pàg. 32 Totes les xiquetes i els xiquets toquen algun instrument que els fa sentir bé. Quines coses vos fan sentir bé? Pàg. 42 En esta botiga venen roba de segona mà. Compraríeu roba ja gastada, però que encara està nova? SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL SITUACIÓ D’APRENENTATGE INICIAL REPTE O TASCA FINAL REPTE O TASCA FINAL 1 1 3 4 2 2 Pàg. 44 Reciclem els calcetins i fem ninots de guant. Quines altres coses podem fer amb la roba vella? 3 2n VALENCIÀ
1 ANEM PER FAENA! Què sé? • Els dies de la setmana. • Algunes paraules sobre la casa. • ... Què vull saber? • Més paraules sobre la casa. • Fer un horari. • ... 2n PRIMÀRIA VALENC À
11 PARLEM 1 onze Quins personatges apareixen en el dibuix? Quina relació tenen entre ells? Com se senten al final del matí? On vol anar Alícia a la vesprada? Per què? Alguna vegada t’han ajudat a fer alguna cosa? Conta què vas fer. Què vas sentir? Tristesa. Agraïment. Alegria. Enuig. Digues tres situacions en què sols donar les gràcies. Per què és important ser agraïts i agraïdes? Per grups, feu paperets de colors amb els temes següents i poseulos en una bosseta. Per torns, agafeu un paper i llegiu-lo en veu alta. Haureu de parlar d’eixe tema. El millor que m’ha passat hui. El joc més divertit d’esta setmana. El meu millor amic o amiga. El que més m’agrada de mi. La meua afició preferida. El dia més avorrit de la setmana. La sargantana Aitana s’ha amagat a la cuina de la casa d’Alícia. Pots trobar-la? Comentem I tu? Juguem Ull viu! 2n VALENCIÀ
12 APRENEM PARAULES 1 dotze 1. Escolteu i repetiu. escurar agranar cuinar llavar la roba estendre aspirar planxar parar taula torcar la pols drap fregall llavadora granera post de planxar agulles d’estendre Les faenes de casa 2n VALENCIÀ
13 APRENEM PARAULES 1 tretze 2. Completa les oracions amb algunes de les paraules anteriors. • L'a roba $està bruta! P'osem la . • M'on pare vol le# 'camise# 'arrugade#. • El pal 'de la $é# molt 'curt i no 'arriba 'davall 'del sofà. • Trobarà# le# $en una 'cistella penjada 'de l’$estenedor. • P$er 'a torcar la pol#, pot# 'agafar $el 'o $el plomall. • N'o 'oblide# l’$estora. 3. Escriu per a quina faena necessites estos estris. 4. Comenteu per equips. • Quines faenes de casa feu? • Quines altres podríeu fer i quines no? Expliqueu-ne els motius. • Quines faenes fan la resta dels membres de la vostra família? • Penseu que es repartixen de manera justa? Per què? 2n VALENCIÀ
14 LLEGIM 1 catorze Amb presses i correres Ferran estava preocupat. Sa mare no tenia temps. Sempre deia: «Ui! No tinc temps!». O: «Anem justos de temps!». O: «Per totes les galletes de xocolate del món, Ferran, no em faces perdre més temps!». A Ferran li costava d’entendre què volia dir. Però sabia que quan la mare no tenia temps, remugava. I mirava el rellotge de la monyica. O el rellotge del mòbil. O el rellotge de la cuina. O tots els rellotges alhora, menejant el cap d’una banda a l’altra, molt de pressa. I corria. I no només corria ella. També feia córrer a Ferran. L’agarrava de la mà, i au!, com si algú els perseguira! A Ferran no li agradava gens que passara allò. De matí s’afanyaven pel carrer i els venia just saludar els veïns, encara que tots tingueren ganes de dir bon dia a Ferran. Passaven de pressa per davant del forn de la senyora Clementina, que eixia amb un brioix per a ell, però mai tenia temps de tastar-lo. Ella, llavors, es quedava amb la mà mig alçada i la boca oberta, a punt de dir: «Ai, hui que m’han eixit tan bons!». Cinta Arasa. Mare, vull que sigues com un elefant! Bromera (adaptació) ©Marta Montañá 2n VALENCIÀ
15 COMPRENEM 1 quinze 1. Marca el dibuix que no correspon a un moment de la lectura. 2. Escriu qui són. 3. Anoteu possibles motius pels quals la mare té tanta pressa. 1) 2) 3) 4) 4. A Ferran li agrada anar corrents? Per què? 5. Escolta i marca. On dinen Ferran i la mare els diumenges? En un restaurant. A cals iaios. A casa del pare de Ferran. 2n VALENCIÀ
