Reflexionem sobre la llengua (I) 2 47 Text 4 És una veritat acceptada per tots que un home fadrí i posseïdor d’una bona fortuna deu buscar esposa. Encara que els sentiments i les opinions d’un home així siguen poc coneguts quan ell fa la seua primera aparició en un veïnat, les famílies que hi viuen tenen ficada aquesta veritat tan endins dels seus caps que el consideren legítima propietat d’una o altra de les seues filles. –Estimat senyor Bennet –digué un dia a aquest senyor la seua esposa–, saps que per fi han llogat Netherfield Park? El senyor Bennet va respondre que no. –Doncs sí –replicà ella–; acaba de vindre la senyora Long i m’ho ha contat. El senyor Bennet no hi va contestar. –No vols saber qui ha llogat la propietat? –feu la dona, impacient. –Però tu tens ganes de dir-m’ho, i jo no tinc res en contra de saber-ho. No hi calia més encoratjament. –Doncs has de saber, estimat, que la senyora Long diu que Netherfield l’ha llogada un jove molt ric del nord d’Anglaterra; que va arribar dilluns en una carretel·la tirada per quatre cavalls per veure la casa i que li va agradar tant que de seguida es va posar d’acord amb el senyor Morris; que s’hi instal·larà abans de Sant Miquel, i que a finals de la setmana que ve ja hi haurà alguns criats. –Com es diu? –Bingley. –És casat o fadrí? –Fadrí, estimat, només faltaria! Un fadrí molt ric, quatre o cinc mil lliures de renda l’any. Quina oportunitat per a les nostres xiquetes! –I això? En quin sentit les afecta? –Estimat senyor Bennet, per què em fas tant la punyeta? Bé deus saber que el que tinc al cap és que es case amb alguna d’elles. –És aquesta la seua intenció en instal·lar-se ací? –La seua intenció? Mare, quines ximpleries dius! Però és molt probable que s’enamore d’alguna, així que li has de fer una visita tan bon punt arribe. Jane Austen. Orgull i prejudici ELS APLECS VOCÀLICS Com ja sabeu, la identificació de diftongs i hiats ens permet tallar correctament les paraules al final de línia i ens ajuda a aplicar les normes d’accentuació sense errors. 39 En grups de quatre, repasseu la teoria en el llibre de l’any passat o en altres fonts, com la Gramàtica normativa del valencià. Cada membre explicarà a la resta un d’aquests punts: 1. Què és un diftong decreixent. 2. Què és un diftong creixent. 3.Què és un hiat. 4.Què és un triftong. Aporteu, en cada cas, un mínim de tres exemples. 40 Ara, llegiu el text següent i apliqueu els vostres coneixements. Separeu en síl·labes les paraules amb vocals destacades i classifiqueu-les en una graella segons continguen diftongs o hiats. Diftong Hiat Accedeix al Gramàtic ON, el portal de les gramàtiques valencianes de l’AVL.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=