Llengua i literatura 4t d’ESO MOSTRA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024 INCORPORA ELS ÚLTIMS CANVIS DE LA NORMATIVA LINGÜÍSTICA
Llengua i literatura 4t d’ESO A Bromera fa més de 35 anys que elaborem materials per a l’escola valenciana. Per això, els nostres llibres parteixen de la realitat de les aules valencianes i de l’entorn més pròxim. A més a més, ens preocupem per acompanyar professorat i alumnat davant de cada nou repte educatiu aportant una gran varietat de recursos i oferint formació continuada. Algunes de les persones que han participat en l’elaboració dels materials didàctics LOMLOE de Bromera són: Lorena Alcaide Martí, Sonia Aldea Oñate, Mariló Álvarez Sanchis, Mar Aranda Garcia, Alejandro Archilés Quintana, Ana Arnau Orts, Àngela Ballester Muñoz, Joaquina Barba Plaza, Andrea Bella Català, Gisela Benavent Cors, Isabel Bixquert Grau, Antonio Caldés Garrido, Sonia Camarasa Canet, Carla Cano Giménez, Laura Capsir Maíques, Maria Belén Clari Ahulló, Gema de Jesús Climent Estrela, Andreu Collado Garcia, Natàlia Espert Gràcia, Maria Faubel Portolés, Víctor Manuel Fernández Beltrán, Maria Ferrandis Marco, Eduard Ferrando Cuenca, Raquel Ferrer Llinares, Josep Antoni Fluixà Vivas, Josep Francés Giménez, Àngela Francés Herrero, Llúcia Garrido Rodrigáñez, Benjamín Garzón García, Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà, Josep Gregori Soler, Teresa Gregori Soler, Anna Guaita Crespo, Felip Gumbau Morera, Enric Iborra Posadas, Adrian Iborra Puig, Carlos Jiménez Martínez, Gemma Jiménez Martínez, Bàrbara Lacuesta Gàndara, M. Teresa Lairón Martínez, Elisa Lluch Girbés, Enric Lluch Girbés, Santi López García, Ana Maria López Ortí, Gonçal López-Pampló Rius, Urbà Lozano Rovira, Carmen Madramany Pérez, Kiko Martín Alcaide, Miguel Martínez Pérez, Maria Pilar Maza Gorriz, Paula Miguel Vázquez, Jaume Miquel Peidró, Xavier Miralles Martínez, Laura Montero Sierra, Natxo Moral Reig, David Morell Llinares, Dolores Moreno Lozano, Javier Muñoz Pla, Marta Murciano Hernández, Marco Aurelio Oca Barba, Vicent Pardo Peris, José Pastor Arnau, Cristina Pavón López, Elisa Peciña Descals, Natxo Peidro Torres, Inés Pelegero Martínez, Manuela Picazo Tadeo, Joaquín Piqueres Sánchez, Carla Pla Sanchis, Alba Prat Soler, Maria Rodríguez Orts, Juan José Ruiz Cortina, Xavi Ruiz Ros, Ana Sánchez García, Pau Sanchis Ferrer, Raquel Sanchis Garrigues, Loles Sanjuán Juárez, Mar Segura Martínez, Enric Senabre Carbonell, David Such Aparicio, Elena Talens Ortí, Mercè Tortajada Vegas, M. Carme Trescolí Trescolí, Josep Vallés Giménez, Vicent Valls Rodríguez, Jesús Vila Piera, Vicente Vilana Taix i Maria Viu Rodríguez.
VALENCIÀ ACTIU El llibre que teniu a les mans inclou una mostra de Valencià actiu per a quart d’ESO, un projecte basat en l’aprenentatge actiu de la llengua en què l’alumnat n’és el centre. Conté tres seqüències didàctiques del llibre de l’alumnat, una unitat de guia de recursos didàctics, un exemple d’atenció a la diversitat basat en el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) i un model d’avaluació. Els professionals que han participat en el projecte són docents en actiu que han treballat en coordinació amb el nostre departament didàctic, format per persones amb una llarga trajectòria en la creació i el disseny de material educatiu. ESTRUCTURA DEL LLIBRE DE L’ALUMNAT Valencià actiu aposta per una metodologia flexible i innovadora que treballa per blocs de continguts i sabers bàsics. A diferència d’altres llibres, en què cada unitat té una estructura fixa, els llibres de Valencià actiu s’organitzen en tres tipus de seqüències didàctiques, que es repeteixen en cada trimestre, i una seqüència d’avaluació inicial. Això facilita l’elaboració i el desplegament de la programació, ja que cada seqüència didàctica treballa de manera específica uns sabers bàsics del currículum. Seqüències 1, 4 i 7 Contenen textos orals i escrits per a practicar la comprensió i l’expressió. Les temàtiques i les tipologies són diverses, però tots són adequats al nivell i als interessos de l’alumnat. Seqüències 2, 5 i 8 Presenten els continguts gramaticals i ortogràfics a través d’activitats diverses. S’incideix especialment en aquells aspectes propis de la nostra llengua i es tracten de manera sumària aquells en què valencià i castellà coincideixen. Seqüències 3, 6 i 9 Desenvolupen els continguts de lèxic, tipologia textual i literatura, i ho fan mitjançant el treball en equip i, si es vol, la classe invertida. És a dir, l’alumnat farà de docent i el professorat l’haurà de guiar en aquesta tasca. Valencià actiu compta amb una llicència digital allotjada en Blinklearning, disponible per a 2 anys, que inclou recursos digitals i ferramentes de gestió per a l’aula. A més, el projecte disposa d’un quadern de reforç en paper per a l’alumnat (opcional). LES CLAUS DEL PROJECTE Tractament integrat de llengua i contingut Permet introduir temes d’àrees no lingüístiques a partir de les lectures i de les activitats. Així es contribueix a esborrar les fronteres entre matèries i a trobar punts d’interés. Combinació del treball individual i cooperatiu El projecte combina activitats per a resoldre de manera individual, que desenvolupen l’autonomia i la iniciativa personal, i l’aprenentatge cooperatiu, que permet la interacció d’alumnes amb perfils diferents i millorar la competència comunicativa i les habilitats socials. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els continguts curriculars, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn, per això hi ha una selecció acurada de sabers bàsics i una gamma variada de situacions d’aprenentatge que els doten de context i que conviden a posar-los en pràctica. ISBN: 978-84-1358-439-3
Atenció a la diversitat A fi de seguir ampliant l’oferta de materials vinculats al disseny universal de l’aprenentatge (DUA), hem creat un Portal d’Atenció a la Diversitat, on trobareu tot tipus de recursos complementaris, i també material fotocopiable, amb diferents nivells de dificultat. Material de suport al professorat Per a complementar el llibre de text que utilitza l’alumnat, oferim una gamma àmplia de recursos sonors i audiovisuals de producció pròpia, el generador de proves Ónex, la guia de recursos didàctics, la programació d’aula, les rúbriques d’autoavaluació i coavaluació, un rebost amb jocs de vocabulari, transcripcions d’àudio, dictats... Descobreix els materials de suport al professorat que hem elaborat per a acompanyar-te en la implantació de la LOMLOE a l’aula. Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) O bé visualitza les sessions de formació en línia en el nostre canal de YouTube: Centres educatius pel clima. Una guia per a l’acció educativa en temps de crisi climàtica (Joan Buades) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí) «Programació LOMLOE», amb Xavier Lozano «Introducció a l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí «Resultats de l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí
