El primer pas és la lectura atenta i un subratllat creatiu, utilitzant diferents tipus de símbols gràfics. Amb la lectura i el subratllat, hem d’haver detectat el tema del text (de què tracta) i la idea fonamental (la tesi principal que defén, en el cas dels textos expositivoargumentatius). Les idees secundàries o arguments són l’element següent que cal determinar. Tenint aquests tres elements clars, passem a la redacció. Comencem amb l’explicació del tema abordat pel text, la tesi o idea fonamental que vol defendre i com l’argumenta amb les idees secundàries que hem detectat, que poden ser idees abstractes, exemples, dades, etc. És convenient separar per paràgrafs l’explicació, reservant el primer per a la idea fonamental i el segon i els següents (si s’escau) per a explicar l’argumentació del text. Després d’aquesta anàlisi, podem reservar un últim paràgraf per a opinar, valorar o sintetitzar la tesi i els arguments del text. Joc-concurs de De Vries Mitjançant aquesta tècnica d’aprenentatge cooperatiu, l’alumnat desenvolupa diverses competències (com la comunicació lingüística o la competència social i ciutadana) al mateix temps que treballa els sabers bàsics de la matèria. El joc-concurs de De Vries consisteix en una tasca per grups en què els participants hauran de preparar un tema per a, posteriorment, ser avaluats, de manera que l’èxit de l’equip depén de la interacció i la cooperació de tots els membres. 1. E n primer lloc, es proporciona el tema a l’alumnat, siga mitjançant un dossier d’informació o una qüestió a investigar. 2. P osteriorment, cada un dels membres de l’equip adquireix el rol d’especialista en una de les parts del tema (per exemple, si el tema està dividit en 8 epígrafs i l’equip és de 4 membres, 2 epígrafs cada un). 3. U na vegada investigat el tema per part dels especialistes, aquests hauran de traslladar les seues conclusions a la resta de l’equip. 4. P osteriorment, s’avaluarà l’equip (exceptuant cada especialista) del tema. Aquesta fase pot fer-se mitjançant un Kahoot o per mitjà de targetes de preguntes (preparades prèviament pels especialistes de cada epígraf). Aquesta tècnica pot combinar-se amb el puzle d’Aronson, afegint una fase intermèdia de reunió d’experts d’un tema concret de cada equip per a millorar les seues conclusions sobre els seus epígrafs. Debat Els debats orals són un instrument fonamental per a aclarir idees, posar-se en el punt de vista de l’altra posició i aprendre a escoltar i a respectar totes les opcions. Un debat formal sol versar sobre un tema polèmic o conflictiu i s’estructura en diferents fases: cerca d’informació, argumentació-exposició d’idees, rèplica i conclusió. Es tracta d’una activitat grupal que afavoreix la col·laboració i el treball en equip. Es poden constituir grups als quals s’assigne la posició a favor o la posició en contra del tema proposat, els quals prepararan la seua intervenció sabent per endavant quin tipus d’arguments han de cercar. Encara que també es pot triar la posició en el moment de l’inici del debat, de manera que la preparació siga en abstracte. Una vegada triat el tema, es demana a l’alumnat que busque informació sobre la postura atribuïda. Es tracta d’arreplegar punts de vista, exemples, casos reals, experiències personals, etc. Aquesta informació s’ha d’estructurar en un discurs d’una durada estipulada (poden ser 2 o 3 minuts o més, com es preferisca) i un membre de l’equip es fa càrrec de l’exposició. Un altre membre pot preparar la rèplica amb preguntes a l’equip contrari o respostes a les seues preguntes, i un tercer elaborarà una conclusió que recapitule el que s’ha dit en el debat, sense ampliar informació. Es pot estructurar, en la forma més simple, de la manera següent: • 1a posició a favor (2-3 minuts). • 1a posició en contra (2-3 minuts). • 1a rèplica a favor (2-3 minuts). • 1a rèplica en contra (2-3 minuts). • Conclusió a favor (1-2 minuts). • Conclusió en contra (1-2 minuts). Els grups es reparteixen les participacions, elegeixen els seus representants i exposen la seua postura. Les fases es poden repetir per a ampliar la participació i aprofundir en el debat. Debat crític a partir de diverses fonts d’informació (articles, pòdcast, mapes...) A diferència del debat acadèmic o de competició, l’objectiu del debat crític és arribar a una posició consensuada per part de tots els participants. Per a dur a terme aquest debat, es distribueix la classe en tres grups: • El GIA o grup d’investigació i avaluació, que té el paper de contextualitzar els termes del debat, presentar-lo i moderar-lo, i elaborar-ne una rúbrica d’avaluació per a valorar les exposicions i les intervencions dels altres dos grups. • El GP o grup proponent, que proposa una tesi (per exemple, «la renda bàsica universal és una mesura efectiva per a posar fi a la desigualtat i la pobresa») i argumenta en favor d’aquesta mesura. 12
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=