Llengua i literatura 2n d’ESO MOSTRA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024 INCORPORA ELS ÚLTIMS CANVIS DE LA NORMATIVA LINGÜÍSTICA
Llengua i literatura 2n d’ESO A Bromera fa més de 35 anys que elaborem materials per a l’escola valenciana. Per això, els nostres llibres parteixen de la realitat de les aules valencianes i de l’entorn més pròxim. A més a més, ens preocupem per acompanyar professorat i alumnat davant de cada nou repte educatiu aportant una gran varietat de recursos i oferint formació continuada. Algunes de les persones que han participat en l’elaboració dels materials didàctics LOMLOE de Bromera són: Lorena Alcaide Martí, Sonia Aldea Oñate, Mariló Álvarez Sanchis, Mar Aranda Garcia, Alejandro Archilés Quintana, Ana Arnau Orts, Àngela Ballester Muñoz, Joaquina Barba Plaza, Andrea Bella Català, Gisela Benavent Cors, Isabel Bixquert Grau, Antonio Caldés Garrido, Sonia Camarasa Canet, Carla Cano Giménez, Laura Capsir Maíques, Maria Belén Clari Ahulló, Gema de Jesús Climent Estrela, Andreu Collado Garcia, Natàlia Espert Gràcia, Maria Faubel Portolés, Víctor Manuel Fernández Beltrán, Maria Ferrandis Marco, Eduard Ferrando Cuenca, Raquel Ferrer Llinares, Josep Antoni Fluixà Vivas, Josep Francés Giménez, Àngela Francés Herrero, Llúcia Garrido Rodrigáñez, Benjamín Garzón García, Faustí Giner Cervà, Juan José Giner Cervà, Josep Gregori Soler, Teresa Gregori Soler, Anna Guaita Crespo, Felip Gumbau Morera, Enric Iborra Posadas, Adrian Iborra Puig, Carlos Jiménez Martínez, Gemma Jiménez Martínez, Bàrbara Lacuesta Gàndara, M. Teresa Lairón Martínez, Elisa Lluch Girbés, Enric Lluch Girbés, Santi López García, Ana Maria López Ortí, Gonçal López-Pampló Rius, Urbà Lozano Rovira, Carmen Madramany Pérez, Kiko Martín Alcaide, Miguel Martínez Pérez, Maria Pilar Maza Gorriz, Paula Miguel Vázquez, Jaume Miquel Peidró, Xavier Miralles Martínez, Laura Montero Sierra, Natxo Moral Reig, David Morell Llinares, Dolores Moreno Lozano, Javier Muñoz Pla, Marta Murciano Hernández, Marco Aurelio Oca Barba, Vicent Pardo Peris, José Pastor Arnau, Cristina Pavón López, Elisa Peciña Descals, Natxo Peidro Torres, Inés Pelegero Martínez, Manuela Picazo Tadeo, Joaquín Piqueres Sánchez, Carla Pla Sanchis, Alba Prat Soler, Maria Rodríguez Orts, Juan José Ruiz Cortina, Xavi Ruiz Ros, Ana Sánchez García, Pau Sanchis Ferrer, Raquel Sanchis Garrigues, Loles Sanjuán Juárez, Mar Segura Martínez, Enric Senabre Carbonell, David Such Aparicio, Elena Talens Ortí, Mercè Tortajada Vegas, M. Carme Trescolí Trescolí, Josep Vallés Giménez, Vicent Valls Rodríguez, Jesús Vila Piera, Vicente Vilana Taix i Maria Viu Rodríguez.
VALENCIÀ ACTIU El llibre que teniu a les mans inclou una mostra de Valencià actiu per a segon d’ESO, un projecte basat en l’aprenentatge actiu de la llengua en què l’alumnat n’és el centre. Conté tres seqüències didàctiques del llibre de l’alumnat, una unitat de guia de recursos didàctics, un exemple d’atenció a la diversitat basat en el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) i un model d’avaluació. Els professionals que han participat en el projecte són docents en actiu que han treballat en coordinació amb el nostre departament didàctic, format per persones amb una llarga trajectòria en la creació i el disseny de material educatiu. ESTRUCTURA DEL LLIBRE DE L’ALUMNAT Valencià actiu aposta per una metodologia flexible i innovadora que treballa per blocs de continguts i sabers bàsics. A diferència d’altres llibres, en què cada unitat té una estructura fixa, els llibres de Valencià actiu s’organitzen en tres tipus de seqüències didàctiques, que es repeteixen en cada trimestre, i una seqüència d’avaluació inicial. Això facilita l’elaboració i el desplegament de la programació, ja que cada seqüència didàctica treballa de manera específica uns sabers bàsics del currículum. Seqüències 1, 4 i 7 Contenen textos orals i escrits per a practicar la comprensió i l’expressió. Les temàtiques i les tipologies són diverses, però tots són adequats al nivell i als interessos de l’alumnat. Seqüències 2, 5 i 8 Presenten els continguts gramaticals i ortogràfics a través d’activitats diverses. S’incideix especialment en aquells aspectes propis de la nostra llengua i es tracten de manera sumària aquells en què valencià i castellà coincideixen. Seqüències 3, 6 i 9 Desenvolupen els continguts de lèxic, tipologia textual i literatura, i ho fan mitjançant el treball en equip i, si es vol, la classe invertida. És a dir, l’alumnat farà de docent i el professorat l’haurà de guiar en aquesta tasca. Valencià actiu compta amb una llicència digital allotjada en Blinklearning, disponible per a 2 anys, que inclou recursos digitals i ferramentes de gestió per a l’aula. A més, el projecte disposa d’un quadern de reforç en paper per a l’alumnat (opcional). LES CLAUS DEL PROJECTE Tractament integrat de llengua i contingut Permet introduir temes d’àrees no lingüístiques a partir de les lectures i de les activitats. Així es contribueix a esborrar les fronteres entre matèries i a trobar punts d’interés. Combinació del treball individual i cooperatiu El projecte combina activitats per a resoldre de manera individual, que desenvolupen l’autonomia i la iniciativa personal, i l’aprenentatge cooperatiu, que permet la interacció d’alumnes amb perfils diferents i millorar la competència comunicativa i les habilitats socials. Aprenentatge significatiu Per a aconseguir que l’alumnat connecte amb els continguts curriculars, n’ha de percebre la utilitat i la relació amb l’entorn, per això hi ha una selecció acurada de sabers bàsics i una gamma variada de situacions d’aprenentatge que els doten de context i que conviden a posar-los en pràctica. ISBN: 978-84-1358-438-6
Atenció a la diversitat A fi de seguir ampliant l’oferta de materials vinculats al disseny universal de l’aprenentatge (DUA), hem creat un Portal d’Atenció a la Diversitat, on trobareu tot tipus de recursos complementaris, i també material fotocopiable, amb diferents nivells de dificultat. Material de suport al professorat Per a complementar el llibre de text que utilitza l’alumnat, oferim una gamma àmplia de recursos sonors i audiovisuals de producció pròpia, el generador de proves Ónex, la guia de recursos didàctics, la programació d’aula, les rúbriques d’autoavaluació i coavaluació, un rebost amb jocs de vocabulari, transcripcions d’àudio, dictats... Descobreix els materials de suport al professorat que hem elaborat per a acompanyar-te en la implantació de la LOMLOE a l’aula. Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) O bé visualitza les sessions de formació en línia en el nostre canal de YouTube: Centres educatius pel clima. Una guia per a l’acció educativa en temps de crisi climàtica (Joan Buades) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí) «Programació LOMLOE», amb Xavier Lozano «Introducció a l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí «Resultats de l’avaluació competencial», amb Neus Sanmartí