BLOCS PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE EXPRESSIÓ ORAL I LECTURA Seqüència 1 Seqüència 4 Microconferències: «Estudiar o treballar?» Producció de textos orals no espontanis. Comprensió i comentari de textos expositius, argumentatius, narratius i poètics. Coherència i adequació textual. Preparació i correcció de dictats. Autoavaluació. Microconferències: «Què t’agrada fer en el temps lliure?» Producció de textos orals no espontanis. Comprensió i comentari de textos expositius, argumentatius i narratius. Cohesió textual. Preparació i correcció de dictats. Autoavaluació. GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA Seqüència 2 Seqüència 5 Gramàtica: • Les conjugacions verbals regulars. • Les perífrasis verbals. • La substitució pronominal dels complements verbals. Ortografia: • Les oclusives en posició final. • La representació del fonema /k/. • Els aplecs vocàlics. • L’accentuació. • L’article lo neutre. Autoavaluació. Gramàtica: • Les combinacions de pronoms febles (I). • Les oracions adjectives de relatiu. • Els verbs irregulars de la primera i la tercera conjugació. Ortografia: • L’ortografia de les nasals. • Les vocals e i o. • Les interferències vocàliques. Autoavaluació. LÈXIC, TIPOLOGIA TEXTUAL I LITERATURA Seqüència 3 Seqüència 6 Lèxic: • El diccionari. • Els préstecs i els neologismes. Tipologia textual: • El currículum. Literatura: • La Renaixença. • El modernisme. • El noucentisme. Sociolingüística: • La llengua en la Renaixença. • La normalització i la normativització. Taller d’escriptura creativa. Autoavaluació. Lèxic: • Les abreviacions: abreviatures, símbols, sigles i acrònims. • La monosèmia, polisèmia i homonímia. Tipologia textual: • L’anunci publicitari. Literatura: • Les avantguardes. • La poesia de postguerra. • La narrativa de postguerra. Sociolingüística: • El bilingüisme. • La diglòssia i la substitució lingüística. Taller d’escriptura creativa. Autoavaluació. PROJECTE Segon trimestre. Cultura valenciana: «Els nostres pobles» REBOST Transcripcions d’àudios i dictats. Continguts teòrics. Taula de continguts i sabers bàsics 4t d’ESO
TERCER TRIMESTRE Seqüència 7 Microconferències: «Som nadius digitals?» Producció de textos orals no espontanis. Comprensió i comentari de textos expositius, argumentatius i narratius. Valoració crítica dels textos. Preparació i correcció de dictats. Autoavaluació. Seqüència 8 Gramàtica: • Les combinacions de pronoms febles (II) • Els verbs irregulars de la segona conjugació. • Els connectors oracionals coordinants. • Els connectors oracionals subordinants. Ortografia: • La caiguda de la preposició davant de que. • L’ús de les grafies l, ll, tl, tll, l·l. Autoavaluació. Seqüència 9 Lèxic: • Els sinònims, antònims, hiperònims i hipònims. • Els prefixos i sufixos grecollatins i locucions llatines. Tipologia textual: • Els textos periodístics d’opinió. Literatura: • El teatre de postguerra. • Les noves tendències teatrals. • L’assaig de postguerra. • La literatura actual. Sociolingüística: • Les actituds lingüístiques i els prejudicis. • L’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Taller d’escriptura creativa. Autoavaluació. Taula de continguts i sabers bàsics 4t d’ESO
Estudiar o treballar? 1 què TREBALLAREM? • La producció de textos orals no espontanis • La comprensió i el comentari de textos expositius, argumentatius, narratius i poètics • La coherència i l’adequació en els textos • La preparació i la correcció de dictats
Estudiar o treballar? 1 17 MICROCONFERÈNCIES Si has tingut llibres de Valencià actiu en cursos anteriors, deus haver comprovat que s’insisteix molt en l’expressió oral. En el llibre de 4t d’ESO seguirem practicant, com en 3r, el discurs oral no espontani, fonamental en el món del treball i en el món dels estudis, perquè ara com ara l’aula és un dels pocs espais en què pots entrenar aquest tipus de text. Les habilitats lingüístiques es classifiquen tenint en compte el canal (oral o escrit) i el rol en la interlocució (emissor/a o receptor/a). Combinant els dos factors, n’obtenim quatre: Emissor/a Receptor/a Oral Parlar Escoltar Escrit Escriure Llegir Aquestes són les característiques habituals de cada canal. Canal oral Canal escrit Canal auditiu. El missatge arriba a través de l’oïda. Canal visual. El missatge arriba a través dels ulls. Simultaneïtat en el temps. L’emissió i la recepció es produeixen al mateix temps. En diferit. L’emissió i la recepció no es produeixen necessàriament al mateix temps, encara que la tecnologia ho fa possible. Espontaneïtat. La persona que emet el missatge pot rectificar, però no esborrar, el que ha dit. Preparació. La persona que emet el missatge pot corregir i refer el text sense que en quede constància. Missatge efímer. Si no s’enregistra, el missatge dura el temps que dura l’emissió. Missatge durador. El missatge perdura en el temps perquè queda gravat en un suport físic. Ús de llenguatge no verbal, per exemple, la gestualitat. El llenguatge no verbal no s’utilitza, però a vegades trobem emoticones o signes escrits diferents de les lletres. Interacció. Els rols d’emissor i receptor poden intercanviar-se durant l’emissió del missatge. Sense interacció. Normalment no hi ha intercanvi de rols (excepte en missatgeria instantània i xats). 1 En grups de quatre, penseu en les situacions comunicatives orals següents i anoteu quines de les característiques anteriors compleixen. Una conferència Un tutorial de YouTube Trets de l’oral Trets de l’escrit Trets de l’oral Trets de l’escrit Un pregó de festes televisat L’exposició d’un treball Trets de l’oral Trets de l’escrit Trets de l’oral Trets de l’escrit Les situacions anteriors corresponen a textos orals no espontanis que, com heu vist, comparteixen algunes característiques amb els textos escrits.
