Som lingüistes (I) 3 55 COM TREBALLAREM? En «Som lingüistes», invertirem els rols tradicionals de docent i estudiant. Com que vindreu a classe amb informació prèvia, podreu dedicar les sessions a consolidar l’aprenentatge. Per a fer-ho, haureu de compartir amb la resta de la classe els coneixements adquirits i dur a terme les activitats pràctiques del llibre que teniu a les mans. Cada grup s’encarregarà d’explicar un tema, però això no significa que els altres grups no l’hàgeu de preparar també. No patiu, la professora o el professor de Valencià estaran al vostre costat per a guiar-vos i aclarir dubtes. En el Rebost trobareu la informació necessària per a preparar els temes, però podeu complementar-la amb altres recursos, com ara vídeos, podcasts, esquemes, mapes conceptuals, presentacions, etc. Aquest és l’enfocament de la classe invertida: L’alumnat s’informa sobre la matèria, però hi ha un grup responsable de cada tema. El grup encarregat de cada tema comparteix la informació amb els altres grups i es fan les activitats. La professora o el professor resol dubtes i complementa les explicacions. Abans de la classe Durant la classe Com heu vist, haureu de treballar en equips, tal com heu fet en els cursos anteriors si teníeu el Projecte Valor, de manera que ja en coneixeu la mecànica. En qualsevol cas, en fem un resum: • Trieu un nom i un logo per a l’equip. • Repartiu-vos els rols: investigadors/es, redactors/es, tècnics/ques, comunicadors/es... • Acordeu unes normes de funcionament a fi de reduir els conflictes: tasques, terminis, reunions de control, etc. Recordeu que sou responsables del vostre propi aprenentatge, per la qual cosa és imprescindible que col·laboreu. Avant! Si vols saber més sobre com funciona la classe invertida, accedeix al QR! 10 Rebost Continguts teòrics UNITAT 3 LÈXIC El diccionari El diccionari convencional. Interpretació de les informacions lingüístiques El diccionari és una eina de consulta bàsica que cal usar habitualment per a conéixer el significat exacte dels mots, cosa que ens permetrà expressar-nos amb riquesa, precisió i correcció. Però, a banda del significat, el diccionari ens proporciona altres informacions sobre les paraules, com ara la categoria gramatical o el registre a què pertanyen, o aspectes relacionats amb la normativa. El diccionari s’organitza en articles, que es componen d’entrada i contingut. Les entrades són les paraules que encapçalen cada article i s’ordenen alfabèticament. Els articles poden tindre una o diverses accepcions, que solen anar numerades o separades amb barres. Alhora, les accepcions poden tenir subaccepcions, que aporten diferents matisos o lleugeres variacions de significat. Els mots homògrafs, és a dir, paraules amb la mateixa escriptura però amb orígens i significats diferents, s’inclouen en articles separats i solen diferenciar-se per mitjà d’un superíndex: port1 i port2. Quan una paraula presenta una doble possibilitat d’accentuació, la segona forma s’indica habitualment entre parèntesis després de l’entrada: aparéixer (o aparèixer). També solen indicar-se així els mots que presenten una doble realització gràfica: motle (o motlle). Els manlleus no adaptats s’escriuen en la seua forma original, seguits de la indicació de la llengua d’origen: show [angl.]. Si hi ha una altra forma equivalent ja adaptada, la definició del manlleu es limita a remetre a aquesta altra forma, que es considera preferible en l’ús general: show [angl.] m. Xou. Les locucions, cal buscar-les pel primer substantiu o pel mot que constitueix el nucli semàntic de la locució i, en general, s’inclouen com una accepció d’aquest mot. Quan n’hi ha més d’una, s’ordenen alfabèticament. El diccionari conté sovint remissions d’unes entrades a altres a fi d’evitar repeticions innecessàries. Les formes a què es remet són aquelles que es consideren d’ús preferent en el valencià estàndard. Les entrades i les accepcions solen anar precedides de l’abreviatura que n’indica la categoria gramatical (adj.: adjectiu, v.: verb, adv.: adverbi, pron.: pronom, prep.: preposició, interj.: interjecció, etc.) i d’altres informacions lingüístiques, com ara el gènere (m.: masculí o f.: femení), el nombre (sing., quan el mot s’empra en singular, i pl., si s’empra en plural), el tipus de verb (tr.: transitiu, intr.: intransitiu, pron.: pronominal), si es tracta d’un mot invariable (inv.), etc. Els articles i les accepcions també poden contenir marques que aporten informació sobre l’ús d’algunes paraules en determinats registres lingüístics: ant.: antic, col·loq.: col·loquial, obs.: obsolet, vulg.: vulgar, poèt.: emprat poèticament, pop.: emprat popularment, etc. Si un determinat sentit deriva d’un altre, s’indica també per mitjà d’abreviatures: p. anal.: per analogia, p. ext.: per extensió, fig.: en sentit figurat, etc. Finalment, també s’indica amb abreviatures l’àrea del coneixement a què pertany cada paraula: anat.: anatomia, arq.: arquitectura, econ.: economia, med.: medicina, quím.: química, etc. El significat de les abreviatures apareix en les pàgines preliminars del diccionari. Ús dels diccionaris en línia i dels diccionaris específics El diccionaris en línia. Els diccionaris específics Els diccionaris en línia permeten obtenir informació de manera quasi instantània i de vegades inclouen, a més de les dades textuals, informació gràfica o acústica. Alguns dels diccionaris generals que pots trobar en la nostra llengua són: • Diccionari Normatiu Valencià: www.avl.gva.es/dnv • Diccionari de la Llengua Catalana: dlc.iec.cat • Diccionari català-valencià-balear: dcvb.iecat.net • Gran Diccionari de la Llengua: www.diccionari.cat Els diccionaris específics no recullen, com els generals, les paraules més comunes de la llengua, sinó que estableixen uns filtres a l’hora de seleccionar les entrades. Es poden classificar en:
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=