BLOCS PRIMER TRIMESTRE SEGON TRIMESTRE EXPRESSIÓ ORAL I LECTURA Seqüència 1 Seqüència 4 «I tu, què contes?»: venem objectes. Textos literaris i no literaris. Dictats visuals. Autoavaluació. «I tu, què contes?»: fem la previsió de l’oratge. Textos literaris i no literaris. Dictats visuals. Autoavaluació. GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA Seqüència 2 Seqüència 5 Gramàtica: • Les paraules variables: noms, adjectius, determinants i pronoms personals forts. • Els elements del verb. • Els verbs regulars. Ortografia: • Dígrafs i lletres compostes. • Diftongs i hiats. Triftongs. • La separació sil·làbica. • L’accent diacrític i la dièresi. Dictats visuals. Autoavaluació. Gramàtica: • Els temps verbals. • Els verbs irregulars. • Les paraules invariables: preposicions, adverbis, conjuncions i interjeccions. Ortografia: • Les consonants nasals, oclusives i vibrants. • Les consonants palatals, velars i geminades. • Esse sorda i esse sonora. Dictats visuals. Autoavaluació. LÈXIC, TIPOLOGIA TEXTUAL I LITERATURA Seqüència 3 Seqüència 6 Lèxic: • L’ús del diccionari. • Arrels, afixos, família lèxica, derivació (casos especials). • La composició i l’ortografia dels compostos. • Tip lèxic. Perquè-per què-per a què, oir-escoltar, calaix-caixó, beure-veure. Textos: • Les cartes (formals i informals). • Textos expositius. • La publicitat (institucional i comercial). • Taller d’escriptura: T’escric una carta. Literatura: • El concepte de literatura. • Els gèneres literaris. • La narrativa i els tipus de narració per extensió (microrelat, conte i novel·la). • Els tipus de novel·les segons la temàtica (la novel·la de misteri i de terror). Dictats visuals. Autoavaluació. Lèxic: • Préstecs, neologismes i barbarismes. • Les interferències lingüístiques. • Topònims i gentilicis. Hipònims, hiperònims i camps semàntics. • Paraules tabú i eufemismes. • Tip lèxic. Baixar-abaixar, pujar-apujar, cap-cap a. Textos: • El text predictiu. • El correu electrònic i la missatgeria instantània. • El text instructiu. • Taller d’escriptura: A contar històries. Literatura: • La novel·la d’aventures i la novel·la romàntica. • La novel·la fantàstica i històrica. • El teatre: comèdia i drama. Dictats visuals. Autoavaluació. PROJECTE Segon trimestre. Cultura valenciana: «Llocs emblemàtics de la geografia valenciana». REBOST Transcripcions d’àudios i dictats. Continguts teòrics. Taula de continguts i sabers bàsics 2n d’ESO
TERCER TRIMESTRE Seqüència 7 «I tu, què contes?»: valorem la nostra sèrie preferida. Textos literaris i no literaris. Dictats visuals. Autoavaluació. Seqüència 8 Gramàtica: • El pronoms febles: reconeixement, forma i funció sintàctica. Ortografia: • Escriptura dels pronoms febles. • L’apòstrof i el guionet. • Els signes de puntuació. Dictats visuals. Autoavaluació. Seqüència 9 Lèxic: • La sinonímia i l’antonímia. • Els falsos sinònims. • Les abreviatures. • Locucions, frases fetes i refranys. • Tip lèxic. Fins-fins a, que-què. Textos: • El text argumentatiu. • Textos descriptius (retrat i autoretrat). • Textos dialogats (conversa i entrevista). • El text poètic. • Taller d’escriptura: Jo vull opinar! Literatura: • La poesia i les figures retòriques. • La cançó. • L’assaig. Dictats visuals. Autoavaluació. Taula de continguts i sabers bàsics 2n d’ESO
El valor material i l’immaterial 1 QUÈ TREBALLAREM? • Textos de diferents tipologies i temàtiques: la societat de consum i el consum responsable, l’aprofitament de recursos, el valor de les coses i de les persones, la riquesa i la pobresa, el preu just… • La preparació i la correcció de dictats • La producció i la revisió de textos orals i escrits
17 El valor material i l’immaterial 1 Bo, bonic i barat… o no? Un bon venedor o venedora es caracteritza per ser convincent i aconseguir que allò que ven siga adquirit per un gran nombre de persones. Això es fa realitat amb productes de qualitat, però també ho fa possible que la persona que els publicita tinga una gran capacitat per a comunicar i convéncer. No t’ho creus? Per a ser bon comercial has de conéixer a fons allò que vens, i disposar d’arguments de venda, és a dir, raons per les quals comprar el teu producte és una bona elecció. D’altra banda, també t’ajudarà conéixer els possibles contraarguments, per a preveure les respostes o solucions que has de donar… Quin embolic, no? Però si t’hi poses, podràs preparar una bona exposició. Ací tens unes preguntes que et poden guiar. Endavant! • Què vens? • Com es diu el teu producte o servei? • Descriu-lo. Fes servir cinc adjectius (com a mínim). • Per a què aprofita? • A qui va adreçat? • Per què és millor que d’altres semblants? • Quins avantatges proporciona a qui l’usa o el consumeix? • Com es fa servir? Prepara la teua exposició de manera individual, i practica-la a casa, davant l’espill, i també davant d’un company o companya. Intercanvieu els papers i fixeu-vos en els aspectes positius i en els millorables de cada exposició, per tal de fer-la tan bé com siga possible. Feu servir la rúbrica d’avaluació per a aquesta activitat. Diuen que tot el món té un preu, dita que significa que totes les persones volen alguna cosa a canvi de la qual podrien deixar-se convéncer. Potser és veritat, però segur que no és tan senzill. El que sí que sabem del cert és que les coses tenen preu, i que qui es dedica a vendre ha d’esforçar-se per convéncer i aconseguir que es compre el seu producte. T’imagines com deu ser de difícil, això d’estar tot el dia intentant persuadir la possible clientela? Doncs per a fer l’activitat següent t’hi hauràs d’esforçar. Som-hi! Esborrany ....................................................................................................................................................................................................................................................................................
