Reflexionem sobre la llengua (I) 2 41 El complement de règim verbal (CRV) Aquesta funció la fa un sintagma preposicional introduït per una preposició (a, de, en, amb) exigida pel verb. És un complement necessari perquè el verb tinga sentit complet. Parla de política tots els dies. V CRV CCT El CRV se substitueix pel pronom feble en si va introduït per la preposició de: Parla de política → En parla. En canvi, se substitueix pel pronom feble hi quan va introduït per les preposicions a, en o amb: Confie en tu → Hi confie. 20 Les oracions següents necessiten un CRV per a tindre sentit complet. Afig-los-el. a) Recorda’t de ............... b) El secretari confia en ............... c) M’he acostumat a ............... d) Es riuen de ............... e) Ahir va renunciar a ............... f) Les amigues parlen de ............... g) La mestra s’ha burlat de ............... 21 Substitueix els complements de règim verbal anteriors per pronoms febles. Comprova, amb el teu company o companya del costat, que heu triat el mateix pronom per a cada verb, encara que les vostres oracions siguen diferents. El complement circumstancial (CC) La funció de CC la fa un sintagma que informa sobre les circumstàncies que envolten una acció (lloc, temps, manera, instrument, quantitat, companyia...). Treballa en una empresa metal·lúrgica. V CCL Demà visitaré els iaios. CCT V CD Fa les coses a la babalà. V CD CCM Neteja el cotxe amb l’aspiradora. V CD CCI Estudia poc. V CCQ He dinat amb la família. V CCC Els CC de lloc introduïts per la preposició de són substituïts pel pronom feble en: Vinc de Xàbia → En vinc. Els CC de lloc introduïts per qualsevol altra preposició i els altres CC se substitueixen pel pronom feble hi. Prenent com a referència els exemples anteriors: Hi treballa, Hi visitaré els iaios, Hi fa les coses, Hi neteja el cotxe, Hi estudia, Hi he dinat. 22 Identifica els CC d’aquestes oracions i reemplaça’ls pels pronoms febles corresponents. a) La mestra m’ha vist de reüll. b) La infermera li va embolicar el peu amb una bena. c) El metro arriba a les nou. d) Menja molt. S’hauria de cuidar. e) De nit Juli llig poesia. f) Empar vindrà amb la bicicleta. g) Pau ve de la Pobla de Farnals. El complement predicatiu (CP) Aquest complement es comporta com un atribut respecte al subjecte o al complement directe: n’indica qualitats i hi concorda en gènere i nombre. Respecte al verb (que no serà mai copulatiu), es comporta com un CC de manera. Aquest complement es reemplaça pel pronom hi. Segons l’element amb qui concorda, trobem dues classes de complement predicatiu: • Complement predicatiu del subjecte: Joana (S) acudí (V) atabalada (CP). • Complement predicatiu del complement directe: Anna (S) porta (V) el cabell (CD) recollit (CP).
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=