Estudiar o treballar? 1 18 2 En parelles, feu dues llistes amb exemples de textos orals espontanis i no espontanis. Textos orals espontanis Textos orals no espontanis • Ara, compareu-los fent servir aquesta fitxa. Text oral espontani En què es pareixen? Text oral no espontani ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... En què es diferencien? Respecte a... ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................ la temàtica ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................ ................................................................................................ la finalitat la relació entre els interlocutors ...................................................................................................... Pareguts i diferències més significatius: ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 3 Després d’aquesta introducció, ha arribat el moment de fer la primera pràctica del curs. Enguany acabes l’ESO i hauràs de decidir quin camí segueixes. Vols continuar estudiant? O vols començar a treballar? I si estudies, què vols fer? Un mòdul de formació professional o Batxillerat? I després, una carrera universitària? Quins aspectes creus que cal tindre en compte a l’hora de prendre eixes decisions? Reflexiona sobre quines són les millors opcions de futur per a la joventut i enregistra la teua xarrada en un vídeo, que haurà de tindre una extensió de dos minuts i mig. Però primer, fem un repàs dels passos que has de seguir. 1. Informa’t sobre el tema del qual has de parlar. 2. Selecciona les fonts d’informació fiables i descarta les que no ho són. 3. Planifica el teu discurs. Per a això cal que sàpies quant de temps tens i la finalitat: exposar una informació i convéncer d’unes idees. 4. Ordena les idees d’una manera lògica. Presenta el tema, exposa les dades importants i acaba amb una conclusió o valoració. 5. Adequa el llenguatge i el registre lingüístic segons els oients. 6. Acompanya l’exposició amb algun tipus de suport visual, per exemple la projecció d’imatges o esquemes. 7. Elabora un guió a fi de no deixar-te cap idea important. Recorda que la finalitat és exactament eixa, així que evita la temptació de llegir l’exposició fil per randa. 8. Assaja abans de gravar el vídeo definitiu, i comprova que s’ajusta al temps de què disposaves. 9. Corregeix les coses que fallen (idees boiroses, dades innecessàries, imatges o esquemes poc representatius o no acurats) i assaja de nou incorporant els canvis. 10. Grava el vídeo definitiu i demana l’opinió a persones de confiança.
Estudiar o treballar? 1 19 A continuació, hi ha tres textos de tipologia diversa amb els quals practicaràs la comprensió i el comentari de text. Comentar un text és una tasca complexa que requereix la combinació de dues habilitats: llegir (o escoltar, en el cas de textos orals) i escriure. La finalitat d’un comentari és explicar i interpretar un text, analitzant-ne la intenció comunicativa i buscant-ne la coherència i unitat. S’ha d’extraure quina és la idea principal al voltant de la qual es desenvolupa tot el contingut i s’ha de comprovar que compleix les tres propietats dels textos: coherència, cohesió i adequació. En aquesta primera seqüència didàctica farem un repàs de la coherència i l’adequació: • La coherència és la propietat que ha de tindre qualsevol text perquè el missatge que transmet siga entenedor, clar i precís. Això implica que el text ha de desenvolupar un tema enllaçant una sèrie d’idees de manera lògica. A més, les idees s’han d’estructurar d’una determinada manera, segons la tipologia textual i el gènere. • L’adequació dels textos és la seua capacitat d’adaptar-se a la situació comunicativa. Això es fa de maneres diverses: –Triant un gènere discursiu o un altre segons la situació comunicativa (notícia, rondalla, sol·licitud...). –Adequant les referències espacials i temporals al context (ací, allà, en aquella època, ara...). –Escollint el registre lingüístic segons el grau de formalitat (col·loquial, estàndard, culte). –Adreçant-se al destinatari utilitzant una persona o una altra segons el grau de confiança (tu/vosté). –Implicant-se més o menys segons el grau d’objectivitat requerit. Quin resum més adequat! I coherent!