18 El valor material i l’immaterial 1 Comprar i vendre són activitats humanes. Des que les persones vivim en comunitats, ens hem intercanviat béns i serveis, al principi bescanviant-ne uns per uns altres, i més tard per mitjà d’elements als quals s’atribueix un valor: els diners. I des que hi ha diners, hi ha riquesa i pobresa, ves per on, tal com reflecteix aquest fragment del clàssic Oliver Twist. Text 1 Dels primers anys d’infància d’Oliver Els membres de la junta de l’hospici eren molt saberuts i havien descobert una cosa que no descobriria mai la gent normal i corrent: que als pobres els agradava l’hospici. Els pobres tenien desdejuni, dinar i sopar debades tot l’any a canvi de res. Però els membres de la junta no estaven disposats a consentir-ho per més temps, i precisament el dia que va tornar-hi Oliver van prendre les mesures necessàries per a resoldre el problema. La junta va establir una norma segons la qual els pobres podien triar entre morir-se de fam a poc a poc a l’hospici, o morir-se’n ràpidament fora. Amb aquesta intenció van contractar el subministrament de farina de civada en quantitats reduïdes. Després van ordenar que es repartiren tres menjars de farinetes aigualides al dia, amb una ceba dues vegades cada setmana, i mig panet el diumenge. La junta va prendre més decisions que no venen al cas, ja que no afectaven directament Oliver Twist. Però el fet és que a mesura que van anar passant els mesos, les noves normes de la junta començaren a funcionar amb una gran efectivitat. Al principi, van resultar un poc cares per l’augment de pagaments que s’havien de fer als serveis funeraris. Però les noves normes funcionaven: els pobres es morien o s’anaven consumint dins de la roba que, cada dia que passava, els venia més gran. L’hospici perdia hospicians al mateix ritme que els pobres perdien pes. Passats dos o tres anys, els hospicians ja s’havien acostumat a patir fam de tal manera que fins i tot havien de donar gràcies per les racions miserables que s’empassaven tres vegades al dia. I entre els hospicians seguien Oliver i els seus companys, més famèlics que mai. El menjador on es donava menjar als xiquets era una sala enorme amb un perol en un costat. El cuiner, amb el seu davantal i armat amb un cullerot, repartia les farinetes en les escudelles acompanyat de dues ajudantes. Les escudelles no calia llavar-les mai perquè els xiquets les escuraven amb les culleres sense deixar-hi cap rastre del que contenien. Després, es quedaven mirant el perol morts de gana mentre es xuplaven els dits a la caça de qualsevol esguit de farinetes que haguera pogut quedar-hi. Víctimes de les noves normes de la junta, Oliver i els seus companys sofrien, així, els turments propis d’una lenta mort per fam. I arribà el dia que en tenien tanta que un dels companys d’Oliver va dir: –Tinc tanta gana que si no em donen una altra ració de farinetes m’acabaré menjant a qui dorm al meu costat. –Podríem demanar que ens en donen més –va dir un altre–. Si a un li’n donaren, potser ens en donarien a tots. –I si provem en el sopar? –Però qui va el primer a dir-ho? Com que tots estaven d’acord a demanar una segona ració de farinetes, van triar a sorts qui seria el primer a acostar-se al cuiner per demanar-la. I la sort li va tocar a Oliver. Charles Dickens. Oliver Twist. Bromera (adaptació) Vols llegir un fragment més de l’obra? Escaneja aquest QR!
19 El valor material i l’immaterial 1 Comprenc el text 1 Quins personatges hi intervenen? Quina relació hi ha entre ells? 2 Qui és Oliver? 3 Quina és la situació dels infants? 4 Imagina i descriu breument els membres de la junta a partir del fragment. Com devien ser, físicament i de caràcter? El temps i l’espai 5 En quin segle o en quina època aproximadament es desenvolupa l’acció? Per què creus això? 6 Investiga i indica algunes característiques d’aquella època. 7 Quin espai físic s’hi descriu? Dibuixa’l com te l’imagines. Pot ser, simplement, un croquis. 8 Quina importància té l’espai en aquest fragment? Copia la resposta que et semble correcta. • Adorna els fets perquè no siguen tan desagradables, per això parla del moment del dinar. • Dona una idea aproximada del nivell de misèria en què vivien Oliver i els seus companys. • Explica com vivia la gent en aquella època i en aquell país. 9 En quin país creus que s’esdevé la història? Comprova-ho consultant fonts adequades. L’estructura 10 Diries que el fragment descriu els fets de manera ordenada? Justifica la resposta. 11 Completa el resum del text. • Primer ................................................................................................................... • Després .............................................................................................................. • Al final .................................................................................................................. Les paraules 12 Tria el significat que té cada paraula del text. Si cal, pots rellegir-lo. Hospici Saberut Farinetes Empassar-se Famèlic Escudella Escurar Esguit Hospital infantil. Que pretén saber-ho tot. Mescla de farines per a fer cola. Engolir-se. Molt prim. Bol. Rentar els plats. Part d’un líquid que ix amb força. Orfenat. Que sap idiomes. Menjar triturat per a bebés. Menjar-se un entrepà. Que té molta fam. Escut amb dibuix. Buscar pels racons. Inquietud. 13 Explica amb les teues paraules les expressions subratllades en el text.