16 PENSEM I ESCRIVIM 1 setze El punt i la majúscula 1. Pinta la bafarada que s’entén. Mon pare sempre té pressa. m’agrada A mi córrer. tampoc 2. Ordena les paraules per a formar oracions. xarrava 'amb tot F$erran $el món. temp#. no S'a tenia mare Una oració és un grup de paraules amb sentit. Comença amb majúscula i acaba amb punt. 3. Escolta el dictat i escriu-lo. Dictat 2n VALENCIÀ
PENSEM I ESCRIVIM 1 17 dèsset 4. Encercla les majúscules i subratlla les minúscules. A n l H 'q 'd # Q u i G J p 5. Llig i encercla els punts. Després, pinta l’opció correcta. Ferran es va posar a investigar. Primer esbrinaria si algú més patia aquell problema. Va començar per ell mateix. Quan la mare el deixava a l’escola, ell ja no havia de córrer. Després de punt, s’escriu... majúscula minúscula . 6. Completa estos noms de persona amb la lletra adequada. S A M B C D T R 'andra 'ar 'avid nna 'oni 'osa lara $ernat 7. En grup, digueu noms de pobles i ciutats i anoteu-los. 8. Tria majúscula o minúscula i completa. El# nom# 'de le# persone# i 'de le# localitat# #’$escriuen 'amb inicial. 2n VALENCIÀ
18 FEM PINYA 1 díhuit 1. Feu un horari de tasques de casa en equip. Seguiu estos passos: • Imagineu que sou germans i germanes i viviu en la mateixa casa. • Per torns, elaboreu una llista de totes les faenes de casa que podeu fer. F$er $el# llit#. • Repartiu dos faenes a cada membre de l’equip. Nom del membre de l’equip Faenes • Completa el teu horari amb una tasca per a cada dia. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Hora 2n VALENCIÀ
19 REPASSEM 1 1. Ara ja sé... Més paraules de les faenes de casa. Quan he d’escriure majúscula. Elaborar un horari. 2. Torna a escriure les oracions posant punt i majúscules on calga. • $el 'germà 'd’'arnau juga 'a bàsquet • ma tia lola té $el 'cotxe $en un taller 'd’'algemesí 3. Llig l’horari de Núria i respon. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 18:00 Jugar a tenis Assajar teatre Jugar a tenis Anar a la biblioteca Llegir a casa 19:00 Parar taula Torcar la pols Agranar Parar taula Mirar una pel·lícula • Quins dies té classe de tenis? • Quin dia i a quina hora va a la biblioteca? • Què fa els dimarts en eixir d’escola? dènou 2n VALENCIÀ
2n VALENCIÀ
GUIA DE RECURSOS DIDÀCTICS PARLEM Valencià PRIMÀRIA 22n VALENCIÀ
1 ANEM PER FAENA! A. SITUACIONS D’APRENENTATGE I ODS Al davant tenim la primera seqüència didàctica de Parlem 2. Una característica d’aquest llibre és que cada seqüència comença amb una audició o un vídeo inicial que fa d’eix vertebrador del seu conjunt, ja que en cada un d’aquests continguts trobarem Alícia com a protagonista. A través d’ella i la seua família, formada pel pare, la mare i el seu germà Marc, que té 9 anys, l’alumnat podrà viure experiències de tota mena i identificar-se amb la protagonista de la història i les seues vivències. Concretament, en aquesta primera seqüència, Alícia es desperta sobresaltada perquè pensa que els pares s’han adormit i no l’han despertada a hora per a anar a l’escola. Per sort, és dissabte i no farà tard, però és el dia d’endreçar la casa en família. A partir d’aquest pretext, treballarem l’ODS 5 (Igualtat de gènere) i aprendrem paraules noves relacionades amb les faenes de casa. En l’apartat «Llegim» continuem treballant la comprensió lectora a partir d’un fragment de Mare, vull que sigues com un elefant!, de Cinta Arasa, que ens presenta una mare molt ocupada que sempre va donant pressa al seu fill Ferran. Amb aquest context, farem reflexionar l’alumnat sobre totes aquelles coses que les mares i els pares han de gestionar per a poder fer front al dia a dia. En els apartats dedicats a la gramàtica i l’ortografia ens centrarem en el punt i la majúscula, mentre que continuarem treballant l’organització de les faenes de la llar en l’apartat dedicat al repte en equip, és a dir, en «Fem pinya». Per a acabar la seqüència, farem un repàs de tot el que s’ha treballat. B. TEMES TRANSVERSALS Com a temes