4t ESO Educació en Valors Cívics i Ètics MOSTRA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024
4t ESO Educació en Valors Cívics i Ètics
El llibre que teniu a les mans és una mostra del material que hem preparat per a l’àrea d’Educació en Valors Cívics i Ètics. Inclou una seqüència didàctica del llibre de l’alumnat i una unitat de guia per al professorat, amb les solucions i més recursos per a treballar els sabers bàsics amb l’alumnat. Tots els projectes compten amb una llicència digital allotjada en un entorn virtual d’aprenentatge, Blinklearning, on trobareu el llibre de l’alumnat, recursos digitals, la guia didàctica, la programació i material de suport. ISBN en valencià: 978-84-122820-9-2 ISBN en castellà: 978-84-122820-8-5 L’equip Marco Aurelio Oca Barba és professor de Filosofia a la Comunitat Valenciana i preparador d’equips de debat. Està interessat en l’aplicació de les innovacions pedagògiques a l’aula i en la reflexió sobre la didàctica de la Filosofia. Ha participat en la redacció dels llibres Valors ètics 2n d’ESO i d’Història de la Filosofia 2n de Batxillerat de l’editorial Diálogo. Enric Senabre Carbonell és professor de Filosofia i Ètica a l’IES Ramon Llull de València. Ha publicat diverses novel·les i llibres de divulgació adreçades al públic juvenil i ha rebut premis com el d’Innovació Educativa de la Conselleria d’Educació, el de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i el Soler i Godes de la Societat El Micalet. Manuela Picazo Tadeo és professora de Filosofia a la Comunitat Valenciana des del 1999. Llicenciada en Filosofia, en Ciències de l’Educació i en Traducció i Interpretació, Premi Extraordinari de Llicenciatura i doctora, ha participat en nombrosos cursos de perfeccionament com a alumna i com a coordinadora. És coautora del llibre de Diálogo Filósofas. Del olvido a la memoria. Vicent Vilana Taix és professor de Filosofia a la Comunitat Valenciana des del 1986. És autor de diverses publicacions relacionades amb la filosofia i la seua didàctica, així com de traduccions d’obres filosòfiques. Ha participat en nombrosos cursos com a alumne i com a ponent. Cofundador de l’editorial Diálogo el 1996 i editor de Diálogo i Tilde durant més de 25 anys, és el coordinador del projecte.
Quines són les claus del projecte? Aprenentatge significatiu El llibre se centra en nombroses situacions d’aprenentatge repartides al llarg de cinc blocs que organitzen els sabers bàsics en les cinc «P» del currículum (Persona, Pau, Prosperitat, Planeta i Participació) i que es vinculen estretament amb les experiències vitals de l’alumnat. Agenda 2030 Els sabers bàsics treballen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, que promouen valors com l’ús responsable de les tecnologies de la informació, l’equitat i la inclusió, la igualtat de gènere, l’educació emocional, l’educació mediambiental, els hàbits de vida saludables, la ciutadania activa, participativa i democràtica, o l’educació de qualitat. Combinació de treball individual i treball col·laboratiu La majoria d’activitats promouen el treball en equip a través del diàleg, la cooperació i el respecte mutu i conviden l’alumnat a adoptar un paper actiu. Les tasques individuals promouen la reflexió i l’esperit crític. Material de suport al professorat El projecte compta amb material de suport al professorat, com ara la guia didàctica, la programació d’aula, propostes de gamificació, activitats digitals autocorrectives... Encara no ens coneixes? Si encara no ho has fet, descobreix el nostre espai dedicat a la filosofia a l’aula on trobaràs, a més d’articles d’interés, recursos didàctics per a traure el màxim suc a les teues classes. Com a regal de benvinguda, rebràs una roda de paraules per a filosofar. Descobreix els materials de suport al professorat que hem elaborat per a acompanyar-te en la implantació de la LOMLOE a l’aula. Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí) Altres materials que et poden interessar:
8 9 1 11 10 Estructura de les seqüències didàctiques Bloc 1. Persona Índex 1 El benestar físic i emocional en l’adolescència. No tingues por! 2 Crítica, autocrítica, acceptació personal, autoestima i disconformitat. Aquest ets tu, i què? 3 Identitat de gènere, sexe biològic, expressió de gènere i orientació sexual. M’agrada i no passa res 4 Educació afectivosexual. Volem saber! 5 Autoregulació emocional, estrés i resiliència. Sentir i emocionar-nos 6 La igualtat i el respecte mutu en les relacions afectives. La responsabilitat compartida. Iguals 7 Diversitat social i cultural. La igualtat entre dones i homes. Prejudicis i rols que se’n deriven. Androcentrisme, patriarcat i feminisme. Iguals i diferents 8 Autonomia i heteronomia moral. Llibertat i respecte 9 Relativisme moral o universalitat dels valors. Dilemes morals. Pluralisme i tolerància Vols saber-ne més? En què consisteix ser persona? Des que naixem, assumim la condició humana, és a dir, som persones que anem sent subjectes de drets i deures. Però també és cert que en el nostre procés de creixement anem adquirint unes característiques que ens converteixen en la persona que som. Bé, d’això volem parlar, d’eixos canvis que ens fan ser qui som. I això ocorre en la infantesa, però també ara i en el futur. Segur que ho has notat: el teu cos ha canviat, i la teua manera de pensar també. No et preocupes, és normal. Es diu pubertat i és un procés de maduració personal que es produeix, aproximadament, entre els 11 i els 15 anys en les xiques i dels 12 als 16 en els xics. El teu cos es transforma i el teu caràcter pateix canvis d’humor bruscos, a més d’una maduració moral, això és, la teua consideració sobre la correcció i la incorrecció del comportament. Intentarem explicar per què passa això i com assimilar-ho fomentant l’autoestima i l’acceptació del teu cos i la teua personalitat. Amb aquest canvi de la pubertat, es desenvolupen els teus òrgans sexuals i comences a interessar-te pels companys i les companyes d’una manera diferent a com ho feies abans a l’escola. Els teus interessos sexuals s’han ampliat i comences a preguntar-te per les persones que t’agraden, per la teua manera de ser i per la teua identitat sexual. Aquesta