20 El valor material i l’immaterial 1 Llegir per a escriure 14 Escriu una sola frase, tan breu com siga possible, que resumisca el tema del fragment. 15 El protagonista és l’elegit per a dur a terme una missió. Com creus que acaba? Comenta amb la teua parella dues possibilitats oposades, i redacteu-les per separat. A continuació, revisa i corregeix el text amb l’ajuda de la rúbrica de producció escrita. FEM UN DICTAT En l’assignatura de llengua fem dictats, però també en la resta. Fins i tot en altres situacions: quan prens apunts, quan la mare o el pare et proposen els plans per a les vacances, o quan el teu germà menut et diu de carrera què vol que li regales per al seu aniversari. Els dictats, com tot, tenen la seua tècnica, que tens resumida a continuació: 1. Llig el dictat i tracta d’entendre’n el contingut i el tema. 2. Fes una segona lectura i fixa’t en les paraules o expressions que no coneixes i, sobretot, les que penses que són difícils d’escriure. 3. Destaca amb retolador fluorescent, o amb colors, les dificultats ortogràfiques, i a continuació, tanca els ulls i lletreja les paraules mentalment. 4. Escriu cada paraula i comprova que ho has fet bé. A continuació, torna a llegir-les i pensa per què s’escriuen així, fins i tot, tenint en compte les normes ortogràfiques que s’hi apliquen. 5. Finalment, escriu el dictat, compara’l amb el text original i corregeix els errors, si n’hi ha. 17 Ara practica les recomanacions anteriors i escriu el dictat d’un fragment de L’amenaça de les grues, de Carme Miquel. 18 Compara el teu dictat amb el text original del Rebost i completa la graella. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 19 Reflexiona per escrit sobre les errades comeses. • Quantes faltes has fet de cada? Puntuació. Accentuació. Paraules mal escrites. • Quina nota et posaries en el dictat? Molt bé. Regular. Molt millorable. 20 Inventa un dictat que continga les paraules destacades del dictat anterior i altres que et semblen d’ortografia complicada. APARADOR DE PARAULES Despatx, tapissos, ....................................................................................................................................................................................................... • Assegura’t que no has comés cap errada ortogràfica. • Intercanvia’l amb un company o companya i prepareu-los. • Feu-vos els dictats i intercanvieu-los per a corregir-los. Accediu a la proposta didàctica per a treballar el llibre complet. Llegir per a parlar 16 Escolta la continuació del llibre i comprova quin és el desenllaç d’aquesta situació. Havies fet una proposta en la mateixa línia? Què et sembla? Comenteu-ho entre tota la classe. Si t’ha semblat interessant, pot seguir llegint els primers capítols de l’obra.
21 El valor material i l’immaterial 1 21 Llegiu aquesta notícia desordenada i ordeneu-la numerant els pàragrafs. Cada membre de la parella ha de llegir dos fragments i explicar-los a l’altre. Entre tant de consum, és important que es posen en marxa iniciatives d’economia circular en què s’aprofiten els recursos. Un exemple, el trobaràs en la següent notícia publicada en un diari digital. Text 2 Una coneguda empresa de supermercats canviarà les bosses de plàstic per unes altres de paper al març La cadena de supermercats preveu culminar el pas a bosses de material compostable en 2021 5/2/2019 Clients, empleats i proveïdors han col· laborat per a posar en marxa aquesta iniciativa d’economia circular en la qual preval l’aprofitament dels recursos. L’objectiu és implantar aquestamesura, que es va iniciar en 2018 en 66 botigues situades a València, Biscaia, Barcelona, Cantàbria, les Illes Balears, Ceuta i Melilla, en la resta de la cadena de manera progressiva. L’ampliació començarà durant el mes de febrer a Catalunya, Madrid i Navarra i s’anirà ampliant fins a arribar a les més de 1.600 botigues a mitjan del pròxim mes d’abril. VALÈNCIA. L’empresa de supermercats culminarà a l’abril d’enguany la substitució definitiva en totes les seues botigues de les bosses de plàstic actuals per unes altres de paper, ràfia i bosses reutilitzables i reciclables que a més estan fabricades amb 3.000 tones de plàstic procedent dels embalatges recuperats a les seues botigues. Al nostre territori el canvi es farà al mes de març. Està previst també que aquestes bosses siguen substituïdes per altres de material compostable abans de 2021. Clients, empleats i proveïdors han col·laborat per a posar enmarxa aquesta iniciativa d’economia circular en la qual preval l’aprofitament dels recursos, la reducció, la reutilització i el reciclatge per a allargar la vida dels materials i evitar que acaben en l’abocador, ha informat la cadena de distribució en un comunicat. A més, la companyia ha instal·lat un nou moble per a les bosses de plàstic que utilitzen els clients en les seccions de frescos dotat d’un nou sistema dispensador que redueix el balafiament d’aquestes. El mecanisme de reposició és més fàcil i intuïtiu que el precedent, de manera que facilita aquesta tasca al treballador de la secció. Amb aquesta mesura, els clients podran triar entre la tradicional cistella de ràfia de 50 cèntims, una bossa de paper de 10 cèntims, i una bossa reutilitzable i reciclable amb un contingut de plàstic reciclat entre el 50% i el 70%, també de 10 cèntims. Font: www.diarilaveu.com (adaptació) 15 raons per les quals no tornar a utilitzar bosses de plàstic.
22 El valor material i l’immaterial 1 Comprenc el text 22 Per parelles, llegiu les afirmacions, comenteu si són vertaderes o no i copieu únicament les que siguen certes. • Tots els supermercats deixen de donar bosses de plàstic. • L’empresa de què parla l’article usarà bosses de material compostable a partir de març. • Les bosses que usarà estan fetes de residus plàstics. • Les botigues de València són de les primeres a iniciar el canvi. • La idea és aprofitar recursos i allargar la vida dels materials. • Al principi, el programa es va aplicar a 166 botigues de tot Espanya. • En ser fabricades a partir de residus, les bosses seran gratuïtes per a la clientela. • Els preus de les bosses oscil·laran entre els 10 i els 50 cèntims. • El nou dispensador de bosses dels congelats és complicat, però malbarata menys. El temps i l’espai 23 Respon, amb la teua parella i oralment, les preguntes següents. En acabant, anota les respostes consensuades. a) Quan s’ha publicat el text? b) Com ho heu sabut? c) De quin gènere és típic indicar així la data? d) En quins temps verbals està redactat? e) Per què creieu que s’han triat aquests temps? f) Anoteu els espais físics que s’hi esmenten. L’estructura 24 El text 2 és una notícia. Comprova si respon les preguntes habituals del gènere. a) Què? b) Qui? c) Com? d) Quan? e) On? f) Per què?
