Reflexionem sobre la llengua (I) 2 48 L’ACCENTUACIÓ 41 En grups de quatre, accentueu les paraules que calga. Tingueu en compte, també, els accents diacrítics i classifiqueu-les en una graella. Text 5 Jo, Cesar Borja, duc Valentinus, conestable i capita dels exercits de Navarra, antic protonotari apostolic, canonge de Valencia i de Lleida, ardiaca de Xativa, arxidiaca de Tarragona, bisbe de Pamplona, arquebisbe de Valencia, cardenal de Santa Maria Nuova, capita dels exercits pontificis, duc de la Romanya i tants i tants altres titols com he ostentat en els meus intensos 31 anys, estic espantat per primera vegada a la vida. Perque jo, Cesar Borja, fill del majestuos Papa Alexandre VI, l’orgullos Roderic de Borja nascut a la ciutat de Xativa i governador durant mes d’una decada de tota la cristiandat, se que avui morire. No lamente saber que mai mes no veure naixer un nou dia. Fa temps que crec que el meu cor no anhela cap altra cosa que la mort. Tan sols l’orgull per no morir enverinat ni reclos ni humiliat entre les parets fredes de la cel·la d’un castell enemic, m’ha mantingut amb vida fins avui. Nomes aixo ha aconseguit imposar-se a un desti que tenia dictada la sentencia fatal ja fa molts anys. Ni la malaltia ni la deformitat, ni la gran davallada que m’ha fet caure des de l’Olimp del poder han pogut amb mi. Mai. Fins avui. Ara s’han acabat les moratories. He rebut l’advertiment que el meu temps s’acaba. El mateix avis que potser Deu o la providencia va enviar a mon pare el jorn en que començava la fi del seu pontificat glorios. Llavors jo no vaig creure en un presagi que el Papa va saber llegir perfectament. Ara, pero, no en tinc cap dubte. No tornare a veure l’eixida del sol. Tan sols espere que el desti finalment em siga benevol i m’haja reservat l’honor de perdre l’ultim ale de vida en batalla, amb una espasa a la ma, brut de la sang dels meus enemics, lluitant contra tots aquells que pretenen esborrar del mon la figura gloriosa de Cesar Borja. Silvestre Vilaplana. La sang del príncep Agudes Planes Esdrúixoles Monosíl·labes Recordeu que en les terminacions àtones consonant + -ia/-ies, la vocal i i la següent no formen diftong. 42 En ordre alfabètic, completeu la taula dels quinze accents diacrítics amb paraules del quadre anterior. bé és pèl sí sòl són té ús vós Els accents diacrítics es posen en algunes paraules monosíl·labes d’ús freqüent per a diferenciar-les d’altres paraules que s’escriuen igual. N’hi ha quinze. 43 En un full giratori, expliqueu els significats de les paraules amb accent diacrític i de les paraules amb què es podrien confondre. Repassa els diacrítics escanejant aquest codi.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=