transformació que estàs vivint necessita un acompanyament i, per això, intentarem parlar-ne a classe, encara que està molt bé que també ho preguntes a casa. La teua família pot resoldre alguns dels teus interrogants. Però per si de cas no t’hi atreveixes, intentarem abordar el tema ací des del diàleg i el respecte a totes les maneres de viure’l, des de la igualtat, perquè la sexualitat s’ha de viure amb un respecte escrupolós, tenint en compte les visions dels companys i les companyes, escoltant i parlant amb sinceritat, acceptant els teus sentiments. Bloc 1 Persona Bloc 1. Persona Situació 2. La joventut en la societat Llig aquests titulars de premsa sobre la consideració social dels joves i contesta les qüestions. a) Quina visió de la joventut mostren els titulars? Explica-la en tres o quatre línies. b) En quins fets reals estaria basada aquesta consideració? Creus que és correcta? c) Explica si consideres que els joves sou incívics i poc responsables o, per contra, sou tan educats i respectuosos com la resta de la gent. d) Debat: Està justificada la consideració que té la societat de la joventut? Organitzeu la classe en grups i atribuïu papers a cada un per a defendre postures contràries. Cada grup ha de preparar tres arguments a favor o en contra (segons el paper atribuït) i exposar-los en públic. Posteriorment, es pot obrir un debat lliure a partir d’aquests arguments. Situació 1. La pubertat i l’adolescència Mira els vídeos següents i contesta les preguntes. a) Intenta definir la pubertat segons el vídeo i l’explicació anterior. b) Enumera i explica els canvis físics que has notat en el teu cos. Coincideixen amb els dels vídeos anteriors? c) I respecte als canvis psicològics, quins dels següents has sentit? Assenyala’ls i explica les teues impressions. • Sentiment de soledat. • Valoració de l’amistat. • Aspiració de llibertat. • Impuls sexual. • Amor. • Atracció per determinades persones. • Sentiment de pertànyer a un grup. • Interés per aspectes polítics: feminisme, ecologia, desigualtats socials... • Inquietuds artístiques i/o literàries. d) Redacta una ressenya breu de cinc línies sobre la teua manera de viure aquests canvis. El benestar físic i emocional en l’adolescència. No tingues por! Començarem abordant la pubertat i l’adolescència amb els canvis i les transformacions que s’hi associen i que ara vius o has viscut de primera mà. Després, ho relacionarem amb les etapes que travessem en el nostre creixement moral i personal. Per acabar, tractarem la consideració que la societat té sobre la joventut, no sempre basada en valoracions raonades, perquè sovint es deixa portar per estereotips que difonen els mitjans de comunicació sense molt de fonament. No tingues por! Situació 3. Un dilema moral Els dilemes morals es diuen així perquè posen en conflicte diferents valors, i són una bona manera d’estimular la progressió cap a les últimes etapes del desenvolupament moral de les persones. Ara proposarem una situació conflictiva, un dilema, i heu de prendre una decisió, però heu d’argumentar-ne el perquè. El més important és això, l’argumentació. Dilema: Sabem que l’aglomeració de persones af avoreix la transmissió d’una malaltia que causa hospitali tzacions i morts a la nostra ciutat. El grup d’amics ha quedat en una zona en la qual s’ajunta una gran quantitat de gent sense distà ncia de seguretat i, en la majoria de casos, sense màscara. • Creus que has d’acudir a eixa quedada? • Penses que hi pots acudir, però amb mascaret a? • Has d’avisar les teues amistats del perill i inte ntar convéncer-les que no hi vagen? • Hauries d’avisar la policia perquè no permetera la reunió? Raona les respostes. Zupiria: «Hi ha joves que es criminalitzen ells mateixos amb el seu comportament» FECAO manifesta el seu malestar pel comportament incívic d’alguns joves en l’oci nocturn EL DIARI Denuncien comportaments incívics de joves a la ribera de l’Ebre a Saragossa Font: Noticias de Guipuzkoa (27/07/21) Font: El Digital Sur (07/07/20) Font: Heraldo de Aragón (11/05/20) Itinerari de la seqüència didàctica. Presentació dels temes que tractarem en el bloc, destacant especialment els aspectes més interessants per a l’alumnat. Situacions d’aprenentatge que fomenten el debat i el treball en equip perquè l’alumnat mobilitze coneixements, competències i actituds a l’hora de donar resposta als reptes proposats.
15 14 35 34 Bloc 1. Persona Situació 6. Autoboicot «Doctora Ann: l’anorèxia pot causar la mort? Estimada “persona que vol saber si l’anorèxia mata”, la resposta més simple és que sí, que les persones poden morir a causa de l’anorèxia: literalment, es maten de fam elles mateixes. Una de cada cinc persones amb anorèxia severa que ingressen als hospitals, mor per aquest motiu. Si et preocupa aquesta idea perquè creus que tens anorèxia, no cregues que es tracta d’un problema sense importància: comenta’l amb la família, en la consulta mèdica o amb qualsevol adult amb qui tingues confiança. És possible que necessites ajuda urgent». Aidan Macfarlane i Ann McPherson. Guia per a joves maniàtics. Bromera a) Defineix anorèxia, bulímia i vigorèxia, i la relació que tenen amb l’autoestima. b) En quin sentit són malalties perilloses? c) I tu, què menges? Elabora un quadre en què analitzes la teua alimentació durant un dia normal. d) Es diu que l’anorèxia i la bulímia afecten més les xiques (un 80% enfront del 20% dels xics), mentre que la vigorèxia afecta més els xics. Per què penses que ocorre això? Situació 7. Taller de conceptes En les activitats anteriors apareixen alguns conceptes; n’hi ha que ja els coneixies, uns altres són nous. És important definir-los bé per a saber de què parlem. Per a fer-ho, us proposem una llista dels més representatius. Repartiu-los per grups (un concepte per cada un) i definiu-los seguint el guió de treball. Guió de treball: a) Pluja d’idees. Una persona del grup anota totes les idees que els membres expressen sobre el concepte. S’ha de dir tot el que ens vinga al cap. b) Entre tots, ordeneu les idees: quina és la més important, quines són només exemples, quines es descarten perquè no serveixen... c) Redacteu la definició començant amb una explicació directa sobre