transversals, a la seqüència didàctica s’hi treballen diversos camps semàntics: els objectes de neteja, les faenes de casa i els dies de la setmana. A més, hauran de narrar vivències personals i aprendran a elaborar un horari. C. CONEIXEMENTS PREVIS Aquesta primera seqüència del llibre ens donarà l’oportunitat de comprovar el nivell de coneixements de l’alumnat que arriba a segon. Hem de ser conscients que cada alumne i alumna tindrà un ritme diferent d’aprenentatge, la qual cosa ens proporcionarà una aula molt diversa i ens condicionarà a l’hora d’emprendre les classes. Cal, per tant, detectar com més prompte millor aquells que presenten dificultats per a seguir les sessions i poder resoldre les necessitats individuals de cada u. Cal dir, a més, que algunes de les activitats que inclou aquest material han sigut concebudes per a treballar des de l’oralitat i en grup cooperatiu o en parelles, per la qual cosa és convenient que l’alumnat tinga possibilitat de mantindre una comunicació fluïda i espontània amb la resta de companys i companyes. D. APRENENTATGE COOPERATIU En aquesta seqüència didàctica s’apliquen diverses tècniques d’aprenentatge cooperatiu, com ara la taula redona, les parelles comparteixen, la pluja d’idees, els caps emparellats i el full giratori. 22 2n VALENCIÀ
1 E. TEMPORALITZACIÓ RECOMANADA Setembre Octubre Novembre Desembre 1a setmana 2a setmana 3a setmana 4a setmana F. RECURSOS I MATERIALS • Versió digital del llibre (www.blinklearning.com). • Recursos sonors i audiovisuals. • Activitats digitals amb report, Genially i Kahoot. • Quadern de valencià 2n, que es ven per separat (ISBN:978-84-1358-455-3). • Recursos d’atenció a la diversitat (profes.bromera.com). • Rúbrica d’avaluació competencial descarregable en el llibre digital. G. ITINERARI DE LECTURA Podem completar el tema de la seqüència didàctica recomanant diferents lectures a l’alumnat, com ara La sopa de Tomàs, un llibre basat en un conte popular rus i narrat en vers que ens parla de la importància de la col·laboració i de l’amistat. A voltes em sent menuda animarà els més menuts a enfrontar-se a tot allò que diem que és «de majors», ja que tota acció compta quan es tracta d’ajudar els altres. Amb A voltes la mare té el cap ple de trons continuarem reflexionant sobre les obligacions que tenen els adults i que moltes vegades els xiquets i xiquetes no entenen. Unes altres lectures ens ajudaran a treballar la igualtat de gènere, com ara La xiqueta huracà i el xiquet esponja, amb què trencarem estereotips com que els xiquets són més moguts que les xiquetes; Les princeses també es tiren pets, que també ens ajudarà a enderrocar el prejudici que les xiquetes han de ser més educades i fines que no els xiquets, o Xiquetes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir), on aprendrem sobre diferents dones que van passar a la història per intentar una cosa que semblava impossible i aconseguir-la. Totes les lectures estan publicades per Edicions Bromera. H. CONCRECIÓ CURRICULAR Podeu descarregar la taula de programació de la seqüència didàctica en format editable accedint a la versió digital de la guia (www.blinklearning.com) o des de l’Espai del professorat del web de Bromera (profes.bromera.com). I. AVALUACIÓ COMPETENCIAL Les seccions del llibre de l’alumnat marcades amb la icona d’avaluació competencial són avaluables amb l’ajuda de la rúbrica que podeu descarregar en la versió digital del llibre (www.blinklearning.com). D’aquesta manera, es garanteix una avaluació contínua de les competències específiques de la matèria de manera senzilla. 23 2n VALENCIÀ
