65 Som lingüistes! (I) 3 Grup 5: Les cartes personals i les cartes formals Text 3 9 de maig Estimada Alexa, Crec que perdré les ganes de menjar. La carn no ha sigut mai sant de la meua devoció, però ara qualsevol cosa d’origen vagament animal em fa venir ganes de vomitar, sobretot el pollastre. Diumenge passat, la mare va posar el cadàver d’un pollastre damunt de la post per a tallar el pa i va començar a esquarterar-lo. Tot això em va posar la pell de gallina, com em passa a les cames quan l’aigua de la banyera es refreda. Tot eren ossos i petites extremitats i trossets fibrosos de venes i vessaments. I la mare, tan tranquil·la mentre desmembrava aquest integrant, abans viu, del regne de les aus, com si no tinguera més cor que Jack l’Esbudellador. Jo vaig protestar: –Això no m’ho menge jo. Només menjaré verdures. I, encara que ho havia dit amb bastant tranquil·litat i educació, la mare va perdre la paciència i va començar a parlar sense parar del bon menjar, i que ella es deixava la pell a la cuina i que quantes de les meues amigues tenien pollastre Marengo tan ben preparat per al dinar de diumenge; segurament, a totes les obligaven a seguir una dieta ininterrompuda d’ou i creïlles fregides. Jo vaig replicar: –Bé, i què tenen de mal l’ou i les creïlles fregides? A mi m’encanten l’ou i les creïlles fregides. L’ou i les creïlles fregides són el meu menjar preferit. No sé per què sempre insulta les meues amigues, com si la nostra família fora alguna classe d’institució modèlica que cap altra poguera igualar. I aleshores la mare, amb tota naturalitat, va arrancar la pota d’aquest pobret animalet mort i vaig notar que em venien ganes de perbocar, en aquell moment, damunt mateix del cadàver del pollastre. Això sí que ho hauria acabat d’arreglar. Per tant, vaig haver de seure durant tot el dinar empassant-me aquesta carn morta que no parava d’amenaçar tornar-se’n a eixir. I el pare es reia de mi, se’n reia! Em pensava que, almenys ell, ho comprendria, però sembla que a ningú de la casa se li permet tenir principis o ideals excepte a ell. El resultat de tot això és que crec que em faré vegetariana, com la tia Paula, encara que pot ser que em faça alguna hamburguesa esporàdica de tant en tant. [...] Alexa, de veres, crec que ja soc prou gran per a prendre decisions sobre les coses que menge. No poden impedir-me que em faça vegetariana, no? Vull dir que no és il·legal, veritat? Cordialment, amb rebel·lia, Gilly Freeborn Claire Robertson. Cartes d’una jove enamorada. Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=