el que és el concepte, de l’estil «X és un sentiment, o una malaltia, o un estat d’ànim...». Aquesta definició ha d’ocupar entre 3 i 5 línies. Després, en un paràgraf diferent, completeu-la amb altres característiques que han aparegut en la pluja d’idees. Finalment, afegiu-hi exemples o casos concrets. d) Podeu comprovar si la vostra definició és bona consultant el diccionari o una enciclopèdia. Els conceptes tractats en aquest apartat són, possiblement, els que més us poden servir per a ser el que vulgueu ser. La imatge corporal i física està molt determinada per rols i estereotips socials que transmeten una imatge bastant irreal, impossible d’aconseguir i artificial. Saber-ho i detectar aquests enganys que se’ns presenten en molts àmbits (xarxes, publicitat, ficció, etc.) ens ajudarà a convertir-nos en persones satisfetes, assertives i felices. En aquest sentit, l’autoestima no és cap altra cosa que disposar de les habilitats d’autoprotecció i d’elecció personal. Consisteix a voler-se de manera positiva, rebutjar les pressions i decidir críticament i autònomament. D’eixa manera, estarem més protegits davant de determinats Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) que van en augment en la nostra societat. estereotip autoestima complex pensament negatiu o tòxic anorèxia bulímia vigorèxia Bloc 1. Persona VOLS SABER-NE MÉS? Una sèrie Un llibre Sex Education (2019), Netflix, 3 temporades. Regne Unit. Creada per Laurie Nunn. Intèrprets: Asa Butterfield, Gillian Anderson, Ncuti Gatwa, Emma Mackey. Els consells sobre sexualitat que Otis proposa, l’insegur adolescent fill d’una magnífica Gillian Anderson que interpreta el paper de sexòloga, generen una autèntica guia d’educació sexual. La sèrie és perfecta per al seu aprofitament didàctic, perquè hi identifiquem totes les pors, curiositats i anhels de la joventut, i també dels adults: la grandària del penis, la por del fracàs durant la relació, la pressió del grup cap a les xiques per la seua activitat sexual o l’homosexualitat i les dificultats per a expressar-la. Aquests temes i molts altres van apareixent amb les històries que entrecreuen els personatges d’una comunitat de classe alta de Gal·les. El revers negatiu d’aquestes actituds també és present: els atacs homòfobs cap a Eric, el masclisme d’alguns personatges en les relacions i el sotmetiment de moltes xiques als homes per qüestions de pressió social i model patriarcal. La primera temporada mostra el costat més amarg de la sexualitat, i això ens permet analitzar-ho a classe, perquè el conflicte genera reflexió, indigna i mobilitza en sentit contrari. Què tinc ací baix?, de Rosa Sanchis i Enric Senabre. Bullent Penses que els xics han de prendre la iniciativa en qüestions amoroses i sexuals? Li has dit marica a algú per fer «coses de dones» o homenot per fer-les «d’homes»? Creus que l’homosexualitat és una malaltia? Et preocupa la grandària del penis? Trobes lletja la teua vulva? Quan una xica diu «no», vol dir que hi has d’insistir? Si has contestat afirmativament a alguna d’aquestes qüestions, et convindria revisar la teua idea de la sexualitat. Però si penses que el sexe és saludable i plaent, i que mai s’acaba d’aprendre, aquest és també el teu llibre. Un blog Karícies Karícies és un blog d’educació sexual creat el 2009. «L’any 92 vaig començar a fer classes de sexualitat al meu alumnat adolescent en les tutories, en matèries optatives o de manera transversal en la meua assignatura (Valencià, Llengua i Literatura) i el blog volia ser una eina més per a introduir nous textos i nous llenguatges més pròxims a la realitat adolescent, a més de compartir el treball de l’aula amb l’exterior. Al llarg d’aquest temps, Karícies ha anat evolucionant fins a convertir-se en una part fonamental de la programació de Valencià, i els comentaris i entrades del meu alumnat d’ESO i Batxillerat donen compte d’això». Un compte d’Instagram Moderna de pueblo Pots seguir aquest compte d’una il·lustradora combativa i original que tracta sense embuts els temes que hem abordat en aquesta seqüència: l’amor sa i l’amor tòxic, les relacions afectives i sexuals, el respecte i la tolerància. I ho fa amb unes il·lustracions suggeridores i atractives que segur que us agraden. Un joc Juguem a les endevinalles Seleccionem les paraules clau de la seqüència didàctica: identitat sexual, identitat de gènere, orientació sexual, amor tòxic, amor romàntic, amor ètic, sentiments, emocions, autoestima, anorèxia... Per grups, trieu una de les paraules sense dir-la als altres i proporcioneu una pista genèrica del terme escollit. Per exemple, de racionalitat: ‘facultat humana’. La resta de grups han d’endevinar-la. Si ho fan en el primer torn, sense més pistes, sumen tres punts. Si no ho endevinen en el primer torn, poden fer una pregunta per grup i intentar endevinar-la; si ho fan, sumen dos punts. Si fins i tot amb això no s’endevina, s’ofereix una segona pista; el grup que l’encerta suma un punt. Resum dels temes i els conceptes treballats a manera de reflexió final. Referències en formats diversos que connecten amb els interessos de l’alumnat i que es poden utilitzar per a plantejar situacions noves i aprofundir en els sabers i les competències treballades des d’altres perspectives. Instruccions d’ús En aquest llibre trobaràs algunes icones que t’ajudaran a identificar el tipus d’activitat, la classe de recurs digital a què fan referència els codis QR o els recursos disponibles en la versió digital. Activitat que treballa principalment la competència oral. Activitat pensada especialment per a treballar en equip. Activitat amb vídeo relacionat. Activitat acompanyada d’un recurs digital, com ara un document en format digital, un Genially de gamificació (disponible amb llicència digital) o un Kahoot! per a consolidar sabers bàsics (accessible mitjançant la llicència digital). El material s’acompanya d’una guia per al professorat en la web amb indicacions sobre metodologia, activitats complementàries i solucions a les activitats de resposta tancada, i també d’una programació en què concretem quines competències, coneixements i criteris d’avaluació es desenvolupen al llarg de cada seqüència didàctica.