23 El valor material i l’immaterial 1 Les paraules 25 Busca en el text i anota... • Tres paraules amb dièresi. • Quatre paraules amb dígrafs inseparables. • Quatre paraules amb accent obert. • Dues paraules amb -ss-. • Un sinònim d’establir. • Un antònim d’estalvi. 26 Busca en el diccionari les paraules destacades en negreta en el cos de la notícia i escriu oracions en què es veja clarament què signifiquen. 27 Copia les expressions subratllades en el text i digues què signifiquen. Pots fer-ho definint-les, explicant-les o emprant-les en oracions. 28 En la notícia hi ha expressions destacades amb retolador fluorescent que poden millorar-se des del punt de vista del llenguatge inclusiu. Anota-les i proposa solucions. Llegir per a parlar 29 Organitzeu un debat a l’aula sobre l’ús de les bosses de plàstic dels negocis i el seu impacte en la vida diària. • Però abans repartiu-vos en dos grups. Un en defendrà els avantatges (la comoditat, per exemple) i l’altre els inconvenients (com la poca sostenibilitat). • Preneu notes del que direu. • Tot el món ha de participar i fer, almenys, una aportació. • En acabant, invertiu els papers i defeneu el punt de vista contrari. No és fàcil defendre una opinió no compartida, però cal aprendre a posar-se en la pell dels altres. Llegir per a escriure 30 Tria una de les postures anteriors i redacta, en unes 10-12 línies, el contingut per a un pòdcast radiofònic. 31 Revisa el text anterior i tracta de millorar-ne la redacció aplicant les indicacions de la rúbrica de textos escrits. Descarrega el Manual de comunicació eficaç i creativa elaborat per Fani Grande.
24 El valor material i l’immaterial 1 Text 3 32 Escolta amb atenció aquest fragment d’Una lectura perillosa, de Lourdes Boïgues. Després hauràs de respondre a les preguntes. Comprenc el text 33 Copia la correcta. • Quants personatges apareixen en la locució? a) Un. b) Dos. c) Tres. • Com li diuen al protagonista? a) Senyor Febrer. b) Senyor Tardagost. c) Senyor Nadal. • Qui narra els fets? a) Un narrador extern. b) El protagonista. c) La protagonista. • En quina ciutat ocorren els fets? a) A Londres. b) A Alacant. c) A València. • A què es dedica el protagonista? a) Ven assegurances. b) Ven llibres. c) És un economista. • Què vol trobar el protagonista? a) Un bon llibre per a ell. b) Un regal per al seu fill. c) Una parella. • Com es diu el seu fill? a) Ramon. b) Blai. c) Aleix. • Quina afició té? a) La lectura. b) El bàsquet. c) Els videojocs. • Què venen a la botiga? a) Jocs electrònics. b) Llibres, jocs electrònics i discos. c) Només llibres. Comprar i vinga comprar! Als centres comercials i a les grans superfícies el consum descontrolat és més que evident. L’entorn incita a consumir, a gastar... i si no parem atenció, acabem caient en la trampa. Per què no ens esforcem per fer un consum de proximitat? Per comprar el regal per a l’amic a la botiga que hi ha al cantó de casa? És molt més ecològic! Veges com acaba de marejat el protagonista del fragment següent.
25 El valor material i l’immaterial 1 34 Observa aquestes imatges i digues quina s’assembla més a l’espai on passen els fets. 35 Dels estils de música esmentats, quin és o quins són els que més t’agraden? Si t’agrada un altre estil musical, anota’l. Justifica la resposta en qualsevol cas. hip-hop house funk ska hardcore indie dance reggaeton 36 Si hagueres de fer un regal al teu millor amic o amiga i et trobares en la situació del protagonista, què li hauries comprat i per què? Escoltar per a escriure 37 Reescriu el fragment de memòria. Tracta de donar-li un aire literari, i inventa els detalls que no recordes, encara que no tinguen res a veure amb el text original de Lourdes Boïgues. 38 Després d’haver recreat el fragment que has escoltat, tracta d’imaginar una continuació i escriu-la ací: qui deu ser aquella «aparició celestial»? Creus que ajuda el protagonista? Què comprarà finalment? 39 Ara, organitzeu-vos en grups de quatre i, per torns... • Un membre llig en veu alta el final inventat de la parella de costat. • La persona que l’ha escrit pren nota del que podria millorar en el seu escrit. • Un altre participant valora la lectura en veu alta, la pronúncia i l’entonació. • El quart membre aporta altres millores o comentaris. Descobreix més estils musicals!
COMERÇ JUST 26 El valor material i l’immaterial 1 Text 4 40 Mireu el vídeo. Comprenc el text 41 Copieu les respostes. Pot haver-n’hi més d’una correcta. • Quin tema tracta el vídeo? a) Les exportacions. b) Les importacions. c) El comerç just. • Quines ONG s’hi esmenten? a) Intermón. b) Setem. c) Alternativa 3. • Quins productes solen fabricar a l’Amèrica Llatina, segons el vídeo? a) Aliments. b) Artesania. c) Tèxtil. • Quins productes solen fabricar a Àsia, segons el vídeo? a) Aliments. b) Artesania i tèxtil. c) Videojocs. • Quins productes solen fabricar a Àfrica, segons el vídeo? a) Aliments. b) Artesania. c) Tèxtil. • Què és la traçabilitat? a) Habilitat per a traçar camins i rutes per a transportar mercaderies. b) Transacció econòmica que consisteix a comprar i vendre productes a l’estranger. c) Possibilitat d’identificar l’origen i les etapes de la producció i la distribució de béns. • Alternativa 3 té… a) 18 botigues. b) 28 botigues. c) 38 botigues. • Alternativa 3 factura… a) menys de 2 milions d’euros. b) més de 4 milions d’euros. c) més de 8 milions d’euros. Llegir per a parlar 42 Per parelles, entreu en la pàgina d’Intermón (www.oxfamintermon.org) i investigueu algun dels aspectes següents: • Què és el comerç just? • En quins criteris es basa? • On es produeix? • Per quina raó és necessari un comerç just? A continuació, exposeu les informacions que heu trobat a la resta del grup i intercanvieu els vostres punts de vista. Feu un debat en el qual tot el món puga donar la seua opinió i també fer aportacions per a millorar la qualitat de vida de les persones que fan la producció. Fes una ullada a la pàgina web de l’ONG.
