Mostra Parlem 2n, 4t, 6é

1 1 ?A?B?R?A?C??ADABRA! Què sé? • Alguna història de màgia o bruixeria. • Identificar mostres de discriminació. • ... Què vull saber? • Expressar la meua opinió amb claredat. • Separar correctament paraules amb diftongs o hiats. • ... El Barret que Tria La porta s’obrí i aparegué una bruixa alta amb els cabells negres i un vestit verd maragda. Tenia l’aire sever i Harry de seguida va pensar que valdria més no buscar-li les cosquerelles, era la professora McGonagall. El rebedor era enorme. Les parets eren de pedra i estaven il·luminades amb torxes. El sostre era tan alt que no se sabia on acabava, i davant hi havia una magnífica escala de marbre que conduïa als pisos superiors. Van seguir la professora McGonagall. De darrere d’una porta que deixaren a mà dreta eixia una remor de centenars de veus. Però la professora McGonagall va fer entrar l’alumnat de primer en una habitació menuda i buida que donava al rebedor. –Benvinguts i benvingudes a Hogwarts –va dir la professora McGonagall–. El banquet d’inici de trimestre començarà de seguida, però abans de seure al Gran Saló, els distribuiran en residències. La cerimònia de distribució és molt important, perquè, mentre siguen ací, els companys i les companyes de residència seran com la seua família. Aniran a classe amb ells, estaran junts al dormitori, i passaran el temps lliure a la sala comuna. Hi ha quatre residències: Gryffindor, Hufflepuff, Ravenclaw i Slytherin. Cada una té una història pròpia molt digna, i totes han donat bruixes i bruixots excepcionals. Situació d’aprenentatge inicial La professora McGonagall dona la benvinguda al nou alumnat de Hogwarts i presenta el Barret que Tria, que serà l’encarregat d’assignar a cada alumne i alumna la seua residència. Aquesta situació d’aprenentatge inicial introdueix els temes vertebradors de tota la seqüència: la màgia i la igualtat de gènere. Sabers bàsics • Elements de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic) i forma (estructura, format, títol, imatges). • Lectura amb velocitat, fluïdesa i entonació. • Estratègies de comprensió abans i durant la lectura. • Obres o fragments variats i diversos de la literatura infantil adequats als seus interessos i organitzats en itineraris lectors. Competències específiques • Comprensió escrita i multimodal. • Expressió oral. • Lectura autònoma. • Competència literària. Suggeriments didàctics • La rutina de pensament «Què sé?» i «Què vull saber?» ens serveix per a repassar els coneixements previs que hem de tindre en compte. Es pot fer individualment de la següent manera: el professorat pot comentar tots els continguts que es treballaran en la seqüència (vocabulari de màgia, sinònims i antònims, diftongs i hiats, les llengües d’Espanya...) perquè l’alumnat anote què recorda. En acabar, podem posar-ho en comú. • Abans de fer la lectura, podem demanar-los que observen la il·lustració i que lligen el títol per a preguntar-los si els recorda a alguna història que hagen vist o llegit. Tant si els sona com si no, podem animar-los que expliquen què creuen que passarà en la història. D’aquesta manera, l’alumnat desenvolupa la creativitat, s’expressa en un context comunicatiu del seu interés i aprén a fer relacions amb les seues vivències, experiències i aprenentatges anteriors. • També podem escoltar l’àudio abans de la lectura perquè al sentir-lo amb l’entonació adequada és més fàcil submergir-nos en la història. Després, els proposarem que facen la lectura de forma col·lectiva en cada equip mitjançant la tècnica de la lectura compartida. 26 6é PRIMÀRIA

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=