Estudiar o treballar? 1 20 4 Llig aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació. Estudiar, treballar, treballar per a estudiar, estudiar per a treballar... Les combinacions són múltiples i no hi ha una mateixa opció que s’adapte a les circumstàncies de cada persona. El més important és que ho medites bé, que allò que fas et faça feliç i que tingues el suport de la família i dels amics i les amigues. I has de tindre recursos perquè, tant en l’àmbit acadèmic com en el laboral, viuràs situacions totalment imprevisibles. Text 1 Durant la primera setmana treballant a la Cantina Diego vaig anar provant diferents rutes per a arribar-hi en el menor temps possible. Al final, vaig descobrir que podia arribar-hi a peu si passava pel carrer de les cases adossades. Era mitja hora llarga de camí, però m’estalviava el bitllet d’autobús. «Al final, la millor manera de fer exercici és ser pobre», m’havia dit la meua germana, graciosa com sempre. Al restaurant, com m’havia advertit l’amo, feia de tot. Els primers dies vaig anar en torn de matí, per a preparar-ho tot abans que obriren. Havia de netejar els lavabos, agranar, parar taules i coses per l’estil. No m’apassionava, però al ritme dels mambos, les ranxeres, la salsa i la cúmbia es feia més agradable. L’amo només venia algunes vegades, i sovint era de nit. Normalment, era Josh qui dirigia les tasques. Em rebia sempre amb el seu somriure d’anunci i em deia amigo. Va ser cap a la tercera setmana que Josh em va demanar que cobrira el paper d’un cambrer que no havia vingut. Malgrat la meua malaptesa crònica supose que no ho vaig fer malament del tot, perquè vaig seguir fent de cambrer ara i adés, quan feia falta més personal en sala. Em feia un poc de vergonya adreçar-me als clients en el meu anglés marcadament estranger però, ben mirat, tots els treballadors tret de Josh érem immigrants. Més d’un client, sobretot els xiquets, em van preguntar si era mexicà «de veritat». Seguint instruccions de dalt, jo somreia i deia que sí. «De Monterrey», m’ho tenia estudiat. Només resava perquè no entrara mai cap mexicà i descobrira l’engany. Ja tenia un poc de pràctica en això de servir taules i no tremolava quan em posaven la safata en les mans quan va entrar al restaurant qui menys esperava: la recepcionista rosseta de l’alberg, la que havia desaparegut d’un dia per a l’altre. No li guardava rancor: jo també me n’hauria anat d’allí abans si haguera pogut. Em va costar estar segur de si era ella, perquè feia temps que no ens véiem i tampoc no havíem coincidit durant gaire temps, però la manera de riure i les ulleres de pasta blau cel eren inconfusibles. Anava acompanyada d’un home i una dona de l’edat dels meus pares i una postadolescent exuberant: vaig suposar que eren la seua família. Quan Josh em va demanar que servira la taula quatre, una part de mi se’n va alegrar inevitablement, però la part sensata es va morir de por. Entre altres assumptes, Charlotte sabia que jo de mexicà tenia tant com de pèl-roig, i als de la taula del costat els acabava de dir «de Monterrey, senyors». –Bona nit –vaig saludar la taula de Charlotte fent veure que no m’havia adonat de la coincidència–. Em dic Pep i... –Pèh! –va interrompre Charlotte–. Soc jo! Charlotte! Ens vam conéixer a l’alberg! –Oh, hola! –em va tornar la tremolor i vaig agrair no portar encara la safata–. Com estàs? Els deixe la carta –vaig anar repartint les carpetes amb la foto d’un mariachi a la portada. Em moria de ganes de preguntar-li per què havia desaparegut de l’alberg d’un dia a l’altre, però no era el lloc ni el moment adequat, estant de servei i davant dels seus presumptes pares.
Estudiar o treballar? 1 21 –Ell és mon pare, Charles Fitzgerald –em va assenyalar l’home de cabells blancs i posat estirat que seia a la seua dreta–, i la seua dona, Cindy. I ella és la meua germana, Ellie. Pep és de prop de Benidorm, sabeu? On vam estar de vacances fa dos anys... Vaig empassar saliva. Amb un poc de sort, els de la taula del costat no l’haurien sentida o, amb més sort encara, pensarien que Benidorm era un suburbi de Monterrey. Tenia poques possibilitats, és clar, en un país on estiuejar a Benidorm era l’esport nacional. Millor que no l’hagueren sentida. –Molt de gust –vaig fer al final, amb un somriure postís i mirant de reüll els clients de la taula tres, que sortosament semblaven immersos en la seua pròpia conversa–. Volen que els explique la carta? –No cal, som habituals –va respondre la madrastra amb un gest bondadós. –No sabia que treballaves ací! –va tornar a intervindre Charlotte–. Hauria vingut abans! –La germana la va mirar amb estranyesa, el pare va tossir i ella va matisar:– Vull dir, per a veure com t’anava. No ens vam poder acomiadar. –Només fa... –vaig calcular els dies–. Mira, hui tot just fa un mes que estic ací. Però faig torns flexibles. Charlotte va obrir la boca per a contestar, però son pare va parlar abans per a fer la comanda. El seguiren la mare, la germana i Charlotte mateixa, que demanà una quesadilla. –Sense carn, veritat? –en vaig prendre nota. –Te’n recordes, que soc vegetariana? –em mirava amb certa sorpresa i visiblement afalagada. –I tant...! –li vaig respondre amb un somriure. El senyor Fitzgerald es va aclarir la gola i la seua senyora va ofegar una rialleta.– Sempre procurem el millor tracte als nostres clients –vaig afegir amb formalitat, tractant de redreçar la situació, però degué sonar massa forçat, o potser vaig utilitzar una paraula que no tocava, perquè tots quatre van haver de dissimular el riure. Més roig que un titot, els vaig preguntar què volien beure, ho vaig anotar a la llibreteta i me’n vaig anar a la cuina amb la intenció de clavar-me en un armari i no tornar a eixir d’allí fins que desaparegueren els Fitzgerald. Mònica Richart. violeta i el llop. Bromera Comprenc el text 5 Respon aquestes preguntes sobre l’espai i el temps. a) En quin tipus de restaurant ocorre l’escena? Com ho has sabut? b) En quina part del dia passa? c) En quin país creus que està el restaurant? Per què? d) D’on és el protagonista? e) Per què creus que ha emigrat? f) En quina època situes els fets i per què? g) Quin període temporal abasta la narració? 6 Indica les diverses veus del text. • Autor/a. • Narrador/a. • Personatges. 7 Com és el narrador? Extern, intern observador o intern protagonista? Posa’n exemples. Si vols conéixer més coses sobre la novel·la, mira aquesta entrevista a Mònica Richart.
Estudiar o treballar? 1 22 En tots els textos hi ha un emissor/a principal, que pot donar veu a altres persones, bé en estil directe, reproduint literalment les seues paraules, o bé en estil indirecte, explicant amb les seues paraules el que han dit. 8 Classifica els personatges segons la manera com se’ls dona veu. Estil directe Estil indirecte 9 En parelles, redacteu un resum del fragment anterior. Ací teniu unes quantes indicacions: • Feu una primera lectura del text, sense parar-vos en detalls, per a entendre’n el sentit global. • Feu una segona lectura paràgraf per paràgraf per a extraure’n les idees més rellevants, i anoteu-les individualment en un esborrany. • Si el text conté diàlegs, no els heu de reproduir. Tampoc heu de fer vostres les opinions del narrador/a o l’autor/a. Esborrany individual Resum en parella 10 A partir del resum que heu fet, condenseu en una frase el tema del text. L’estructura 11 Com es diferencien les intervencions de cada personatge i les del narrador? 12 Un text narratiu, com ara una novel·la, té l’estructura interna de presentació, nuc i desenllaç. Identifica eixes parts en el text anterior, encara que es tracte d’un fragment, i contrasta-ho després amb la parella del costat. Anota ací les conclusions. 13 A partir de les activitats anteriors, argumenteu per què la lectura pertany a l’àmbit literari i, concretament, al gènere narratiu. Podeu comentar aspectes com el tema, el canal, la finalitat, l’estructura externa, l’estructura interna...