Índex de continguts i sabers bàsics Bloc 1. Persona Bloc 2. Pau Bloc 3. Prosperitat 1 El benestar físic i emocional en l’adolescència. No tingues por! 2 Crítica, autocrítica, acceptació personal, autoestima i disconformitat. Aquest ets tu, i què? 3 Identitat de gènere, sexe biològic, expressió de gènere i orientació sexual. M’agrada i no passa res 4 Educació afectivosexual. Volem saber! 5 Autoregulació emocional, estrés i resiliència. Sentir i emocionar-nos 6 La igualtat i el respecte mutu en les relacions afectives. La responsabilitat compartida. Iguals 7 Diversitat social i cultural. La igualtat entre dones i homes. Prejudicis i rols que se’n deriven. Androcentrisme, patriarcat i feminisme. Iguals i diferents 8 Autonomia i heteronomia moral. Llibertat i respecte 9 Relativisme moral o universalitat dels valors. Dilemes morals. Pluralisme i tolerància Vols saber-ne més? 1 Resolució de conflictes. Sobretot, no perdes el control 1.1. Violències: directa, cultural i estructural. No sempre és tan evident 1.2. Cultura de la violència versus cultura de la pau. No-violència. Pau positiva ‘versus’ pau negativa 1.3. Maltractament, assetjament i exclusió. Respecte i tolerància. No ho faces, no fa gràcia 1.4. Conductes addictives. Desenganxa’t! 2 Els deures i els drets de les persones. Que no t’enganyen 2.1. Drets i deures. Som lliures perquè tenim obligacions 2.2. Netiqueta per a dispositius, aplicacions, eines informàtiques i xarxes socials. Posa’t en el seu lloc 2.3. Declaració Universal dels Drets Humans i de la Infància. Els Drets Humans, una utopia raonable 2.4. Valors democràtics i ciutadania global. El poder, per al poble! 2.5. Legalitat i legitimitat. Dignitat i justícia. Quina barra que tenen! Vols saber-ne més? 1 Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible. Un món millor és possible 1.1. Sostenibilitat i reducció de les desigualtats. Sense igualtat no hi ha sostenibilitat 2 La desigualtat. Lluitant contra la desigualtat 2.1. Situacions de marginació, discriminació i injustícia social. Som iguals? 2.2. Interseccionalitat de les desigualtats i les discriminacions. Quan la discriminació es multiplica 3 Funció social dels impostos i justícia social. Tots podem aportar el nostre granet d’arena Vols saber-ne més?
Bloc 4. Planeta Bloc 5. Participació 1 Planeta. Eixe lloc on vivim 2 Agenda 2030 i Objectius de Desenvolupament Sostenible: l’Agenda 2030 com a oportunitat per a transformar el planeta. És hora de fer alguna cosa! 3 Impacte de l’ésser humà en el planeta i canvi climàtic. La nostra llar està malalta 4 Desenvolupament sostenible i ciutadania global. Tu també ets part del problema 5 Consum responsable i economia circular. La nostra aportació també és important 6 Tecnologia i entorn natural. Fem digital i sostenibilitat. Pensa-ho abans de tirar-ho 7 Benestar animal. Ells també senten, i pateixen Vols saber-ne més? 1 Habilitats. Com pots intervindre? 1.1. Estratègies per al diàleg convertit en debat: assertivitat, argumentació, contraargumentació, proves. Tipus d’arguments. Aprenent a debatre 1.2. Marc ètic del diàleg. Les regles del debat 2 Àmbits. On pots intervindre? 2.1. Processos participatius en els àmbits local, estatal i internacional. Què podem fer? 2.2. Activisme ciutadà i solidaritat internacional. Les ONG. Actuant per un món millor 2.3. L’ONU com a societat de nacions. Estem tozzts junts en això 2.4. La UNESCO com a element clau per a establir aliances de progrés. Cooperant en favor del desenvolupament 2.5. Europa com a unitat política. El Tribunal Europeu de Drets Humans. Defén els teus drets Vols saber-ne més?
8 Índex 1 El benestar físic i emocional en l’adolescència. No tingues por! 2 Crítica, autocrítica, acceptació personal, autoestima i disconformitat. Aquest ets tu, i què? 3 Identitat de gènere, sexe biològic, expressió de gènere i orientació sexual. M’agrada i no passa res 4 Educació afectivosexual. Volem saber! 5 Autoregulació emocional, estrés i resiliència. Sentir i emocionar-nos 6 La igualtat i el respecte mutu en les relacions afectives. La responsabilitat compartida. Iguals 7 Diversitat social i cultural. La igualtat entre dones i homes. Prejudicis i rols que se’n deriven. Androcentrisme, patriarcat i feminisme. Iguals i diferents 8 Autonomia i heteronomia moral. Llibertat i respecte 9 Relativisme moral o universalitat dels valors. Dilemes morals. Pluralisme i tolerància Vols saber-ne més? Bloc 1 Persona
9 Bloc 1. Persona En què consisteix ser persona? Des que naixem, assumim la condició humana, és a dir, som persones que anem sent subjectes de drets i deures. Però també és cert que en el nostre procés de creixement anem adquirint unes característiques que ens converteixen en la persona que som. Bé, d’això volem parlar, d’eixos canvis que ens fan ser qui som. I això ocorre en la infantesa, però també ara i en el futur. Segur que ho has notat: el teu cos ha canviat, i la teua manera de pensar també. No et preocupes, és normal. Es diu pubertat i és un procés de maduració personal que es produeix, aproximadament, entre els 11 i els 15 anys en les xiques i dels 12 als 16 en els xics. El teu cos es transforma i el teu caràcter pateix canvis d’humor bruscos, a més d’una maduració moral, això és, la teua consideració sobre la correcció i la incorrecció del comportament. Intentarem explicar per què passa això i com assimilar-ho fomentant l’autoestima i l’acceptació del teu cos i la teua personalitat. Amb aquest canvi de la pubertat, es desenvolupen els teus òrgans sexuals i comences a interessar-te pels companys i les companyes d’una manera diferent a com ho feies abans a l’escola. Els teus interessos sexuals s’han ampliat i comences a preguntar-te per les persones que t’agraden, per la teua manera de ser i per la teua identitat sexual. Aquesta transformació que estàs vivint necessita un acompanyament i, per això, intentarem parlar-ne a classe, encara que està molt bé que també ho preguntes a casa. La teua família pot resoldre alguns dels teus interrogants. Però per si de cas no t’hi atreveixes, intentarem abordar el tema ací des del diàleg i el respecte a totes les maneres de viure’l, des de la igualtat, perquè la sexualitat s’ha de viure amb un respecte escrupolós, tenint en compte les visions dels companys i les companyes, escoltant i parlant amb sinceritat, acceptant els teus sentiments.
