71 Som lingüistes! (I) 3 Grup 9: La novel·la de misteri i de terror Text 12 Por? Els pregue que em disculpen, cavallers, però vostés no coneixen el significat de la paraula por. No, els ho puc assegurar. Vostés són soldats, aventurers. Han sofrit les càrregues dels regiments de dragons i han superat tempestes en mars assotats pel vent. Però la por, la por de veritat que eriça els pèls, la por que repta fins als cors, no saben què és. Jo sí que l’he coneguda, aquesta por; però fins al dia que les forces del mal s’eleven des de les portes de l’infern i el món s’encenga en flames, ningú no tornarà a conéixer una por semblant. Si m’escolten, els contaré una història que va passar fa molts anys a l’altra part del món; per això sé que cap de vostés no veurà mai l’home de qui els parlaré i, si el veuen alguna vegada, no el reconeixeran. Retrocedim, per tant, uns quants anys arrere, fins al dia que jo, aleshores un cavaller jove i temerari, vaig baixar de la barca que m’havia acostat a terra, des d’un vaixell ancorat enmig del port, vaig maleir el fang que cobria aquell moll immund i vaig ascendir per la costera que pujava al castell, després d’haver acceptat la invitació del meu vell amic, don Vicente da Lusto. Robert E. Howard «Cap de llop», dins de Criatures monstruoses. Tàndem Edicions Text 13 A les 22.32, se’ls ofereix el primer incident de la nit: un Volvo S40 aparcat amb dues rodes sobre el pas de vianants. El Roger surt al fred exterior per a comprovar que el vidre de la finestreta del conductor està esmicolat en milions de bocins com diamants que cobreixen els seients del davant del vehicle. La guantera és oberta i la documentació es veu escampada de qualsevol manera pertot arreu, d’on es pot deduir que l’han saquejada. Notifiquen la incidència per l’emissora i demanen les dades del propietari. Viu allà mateix. Baixa tot esverat i es posa fet una fúria en veure el que li ha passat al seu cotxe, i en constatar que li han robat el navegador GPS. La paga amb els dos agents. On era la policia mentre li robaven el cotxe i li fotien el TomTom? Gratant-se la panxa? Per a això pagava ell els seus impostos? Perquè la policia mirara cap a una altra banda mentre uns delinqüents li destrossaven l’automòbil? Pren nota dels números de placa que exhibeixen al pit i els promet que aixecarà una queixa molt enèrgica i que mourà totes les influències per assegurar-se que els caurà una sanció. El Roger i la Wendy fan la seua feina com si foren immunes a les queixes. Fa fred i tenen pressa per tornar a la calefacció de l’interior del cotxe. Esperen que l’home torne a casa per agafar les claus del Volvo i baixe de nou, més contingut i civilitzat, i l’escorten fins a la comissaria, on posarà la denúncia. S’acomiaden tocant-se la gorra amb la punta dels dits i l’home damnificat gruny mentre defuig els seus esguards, com si se sentira una mica culpable. Probablement, perdrà el paper on ha apuntat els números dels agents i no aixecarà cap queixa. A les 23.56, la Wendy i el Roger tornen a recórrer carrers buscant problemes. Andreu Martín. Wendy ataca. Bromera (adaptació) Mira aquest Draw my life sobre H.P. Lovecraft, un autor coetani de Robert E. Howard, de qui es va influenciar.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=