Estudiar o treballar? 1 23 Les paraules 14 Explica el significat de les expressions subratllades en el text de Mònica Richart. • Ara i adés. • Seguint instruccions de dalt. • Més roig que un titot. 15 Quin és el significat d’aquestes paraules marcades en el text? • Malaptesa. • Afalagada. Llegir per a parlar 16 Com penseu que acaba l’escena entre Pep i els Fitzgerald? Intenteu participar tota la classe. 17 Escolteu com continua la història i contrasteu-ho amb el que havíeu dit. FEM UN DICTAT Fer dictats és una bona manera de treballar la competència lingüística en qualsevol edat. T’ajuda a parar l’orella, fomenta la concentració, t’obliga a escriure a mà i et fa prendre decisions ràpidament a partir del que recordes o de l’aplicació de les regles ortogràfiques. Per a preparar un bon dictat, cal seguir aquests passos: • Llegir/escoltar el text i entendre’n el contingut i el tema. • Fer una segona lectura/audició i fixar-se en les paraules o expressions desconegudes. • Destacar amb retolador o amb colors les dificultats ortogràfiques i visualitzar-les mentalment. • Reflexionar sobre eixes dificultats i tractar d’entendre quines regles ortogràfiques s’hi apliquen. 18 Escriu el dictat d’un fragment de L’any que vam córrer perillosament, de Manel Joan i Arinyó. 19 Compara el teu dictat amb el text original del Rebost i completa una taula com aquesta. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 20 Tria tres paraules amb alguna dificultat ortogràfica i justifica’n l’escriptura. 21 Anota les paraules que et semblen més complicades. Bé per l’ortografia, bé pel significat. APARADOR DE PARAULES
Estudiar o treballar? 1 24 22 Llig i escolta amb atenció aquest article i respon a les preguntes. El món canvia constantment, i la idea que el segle xxi és un nou segle ha quedat obsoleta. El futur és ara i vivim en un context tecnològic que ens obliga a reinventar-nos cada dia. Fa uns quants anys, el professorat explicava el tema i l’alumnat resolia activitats individualment. Ara ens formem d’una manera més autònoma i cooperativa. I de la mateixa manera que això ocorre a les aules, la societat també demana unes noves formes de treball. Text 2 Què requeriran les professions del futur? El mercat laboral necessitarà persones amb capacitat d’organitzar i vendre, amb formació de base i especialitzacions puntuals i disposades a conviure amb màquines i robots BARCELONA 16/03/2019 20:00 G. C. Medicina, Administració i Direcció d’Empreses, Psicologia, Enginyeria Informàtica i la sempre clàssica Dret van ser les carreres amb més demanda el curs 2018. Però quina serà la demanda professional i laboral del futur? Quines professions desapareixeran i quines de noves eixiran? Oriol Homs, sociòleg expert en formació professional i ocupació, apunta algunes reflexions importants a tindre en compte. En primer lloc, que «la majoria de professions es veuran afectades i tindran canvis en els continguts i les funcions». Per tant, seran poques les que eixiran com bolets o desapareixeran del tot; caldrà reinventar les professions de sempre. «Gairebé en totes les faenes caldrà treballar amb aparells, programes informatitzats, automatitzats o intel·ligència artificial. Aquest serà el canvi més important que hi haurà. Estem preparats per a reciclar tanta gent? Els últims informes internacionals apunten que un 54% de les persones ocupades actualment necessitaran de 3 a 6 mesos de formació per a adaptar-se als canvis en els seus llocs de treball», diu Homs. Oportunitats laborals Per bé que la majoria de faenes requeriran un procés de reciclatge important, el sociòleg també preveu que on hi haurà més oportunitats laborals serà en els ofi-
Estudiar o treballar? 1 25 Comprenc el text 23 Marca verdader o fals. V F Les carreres amb més demanda el 2018 van ser Medicina, Psicologia, Enginyeria Informàtica, Dret i Filologia. L’autor de l’article és Oriol Homs, sociòleg expert en formació professional i ocupació. La majoria de professions tradicionals desapareixeran, i les professions de futur estan per inventar. El sector industrial necessita mà d’obra perquè les persones que hi treballen es fan majors i els joves volen dedicar-se a altres coses. Una habilitat molt valorada en el mercat laboral és la capacitat d’organitzar i vendre. cis de sempre, en què caldrà demostrar la capacitat per a dominar màquines molt més automatitzades: «El mecànic, el fresador o el torner faran molta falta en un futur. Els sectors industrials clàssics ja requereixen molta mà d’obra perquè s’estan envellint. Els joves no hi volen anar i aposten per la informàtica o per tot allò que sone a xarxes socials, quan tots els xics i xiques que estan fent cursos vinculats als sectors industrials clàssics es col·loquen abans de tres mesos», recorda. Un altre grup d’ocupació que Homs preveu que tindrà moltes oportunitats laborals seran les persones amb capacitat «d’organitzar i de vendre»: «Ara són professions que no tenen nom, però seran del que treballarà el 80% de la gent que s’està formant hui perquè la faena específica la faran les màquines», explica. Vocació o faena? Per descomptat, segons Homs, cada jove s’hauria de decantar per allò que li agrada segons les seues capacitats i facilitats. A partir d’ací, recomana orientar-se cap a una formació de base per a complementar-la amb una especialització quan calga: «És absurd especialitzar-se ara en big data, per exemple, sense tindre una formació més àmplia. Qui vulga especialitzar-se en això que primer siga informàtic, estadístic o sociòleg, perquè quan d’ací a cinc anys el big data estiga superat podrà reconduir la seua professió més fàcilment», conclou. Font: Diari Ara (adaptació) Resum individual 27 Condensa el resum anterior en una sola frase. És a dir, indica el tema del text. Resum consensuat 24 Corregeix les afirmacions anteriors que siguen falses. 25 En el text es diu que «caldrà reinventar les professions de sempre». En parelles, poseu cinc exemples de professions que ja s’hagen reinventat i expliqueu en què han consistit els canvis. 26 Fes un resum del text que incloga la informació més rellevant. Primer individualment, i després en parella, incorporant les aportacions del company o companya. Més idees sobre com seran els oficis del futur, ací.