1 1 ANEM PER FAENA! Què sé? • Els dies de la setmana. • Algunes paraules sobre la casa. • ... Què vull saber? • Més paraules sobre la casa. • Fer un horari. • ... Situació d’aprenentatge inicial En aquesta seqüència, Alícia es desperta sobresaltada perquè es pensa que s’ha adormit i farà tard a l’escola. Sort que el pare l’informa que és dissabte i que no fa tard a cap lloc, encara que és dia de neteja a casa, una tasca que fan de manera col·laborativa. Sabers bàsics • Elements de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic) i forma (estructura, format, títol, imatges). • Convencions del codi escrit en el marc de propostes de comprensió o producció de textos. • Estratègies: informació i sentit global del discurs. • Estratègies de comprensió abans de la lectura. • Estratègies d’expressió oral: pronunciació i entonació adequades. Competències específiques • Comprensió oral i multimodal. • Expressió oral. • Interacció oral, escrita i multimodal. Transcripció de l’àudio inicial Alícia es desperta sobresaltada. «El sol ja està fora i els pares no m’han despertat per a anar a escola! Faré tard!», pensa mentre s’alça d’un bot. Busca la roba que es prepara cada nit damunt de la cadira per a vestir-se ràpidament, però no la troba. «Vaja, ara hauré d’anar amb presses! No m’agrada gens córrer!», remuga. En eixe moment, s’obri la porta de l’habitació i entra el pare amb un somriure ben ample. –Vinga, dormilega, que estem a punt de començar la neteja! Per un moment, la xiqueta pensa que son pare s’ha tornat boig, però de seguida recorda la conversa que van tindre fa uns dies. A partir d’ara, dedicarien els dissabtes de matí a netejar i endreçar la casa. Això significa que hui és dissabte i no ha d’anar a classe! Alícia es tranquil·litza, sospira i segueix son pare fins a la cuina per a desdejunar. Allí està Marc, el seu germà major, amb la granera a la mà, i Mercé, sa mare, davant de la pica plena de plats bruts. Mentre Alícia es menja un bol de iogurt amb fruita, el pare li recorda quines són les seues tasques: fer els llits, torcar la pols del menjador i ajudar-lo a fer el dinar. La xiqueta té moltes ganes de començar perquè els pares han promés que després hi haurà una sorpresa. La mare posa música i el matí passa volant mentre els quatre ballen, canten i netegen. Per fi, és hora d’asseure’s a dinar amb una casa més neta que una patena. 24 2n VALENCIÀ
1 11 PARLEM 1 onze Quins personatges apareixen en el dibuix? Quina relació tenen entre ells? Com se senten al final del matí? On vol anar Alícia a la vesprada? Per què? Alguna vegada t’han ajudat a fer alguna cosa? Conta què vas fer. Què vas sentir? Tristesa. Agraïment. Alegria. Enuig. Digues tres situacions en què sols donar les gràcies. Per què és important ser agraïts i agraïdes? Per grups, feu paperets de colors amb els temes següents i poseulos en una bosseta. Per torns, agafeu un paper i llegiu-lo en veu alta. Haureu de parlar d’eixe tema. El millor que m’ha passat hui. El joc més divertit d’esta setmana. El meu millor amic o amiga. El que més m’agrada de mi. La meua afició preferida. El dia més avorrit de la setmana. La sargantana Aitana s’ha amagat a la cuina de la casa d’Alícia. Pots trobar-la? Comentem I tu? Juguem Ull viu! En aquesta seqüència treballarem la igualtat de gènere a partir de les faenes domèstiques, tradicionalment considerades de dones. En aquest cas, però, ens trobem amb una família col·laborativa, en què tant els adults com els xiquets ajuden en les tasques de la llar. Solucions de la pàgina 11 Comentem • Alícia, el pare, la mare i Marc, el seu germà major. • Contents perquè han pogut acabar les faenes de casa i ara tindran la vesprada lliure. • Al cine perquè sap que Marc en té moltes ganes i així pot agrair-li que l’ha ajudada a torcar la pols tot i que no li tocava fer-ho a ell. I tu? / Juguem Activitats de resposta oberta. Ull viu! La sargantana Aitana està en el vidre de la finestra. Aprenentatge cooperatiu Taula redona («Comentem», pàg. 11). TIL i TILC A partir del fragment que escoltarà l’alumnat parlarem de la igualtat de gènere. A més, haver de buscar la sargantana afavoreix la concentració i l’aprenentatge de noves espècies animals i les seues qualitats, que es pot vincular amb l’àrea de Coneixement del Medi. OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE –Tenim tota la faena feta! Enhorabona, família! –diu la mare mentre els xoca les mans.– Això vol dir que tenim la vesprada lliure per a fer alguna activitat especial. –Podem anar a la fira o al cine a veure eixa pel·lícula d’animalets tan divertida... Què preferiu? –pregunta el pare. Alícia es queda pensant. Sap que Marc té moltes ganes d’anar al cine i, a més, l’ha ajudada a torcar la pols encara que no li tocava a ell... –Anem al cine! –diuen els dos xiquets alhora, i es posen a botar d’alegria. 25 2n VALENCIÀ
