38 Reflexionem sobre la llengua (I) 2 L’ADJECTIU 10 Llig el text i contesta les preguntes. Passaren els anys. Els xiquets, Jaumet i Joan Batiste, ja s’havien fet grans. El Jaumet, de geni molt aventurer, havia aprés de son pare a ser un bon pescador. El Joan Batiste era tan alt i trempat com el seu germà, però de geni tranquil, callat i seriós, i havia aprés el noble i pacient ofici de la terra. Enric Valor. La mare dels peixos Tàndem Edicions a) Com era el geni de Jaumet? I el de Joan Batiste? b) Com era Joan Batiste físicament? c) Com és l’ofici de la terra segons el narrador? Fixa’t en les respostes anteriors. La paraula que concreta les qualitats o els estats del nom és l’adjectiu. L’adjectiu és una paraula variable i concorda en gènere i nombre amb el nom que acompanya. Els adjectius que presenten una forma per al masculí i una altra per al femení són de dues terminacions (un jersei blanc, una camisa blanca). Aquells que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení són d’una sola terminació (jornada agradable, comentari agradable). Hi ha adjectius que tenen una sola terminació en singular i dues en plural (xiquet capaç, xiqueta capaç, xiquets capaços, xiquetes capaces). 11 Escriu en plural les expressions següents. a) Un xiquet feliç. b) Una escriptora audaç. c) Un professor despistat. d) Una estudiant precoç. e) Una investigadora sagaç. f) Una sabata còmoda. g) Un dia inoblidable. h) Una camisa groga. Catacric-catacrac ens conta aquesta rondalla.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=