Som lingüistes (I) 3 70 Quant a la forma, es tracta d’un poema culte dividit en sis cobles de huit versos alexandrins (6 + 6), d’art major, i rima consonant creu-creuada (ABBA ACCA - DEED DFFD - GHHG GIIG - JKKJ JLLJ - MBBM MNNM - OPPO OQQO), seguint la mètrica clàssica medieval. Observem que en cada octava es manté la mateixa rima en les posicions 1a, 4a, 5a i 8a. Quant al sentit, en les dues primeres estrofes el poeta, obligat pel destí a abandonar la pàtria, s’hi adreça per acomiadar-se’n. En la tercera estrofa, l’autor explica que l’única cosa que el consola mentre està lluny de la pàtria és el record de la llengua. En les estrofes quarta i cinquena, elogia les virtuts de l’idioma, llengua de savis i de reis. En l’última estrofa, l’autor exhorta la llengua de la pàtria enyorada a manifestar-se públicament. Per a transmetre tot això, el poeta fa servir diverses figures retòriques, tant de forma com de significat. A tall d’exemple, trobem al·literacions (e al mig del mar immens la mallorquina nau), metàfores (els turons de serres desiguals = Montserrat; alt palau = Montseny; mallorquina nau = Mallorca, el cant del trobador = el llemosí), metonímies (tomba del Jueu = Montjuïc; torres de Castella = el centre d’Espanya), comparacions (com guarda vigilant cobert de boira e neu, com la veu de ma mare), paral·lelismes (per lo repòs etern, per lo color més blau), anàfores (En llemosí... En llemosí; Ix... Ix), repeticions (Muira, muira), hipèrbatons (son gust perden los fruits e son perfum les flors; l’afecte més sagrat que puga d’home en cor gravar la mà del cel)... El teu torn 40 Ara és el moment de crear un poema a la manera de Bonaventura Carles Aribau i els altres poetes de la Renaixença. Per a fer-ho, tingues en compte la mètrica, els recursos utilitzats i el tema. Imagina’t que et veus obligat a deixar la teua terra i t’hi adreces per a expressar l’enyorança que sents. Hauràs, també, d’elogiar-ne les virtuts. AUTOAVALUACIÓ 1 Localitza els elements següents en l’article de diccionari. entrada accepcions subaccepcions definicions exemples informació gramatical informació sobre l’àrea de coneixement del mot sensible 1. a. adj. FISIOL./PSIC. Capaç de ser percebut pels sentits. El món sensible. Un canvi tan lleu no és sensible. b. adj. [fig.] Que es pot observar, que no passa desapercebut. Això ja és una millora sensible. c. adj. [fig.] Que és de doldre, digne de ser lamentat. Va ser una pèrdua molt sensible. 2. a. adj. FISIOL./PSIC. Dotat de sensibilitat. Té uns llavis molt sensibles. Un aparell sensible a la calor. b. adj. PSIC. Que fàcilment es deixa dur pels sentiments. És un xiquet molt sensible a les recriminacions. c. adj. [fig.] Que es modifica segons els agents o les influències exteriors. Una placa fotogràfica molt sensible. 2 Indica el significat de les abreviatures anteriors. 3 Anota quina accepció del mot sensible correspon a cada oració. a) És molt sensible al sofriment dels altres. b) El turisme ha augmentat de manera sensible. c) És tan sensible que no accepta cap crítica. d) Parlar de la mort és molt sensible. e) La pell és sensible al tacte. Recorda les figures retòriques escanejant aquest codi.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=