1 10 Situació 1. La pubertat i l’adolescència Mira els vídeos següents i contesta les preguntes. a) Intenta definir la pubertat segons el vídeo i l’explicació anterior. b) Enumera i explica els canvis físics que has notat en el teu cos. Coincideixen amb els dels vídeos anteriors? c) I respecte als canvis psicològics, quins dels següents has sentit? Assenyala’ls i explica les teues impressions. • Sentiment de soledat. • Valoració de l’amistat. • Aspiració de llibertat. • Impuls sexual. • Amor. • Atracció per determinades persones. • Sentiment de pertànyer a un grup. • Interés per aspectes polítics: feminisme, ecologia, desigualtats socials... • Inquietuds artístiques i/o literàries. d) Redacta una ressenya breu de cinc línies sobre la teua manera de viure aquests canvis. El benestar físic i emocional en l’adolescència. No tingues por! Començarem abordant la pubertat i l’adolescència amb els canvis i les transformacions que s’hi associen i que ara vius o has viscut de primera mà. Després, ho relacionarem amb les etapes que travessem en el nostre creixement moral i personal. Per acabar, tractarem la consideració que la societat té sobre la joventut, no sempre basada en valoracions raonades, perquè sovint es deixa portar per estereotips que difonen els mitjans de comunicació sense molt de fonament. No tingues por!
11 Bloc 1. Persona Situació 2. La joventut en la societat Llig aquests titulars de premsa sobre la consideració social dels joves i contesta les qüestions. a) Quina visió de la joventut mostren els titulars? Explica-la en tres o quatre línies. b) En quins fets reals estaria basada aquesta consideració? Creus que és correcta? c) Explica si consideres que els joves sou incívics i poc responsables o, per contra, sou tan educats i respectuosos com la resta de la gent. d) Debat: Està justificada la consideració que té la societat de la joventut? Organitzeu la classe en grups i atribuïu papers a cada un per a defendre postures contràries. Cada grup ha de preparar tres arguments a favor o en contra (segons el paper atribuït) i exposar-los en públic. Posteriorment, es pot obrir un debat lliure a partir d’aquests arguments. Situació 3. Un dilema moral Els dilemes morals es diuen així perquè posen en conflicte diferents valors, i són una bona manera d’estimular la progressió cap a les últimes etapes del desenvolupament moral de les persones. Ara proposarem una situació conflictiva, un dilema, i heu de prendre una decisió, però heu d’argumentar-ne el perquè. El més important és això, l’argumentació. Dilema: Sabem que l’aglomeració de persones af avoreix la transmissió d’una malaltia que causa hospitali tzacions i morts a la nostra ciutat. El grup d’amics ha quedat en una zona en la qual s’ajunta una gran quantitat de gent sense distà ncia de seguretat i, en la majoria de casos, sense màscara. • Creus que has d’acudir a eixa quedada? • Penses que hi pots acudir, però amb mascaret a? • Has d’avisar les teues amistats del perill i inte ntar convéncer-les que no hi vagen? • Hauries d’avisar la policia perquè no permetera la reunió? Raona les respostes. Zupiria: «Hi ha joves que es criminalitzen ells mateixos amb el seu comportament» FECAO manifesta el seu malestar pel comportament incívic d’alguns joves en l’oci nocturn EL DIARI Denuncien comportaments incívics de joves a la ribera de l’Ebre a Saragossa Font: Noticias de Guipuzkoa (27/07/21) Font: El Digital Sur (07/07/20) Font: Heraldo de Aragón (11/05/20)
2 12 L’adolescència és el període de transició entre la infantesa i l’edat adulta. El començament d’aquesta etapa està marcat per un esdeveniment biològic, la pubertat, procés durant el qual es produeixen els canvis físics i psicològics que ens converteixen en persones adultes. Aquests canvis comencen a produir-se a partir de l’aparició d’hormones generades per la hipòfisi. Aquestes hormones estimulen la maduració dels òrgans sexuals i la producció, en aquests, de les hormones responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris i dels canvis en el comportament. A més dels canvis físics i psicològics, també experimentem una sèrie de canvis morals, una maduració en la manera d’entendre els nostres actes que implica més responsabilitat moral, un sentit de la justícia i una valoració de les conductes correctes i incorrectes. Aquests canvis, els ha estudiat la psicologia, i el resultat ha sigut el descobriment d’una sèrie d’etapes de maduració moral anomenades estadis de desenvolupament moral. Piaget els va proposar en l’evolució psicològica i Kohlberg els va aplicar a la moral. Pot ser que els hàgeu notat: un sentit de la justícia més acusat, un canvi en la manera d’entendre la vostra relació amb companys i companyes o una consciència moral que us porta a fer coses que els altres no entenen però que a vosaltres us pareixen importants. En molts casos es deu al que explica Kohlberg, a una maduració moral que us va convertint en persones responsables de les vostres decisions. Crítica, autocrítica, acceptació personal i disconformitat. Aquest ets tu, i què? Un dels aspectes més rellevants de l’adolescència és l’acceptació de la nostra imatge corporal. Per això hem d’aprendre a interpretar els estereotips físics que ens mostra la societat des de molts punts de vista. Un d’aquests, en les xarxes socials, però també en la publicitat en les sèries de ficció i en les opinions de la gent en general. Per a estar a gust amb el nostre cos, hem de desenvolupar una autoestima satisfactòria, convencent-nos que l’acceptació personal és la base d’una vida feliç i en creixement. Sí, aquest ets tu, i què? Situació 4. Imatge personal Observa les imatges següents i anota les característiques físiques que hi trobes: sexe, edat, alçada aproximada, pes aproximat, cabells, musculació, estat de forma, etc. Després, contesta les preguntes.
13 Bloc 1. Persona a) Quines són les característiques de les dones que apareixen en la publicitat? Són els tipus de dona més freqüents al teu voltant? Com creus que es pot arribar a ser com elles? Hi fa falta esforç o tenen un cos habitual? b) Quines són les característiques dels homes que apareixen en la publicitat? Són els tipus d’home més freqüents al teu voltant? Com creus que es pot arribar a ser com ells? Hi fa falta esforç o tenen un cos habitual? c) T’agradaria semblar-te als homes i a les dones instagramers? Què series capaç de fer per a aconseguir-ho? d) Estàs satisfet o satisfeta amb el teu cos? Escriu un aspecte del teu cos que t’agrada especialment o que penses que agrada a les teues amistats. Situació 5. Autoestima a) Què és l’autoestima? Prova a definir-la amb les teues paraules. b) Llig el text següent i indica la definició d’autoestima que hi apareix. «Autoestima és una paraula molt de moda actualment. Però no vol dir només mirar-se a l’espill i dir-se m’agrade. Comporta el compromís amb un mateix d’autoprotegir-se, de voler-se prou per a dir sí o no, per a posar límits, per a no deixar-se pressionar o per a desinhibir-se. La vivència positiva de la sexualitat té a veure amb la capacitat d’autoprotegir-se, amb l’autoestima i l’autorespecte». Rosa Sanchis i Enric Senabre. Què tinc ací baix? Bullent c) Anota els elements que, segons el text, componen l’autoestima. Posa un exemple de la vida quotidiana que il·lustre cada un d’aquests elements (per exemple, d’autoprotegir-se: portar casc en la moto).