27 El valor material i l’immaterial 1 43 Llig i respon les preguntes que tens a continuació. Tirem molt de menjar al fem. Tones al cap de l’any. I al mateix temps hi ha molta pobresa. Molta gent que no té recursos recorre als aliments que llancen els supermercats per a no passar gana. Afortunadament hi ha bancs d’aliments i organitzacions benèfiques que recuperen excedents d’aliments i els redistribueixen entre entitats que atenen persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació. El fragment següent n’és un exemple. Text 5 –Vine aquí a esmorzar –li diu a la Mabel, que apareix per la porta. Porta els texans, la samarreta de màniga llarga que fa servir de jaqueta de pijama i un jersei. L’Òscar posa una poma i un iogurt damunt de l’hule de la taula. Va aconseguir els aliments anit, quan van tancar el supermercat. A última hora, treuen les caixes amb tot allò que ja no es pot vendre. Hi ha molta gent que es disputa el botí, però no tothom té setze anys joves i forts com ell. L’Òscar pot situar-se a primera fila i endur-se unes quantes pomes i un paquet amb quatre iogurts, mentre d’altres, especialment alguna dona vella, es queden sense res. La Mabel es menja la poma lentament i amb moltíssima aplicació. L’Òscar sap que vol fer-la durar. El noi entra a la seva habitació i s’asseu al llit. Quina mandra, vestir-se, quina mandra sortir al carrer, quina mandra tot. Si no fos per la Mabel, tal vegada s’ajauria de nou al jaç i s’hi quedaria tot el dia. Al capdavall, si no fos per la seva germana, no tindria res a fer a la vida. La vida, pensa l’Òscar, és com una partida de videojoc, però força menys interessant. I, evidentment, ell és un perdedor. Ho té clar. –Ostres, nano! –s’enfada la Mabel quan obre la porta–. Encara no t’has vestit? L’Òscar fa un gest de disculpa amb la mà, s’alça i es posa els pantalons negres de tir llarg i la dessuadora grisa. Es calça les vambes, que van ser blanques fa molt de temps, i agafa una vella caçadora de fals cuir. Mentrestant, la Mabel s’ha encasquetat una gorra de visera, negra i taronja, que, com que és massa gran, li rellisca pel front i li cau damunt dels ulls. La gorra és de l’Òscar i ell no li pensa tolerar que surti de casa duent-la al damunt. Per dues raons. La primera, perquè va ser un regal del Baldo, el líder dels Panteres Negres, el dia en què l’Òscar va ser admès a la banda. I quin dia!, no l’oblidarà mentre visqui. Gemma Lienas. La venjança dels Panteres Negres. Bromera (adaptació) Comprenc el text 44 Quins personatges hi intervenen? 45 Quina relació hi ha entre ells? 46 Creus que viuen còmodament o tenen pocs recursos? Posa’n exemples. 47 Com s’emporta Òscar el botí? Què n’opines? 48 Segons Òscar, «La vida és com una partida de videojoc, però força menys interessant. I, evidentment, ell és un perdedor». Per què es deu sentir així? 49 Quin paper penses que té Mabel en la història? 50 Fixa’t en la coberta del llibre. Què et suggereix, ara que n’has llegit un fragment? Llig ací les primeres pàgines de la novel·la.
28 El valor material i l’immaterial 1 El temps i l’espai 51 Localitza i anota totes les referències temporals que apareixen en el text. 52 On tenen lloc les accions de què parla el fragment? L’estructura 53 Copia les verdaderes i corregeix les falses. • El narrador és omniscient. • Hi ha diàlegs. • Predominen els temps verbals en passat. • S’hi expliquen fets fantàstics. • S’hi parla del present amb referències a fets passats. • Hi ha dues veus diferents. • És un text descriptiu. Les paraules 54 Troba en el text una paraula per a cada definició. • Sabatilla esportiva de sola de goma. • Tela recoberta amb materials diversos per una cara per a fer-la impermeable. • Peresa. • Llit o cosa disposada per a gitar-se damunt. • Encaixar bé (un capell o una gorra) en el cap. 55 Anota totes les paraules relacionades amb el camp semàntic de la roba i els complements que trobes en el fragment. 56 La paraula botí té diversos significats; anota’ls. Pots fer ús del diccionari. • Dels significats anotats, quin és el de la lectura? 57 Què vol dir ajaure’s? Copia l’opció correcta. • Descansar en tota la seua llargària sobre una altra cosa. • Abaixar-se doblegant el cos. • Afectar directament, una acció, a algú o alguna cosa. Llegir per a escriure 58 El fragment acaba sense explicar què va passar aquell dia inoblidable. Fes hipòtesis dels successos i anota’n dos o tres molt breument. 59 Llig el text de la coberta posterior. En acabant, escriu el que creus que va ocórrer el dia que Òscar va ser admés per la banda partint d’una de les tres hipòtesis anteriors. Òscar és un adolescent sense gaires perspectives de futur. Les seues úniques il·lusions són la seua germana petita, Mabel, i els col·legues de la banda, els altres panteres negres. Amb ells se sent part d’alguna cosa. En canvi, Baldo, el líder dels Panteres Negres, sembla segur d’ell mateix, seductor i carismàtic. Però el mouen la violència i el desig de venjança: carregar-se Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliara davant dels seus. Després d’haver fugit de la ciutat quan van passar els fets, Daniel es veu obligat a tornar. Qui el trobarà primer, l’inspector López o els panteres? Al costat de qui es posarà Òscar? Llegir per a parlar 60 A Òscar tot li fa peresa i se sent un perdedor. Comenta amb la teua parella de davant: • Has sentit menyspreu alguna vegada? Per què? Com ho vas solucionar? Et va ajudar algú? • Què faries per a ajudar una persona que se sent inferior o menyspreada? Llig el primer capítol de l’obra!
