1 Estudiar o treballar? 1 20 4 Llig aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació. Estudiar, treballar, treballar per a estudiar, estudiar per a treballar... Les combinacions són múltiples i no hi ha una mateixa opció que s’adapte a les circumstàncies de cada persona. El més important és que ho medites bé, que allò que fas et faça feliç i que tingues el suport de la família i dels amics i les amigues. I has de tindre recursos perquè, tant en l’àmbit acadèmic com en el laboral, viuràs situacions totalment imprevisibles. Text 1 Durant la primera setmana treballant a la Cantina Diego vaig anar provant diferents rutes per a arribar-hi en el menor temps possible. Al final, vaig descobrir que podia arribar-hi a peu si passava pel carrer de les cases adossades. Era mitja hora llarga de camí, però m’estalviava el bitllet d’autobús. «Al final, la millor manera de fer exercici és ser pobre», m’havia dit la meua germana, graciosa com sempre. Al restaurant, com m’havia advertit l’amo, feia de tot. Els primers dies vaig anar en torn de matí, per a preparar-ho tot abans que obriren. Havia de netejar els lavabos, agranar, parar taules i coses per l’estil. No m’apassionava, però al ritme dels mambos, les ranxeres, la salsa i la cúmbia es feia més agradable. L’amo només venia algunes vegades, i sovint era de nit. Normalment, era Josh qui dirigia les tasques. Em rebia sempre amb el seu somriure d’anunci i em deia amigo. Va ser cap a la tercera setmana que Josh em va demanar que cobrira el paper d’un cambrer que no havia vingut. Malgrat la meua malaptesa crònica supose que no ho vaig fer malament del tot, perquè vaig seguir fent de cambrer ara i adés, quan feia falta més personal en sala. Em feia un poc de vergonya adreçar-me als clients en el meu anglés marcadament estranger però, ben mirat, tots els treballadors tret de Josh érem immigrants. Més d’un client, sobretot els xiquets, em van preguntar si era mexicà «de veritat». Seguint instruccions de dalt, jo somreia i deia que sí. «De Monterrey», m’ho tenia estudiat. Només resava perquè no entrara mai cap mexicà i descobrira l’engany. Ja tenia un poc de pràctica en això de servir taules i no tremolava quan em posaven la safata en les mans quan va entrar al restaurant qui menys esperava: la recepcionista rosseta de l’alberg, la que havia desaparegut d’un dia per a l’altre. No li guardava rancor: jo també me n’hauria anat d’allí abans si haguera pogut. Em va costar estar segur de si era ella, perquè feia temps que no ens véiem i tampoc no havíem coincidit durant gaire temps, però la manera de riure i les ulleres de pasta blau cel eren inconfusibles. Anava acompanyada d’un home i una dona de l’edat dels meus pares i una postadolescent exuberant: vaig suposar que eren la seua família. Quan Josh em va demanar que servira la taula quatre, una part de mi se’n va alegrar inevitablement, però la part sensata es va morir de por. Entre altres assumptes, Charlotte sabia que jo de mexicà tenia tant com de pèl-roig, i als de la taula del costat els acabava de dir «de Monterrey, senyors». –Bona nit –vaig saludar la taula de Charlotte fent veure que no m’havia adonat de la coincidència–. Em dic Pep i... –Pèh! –va interrompre Charlotte–. Soc jo! Charlotte! Ens vam conéixer a l’alberg! –Oh, hola! –em va tornar la tremolor i vaig agrair no portar encara la safata–. Com estàs? Els deixe la carta –vaig anar repartint les carpetes amb la foto d’un mariachi a la portada. Em moria de ganes de preguntar-li per què havia desaparegut de l’alberg d’un dia a l’altre, però no era el lloc ni el moment adequat, estant de servei i davant dels seus presumptes pares. Sabers bàsics • Estratègies de comprensió abans, durant i després de la lectura. • Tipologies textuals i gèneres discursius. • La implicació de l’emissor en els textos. • Valoració de la forma i el contingut del text. Competències específiques • Comprensió escrita i multimodal. • Expressió oral. • Lectura autònoma. Suggeriments didàctics En aquestes pàgines i ens les següents ens endinsarem en l’anàlisi del primer text de la seqüència, que en aquest cas és un fragment d’una novel·la que descriu una trobada inesperada al restaurant on treballa el protagonista. Així, en primer lloc, treballarem el comentari amb preguntes de comprensió que l’alumnat haurà de resoldre de manera individual. 28
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=