14 Situació 6. Autoboicot «Doctora Ann: l’anorèxia pot causar la mort? Estimada “persona que vol saber si l’anorèxia mata”, la resposta més simple és que sí, que les persones poden morir a causa de l’anorèxia: literalment, es maten de fam elles mateixes. Una de cada cinc persones amb anorèxia severa que ingressen als hospitals, mor per aquest motiu. Si et preocupa aquesta idea perquè creus que tens anorèxia, no cregues que es tracta d’un problema sense importància: comenta’l amb la família, en la consulta mèdica o amb qualsevol adult amb qui tingues confiança. És possible que necessites ajuda urgent». Aidan Macfarlane i Ann McPherson. Guia per a joves maniàtics. Bromera a) Defineix anorèxia, bulímia i vigorèxia, i la relació que tenen amb l’autoestima. b) En quin sentit són malalties perilloses? c) I tu, què menges? Elabora un quadre en què analitzes la teua alimentació durant un dia normal. d) Es diu que l’anorèxia i la bulímia afecten més les xiques (un 80% enfront del 20% dels xics), mentre que la vigorèxia afecta més els xics. Per què penses que ocorre això?
15 Bloc 1. Persona Situació 7. Taller de conceptes En les activitats anteriors apareixen alguns conceptes; n’hi ha que ja els coneixies, uns altres són nous. És important definir-los bé per a saber de què parlem. Per a fer-ho, us proposem una llista dels més representatius. Repartiu-los per grups (un concepte per cada un) i definiu-los seguint el guió de treball. Guió de treball: a) Pluja d’idees. Una persona del grup anota totes les idees que els membres expressen sobre el concepte. S’ha de dir tot el que ens vinga al cap. b) Entre tots, ordeneu les idees: quina és la més important, quines són només exemples, quines es descarten perquè no serveixen... c) Redacteu la definició començant amb una explicació directa sobre el que és el concepte, de l’estil «X és un sentiment, o una malaltia, o un estat d’ànim...». Aquesta definició ha d’ocupar entre 3 i 5 línies. Després, en un paràgraf diferent, completeu-la amb altres característiques que han aparegut en la pluja d’idees. Finalment, afegiu-hi exemples o casos concrets. d) Podeu comprovar si la vostra definició és bona consultant el diccionari o una enciclopèdia. Els conceptes tractats en aquest apartat són, possiblement, els que més us poden servir per a ser el que vulgueu ser. La imatge corporal i física està molt determinada per rols i estereotips socials que transmeten una imatge bastant irreal, impossible d’aconseguir i artificial. Saber-ho i detectar aquests enganys que se’ns presenten en molts àmbits (xarxes, publicitat, ficció, etc.) ens ajudarà a convertir-nos en persones satisfetes, assertives i felices. En aquest sentit, l’autoestima no és cap altra cosa que disposar de les habilitats d’autoprotecció i d’elecció personal. Consisteix a voler-se de manera positiva, rebutjar les pressions i decidir críticament i autònomament. D’eixa manera, estarem més protegits davant de determinats trastorns de la conducta alimentària (TCA) que van en augment en la nostra societat. estereotip autoestima complex pensament negatiu o tòxic anorèxia bulímia vigorèxia
3 16 Identitat de gènere, sexe biològic, expressió de gènere i orientació sexual. M’agrada i no passa res Ja saps qui t’atrau? Aquesta atracció que sents es coneix com a orientació sexual i consisteix en el sentit que prenen les teues preferències i desitjos sexuals, cap a quina mena de persones es dirigeixen i com les vius. Aquestes preferències pot ser que et definisquen com a heterosexual, homosexual o bisexual, entre moltes altres definicions, com ara asexual, demisexual, pansexual, etc. Però també és possible que no ho tingues clar o no ho vulgues tindre perquè els teus gustos són molt variats. No et preocupes, no passa res, les preferències són molt diverses i no tenen per què ser sempre les mateixes, poden canviar al llarg de la vida o no ser fixes. T’agrada, i no passa res. Situació 8. Orientació i identitat a) Observa la imatge següent. Anota i explica els diferents conceptes que hi apareixen. b) Sexe i gènere. Llig l’explicació següent de tots dos conceptes i reprodueix-la amb les teues paraules. «Les persones naixen éssers sexuals, és a dir, amb capacita t per a desenvolupar això que anomenem desig sexual; ara bé, com es manifeste eixe desig dependrà del medi en què ens desenvolupem, de les relacions que establim, de com siga estimulat el nostre cos al llarg de la vida, de les idees religioses, polítiques en què siguem educats o educades... i d’una mul titud de factors que són els que en última instància conformaran les vivències particulars en el terr eny sexual. Dins d’aquests factors [...], un de bastant important en les nostres societats és el gènere, é s a dir, el fet de nàixer homes o dones i el que això significa socialment». «Des del punt de vista psicològic, el gènere [...] té a veure a mb les creences familiars i socials que defineixen la masculinitat i la feminitat [...]; aquestes cre ences, la majoria de les vegades són anteriors al naixement de la criatura i estan constituïdes pe r les diferents expectatives que els pares i l’entorn familiar i social tenen sobre com serà si és xiquet o què farà en la vida si és xiqueta». C. Garaizabal. «Sexualidad, género y amor», T.E., núm. 151 (traducció) IDENTITAT DE GÈNERE IDENTITAT EXPRESSIÓ DE GÈNERE EXPRESSIÓ SEXE BIOLÒGIC SEXE ORIENTACIÓ SEXUAL ORIENTACIÓ La identitat de gènere és com et sents respecte a tu. És la manera com el teu cervell interpreta qui ets. No està lligada al sexe biològic. Home Masculina Mascle Homosexual Queer Androgin/ògina Intersexual Orientacions diverses L’expressió de gènere és com t’expresses basant-te en els rols tradicionals de gènere. Inclou la manera com et vistes, com et comportes, etc. Correspon a les característiques físiques i biològiques que diferencien els individus en l’àmbit sexual, incloent-hi òrgans, hormones i cromosomes. Atracció afectiva/eròtica/sexual cap a persones del gènere oposat, tots dos gèneres o el mateix gènere. Dona Femenina Femella Heterosexual