29 El valor material i l’immaterial 1 61 Per parelles, feu la lectura d’aquesta publicació del web d’una llibreria. Un membre llig en veu alta un paràgraf i resumeix el que ha llegit. La parella confirma o corregeix el resum. La pressió de la competència en el mercat i en el món globalitzat també afecta la literatura i el món dels llibres. Per sort, s’estan prenent mesures per a evitar la desaparició del sector editorial (llibreries, editorials, impremtes...) que, tot i que no són suficients, sí que en garanteixen el manteniment. Text 6 La llei que fixa el preu del llibre a Espanya és la 10/2007 del 22 de juny del 2007, però els llibres tenen un preu fix des de l’any 1975. I no és una cosa exclusiva d’Espanya: països com Alemanya, França, Dinamarca, l’Argentina o el Japó també tenen preu fix. D’altres, com el Regne Unit o els Estats Units, prefereixen no tindre’n. La raó d’aquesta llei és que es considera que el llibre ha d’estar protegit i promocionat per part dels legisladors, i que per tant ha de ser una excepció dins del lliure comerç. D’aquesta manera, la competència dins del món del llibre és menys ferotge i tot plegat dona lloc a l’existència de petites llibreries i editorials que multipliquen l’oferta i la varietat, cosa que juga a favor de la cultura. Sense el preu fix ningú no podria fer front als grans gegants i acabaríem llegint només best-sellers comprats als grans magatzems o per Internet. Els defensors del preu fix creiem que gràcies a aquesta llei s’ha establit una xarxa de xicotets actors que permeten l’existència de llibres de temàtiques més diverses i un comerç més especialitzat. La prova és que on no hi ha preu fix, com als països anglosaxons, la xarxa de llibreries menudes està desapareixent. Per tant, cal protegir aquest ecosistema tan fràgil parant atenció a les xicotetes i mitjanes editorials i a l’extensa xarxa de llibreries que cobreixen el país més enllà dels grans grups. Perquè, quan només puguem comprar llibres al supermercat, qui et recomanarà allò que necessites? Qui t’atendrà i t’aconsellarà un llibre a la teua mida? I, sobretot, qui tindrà prestatges sencers de llibres que potser no són best-sellers, però que no ens podem permetre que desapareguen? Font: www.pebrenegre.cat (adaptació) Comprenc el text 62 Escriu una oració que resumisca cada paràgraf. 63 On s’ha publicat el fragment? 64 Qui creus que escriu el text? Quina forma personal fa servir? 65 Amb quina finalitat penses que està escrit? • Convéncer el públic per a comprar llibres als supermercats. • Informar sobre la importància de protegir el sector del llibre a Espanya. • Previndre el creixement de les petites llibreries. 66 A qui s’adreça? El temps i l’espai 67 És un text relativament actual o del passat? 68 De quins països es parla en el text? L’estructura 69 Quin tipus de text és? • Teatral. • Divulgatiu. • D’opinió. • Informatiu. • Narratiu. • Descriptiu.
30 El valor material i l’immaterial 1 Les paraules 70 Troba en el text i copia... • Un manlleu no adaptat escrit en cursiva. • Dos sinònims de petit. • Una paraula que no coneixies. Llegir per a parlar 71 Per parelles, comenteu aquestes afirmacions, si hi esteu d’acord o no i per què. • Els llibres no són cars. • La publicació d’un llibre suposa una despesa insignificant. • El procés d’edició d’un llibre és complex: autoria, correcció, edició, il·lustració, maquetació, gestió editorial, impressió, transport, emmagatzematge i venda. • Els marges de benefici en la venda d’un llibre són molt elevats. • Llegir un àlbum il·lustrat per uns 15 € o una novel·la per 20 € és molt ajustat. 72 Feu els exercicis de la locució i, en acabant, torneu a valorar les afirmacions anteriors. • Ha canviat la vostra opinió? Per què? • Anoteu una conclusió que acordareu en parella. FEM UN DICTAT 73 Escriu el dictat d’un fragment d’El món subterrani, d’Angela Sommer-Bodenburg. 74 Compara el teu dictat amb el text original del Rebost i completa la graella. Paraules que he escrit malament perquè no les coneixia. Paraules que he escrit malament perquè no les recordava. 75 Reflexiona per escrit sobre les errades comeses. • Per què has fet cada falta? Numera de l’1 al 3 per ordre d’importància. ........................ Perquè no coneixia les normes. ........................ Perquè no he escoltat bé el dictat. ........................ Perquè no recordava normes que he estudiat abans. • Tria dues paraules amb alguna dificultat ortogràfica i justifica’n l’escriptura. 76 Inventa un dictat que continga les paraules destacades del dictat anterior i altres que et semblen d’ortografia complicada. Anota-les. • Assegura’t que no has comés cap errada ortogràfica. • Intercanvia’l amb un company o companya i prepareu-los. • Feu-vos els dictats i intercanvieu-los per a corregir-los. APARADOR DE PARAULES
31 El valor material i l’immaterial 1 Els poetes i les poetes manifesten en els versos sentiments, emocions, records, desitjos... Una motivació habitual per a fer poesia és transmetre una visió particular del món. En les paraules d’aquests poemes descobriràs aspectes de la societat i el context en què van ser escrits. Text 7 Al meu poble la gent compra al mercat cada dijous botifarres, llonganisses, sardinetes, floricols. Compren penques i cacaues, carabasses ben torrades i saquets de caragols. Per Pasqua una mona, per Nadal els pastissets. I s’escuren les butxaques per omplir els cabassets amb ametles ensucrades, confitures i pinyons, cucurutxos de galetes, mantegades i torrons. Compren flors en abundància, per primavera, com cal, però no compren somriures, que això es dona de regal. Maria Dolors Pellicer Text 8 Cant de Vicent De pares pobres i amb mitges soles, a molta honor, vindria al món, un món humil, mes no mesquí. Recorde, encara, la casa, clara, on jo nasquí: precari, el pis tenia cuina, amb una pica de pedra vella i una finestra; després hi havia la galeria aquella parra que tant m’agrada, sempre evocar; l’embarronat, corcat, dolent, i un colomer buit, en desús; dalt, el comú. [...] Vicent Andrés Estellés 77 Explica molt breument de què tracta el text 7. 78 Quins dels aliments que s’esmenten en el text 7 no coneixes? Quins no has tastat mai? Esbrina com són o de què estan fets. 79 Classifica els aliments del poema de Maria Dolors Pellicer segons corresponga. Dolços Carn Peix Fruita i verdura 80 Segons la poeta, què passa amb els somriures? 81 En grups, feu el full giratori de les coses que no es poden comprar. Anoteu sentiments, emocions, records... i compartiu-los! Escolta la versió completa musicada per Òscar Briz ací.
