Estudiar o treballar? 1 21 –Ell és mon pare, Charles Fitzgerald –em va assenyalar l’home de cabells blancs i posat estirat que seia a la seua dreta–, i la seua dona, Cindy. I ella és la meua germana, Ellie. Pep és de prop de Benidorm, sabeu? On vam estar de vacances fa dos anys... Vaig empassar saliva. Amb un poc de sort, els de la taula del costat no l’haurien sentida o, amb més sort encara, pensarien que Benidorm era un suburbi de Monterrey. Tenia poques possibilitats, és clar, en un país on estiuejar a Benidorm era l’esport nacional. Millor que no l’hagueren sentida. –Molt de gust –vaig fer al final, amb un somriure postís i mirant de reüll els clients de la taula tres, que sortosament semblaven immersos en la seua pròpia conversa–. Volen que els explique la carta? –No cal, som habituals –va respondre la madrastra amb un gest bondadós. –No sabia que treballaves ací! –va tornar a intervindre Charlotte–. Hauria vingut abans! –La germana la va mirar amb estranyesa, el pare va tossir i ella va matisar:– Vull dir, per a veure com t’anava. No ens vam poder acomiadar. –Només fa... –vaig calcular els dies–. Mira, hui tot just fa un mes que estic ací. Però faig torns flexibles. Charlotte va obrir la boca per a contestar, però son pare va parlar abans per a fer la comanda. El seguiren la mare, la germana i Charlotte mateixa, que demanà una quesadilla. –Sense carn, veritat? –en vaig prendre nota. –Te’n recordes, que soc vegetariana? –em mirava amb certa sorpresa i visiblement afalagada. –I tant...! –li vaig respondre amb un somriure. El senyor Fitzgerald es va aclarir la gola i la seua senyora va ofegar una rialleta.– Sempre procurem el millor tracte als nostres clients –vaig afegir amb formalitat, tractant de redreçar la situació, però degué sonar massa forçat, o potser vaig utilitzar una paraula que no tocava, perquè tots quatre van haver de dissimular el riure. Més roig que un titot, els vaig preguntar què volien beure, ho vaig anotar a la llibreteta i me’n vaig anar a la cuina amb la intenció de clavar-me en un armari i no tornar a eixir d’allí fins que desaparegueren els Fitzgerald. Mònica Richart. violeta i el llop. Bromera Comprenc el text 5 Respon aquestes preguntes sobre l’espai i el temps. a) En quin tipus de restaurant ocorre l’escena? Com ho has sabut? b) En quina part del dia passa? c) En quin país creus que està el restaurant? Per què? d) D’on és el protagonista? e) Per què creus que ha emigrat? f) En quina època situes els fets i per què? g) Quin període temporal abasta la narració? 6 Indica les diverses veus del text. • Autor/a. • Narrador/a. • Personatges. 7 Com és el narrador? Extern, intern observador o intern protagonista? Posa’n exemples. Si vols conéixer més coses sobre la novel·la, mira aquesta entrevista a Mònica Richart.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=