17 Bloc 1. Persona c) Elabora una explicació que tinga entre 5 i 10 línies de per què s’han de respectar les diferents formes d’entendre la nostra manera de ser i expressar-nos. d) Mireu aquest curt i comenteu-ne a classe els aspectes més importants. e) La campanya del Ministeri d’Igualtat posa l’accent en la diversitat i en el fet que les diferències ens enriqueixen. Mireu l’anunci i reflexioneu sobre aquest fet. La bisexualitat, l’homosexualitat femenina o lesbianisme, l’homosexualitat masculina... són variants de l’orientació sexual de les persones; no són malalties, ni trastorns psíquics. Obligar que algú es comporte de manera contrària a les seues preferències i desitjos sí que posa en perill la salut i l’equilibri psicològic de les persones. La identitat sexual i de gènere, d’altra banda, consisteix en el sentiment de pertinença a un sexe o gènere o a un altre, independentment del sexe biològic amb què naixem i amb què podem coincidir o no. Sorgeix de la combinació de factors molt diversos: biològics, ambientals i psicològics. És a dir, la identitat sexual o de gènere és la que et defineix, la que et dona consciència i et fa sentir un home, una dona, una persona queer o intergènere, independentment dels teus genitals, de la teua genètica i de la teua aparença externa. Si la nostra identitat sexual està en concordança amb el nostre gènere, parlem de persones cisgènere o cis; però si no coincidim amb el sexe biològic, podem considerar-nos persones trans, transsexuals, transgènere o de gènere fluid. Situació 9. Connectar ètica i vida El reconeixement de les diferents maneres d’entendre la nostra orientació i identitat sexual està molt influenciat pel que pensa la societat. Per això és ben important visibilitzar i normalitzar les persones amb orientacions o identitats no normatives. Establiu grups de treball i busqueu una personalitat d’una certa influència social que haja expressat la seua orientació o identitat obertament. Arreplegueu informació sobre ella i elaboreu un pòster (o un de digital amb qualsevol de les aplicacions didàctiques existents) per a penjar-lo a classe.
4 18 Educació afectivosexual. Volem saber! Relacionat amb el que hem dit anteriorment, és evident que un dels aspectes que més es desenvolupen en l’adolescència és justament la sexualitat, i una vivència positiva d’aquesta és fonamental per a integrar-la en el vostre marc vital. Tenim dret a saber, a conéixer, i volem saber! Per això l’analitzarem i reflexionarem sobre la nostra manera de viure-la i com hi influeix la societat. Situació 10. La sexualitat «Definir la sexualitat no és senzill. Però hi ha tres ingredients que no haurien de faltar: l’afectivitat, la comunicació i el plaer. Podem dir, doncs, que la sexualitat és un mitjà de comunicació d’afectes que inclou qualsevol pràctica, en solitari o en companyia, que tinga com a objectiu primordial donar i rebre plaer. Amb aquesta definició, la sexualitat inclou un ventall ampli de pràctiques: la mirada que dirigim a una companya de classe, les carícies donades a la persona desitjada, un xat picant... qualsevol cosa sempre que l’òrgan sexual per excel·lència, el nostre cervell, hi pose la intenció. Això vol dir que abans del que es considera “la primera vegada” –i que convencionalment es refereix al primer coit–, ja porteu a l’esquena una experiència sexual immensa, variada i molt més abundant del que penseu o pensarien els vostres pares, i també molts estudiosos que, quan fan una enquesta per a conéixer els hàbits sexuals i pregunten a quina edat vau tindre la primera relació sexual, en realitat estan preguntant a quina edat vau practicar el primer coit». Rosa Sanchis i Enric Senabre. Què tinc ací baix? Bullent a) Intenta definir la sexualitat amb paraules diferents de les del text a partir dels tres ingredients de què parla. b) Pensa i anota un exemple pròxim de cada un dels aspectes que inclou la definició. c) Enumera les pràctiques que implica aquesta concepció àmplia de la sexualitat i afig-ne alguna més. d) Com valores la concepció tradicional de la sexualitat: positiva, negativa, perjudicial, enriquidora...? Explica per què. e) Qui t’ha ensenyat el que saps sobre sexualitat? Creus que la informació que has rebut era fiable? f) El problema pot ser el model d’educació sexual que ens han transmés, ja que pot tractar-se d’un model moralista (el de la religió), biologicista (el de la biologia) o cap (la mescla informal de porno, exageracions i mites), però també pot respondre a un model que agrupe aquests components en una visió més integrada d’aquesta educació, cosa que es coneix com a «model integral». Quin model penses que has rebut? Quin consideres més adequat?
