1 El benestar f ísic i emocional en l’adolescència. No tingues por! Situació 1. La pubertat i l’adolescència a) Aquesta activitat es concep com a inicial perquè posa en contacte els sabers previs de l’alumnat amb la informació objectiva de què és la pubertat. Els vídeos proposats defineixen la pubertat com la fase inicial de l’adolescència que abasta des de la infantesa fins a l’edat adulta (entre els 10-12 i els 12-14 segons xiques o xics). Aquests canvis comencen a produir-se a partir de l’aparició d’hormones produïdes per la hipòfisi. Aquestes hormones estimulen la maduració dels òrgans sexuals i la producció, en aquests, de les hormones responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris i dels canvis en el comportament. b) Ací s’aprofundeix en la visió personal que tenen d’ells mateixos per a comparar-la amb la que expliquen els vídeos. Aquestes activitats es poden fer per escrit o de manera oral en funció de la programació del professorat. Ens podem ajudar de les imatges que apareixen en aquesta activitat en el llibre. c) La tercera activitat segueix la línia de la segona: es tracta de fer una autoanàlisi, un autoconeixement que ajude a assimilar els canvis de l’adolescència. d) Correcció adaptada a l’alumnat i a la sessió. Situació 2. La joventut en la societat a) La visió dels joves que transmeten els titulars és molt negativa. En els mitjans, se solen atribuir als joves conductes poc cíviques, sobretot perquè aquestes són més cridaneres, sensacionalistes a vegades; i no paren atenció a altres comportaments més solidaris i altruistes que duen a terme multitud de joves, i que no solen ser notícia d’interés per a l’opinió pública. b) És una visió retallada, molt limitada a notícies sensacionalistes que no mostren la verdadera cara de la joventut. c) De segur que l’alumnat respon que té molts interessos diversos, i no només la festa o el gamberrisme. La intenció d’aquesta activitat és mostrar-los una imatge d’ells mateixos més rica i complexa, més real. d) El debat pot seguir la mecànica proposada en la formulació de l’activitat, o bé dur-se a terme d’una altra manera més lliure, a criteri del professorat. Situació 3. Un dilema moral Els dilemes morals són una gran ajuda per a col·laborar en el creixement moral. Hem d’explicar clarament la situació de partida i anar plantejant les preguntes de manera ordenada, cada una de les quals implicarà un grau d’universalització moral més alt. El que importa no és la contestació –quasi totes són legítimes–, sinó el raonament que l’acompanya; i això és el que busquem: que l’alumnat responga de manera justificada i raonada. Aquestes respostes ajuden al creixement moral, als canvis psicològics i morals que ens porten a l’edat adulta. Aquests canvis, els ha estudiat la psicologia, i el resultat ha sigut el descobriment d’una sèrie d’etapes de maduració moral anomenades estadis de desenvolupament moral. Piaget els va proposar en l’evolució psicològica i Kohlberg els va aplicar a la moral. Per a reforçar aquesta teoria i aprofundir en el tema –si el professorat ho considera convenient–, proposem treballar aquesta pàgina web, en la qual es presenten en un nivell més complex o filosòfic diferents teories sobre el desenvolupament moral i personal dels individus: En el fons, en aquests exercicis de dilemes morals utilitzem els mateixos principis i valors que en qualsevol decisió moral: triem entre la raó i els sentiments, els intentem harmonitzar i, amb aquests, decidimmoralment. És el que es diu judici moral, i el fem servir els humans perquè som diferents de la resta del món animal. Decidim de manera autònoma, és a dir, per nosaltres mateixos, i això implica una responsabilitat que, moltes vegades, costa d’assumir. Tractarem d’aclarir eixos conceptes i avançar en la nostra manera de conviure de manera tolerant i respectuosa. També complementàriament, podem accedir al vídeo següent, en què s’expliquen les etapes pròpies de l’adolescència i la joventut, a partir dels 14 anys, en concret Bloc 1 Persona 16
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=