Estudiar o treballar? 1 26 L’estructura 28 Assenyala l’estructura del text fent servir colors diferents. Compara el resultat amb el company o companya de davant i arribeu a un acord sobre l’estructura definitiva. 29 El text que heu llegit pareix una entrevista però no ho és. Indica quantes veus hi ha i com s’introdueixen en el text. Les paraules 30 Explica el significat de les expressions següents en el context de la lectura: «la sempre clàssica» i «eixiran com bolets». 31 A quin registre lingüístic pertanyen eixes expressions? Té a veure amb el tipus de públic al qual va adreçat l’article? Justifiqueu-ho. 32 En grups de quatre, encercleu totes les formes verbals del text. Quins temps hi predominen? 33 Podríem dir, per tant, que es tracta d’un text predictiu? Anoteu arguments a favor o en contra. Arguments a favor Arguments en contra Les tipologies textuals ens ajuden a conéixer les característiques globals dels textos. No obstant això, un text pot pertànyer a una tipologia general i incloure seqüències d’altres tipologies. Per exemple, un text narratiu pot incloure un passatge descriptiu, si el narrador explica com és el lloc on transcorre l’acció; un text conversacional pot incorporar un fragment narratiu, si un dels interlocutors relata el que li va passar el cap de setmana; o un text explicatiu, com un reportatge, pot incloure una predicció, si es fan previsions sobre el futur. Llegir per a parlar 34 Vocació o eixida professional? Quins són els pros i els contres d’usar cada criteri a l’hora de triar els estudis? Feu un esborrany amb les idees que vulgueu comentar. Llegir per a escriure 35 Converteix el reportatge anterior en una entrevista. FEM UN DICTAT 36 Escriu el dictat d’un fragment de Júlia, d’Isabel-Clara Simó. 37 Compara el teu dictat amb el text original del Rebost i completa una taula com aquesta. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 38 Tria tres paraules amb alguna dificultat ortogràfica i justifica’n l’escriptura. 39 Anota les paraules que et semblen més complicades. Bé per l’ortografia, bé pel significat. 40 Inventa un dictat que continga les paraules anteriors. APARADOR DE PARAULES
Estudiar o treballar? 1 27 41 Escolta i llig aquest poema de Vicent Andrés Estellés i fes les activitats que hi ha a continuació. La poesia és capaç de nodrir-se de motius quotidians per a parlar de temes transcendentals perquè, al capdavall, la vida està en les petites coses. Faces el que faces, aprofita cada segon, perquè un dia miraràs arrere i dubtaràs. Vaig triar bé? Si haguera optat per un altre camí, seria més feliç? Text 3 L’ofici «Lo jorn sencer tostemps sospir» Joan Timoneda Venies d’una llarga família de forners i a tu t’agradaria ser forner, com els teus, i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn, i fer el rent, en caure el dia, com el feien, i a mitjanit anar al forn per a pastar, creuar amb una ràpida ganiveta la pasta, i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn, ficar el cap al forn, aquell infern de flames que olia intensament als matins del Garbí, pujar a l’alcavor, aquell calor humit. I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor, i alegre, a les paneres, i tripular el forn, fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar. Tu series forner, com ho foren els teus. I al costat del teu pare aprengueres l’ofici, nit a nit, dia a dia, i ara en tens l’enyorança. Una amarga enyorança per a tota la vida et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid senyal de ganiveta que no pots oblidar. Allò que més t’agrada, d’on et venen els versos, els arraps en la carn, aquells dies salvatges quan entraves els feixos de pinassa en el forn. Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles Edicions 3i4 Comprenc el text 42 On s’ha publicat el text anterior? 43 Per tant, a quin àmbit pertany? 44 A quin gènere correspon el text? 45 Quines característiques d’eixe gènere compleix el text? Està escrit en prosa. Està escrit en vers. Està escrit per a ser recitat. Està escrit per a ser representat. Està dividit en estrofes. Rimen alguns versos. Rimen tots els versos. Hi ha diàlegs. La finalitat és informar. La finalitat és transmetre emocions. En el web de l’Ajuntament de Burjassot, trobaràs la Ruta Estellés, que et permetrà conéixer millor l’autor i la seua obra.
Estudiar o treballar? 1 28 46 Subratlla quins dels sentiments següents transmet el text en major grau. por amor alegria decepció enyorança llàstima ràbia 47 Com són els fets que es descriuen, fantàstics o versemblants? Justifica-ho. 48 Per què penseu que el text es titula «L’ofici»? Debateu-ho en grups de quatre i anoteu les idees més interessants. 49 En parelles, indiqueu les diverses veus del text. Primer, contesteu individualment. Després, consensueu la resposta. Resposta individual • Autor/a real. • Veu poètica. • Persona a qui s’adreça la veu poètica en el poema. • Receptor/a real del text. Resposta acordada • Autor/a real. • Veu poètica. • Persona a qui s’adreça la veu poètica en el poema. • Receptor/a real del text. 50 En grups de quatre, expliqueu quines de les veus anteriors es poden confondre i per què. 51 Busqueu informació sobre la vida de Vicent Andrés Estellés i anoteu els aspectes biogràfics que ens podrien portar a confondre l’autor real amb la veu poètica. 52 Els versos del poema s’adrecen a un tu. Qui és aquest tu poètic? Comenteu-ho. Llegir per a escriure 53 Encercleu totes les marques de segona persona del singular del text: pronoms, formes verbals i possessius. Després, torneu a redactar el poema canviant eixes marques per unes de primera persona del singular. 54 Canvia el significat del poema? Comenteu-ho entre tota la classe. Les paraules 55 Explica el significat d’aquests mots. Fes servir el diccionari si convé. • Rent. • Ganiveta. • Alcavor. 56 A quin camp semàntic pertanyen? Encercla la resta de paraules d’eixe camp. 57 En el poema hi ha dues expressions col·loquials. Explica per què penses que l’autor recorre a aquest registre i anota quines serien les formes equivalents en un registre estàndard. 58 Al llarg del poema s’usa molt la conjunció i, fixeu-vos-hi. En canvi, en els últims sis versos no apareix. Quin efecte s’aconsegueix amb això?