19 Bloc 1. Persona Situació 11. Pornografia Situació 12. Prostitució I en aquesta línia, si no has rebut educació sexual, pot ser que hages aprés el que saps de la pornografia, per això l’analitzarem. Llig aquest titular d’un periòdic digital i respon a les preguntes. a) Coneixes algú que accedisca a continguts de pornografia? No dones el nom, però saps l’edat a la qual hi va accedir per primera vegada? b) Quina influència pot tindre sobre la concepció de la sexualitat el fet de disposar d’informació només per aquesta via? c) Com abordaries aquesta situació amb algú que en consumisca sovint? d) Mireu aquest vídeo i establiu un debat sobre el tema. e) Quina visió de la dona i de les relacions sexuals proporciona? f) Creus que el consum de pornografia fomenta la falta d’empatia que promou l’explotació femenina i la prostitució? Raona la resposta. Lligat a aquesta manera d’aprendre la sexualitat que representa la pornografia, l’altre fenomen preocupant que dificulta una vivència saludable de la sexualitat és la prostitució, un fenomen que, malgrat ser il·legal, està molt present en la nostra societat. Llegiu aquests titulars de premsa i reflexioneu amb l’ajuda de les preguntes següents. a) El primer titular relaciona tràfic de dones i prostitució. Quina relació hi ha entre tots dos fenòmens? b) Normalment es diu que la prostitució és voluntària per a les dones. Què indica el segon titular sobre el tema? c) Quina és la teua opinió sobre l’existència de la prostitució? d) Mireu el vídeo següent. Què es pot fer per a eliminar el tràfic de xiquetes i dones? e) Què poden fer els homes per a evitar la humiliació i l’explotació de les dones a través del tràfic i la prostitució? f) Podem acabar aquest tema amb un debat sobre la legalització o l’abolició de la prostitució. Organitzeu la classe per grups en funció de la seua posició sobre el tema, prepareu-ne arguments a favor o en contra i debateu ordenadament. Els adolescents accedeixen a la pornografia amb 12 anys i el 70% la consumeix sovint Tràfic de persones i prostitució, les «dues cares de la mateixa moneda» que requereixen legislació estatal abolicionista El 94% de les víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual són dones i xiquetes El 30% dels joves reconeix que la pornografia és la seua única font d’informació sobre sexualitat i el 46,5% ha dut a terme alguna pràctica Font: Crónica Global (22/09/20) Font: elDiario.es (22/09/21) Font: malostratos.org (25/01/19)
20 Situació 13. Prevenció de l’abús sexual i la violència masclista Les violacions grupals augmenten, però la resta de violències sexuals i masclistes es mantenen i no les podem perdre de vista. Són producte de la pornografia de la qual hem parlat? O hi ha algun factor estructural com el masclisme i la cultura de la violació? Ho veurem. Observa els titulars i llig el text. Després, contesta les preguntes. Alerta per la violència sexual a Espanya : almenys quatre violacions grupals en les últimes tres setmanes Alerta per l’augment de violacions grupals: «Els joves normalitzen el sexe en grup que veuen en el porno» L’accés primerenc a les noves tecnologies i a la pornografia són, segons els experts, els factors determinants de l’augment d’agressions sexuals en manada. Benjamín Ballesteros, director de la Fundació Anar, i Jorge Gutiérrez, psicòleg i expert en pornografia, analitzen aquest tipus d’agressió sexual que va en augment. Una recerca conclou, davant la falta d’estadísti ques oficials, que entre els anys 2016 i 2021 es van produir 274 agressions sexualsmúltiples. El consum de pornografia i l’estacionalitat tenen relació d irecta amb aquests casos. Font: Público (23/05/22) Font: Antena 3 (24/05/22)
21 Bloc 1. Persona «Un estudi recent de la Universitat de Barcelona, el primer nacional d’aquestes caracter ístiques, que estima l’envergadura de la violència sexual a l nostre país i que va ser encarregat pel Mini steri de l’Interior, assenyala que cada any a Espanya ten en lloc fins a 400.000 incidents de violènci a sexual, la immensa majoria contra dones o xiquetes. E l 25% d’eixos incidents són contra menors d’edat. L’estimació de la detecció general de violència sex ual se situa a Europa en el 2,17% i a Espanya, diu l’informe, el valor és semblant, la qual cosa vol dir que el sistema només arriba a detectar el 2,2 % d’aquesta mena de delictes i incidents. Les agressions més greus són les que es det ecten quasi íntegrament, destacava l’estudi. És a dir, “la xifra fosca” de la violència sexual amaga una quantitat ingent d’agressions que potse r són menys espectaculars, i que ni arriben al sistema ni als mitjans». Ana Requena Aguilar. elDiario.es (25/05/22) a) A què creus que es deuen els casos de violacions grupals? b) Quina explicació suggereixen els titulars? Hi estàs d’acord? c) Extrau les dades que aporta el text i elabora una explicació basant-te en aquestes. d) Proposa alguna mesura que consideres que puga reduir aquests crims. e) Per grups, organitzeu una campanya, digital o analògica, per a previndre les violacions i agressions sexuals. La concepció de la sexualitat que tenim és molt important per a orientar el nostre comportament, és a dir, com a guia de la nostra conducta ètica. Si disposem d’una visió de la sexualitat rica i variada, tolerant i igualitària, és bastant probable que la nostra conducta en relació amb aquesta siga també enriquidora i respectuosa. Qüestions com la pornografia i la prostitució, però també la violència de gènere, els models amorosos dominants i les conductes de risc associades a la sexualitat, s’enfocaran d’una manera diferent i no es tolerarà aquest tipus de comportaments. Necessitem reflexionar de manera integral sobre aquestes qüestions si volem una societat més tolerant i igualitària. «El 20% de les violacions les perpetren desconeguts davant del 80% de coneguts, familiars o amics. El 44,2% de les dones expliquen que va tindre lloc en una casa. El 32%, en zones obertes; el 17,8%, en bars, discoteques o restaurants».
5 22 Autoregulació emocional, estrés i resiliència. Sentir i emocionar-nos La revolució hormonal pròpia de l’adolescència possiblement t’ha portat a actuar d’una manera impulsiva, i això t’ha comportat algun problema per una presa de decisions precipitada. I encara més en aspectes que tenen a veure amb la sexualitat, un àmbit en el qual les emocions solen tindre un pes especial, perquè apareix mesclada amb sentiments com l’amor, l’odi, la vergonya o el desig. Això implica que, a vegades, les emocions ens posseïsquen i ens porten a dir o a fer coses de les quals després ens penedim. Per això és millor conéixer primer què són les emocions i els sentiments, per a reflexionar després sobre la manera com educar-les i integrar-les en les nostres decisions morals, evitar l’estrés i fomentar la resiliència, que no és cap altra cosa que saber gestionar les nostres emocions. Tenim dret a gestionar les nostres emocions i a sentir. Situació 14. Sentiments i emocions «Què són sentiments o emocions? Se’ls pot distingir, per a ser més exactes, dient que les emocions són impulsos que comporten reaccions automàtiques i constitueixen un conjunt innat de sistemes d’adaptació al medi. En canvi, els sentiments són blocs d’informació integrada, síntesi de dades d’experiències anteriors, de desitjos i projectes, del sistema de valors propi i de la realitat. El que ens interessa és que els joves aprenguen a conéixer, controlar i aprofitar les unes i els altres. Com podem distingir entre emoció, estat d’ànim i manera de ser? L’emoció sol ser intensa i la seua duració no molt llarga. L’estat d’ànim és una situació més apagada i difusa, que és comel caliu de l’emoció i sol sermoltmés duradora. Lamanera de ser és una cosa estable, constituïda per la genètica i tota l’experiència viscuda». M. Segura i M. Arcas. Educar las emociones y los sentimientos. Narcea (traducció) a) Defineix amb les teues paraules emoció, sentiment i estat d’ànim. b) Posa un exemple de cada un a partir de la teua vida personal. c) Aporta algun cas concret de la teua vida en què les emocions t’hagen portat a fer alguna cosa que no volies. d) Com creus que podries aprendre a gestionar les emocions i els sentiments?
bromera.comRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=