1 12 APRENEM PARAULES 1 dotze 1. Escolteu i repetiu. escurar agranar cuinar llavar la roba estendre aspirar planxar parar taula torcar la pols drap fregall llavadora granera post de planxar agulles d’estendre Les faenes de casa Suggeriments didàctics Sabers bàsics • Elements de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic) i forma (estructura, format, títol, imatges). • Consciència fonològica. Fonemes específics del valencià/castellà. • Relacions de forma i significat entre les paraules. • Interaccions orals en situacions comunicatives. • Elements gràfics i paratextuals. Competències específiques • Comprensió oral i multimodal. • Interacció oral, escrita i multimodal. • Comprensió escrita i multimodal. • Després d’escoltar l’àudio i repetir les paraules, podem preguntar-los per les lletres que tenen un color diferent perquè en diguen el nom i siguen ben conscients dels dígrafs que contenen aquests termes en concret. Així n’interioritzaran encara més l’ortografia i s’hi aniran familiaritzant. A més, podem preguntar-los per altres paraules que continguen eixos mateixos dígrafs assenyalats. Per exemple: granja, alegria, gràcies, gronxador / llibre, llegum, all, allunyar / panxa, xocolate, carxofa, parxís / avi, avió, cavall, rovell / alberg, cabells, ambició, albercoc. També podem aprofitar per fer-los coneixedors d’un embarbussament relacionat amb alguna d’aquestes grafies. Per exemple: El Panxo li diu al Pinxo vols que et punxe amb un punxó? I el Pinxo li diu al Panxo punxa’m Panxo, però a la panxa no. 26 2n VALENCIÀ
1 13 APRENEM PARAULES 1 tretze 2. Completa les oracions amb algunes de les paraules anteriors. • L'a roba $està bruta! P'osem la . • M'on pare vol le# 'camise# 'arrugade#. • El pal 'de la $é# molt 'curt i no 'arriba 'davall 'del sofà. • Trobarà# le# $en una 'cistella penjada 'de l’$estenedor. • P$er 'a torcar la pol#, pot# 'agafar $el 'o $el plomall. • N'o 'oblide# l’$estora. 3. Escriu per a quina faena necessites estos estris. 4. Comenteu per equips. • Quines faenes de casa feu? • Quines altres podríeu fer i quines no? Expliqueu-ne els motius. • Quines faenes fan la resta dels membres de la vostra família? • Penseu que es repartixen de manera justa? Per què? llavadora planxar 'granera 'agulle# 'd’$estendre 'drap 'aspirar llavar la roba estendre $escurar Solucions de la pàgina 13 2-3. Les respostes estan indicades en la pàgina reproduïda del llibre de l’alumnat. 4. Resposta oberta. Aprenentatge cooperatiu • Caps emparellats (act. 3, pàg. 13). • Taula redona (act. 4, pàg. 13) TIL i TILC En aquesta doble pàgina, a banda de treballar vocabulari sobre estris i faenes de la llar, continuem aprofundint en la igualtat de gènere, així com en la col·laboració i l’empatia cap als altres, ja que no és just que sempre faça les faenes domèstiques la mateixa persona. • En el cas del tercer exercici, els tres objectes que hi apareixen no estan inclosos en la llista de la pàgina anterior, sinó que es presenten com a dibuixos. D’aquesta manera, podem aprofitar per a preguntar-los si els coneixen i si saben com s’escriuen abans de dir-los quina és la solució correcta. • L’última activitat està pensada per a fer treball cooperatiu. Ací, els xiquets poden aprofitar per a compartir amb la resta del grup en quines tasques participen a casa. D’aquesta manera, també veuran que a les cases hi ha diversitat i que a cada nucli familiar li funciona millor un sistema o un altre. Amb les dues darreres preguntes d’aquesta activitat, els xiquets podran conscienciar-se sobre les diferències de gènere en l’àmbit domèstic, i podem donar-los algunes pautes o consells perquè no hi contribuïsquen. 27 2n VALENCIÀ
