Reflexionem sobre la llengua (I) 2 33 LES CONJUGACIONS VERBALS REGULARS En valencià hi ha tres conjugacions diferenciades per la vocal predominant en la majoria de les terminacions: -a en la primera, -e en la segona i -i en la tercera. Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs s’agrupen en: Primera conjugació Segona conjugació Tercera conjugació -ar: ballar -er: témer -ir Purs: dormir -re: viure Incoatius: partir Un verb és regular si es conjuga seguint el model o el paradigma de la conjugació (ballar, ballàvem, havíem ballat...), i és irregular si hi ha alguna variació respecte a aquest model (veure, veja; ser, soc; cosir, cus...). Si a un verb regular (ballar, témer) li llevem la terminació d’infinitiu (-ar, -er), ens queda el lexema (ball-, tem-), al qual podem afegir els morfemes regulars per a conjugar-lo. Si sabem que el morfema de segona persona del singular de l’imperfet dels verbs de la primera conjugació és -aves, podem conjugar cantaves, portaves, embrutaves... Els verbs de la tercera conjugació poden seguir dos models: • El pur: en què els morfemes van units directament al lexema. Són purs bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, sentir, tossir... • L’incoatiu: en què hi ha un morfema (-eix-, -isc-) entre el lexema i els morfemes. Això ocorre en les persones 1a, 2a i 3a del singular i 3a del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu i de l’imperatiu. Són incoatius acudir, compartir, corregir, decidir, discutir, dividir, esclafir, obeir, partir, patir, prohibir, reunir... La major part dels verbs de la tercera conjugació són incoatius. Alguns, fins i tot, admeten les dues conjugacions, com ara: acudir, afegir, fregir, llegir, vestir... 1 Subratlla les formes verbals d’aquest poema i classifica-les en la graella que hi ha a continuació. Text 1 Un mapa (Recordant Elisabeth Bishop) Al lloc on guarde més preguntes que respostes, on deixe que els altres acaben per mi les frases, has arribat, de sobte, i has obert aquesta porta. Oblidant enrere cendres i certeses duies amb tu el blau del vol i el dubte. Se’ls imposa, o poden els països escollir els seus colors? Parlaves d’equilibris i seguies amb els dits el curs d’un riu en les proporcions d’un mapa. Més delicats que els dels historiadors són els colors dels cartògrafs, i jo buscava l’excés del vermell en tota la por que cap en un volcà, l’oasi de la diferència i la reacció de les metàfores. Havent escollit el camí d’extraviar-te sempre hi ha una desembocadura que dona al mar. Àngels Gregori. Quan els grans arbres cauen
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=