Estudiar o treballar? 1 29 AUTOAVALUACIÓ Redacta un text expositivoargumentatiu en què comentes la lectura següent. Tingues en compte la presentació: la lletra ha de ser llegible, cal que deixes marges de més d’1,5 cm i les línies han de ser rectes (pots ajudar-te amb una pauta). Les preguntes que hi ha després del text, t’ajudaran a comentar les coses més importants en l’ordre adequat. Text 4 27 DE SETEMBRE Hui és el primer dia d’institut des que es va morir la mare. Mentre puge les escales que duen a la classe note tots els ulls a sobre. M’esforce tant com puc per tindre un aire normal, tot i que durant una estona em sent com algú que veu com el seu secret més íntim acaba de ser revelat al món. Pel passadís trobe algunes companyes i faig veure que no les veig, però elles em saluden amb veus flautades i mirades copiades de Winnie the Pooh. Davant de la porta hi ha un grupet de xics. Dos són companys de classe i quan em veuen em saluden cohibits. Un inicia mig pas cap a mi, però quan veu que continue recte es retracta i torna a ficar-se al grup. Somric amb consternació: en certs casos ningú sap mai què dir ni què fer. Més val així, no sabria on ficar-me-les, les frases de circumstàncies. Així que entre a l’aula m’adone que és l’últim lloc del món on voldria estar, hui. Em quede un moment immòbil i respire fondo: em sent a anys llum de tot. La mort de la mare m’ha convertit en un gegant: des d’ací dalt tothom em sembla insignificant, sense distincions. Aquests són els meus companys, encara són fills d’algú, tots vestits igual, tots amb les mateixes cares, que no saben què dir. Preferiria que foren desconeguts, almenys m’estalviaria la faena de saludar-los. Sonia, que ja seu a la nostra taula, em mira i insinua un somriure insegur. Encara me’n separen pocs passos i ja m’imagine les atencions amb què m’obsequiarà durant dies i dies, la seua delicadesa ensucrada. Ja me la imagine ficant-se perfectament en el paper de consoladora de l’afligida i sent que no hi ha dret, que no m’hi veig amb cor, però, sobretot, que raonablement no se’m pot demanar que em sotmeta a tot això. M’he parat al mig de la classe com si el temps s’haguera congelat i en aquest precís instant em venen al cap dues escapatòries possibles. La primera és fer mitja volta i anar-me’n; la segona no cal ni que me la imagine perquè la tinc davant, com una visió sorgida del no-res. Lentament vaig cap al meu lloc, però en comptes de parar i seure, continue cap a la meta. No m’ho puc creure, però és veritat: fins i tot abans d’haver acabat de pensar el que faig em veig ignorar el lloc del costat de Sonia i anar cap a la taula del fons de la classe. Vire cap al no-res i atrac totes les mirades: sent que mitja classe s’aguanta la respiració, pensant que el que veuen només és fruit de la seua imaginació, mentre jo em moc amb càmera lenta i recórrec els pocs passos que em falten fins a la zona roja, i m’hi assec, cosa que els deixa a tots amb la boca oberta, la primera Sonia. –Hola, Gabriele –voldria dir-li, però en canvi m’assec i no dic res. –Hola, Alessandra –em podria dir ell, però en canvi no diu res, perquè ell és el Zero. Gabriele Righi, àlies Zero. Vam començar a dir-li així, jo inclosa, una vegada que a l’hora del pati va trencar el pany d’un dels calaixos de la taula de la tarima per recuperar el mòbil que li havia confiscat la professora de matemàtiques. Quan la profe va tornar, al cap d’un quart, li va dir que l’enviaria a casa amb un zero. I ell, per fer l’estúpid, va preguntar: «Amb qui?». I ella: «Un zero, Righi, que suspendràs amb un zero, m’has entés perfectament». «No el conec, aquest zero», havia replicat ell sense expressió, i ella, amb ràbia, mirant-lo als ulls com si el volguera fulminar i plegant els llavis en una ganyota de menyspreu, va dir: «Tu, Righi, ets un Zero». I tots nosaltres vinga a riure amb la mà davant de la boca, com una colla de micos a dalt de l’arbre, tot i saber que la professora s’havia passat una mica. Però qui hauria defensat aquell pena? I des d’aleshores va ser el Zero per a tots, i va nàixer la llegenda. [...] L’havien suspés un munt de vegades i almenys una vegada l’havien fet repetir, i cada any els professors esperaven que no es tornara a presentar a l’institut. Però ell arribava amb la mateixa motxilla de sempre i la mirada baixa de qui només vol que el deixen en pau. Durant dos anys
Estudiar o treballar? 1 30 l’havíem vist vindre i seure al mateix lloc i havíem rigut sense saber per què. Ell ni ens mirava, com tampoc no mirava els professors que reclamaven explicacions pels deures sense fer, que el contemplaven en silenci quan a classe li preguntaven la lliçó i ell no tenia respostes. Ara ja era l’últim curs, segurament l’aprovarien perquè s’enduguera aquell silenci a algun altre lloc. Si estaves amb el Zero eres un Zero, encara que tingueres diners, encara que fores el més bo de la classe, el més guapo, el més enrotllat. Hi ha coses que si les fas és com si t’hagueres posat una disfressa, quan la portes desapareixes i ja no comptes. [...] Ara que estic asseguda sé que ha estat un gest incontrolat, una cosa que fa pocs mesos només de pensar-hi m’hauria semblat absurda, que no hauria pogut fer mai, ni drogada. I en canvi estic ací, col·locada de tristesa tallada amb una dosi ridícula de bogeria, clavada a la cadira, amb el compte enrere que ja ha començat. Tres, dos, u. Zero. Paola Predicatori. Un hivern a Zerolàndia. Bromera (adaptació) 1 Respon aquestes preguntes sobre l’espai i el temps. • On i quan ocorre l’escena? • En quina part del dia? • En quin àmbit geogràfic transcorre l’acció? Com ho saps? • Quin període temporal abasta la narració? 2 Resumeix el text paràgraf per paràgraf. 3 Enuncia el tema en una sola frase. 4 Explica la relació entre el títol general de l’obra i el contingut del fragment.
