1 Estudiar o treballar? 1 19 A continuació, hi ha tres textos de tipologia diversa amb els quals practicaràs la comprensió i el comentari de text. Comentar un text és una tasca complexa que requereix la combinació de dues habilitats: llegir (o escoltar, en el cas de textos orals) i escriure. La finalitat d’un comentari és explicar i interpretar un text, analitzant-ne la intenció comunicativa i buscant-ne la coherència i unitat. S’ha d’extraure quina és la idea principal al voltant de la qual es desenvolupa tot el contingut i s’ha de comprovar que compleix les tres propietats dels textos: coherència, cohesió i adequació. En aquesta primera seqüència didàctica farem un repàs de la coherència i l’adequació: • La coherència és la propietat que ha de tindre qualsevol text perquè el missatge que transmet siga entenedor, clar i precís. Això implica que el text ha de desenvolupar un tema enllaçant una sèrie d’idees de manera lògica. A més, les idees s’han d’estructurar d’una determinada manera, segons la tipologia textual i el gènere. • L’adequació dels textos és la seua capacitat d’adaptar-se a la situació comunicativa. Això es fa de maneres diverses: –Triant un gènere discursiu o un altre segons la situació comunicativa (notícia, rondalla, sol·licitud...). –Adequant les referències espacials i temporals al context (ací, allà, en aquella època, ara...). –Escollint el registre lingüístic segons el grau de formalitat (col·loquial, estàndard, culte). –Adreçant-se al destinatari utilitzant una persona o una altra segons el grau de confiança (tu/vosté). –Implicant-se més o menys segons el grau d’objectivitat requerit. Quin resum més adequat! I coherent! Aprenentatge cooperatiu Per a treballar l’activitat 2 recomanem aplicar la tècnica de les parelles comparteixen. Solucions de la pàgina 18 2. Resposta oberta. Exemple de resposta: Textos orals espontanis: una conversa, una tertúlia, una reunió, una salutació, un missatge d’àudio en WhatsApp, una assemblea a classe. Textos orals no espontanis: un debat, una conferència, un monòleg, un discurs, una entrevista. / En què es pareixen? Comparteixen algunes de les característiques habituals del canal oral, com ara l’ús del llenguatge no verbal o la interacció entre emissor i receptor durant l’intercanvi comunicatiu. En què es diferencien? Es diferencien principalment en el fet que els orals espontanis solen tractar temes quotidians; en canvi, els no espontanis tracten temes més específics i especialitzats. La finalitat dels textos orals espontanis és respondre a una situació comunicativa espontània; en canvi, la dels no espontanis és transmetre un missatge concret per a un públic determinat. Quant a la relació entre els interlocutors, en els orals espontanis els rols d’emissor i receptor poden intercanviar-se durant l’emissió del missatge; en els no espontanis, normalment no hi ha canvi de rols. Una altra diferència podria ser que els espontanis són textos improvisats, mentre que els no espontanis són planificats, estudiats i assajats prèviament. / Pareguts i diferències més significatius: Els pareguts més significatius són que els dos s’adapten a un context comunicatiu a través del canal oral. Les diferències més significatives són la preparació i el rol que s’estableix entre els interlocutors. 3. Resposta oberta. 27
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=