• El GO o grup oponent, que, per part seua, haurà de mostrar els seus contraarguments per a rebutjar la proposta del grup proponent. Podem utilitzar tots els torns de paraula que considerem necessaris per a desenvolupar el debat, sempre tenint en compte que limitar el temps d’exposició servirà per a equilibrar el debat. En el debat crític, les conclusions aniran dirigides a trobar una solució conjunta, de manera que les aportacions valuoses dels dos equips es tinguen en compte desplaçant els punts de partida a una posició final consensuada. Això serà valorat pels avaluadors del debat. Per a fer un debat de qualitat, és important que l’alumnat s’haja documentat prèviament i haja dut a terme una investigació sobre el tema en qüestió. El domini del tema enriquirà el debat. Diàleg Seguint la metodologia coneguda com a Filosofia per a xiquets, d’Ann Sharp i Matthew Lippman, el diàleg filosòfic és una de les eines que ens poden servir a l’aula per a dur a terme un aprenentatge de les habilitats específicament filosòfiques mitjançant el seu propi ús. Partint sempre d’algun text, imatge o dilema, s’inicia un diàleg en què l’alumnat mostra la seua capacitat reflexiva i crítica a través del qüestionament i l’exposició de posicions raonades. Recordem que el paper del professorat en aquesta mena d’activitats és el de «facilitador» del diàleg, dirigint-lo perquè les posicions siguen sempre raonades, i exposades de manera respectuosa i pertinent, però sense manifestar les seues pròpies opinions. És l’alumnat el que ha d’entrar en el debat i contrastar les seues opinions sobre el tema que s’ha de discutir. Mitjançant les preguntes del professorat, el diàleg ha de partir de preguntes i respostes més immediates i elevar-se cap a preguntes més abstractes i hipòtesis raonades que ens porten a una reflexió de caràcter filosòfic. Dilema moral Els dilemes morals són una gran ajuda per a col·laborar en el creixement moral. Hem de partir d’una explicació de la situació que resulte clara i comprensible per a l’alumnat per a, posteriorment, anar plantejant les preguntes de manera ordenada, d’una en una, i afavorint la participació, siga escrita o oral. No podem oblidar que l’alumnat és el protagonista i el professorat ha de limitar-se a propiciar la participació sense manifestar la seua postura ni anticipar una possible resolució. Cada pregunta que proposem ha d’implicar un grau d’universalització moral més alt, per la qual cosa han de ser dosificades, al mateix temps que fomentem la reflexió i la participació. El que importa no és la contestació, quasi totes són legítimes, sinó el raonament que l’acompanya, perquè això és el que busquem, que l’alumnat responga de manera justificada i raonada. Són aquestes respostes les que ajuden al creixement moral, als canvis psicològics i morals que ens porten a l’edat adulta. Aquests canvis es corresponen amb les etapes de maduració moral anomenades estadis de desenvolupament moral. Piaget els va proposar en l’evolució psicològica i Kohlberg els va aplicar a la moral. En el cas de l’adolescència, parlem de reforçar el nivell convencional i ajudar a fer el salt al nivell postconvencional, a una maduració moral que els està convertint en persones responsables de les seues decisions. En resum, amb els dilemes morals decidim de manera autònoma, és a dir, per nosaltres mateixos, i això implica una responsabilitat que, moltes vegades, costa d’assumir. Dissertació Una dissertació o redacció filosòfica és una composició personal d’idees sobre un tema proposat. Determinats sistemes d’ensenyament filosòfic, com el francés, basen la seua proposta en aquesta mena de situació d’aprenentatge. Els graus de realització s’han d’adaptar al nivell escolar de l’alumnat, ajustant-ne l’extensió i la complexitat a cada curs. En el nostre cas, es tracta d’un curs inicial de reflexió eticofilosòfica, per la qual cosa el nivell d’exigència també ha de ser inicial. El més important serà que l’alumnat entenga l’estructura i els elements bàsics d’una composició filosòfica argumentada. Una dissertació ha de començar amb el plantejament del tema proposat o la situació d’aprenentatge plantejada. L’alumnat ha de redactar quatre o cinc línies en què adapte el títol de la redacció o el tema proposat a la seua visió personal. Pot elaborar una explicació, replantejar el tema amb una pregunta fonamental o explicar el guió que vol abordar. El pas següent és configurar el cos o argumentació. En aquest cas, l’alumnat ha d’aportar idees, continguts, arguments, exemples, contes, mites o explicacions que reafirmen la tesi plantejada en la introducció anterior. Amb tres grans arguments separats en tres paràgrafs n’hi haurà prou si estan ben argumentats i tenen una extensió adequada. Finalment, una redacció filosòfica ha de concloure amb una recapitulació del que s’ha argumentat anteriorment, posant-la en relació amb el plantejament. També es pot aportar una valoració personal del tema proposat. Elaboració d’una infografia Una infografia és un element gràfic, esquematitzat, que transmet informació de manera visual. És perfecta per a tindre una idea ràpida d’un tema fent una ullada ràpi13
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=