1 14 LLEGIM 1 catorze Amb presses i correres Ferran estava preocupat. Sa mare no tenia temps. Sempre deia: «Ui! No tinc temps!». O: «Anem justos de temps!». O: «Per totes les galletes de xocolate del món, Ferran, no em faces perdre més temps!». A Ferran li costava d’entendre què volia dir. Però sabia que quan la mare no tenia temps, remugava. I mirava el rellotge de la monyica. O el rellotge del mòbil. O el rellotge de la cuina. O tots els rellotges alhora, menejant el cap d’una banda a l’altra, molt de pressa. I corria. I no només corria ella. També feia córrer a Ferran. L’agarrava de la mà, i au!, com si algú els perseguira! A Ferran no li agradava gens que passara allò. De matí s’afanyaven pel carrer i els venia just saludar els veïns, encara que tots tingueren ganes de dir bon dia a Ferran. Passaven de pressa per davant del forn de la senyora Clementina, que eixia amb un brioix per a ell, però mai tenia temps de tastar-lo. Ella, llavors, es quedava amb la mà mig alçada i la boca oberta, a punt de dir: «Ai, hui que m’han eixit tan bons!». Cinta Arasa. Mare, vull que sigues com un elefant! Bromera (adaptació) ©Marta Montañá Sabers bàsics • Estratègies: informació i sentit global del discurs. • Estratègies d’expressió oral: pronunciació i entonació adequades. • Estratègies de comprensió abans, durant i després de la lectura. • Obres o fragments variats i diversos de la literatura infantil adequats als seus interessos i organitzats en itineraris lectors. • Elements constitutius essencials de l’obra literària i dels diferents gèneres literaris. Competències específiques • Comprensió oral i multimodal. • Comprensió escrita i multimodal. • Expressió oral. Suggeriments didàctics • Per a començar, podem treballar els elements paratextuals. Podem preguntar-los si saben què pot voler dir l’expressió del títol «amb presses i correres» tenint en compte també la il·lustració que l’acompanya. També podem preguntar-los què pensen de la lectura abans de llegir-la, és a dir, quin creuen que pot ser el tema, qui pot ser el protagonista, què està passant... Una vegada formulades totes les hipòtesis, escoltem l’àudio de la lectura. • Després d’escoltar-lo, podem plantejar algunes activitats complementàries abans de començar a resoldre les de la pàgina 15. Per exemple, podem animar-los a tornar a llegir el text com si ara foren ells els narradors. Cada un pot llegir-ne un fragment, però també es poden organitzar grups de cinc perquè tothom puga participar-hi més. • Per a l’activitat 1, els hem de fer veure que en el fragment que hem llegit Ferran es queixa que sa mare sempre té pressa, de manera que la imatge que no correspon és la segona, ja que ací veiem la mare de Ferran jugant amb ell tranquil·lament. Podem enllaçar amb la tercera activitat plantejant-los que ha d’haver algun motiu (o diversos) pel qual la mare de Ferran va sempre tan atrafegada. 28 2n VALENCIÀ
1 15 COMPRENEM 1 quinze 1. Marca el dibuix que no correspon a un moment de la lectura. 2. Escriu qui són. 3. Anoteu possibles motius pels quals la mare té tanta pressa. 1) 2) 3) 4) 4. A Ferran li agrada anar corrents? Per què? 5. Escolta i marca. On dinen Ferran i la mare els diumenges? En un restaurant. A cals iaios. A casa del pare de Ferran. M'are F$erran Clementina Solucions de la pàgina 15 1-2. Les solucions estan indicades en la pàgina reproduïda del llibre de l’alumnat. 3. Resposta oberta. 4. No li agrada perquè no pot dir bon dia als veïns ni tastar el brioix de la senyora Clementina. 