32 El valor material i l’immaterial 1 82 Compareu els textos 7 i 8 i anoteu semblances o diferències entre ells. Podeu buscar informació en internet. 83 Compareu les respostes de l’activitat anterior amb la parella de davant. Si hi ha diferències, valoreu-les i decidiu quina opció és millor. Llegir per a escriure 84 Imagina que el poema comença així: «A la meua ciutat la gent compra al centre comercial cada dissabte...» • Reescriu-lo i fes els canvis que consideres perquè s’adeqüe al nou espai. 85 Molts dels poemes d’Estellés són autobiogràfics. Copia què vol dir aquesta paraula. • Mètode que pot aplicar-se una persona a si mateixa per a millorar algun aspecte de la seua conducta o personalitat. • Història de la vida d’una persona feta per ella mateixa. • Conjunt de tècniques gràfiques de reproducció en les quals el motle d’impressió s’obté per mitjà d’una transferència directa del dibuix. 86 Tenint en compte la resposta anterior, quin és el tema principal del text 8? • Evocar la llar d’infantesa del poeta i el seu passat. • Descriure la casa on va nàixer. • Recordar les seues aficions. 87 Pensa en algun record d’infantesa i converteix-lo en versos autobiogràfics. Llegir per a parlar 88 Busqueu en internet o a la biblioteca del centre el poema complet d’Estellés i llegiu-lo individualment, primer en veu baixeta i després en veu alta. 89 Repartiu-vos-el entre tot el grup i practiqueu-ne la lectura en veu alta. Pareu molta atenció a l’entonació i suggeriu-vos millores. En acabant, poseu-li ritme de rap a partir de la melodia de fons... A cantar! Pel que fa al tema: Pel que fa al tema: Pel que fa al vocabulari: Pel que fa al vocabulari: Pel que fa a la societat a què es fa referència: Pel que fa a l’estructura: Pel que fa a l’estructura: Pel que fa a qui l’escriu i quan ho va fer: Pel que fa a qui l’escriu i quan ho va fer: Pel que fa a la societat a què es fa referència: DIFERÈNCIES SEMBLANCES Si vols escoltar alguns fragments del poema d’Estellés, escaneja aquest codi.
33 El valor material i l’immaterial 1 AUTOAVALUACIÓ 1 Localitza en la seqüència didàctica… • Un text escrit en tercera persona. • Un fet d’actualitat. • Un text amb rima. • Un personatge de la teua edat aproximadament. • Un/a protagonista real. • Els noms de dues escriptores i dos escriptors. 2 Emplena la graella. Tria la casella que millor s’adequa al teu cas, i anota comentaris. Tasca Molt bé Regular Molt millorable Comprensió de textos de diferent tipologia: narracions, notícies, poemes… Seguiment d’una estructura per a comprendre els textos: el sentit global, paraules concretes, etc. Producció de textos orals i escrits a partir de models. Preparació de dictats seguint un sistema amb l’objectiu de millorar l’ortografia. Comprensió de la diversitat de textos per a usar-los amb diferents finalitats.
2 Reflexionem sobre la llengua (I) què TREBALLAREM? • Les categories gramaticals • Les paraules variables: el nom, l’adjectiu, els determinants i els pronoms (pronoms personals forts) • Els elements del verb i els verbs regulars • Dígrafs i lletres compostes. Diftongs i hiats. La separació sil·làbica. Els triftongs • L’accent diacrític. Accentuació i ús de la dièresi
35 Reflexionem sobre la llengua (I) 2 LES CATEGORIES GRAMATICALS Les paraules en la parla van entre dos silencis, i en l’escriptura, entre dos espais. Quant a la forma (morfologia), poden ser variables o invariables. Pel que fa a la funció (sintaxi), poden fer de nucli del subjecte o del predicat, de complement d’un dels dos nuclis, o bé d’enllaç entre altres paraules. A més, cada una té un significat (semàntica). Podem agrupar les paraules en conjunts que tenen característiques paregudes des dels tres punts de vista: forma, funció i significat. Aquests grups són les categories gramaticals: noms (o substantius), adjectius, verbs, pronoms, determinants, adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions. 1 Completeu en equip. Cada membre, per torns, ha de dir el nom d’una categoria fins que completeu la graella. No cal que seguiu necessàriament l’ordre de la taula. Després, aporteu exemples. Categoria gramatical Característiques Exemple Són variables en gènere i nombre, i indiquen qualitats o característiques de l’element designat pel nom al qual acompanyen. És imprescindible perquè hi haja oració. És variable en persona, nombre, temps, veu, aspecte i mode. Expressa impressions o sentiments o estableix el contacte amb l’interlocutor. Són variables en gènere i nombre i designen éssers vius, objectes i idees. Concorden amb el substantiu i en delimiten el significat. Són invariables i relacionen elements de l’oració. Substitueixen un nom o un sintagma nominal. Són invariables i modifiquen el significat del verb, d’un adjectiu o d’un adverbi. 2 Escriu un text breu on aparega com a mínim una paraula de cada categoria gramatical i identifica-les. 3 Seguint l’exemple, fes dues oracions amb cada paraula de manera que en una actue com un nom i en l’altra com un adjectiu. mestra: La mestra (nom) ens orienta quan no saben resoldre els problemes. Eixa pel·lícula és una obra mestra (adjectiu). taronja rosa diari Posa a prova quant saps sobre les categories gramaticals amb aquest joc.
36 Reflexionem sobre la llengua (I) 2 EL NOM O SUBSTANTIU Els noms fan referència a éssers vius, objectes o idees. Es classifiquen de la manera següent: Noms Concrets (realitats que es poden percebre pels sentits) Comuns (anomenen qualsevol persona, animal o cosa) Individuals (designen un únic ésser viu o objecte) Col·lectius (designen un conjunt d’éssers o coses) Propis (element determinat respecte als altres d’una mateixa espècie, classe o gènere) Abstractes (idees) 4 Classifica els noms següents en una taula com aquesta. Tin en compte que cada un ha d’anar en quatre caselles diferents. gos taula alegria València bolígraf equip séquia llorer cambrer virtut eixam cuinera Lluís honor alcaldessa pau exèrcit Xúquer Variables Concrets Individuals Comuns Invariables Abstractes Col·lectius Propis 5 Escriu el plural d’aquests substantius. força pasqua paraigua pluja oca màniga autobús sufix prefix balanç índex despatx cabàs interés passadís gos cuscús tramús 6 Troba els errors en els plurals i corregeix-los. a) Les paraules derivades són les que porten prefixes o sufixes. b) M’agraden més els gats que els gosos. c) Has vist mai alguna cavalcada de Reixos? d) Guardeu forçes per al partit de diumenge! e) Les platjes a l’hivern estan desertes. Practica el plural i el singular dels noms.
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=