1 Estudiar o treballar? 1 26 L’estructura 28 Assenyala l’estructura del text fent servir colors diferents. Compara el resultat amb el company o companya de davant i arribeu a un acord sobre l’estructura definitiva. 29 El text que heu llegit pareix una entrevista però no ho és. Indica quantes veus hi ha i com s’introdueixen en el text. Les paraules 30 Explica el significat de les expressions següents en el context de la lectura: «la sempre clàssica» i «eixiran com bolets». 31 A quin registre lingüístic pertanyen eixes expressions? Té a veure amb el tipus de públic al qual va adreçat l’article? Justifiqueu-ho. 32 En grups de quatre, encercleu totes les formes verbals del text. Quins temps hi predominen? 33 Podríem dir, per tant, que es tracta d’un text predictiu? Anoteu arguments a favor o en contra. Arguments a favor Arguments en contra Les tipologies textuals ens ajuden a conéixer les característiques globals dels textos. No obstant això, un text pot pertànyer a una tipologia general i incloure seqüències d’altres tipologies. Per exemple, un text narratiu pot incloure un passatge descriptiu, si el narrador explica com és el lloc on transcorre l’acció; un text conversacional pot incorporar un fragment narratiu, si un dels interlocutors relata el que li va passar el cap de setmana; o un text explicatiu, com un reportatge, pot incloure una predicció, si es fan previsions sobre el futur. Llegir per a parlar 34 Vocació o eixida professional? Quins són els pros i els contres d’usar cada criteri a l’hora de triar els estudis? Feu un esborrany amb les idees que vulgueu comentar. Llegir per a escriure 35 Converteix el reportatge anterior en una entrevista. FEM UN DICTAT 36 Escriu el dictat d’un fragment de Júlia, d’Isabel-Clara Simó. 37 Compara el teu dictat amb el text original del Rebost i completa una taula com aquesta. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 38 Tria tres paraules amb alguna dificultat ortogràfica i justifica’n l’escriptura. 39 Anota les paraules que et semblen més complicades. Bé per l’ortografia, bé pel significat. 40 Inventa un dictat que continga les paraules anteriors. APARADOR DE PARAULES Sabers bàsics • Estratègies de comprensió després de la lectura. • Tipologies textuals i gèneres discursius. • Valoració de la forma i el contingut del text. • Propietats textuals: coherència, cohesió i adequació. • Usos de l’escriptura per a l’organització del pensament: notes, esquemes, mapes conceptuals, resums, etc. • Estratègies de comprensió oral. • Estratègies del procés de escriptura i multimodal. • Estratègies per a adaptar el discurs a la situació comunicativa. • Trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal. • Aplicació de las normes ortogràfiques i gramaticals. • Interaccions orals en situacions comunicatives de caràcter formal i informal. • Interaccions escrites en situacions comunicatives de caràcter formal i informal. • Correcció lingüística i revisió ortogràfica i gramatical. • Ús dels signes bàsics de puntuació. • Ús coherent de les formes verbals en els textos. • Les relacions semàntiques entre paraules i els seus valors en funció del context i el propòsit comunicatiu. • Lectura i comprensió de textos literaris: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics. Competències específiques • Comprensió oral i multimodal. • Comprensió escrita i multimodal. • Expressió oral. • Expressió escrita i multimodal. • Interacció oral, escrita i multimodal. • Lectura autònoma. Solucions de les pàgines 26 i 27 28. El text està format pel títol, l’entradeta (que en resumeix el tema i el contingut) i el cos de l’article, dividit en tres apartats per dos subtítols. En el cos distingim: introducció (primer paràgraf), desenvolupament (segon i tercer), amb el subtítol «Oportunitats laborals», i conclusió (últim paràgraf) amb el subtítol «Vocació o faena?». 29. Dues veus: la del locutor (fa avançar el text i probablement coincideix amb l’autor de l’article) i la del sociòleg Oriol Homs (actua d’enunciador). El locutor és el responsable de l’enunciació i usa la tercera persona, mentre que l’enunciador és introduït pel locutor a través de verbs de dicció. El seu discurs literal en estil directe està marcat amb cometes. 30. La sempre clàssica: tradicional (fa referència a uns estudis que sempre tenen molta demanda). / Eixiran com bolets: apareixeran ràpidament. 31. Registre col·loquial. / Sí, amb el públic adolescent, ja que són expressions que s’aproximen a la varietat que ells usen en el seu dia a dia. 34
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=