5. La solució està indicada en la pàgina reproduïda del llibre de l’alumnat. Aprenentatge cooperatiu Full giratori (act. 3, pàg. 15). TIL i TILC Podem parlar a l’alumnat de la necessitat de viure més assossegats i amb calma, ja que les presses i l’estrés no són bons per a la nostra salut. Podem vincular aquest aprenentatge amb l’àrea de Coneixement del Medi i amb l’ODS 3 (Salut i benestar). Transcripció de l’àudio de l’activitat 5 Els diumenges ho feien tot una mica més a poc a poc, però no molt. Dinaven a cals iaios i volien arribar-hi prompte per a tornar prompte. Perquè si a poqueta nit trobaven caravana se’ls feia tard. I no podia ser, perquè els dilluns hi havia escola i després piano... • Durant la correcció grupal de l’activitat 2 podem aprofitar perquè justifiquen oralment la tria. Els preguntarem com han sabut la resposta i els demanarem que facen una descripció de les il·lustracions que han seleccionat. Els explicarem que tot i que en la lectura apareixen més personatges, els únics que podem reconéixer per la il·lustració són Ferran i sa mare, ja que a la resta no se’ls descriu físicament en el fragment. Per acabar l’exercici, podem animar-los a llegir la lectura original per a saber com acaba la història de Ferran. • Podem aprofitar l’activitat 4 per a fer-los alguna pregunta més relacionada amb el que han sentit en l’àudio. Per exemple: Per què havien de tornar prompte a casa? El cap de setmana també anava tan atrafegada la mare de Ferran? Quan solien arribar i anar-se’n de casa dels iaios? 29 2n VALENCIÀ
1 16 PENSEM I ESCRIVIM 1 setze El punt i la majúscula 1. Pinta la bafarada que s’entén. Mon pare sempre té pressa. m’agrada A mi córrer. tampoc 2. Ordena les paraules per a formar oracions. xarrava 'amb tot F$erran $el món. temp#. no S'a tenia mare Una oració és un grup de paraules amb sentit. Comença amb majúscula i acaba amb punt. 3. Escolta el dictat i escriu-lo. Dictat F$erran xarrava 'amb tot $el món. S'a mare no tenia temp#. Sabers bàsics • Expressions pròpies de la llengua. • Generalitzacions sobre aspectes lingüístics. • Signes de puntuació. • Relacions de forma i significat entre les paraules. • Convencions del codi escrit en el marc de propostes de comprensió o producció de textos. • Estratègies: informació i sentit global del discurs. • Lectura mecànica (desxifrar el codi). • Estratègies de comprensió durant i després de la lectura. • Estratègies del procés d’escriptura: textualització i revisió. Competències específiques • Comprensió oral i multimodal. • Comprensió escrita i multimodal • Lectura autònoma. Suggeriments didàctics • L’activitat 1 pretén acostar l’alumnat al procés de creació d’oracions. Hem d’insistir molt en el fet que les oracions són grups de paraules que han de tindre un sentit complet. • Una vegada hagen acabat l’exercici 2, els hem de fer notar que totes les oracions que han format comencen amb majúscula i acaben en punt. Si veiem que cal reforçar el contingut, podem proposar-los més oracions desordenades perquè les ordenen. Per exemple: al/pati./jugar/agrada/Ens – passem/classe./Ho/genial/a – no/a/Els/dissabtes/ venim/escola. • Si notem que cal repassar encara més la diferència visual entre minúscules i majúscules podem posar més exemples després de fer l’activitat 4 amb una activitat basada en el full giratori en què cada un s’encarregue d’escriure una minúscula i la seua respectiva majúscula. També podem animar-los a crear el seu propi abecedari en una cartolina perquè el tinguen davant mentre dura l’assoliment dels conceptes. • Podem aprofitar per a parlar-los de les diferències del punt final i el punt i seguit en l’activitat 5. La segona part de l’activitat els demana que es fixen si els punts van seguits de majúscula o minúscula. Podem animar-los perquè escriguen algunes oracions pel seu compte intentant fer servir correctament els punts i les majúscules. Podem demanar-los, per exemple, que escriguen tres coses que els agraden i tres que no en un full giratori perquè vegen com es van enllaçant els elements de les oracions. 30 2n VALENCIÀ
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=