27 El valor material i l’immaterial 1 43 Llig i respon les preguntes que tens a continuació. Tirem molt de menjar al fem. Tones al cap de l’any. I al mateix temps hi ha molta pobresa. Molta gent que no té recursos recorre als aliments que llancen els supermercats per a no passar gana. Afortunadament hi ha bancs d’aliments i organitzacions benèfiques que recuperen excedents d’aliments i els redistribueixen entre entitats que atenen persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació. El fragment següent n’és un exemple. Text 5 –Vine aquí a esmorzar –li diu a la Mabel, que apareix per la porta. Porta els texans, la samarreta de màniga llarga que fa servir de jaqueta de pijama i un jersei. L’Òscar posa una poma i un iogurt damunt de l’hule de la taula. Va aconseguir els aliments anit, quan van tancar el supermercat. A última hora, treuen les caixes amb tot allò que ja no es pot vendre. Hi ha molta gent que es disputa el botí, però no tothom té setze anys joves i forts com ell. L’Òscar pot situar-se a primera fila i endur-se unes quantes pomes i un paquet amb quatre iogurts, mentre d’altres, especialment alguna dona vella, es queden sense res. La Mabel es menja la poma lentament i amb moltíssima aplicació. L’Òscar sap que vol fer-la durar. El noi entra a la seva habitació i s’asseu al llit. Quina mandra, vestir-se, quina mandra sortir al carrer, quina mandra tot. Si no fos per la Mabel, tal vegada s’ajauria de nou al jaç i s’hi quedaria tot el dia. Al capdavall, si no fos per la seva germana, no tindria res a fer a la vida. La vida, pensa l’Òscar, és com una partida de videojoc, però força menys interessant. I, evidentment, ell és un perdedor. Ho té clar. –Ostres, nano! –s’enfada la Mabel quan obre la porta–. Encara no t’has vestit? L’Òscar fa un gest de disculpa amb la mà, s’alça i es posa els pantalons negres de tir llarg i la dessuadora grisa. Es calça les vambes, que van ser blanques fa molt de temps, i agafa una vella caçadora de fals cuir. Mentrestant, la Mabel s’ha encasquetat una gorra de visera, negra i taronja, que, com que és massa gran, li rellisca pel front i li cau damunt dels ulls. La gorra és de l’Òscar i ell no li pensa tolerar que surti de casa duent-la al damunt. Per dues raons. La primera, perquè va ser un regal del Baldo, el líder dels Panteres Negres, el dia en què l’Òscar va ser admès a la banda. I quin dia!, no l’oblidarà mentre visqui. Gemma Lienas. La venjança dels Panteres Negres. Bromera (adaptació) Comprenc el text 44 Quins personatges hi intervenen? 45 Quina relació hi ha entre ells? 46 Creus que viuen còmodament o tenen pocs recursos? Posa’n exemples. 47 Com s’emporta Òscar el botí? Què n’opines? 48 Segons Òscar, «La vida és com una partida de videojoc, però força menys interessant. I, evidentment, ell és un perdedor». Per què es deu sentir així? 49 Quin paper penses que té Mabel en la història? 50 Fixa’t en la coberta del llibre. Què et suggereix, ara que n’has llegit un fragment? Llig ací les primeres pàgines de la novel·la.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=