8 28 Autonomia i heteronomia moral. Llibertat i respecte I, per acabar, tots aquests factors es construeixen sobre la nostra moral, que parteix de l’autonomia personal que configura la llibertat per a triar i construir un món millor. L’ètica ens ajuda a això i esperem que ara sigueu un poc més competents per a fer-ho. La llibertat amb respecte i igualtat és més completa i rica, que no t’enganyen. Situació 20. Autonomia i heteronomia moral «Al cap de pocs dies, Manuel va voler tornar a conversar amb el Senyor Ibarra. Álvaro i Sebastián no tenien moltes ganes d’anar-hi, de manera que no ho feren. Gloria tampoc en tenia moltes, de ganes, però Camila la va convéncer. Així, els tres van tornar a visitar-lo a la Biblioteca. –Ah! –va dir el Senyor Ibarra, quan va veure Manuel, Camila i Gloria–, volen continuar la conversa de l’altre dia. –Sí, ens agradaria molt –va contestar Camila. –En quin tema ens vamquedar l’última vegada? –va preguntar el Senyor Ibarra. –Quina és la raó que tinguem sentiments morals? –va dir Manuel. –Ah, sí –va dir el Senyor Ibarra–, ara ho recorde. –Llavors, quina és la raó? –va preguntar Camila. –No hi ha una resposta única. Em sembla que es poden distingir dues maneres de contestar aquesta pregunta –va dir el Senyor Ibarra–. A una manera se li pot dir moral autoritària, i a l’altra, moral autònoma. Això significa que, en principi, hi ha dues concepcions diferents per a explicar el que és bo i el que és dolent. –Per què d’una se’n diu moral autoritària? –va preguntar Camila–, té a veure amb alguna autoritat? –Sí, es podria dir que la concepció autoritària consisteix a dir que és dolent fer alguna cosa perquè alguna autoritat, per exemple, els pares, ho han prohibit. Fins i tot es podria anarmés enllà i dir que una cosa està malament perquè Déu ho ha prohibit –va dir el Senyor Ibarra. –Sí, exacte. Això és el que sempre ens han ensenyat –va dir Gloria. –Bé –va dir el Senyor Ibarra–, quan som xiquets creiem que actuar d’una determinada manera estàmalament perquè els nostres pares ho han prohibit. Però quan creixem, no n’hi ha prou amb això. Volem saber per què els pares ho han prohibit. –És veritat –va dir Gloria. –Ens resultaria arbitrari –va continuar dient el Senyor Ibarra– que els nostres pares ens prohibiren alguna cosa i no ens pogueren donar una raó, que fora també una raó acceptable per a nosaltres. –Vosté parlava abans de Déu –va intervindre Manuel–. No creu vosté que pot ser una bona raó dir que Déu ho ha prohibit? –No emconvenç –va dir el Senyor Ibarra–, i si ho penses bé, no et sembla que eixa resposta no ens pot satisfer? –Per què? –va preguntar Gloria, estranyada.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=