Estudiar o treballar? 1 31 5 Indica les diverses veus del text. • Autor/a real. • Narrador/a. • Personatges. • Receptor/a en la ficció. • Receptor/a real. 6 Quin tipus de narrador hi ha? Extern. Intern protagonista. Intern observador. Justifica-ho amb exemples. 7 Classifica els personatges segons la manera com se’ls dona veu. Estil directe Estil indirecte 8 On està publicat el fragment? 9 A quin àmbit pertany, per tant? 10 Justifica que no pertany, posem per cas, a l’àmbit acadèmic. 11 Marca quin tipus de text és. Descriptiu. Narratiu. Instructiu. Expositiu. Argumentatiu. Poètic. 12 Indica el significat de les paraules destacades. • Cohibit. • Consternació. • Ganyota. 13 Explica el sentit de les expressions següents en el context de la lectura. • Frases de circumstàncies. • No veure’s amb cor. • Aguantar-se la respiració. 14 Al llarg del text hi ha diversos exemples del registre col·loquial. Anota’ls. 15 Quin efecte es busca introduint el registre col·loquial en el text? 16 En general, diries que es tracta d’un text objectiu o subjectiu? En què et bases? 17 Abans de redactar el comentari de text, fes un esquema amb els aspectes que tractaràs i l’ordre que seguiràs. Pots usar claus, fletxes, diagrames, índexs numèrics...
2 Reflexionem sobre la llengua (I) què TREBALLAREM? • Les conjugacions verbals regulars • Les perífrasis verbals • La substitució pronominal dels complements verbals • Les oclusives en posició final • La representació del fonema /k/ • Els aplecs vocàlics • L’accentuació • L’article lo neutre
Reflexionem sobre la llengua (I) 2 33 LES CONJUGACIONS VERBALS REGULARS En valencià hi ha tres conjugacions diferenciades per la vocal predominant en la majoria de les terminacions: -a en la primera, -e en la segona i -i en la tercera. Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs s’agrupen en: Primera conjugació Segona conjugació Tercera conjugació -ar: ballar -er: témer -ir Purs: dormir -re: viure Incoatius: partir Un verb és regular si es conjuga seguint el model o el paradigma de la conjugació (ballar, ballàvem, havíem ballat...), i és irregular si hi ha alguna variació respecte a aquest model (veure, veja; ser, soc; cosir, cus...). Si a un verb regular (ballar, témer) li llevem la terminació d’infinitiu (-ar, -er), ens queda el lexema (ball-, tem-), al qual podem afegir els morfemes regulars per a conjugar-lo. Si sabem que el morfema de segona persona del singular de l’imperfet dels verbs de la primera conjugació és -aves, podem conjugar cantaves, portaves, embrutaves... Els verbs de la tercera conjugació poden seguir dos models: • El pur: en què els morfemes van units directament al lexema. Són purs bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, sentir, tossir... • L’incoatiu: en què hi ha un morfema (-eix-, -isc-) entre el lexema i els morfemes. Això ocorre en les persones 1a, 2a i 3a del singular i 3a del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu i de l’imperatiu. Són incoatius acudir, compartir, corregir, decidir, discutir, dividir, esclafir, obeir, partir, patir, prohibir, reunir... La major part dels verbs de la tercera conjugació són incoatius. Alguns, fins i tot, admeten les dues conjugacions, com ara: acudir, afegir, fregir, llegir, vestir... 1 Subratlla les formes verbals d’aquest poema i classifica-les en la graella que hi ha a continuació. Text 1 Un mapa (Recordant Elisabeth Bishop) Al lloc on guarde més preguntes que respostes, on deixe que els altres acaben per mi les frases, has arribat, de sobte, i has obert aquesta porta. Oblidant enrere cendres i certeses duies amb tu el blau del vol i el dubte. Se’ls imposa, o poden els països escollir els seus colors? Parlaves d’equilibris i seguies amb els dits el curs d’un riu en les proporcions d’un mapa. Més delicats que els dels historiadors són els colors dels cartògrafs, i jo buscava l’excés del vermell en tota la por que cap en un volcà, l’oasi de la diferència i la reacció de les metàfores. Havent escollit el camí d’extraviar-te sempre hi ha una desembocadura que dona al mar. Àngels Gregori. Quan els grans arbres cauen
Reflexionem sobre la llengua (I) 2 34 Primera conjugació Segona conjugació Tercera conjugació -ar -er -re -ir (purs) -ir (incoatius) 2 Separa el lexema i el morfema dels verbs següents, escriu-ne l’infinitiu i afig-los a la graella anterior. trobareu concedisc combata pogueres òbriguen permeteren premeries brodàvem abastisquen munyí 3 Assenyala els verbs del poema següent i indica si són regulars o irregulars. Per a comprovar-ho, consulta els paradigmes regulars que tens a continuació. Text 2 El poema Escriure és un assassinat subtil que ultrapassa l’oblit o el suïcidi. És el que ens purifica, i no ens ha de sorprendre si amb els nostres poemes, en un món que s’enfonsa, parlem d’un món possible –qui sap si sols en somnis–, que potser no veurem i que no serà nostre, com un intent només de lucidesa estranya, la final i més bella justificació d’un sentit impensat en la nostra existència. Jaume Pérez Montaner La casa buida Ací trobaràs el paradigma regular dels cinc models verbals que resulten de les tres conjugacions. 1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació treballar batre prémer bullir servir Present -e -em treball- -es -eu -a -en -ø -em bat-, prem- -s -eu -ø -en -ø -im bull- -s -iu -ø -en -isc -im serv- -eixes/ixes -iu -eix/-ix -eixen/ixen Perfet he hem has heu treball-at, bat-ut, prem-ut, bull-it, serv-it ha han Imperfet -ava -àvem treball- -aves -àveu -ava -aven -ia -íem bat-, prem-, bull-, serv- -ies -íeu -ia -ien Plusquamperfet havia havíem havies havíeu treball-at, bat-ut, prem-ut, bull-it, serv-it havia havien
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=