FILOSOFIA ESO 4
El llibre que teniu a les mans és una mostra del material que hem preparat per a Filosofia de 4t d’ESO. Inclou una seqüència didàctica del llibre de l’alumnat i una unitat de guia per al professorat, amb les solucions i suggeriments per a treballar els sabers bàsics i les competències específiques amb l’alumnat. Tots els projectes compten amb una llicència digital allotjada en un entorn virtual d’aprenentatge, Blinklearning, on trobareu el llibre de l’alumnat, recursos digitals, la guia de recursos didàctics, la programació i material de suport. ISBN en valencià: 978-84-126696-0-2 ISBN en castellà: 978-84-126696-1-9 L’equip Marco Aurelio Oca Barba és professor de Filosofia a la Comunitat Valenciana i preparador d’equips de debat. Està interessat en l’aplicació de les innovacions pedagògiques a l’aula i en la reflexió sobre la didàctica de la Filosofia. Ha participat en la redacció dels llibres Valors ètics 2n d’ESO i Història de la Filosofia 2n de Batxillerat de l’editorial Diálogo. Enric Senabre Carbonell és professor de Filosofia i Ètica a l’IES Ramon Llull de València. Ha publicat diverses novel·les i llibres de divulgació adreçats al públic juvenil i ha rebut premis com el d’Innovació Educativa de la Conselleria d’Educació, el de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i el Soler i Godes de la Societat Coral El Micalet. Manuela Picazo Tadeo és professora de Filosofia a la Comunitat Valenciana des del 1999. Llicenciada en Filosofia, en Ciències de l’Educació i en Traducció i Interpretació, Premi Extraordinari de Llicenciatura i doctora, ha participat en nombrosos cursos de perfeccionament com a alumna i com a coordinadora. És coautora del llibre de Diálogo Filósofas. Del olvido a la memoria. Vicent Vilana Taix és professor de Filosofia a la Comunitat Valenciana des del 1986. És autor de diverses publicacions relacionades amb la filosofia i la seua didàctica, així com de traduccions d’obres filosòfiques. Ha participat en nombrosos cursos com a alumne i com a ponent. Cofundador de l’editorial Diálogo el 1996 i editor de Diálogo i Tilde durant més de 25 anys, és el coordinador del projecte.
Quines són les claus del projecte? Aprenentatge significatiu El llibre planteja diverses situacions d’aprenentatge en forma de pregunta al principi de cada seqüència didàctica, que l’alumnat haurà d’abordar a partir dels diversos recursos que es faciliten: fragments de llibres, articles, tires còmiques, vídeos, infografies, etc. Això permet construir el coneixement propi d’una manera crítica i reflexionada. Agenda 2030 Al llarg de cada seqüència es treballen els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, que promouen valors com l’ús responsable de les tecnologies de la informació, l’equitat i la inclusió, la igualtat de gènere, l’educació emocional, l’educació mediambiental, els hàbits de vida saludables, la ciutadania activa, participativa i democràtica, o l’educació de qualitat. Combinació de treball individual i aprenentatge cooperatiu La majoria d’activitats promouen el treball en equip a través del diàleg, la cooperació i el respecte mutu i conviden l’alumnat a adoptar un paper actiu. Les tasques individuals promouen la reflexió i l’esperit crític. Material de suport al professorat El projecte compta amb material de suport al professorat, com ara la guia de recursos didàctics, la programació d’aula, propostes de gamificació, activitats digitals autocorrectives... Encara no ens coneixes? Si encara no ho has fet, descobreix el nostre espai dedicat a la filosofia a l’aula on trobaràs, a més d’articles d’interés, recursos didàctics per a traure el màxim suc a les teues classes. Com a regal de benvinguda, rebràs una roda de paraules per a filosofar. Descobreix els materials de suport al professorat que hem elaborat per a acompanyar-te en la implantació de la LOMLOE a l’aula: Guia pràctica per a entendre la LOMLOE (David Morell) Entendre l’avaluació competencial. Claus pràctiques per a l’aplicació de la LOMLOE (Neus Sanmartí) Altres materials que et poden interessar:
1 1 1 2 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Ara et toca a tu... 1 Anota en unes línies la principal raó o argument que defén Merlí, el professor de Filosofia, per a incitar l’alumnat a pensar. 2 Redacta unes línies en què expliques la principal raó o argument que defén Berta, l’alumna de la sèrie, per a oposar-se al fet que li ensenyen a pensar. 3 El professor parla de Sòcrates, un dels primers filòsofs de la història. Busqueu informació sobre la seua biografia, especialment sobre la causa de la seua mort, les seues idees principals i per què se’l recorda com el primer condemnat per un delicte que hui consideraríem de consciència. Si teniu dubtes, acudiu al vostre professor o professora. 4 Es pot establir un primer debat improvisat a classe sobre si volem aprendre a pensar o no ens agrada que ens obliguen a fer-ho. M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Situació d’aprenentatge Debat: Poden obligar-me a pensar? Una nova llei educativa està en marxa i un dels punts fonamentals d’aquesta norma és l’obligatorietat d’ensenyar l’alumnat a pensar. L’encarregada serà una nova assignatura que s’impartirà de manera obligatòria en tots els cursos, des de Primària fins a Batxillerat: Filosofia. L’alumnat està rebolicat, hi ha diversitat d’opinions i discuteixen en les classes que els deixen. A alguns els sembla un rotllo tanta filosofia que no serveix per a res, però altres opinen que serveix per a saber el que volen. Algunes persones afirmen que si t’obliguen a pensar t’estan imposant una activitat que no pot ser obligatòria, sinó voluntària; però altres creuen que pensar hauria de ser obligatori per a convertir-nos en adults i persones amb drets i deures. Hi ha qui creu que amb aquesta assignatura s’imposarà una manera de pensar i es manipularà l’alumnat; no obstant això, també hi ha qui afirma que és justament al contrari: el que es vol aconseguir és que l’alumnat no siga manipulable, que sàpia pensar per si mateix. La protesta ha arribat a la Conselleria d’Educació i volen escoltar els arguments de l’alumnat, de manera que han triat el nostre centre per a fer una consulta pilot. Així doncs, haureu de preparar un debat amb les diferents postures i arguments sobre el tema. Per a això, treballareu de manera cooperativa, formant grups que busquen informació i arguments i preparen discursos. Finalment, haureu de dur a terme el debat amb l’estructura que detallarem en l’últim apartat. Recursos El conjunt de recursos, activitats o tasques que presentem a continuació són el material mínim necessari per a elaborar el projecte que enuncia la situació d’aprenentatge, però es pot ampliar amb altres propostes. Aquest conjunt de recursos es pot treballar individualment, però fer-ho de manera cooperativa és més adequat a la naturalesa del projecte. Recurs 1. Ens posem en situació Mirarem el capítol 5 de la primera temporada de la sèrie Merlí, que té com a tema el filòsof grec Sòcrates. En aquest capítol, es planteja la qüestió que us proposem: és obligatori pensar? Concretament, ens detindrem en el fragment que va entre els minuts 5’45 i 6’45. A continuació, iniciarem una reflexió sobre la situació proposada. Merlí (el professor). Us serveix el que els vostres pares us han inculcat creient que és el millor per a vosaltres? No deixeu que ningú us impose lamanera de pensar. Ja sou prou grans per a pensar per vosaltres mateixos. Berta (una alumna). Merlí, quan dius que no hemde deixar que ens imposen lamanera de pensar... ens estàs imposant la teua manera de pensar! Merlí. No, perdona, us estic demanant que penseu per vosaltres mateixos! Berta. I si jo no tinc ganes de pensar, què? Ho he de fer? Doncs no, jo no! Merlí. No passa res, no és obligatori que penses. Berta. Val. Merlí. Molt bé. Sòcrates va ser condemnat a mort acusat de corrompre els joves i de posar en dubte l’existència dels déus. Quan ell, l’única cosa que feia era qüestionar les idees que li volien inculcar. Fa més de 2.000 anys que el poder ens diu el que hem de fer i pensar. Ens volen submisos i silenciosos. Doncs que se’n vagen a la merda! Alumnat. Bravo! (Aplaudiments.) Diàleg extret del capítol 5, «Sòcrates», de la sèrie de televisió de TV3 Merlí: 8 9 1 1 © Noemí del Val M’obliguen a pensar! M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Recurs 2. La filosofia amb humor Recurs 3. La filosofia en l’actualitat Aquestes vinyetes ens mostren amb humor la filosofia com una activitat que incita a pensar, encara que també mostren la incomoditat que comporta fer-ho. Observa-les i reflexiona a partir de les preguntes que et proposem a continuació. Proposem quatre textos sobre la importància de la filosofia per a aprendre a pensar. Es poden treballar per grups d’experts d’aquesta manera: després de formar equips, cada membre del grup triarà un dels quatre textos, del qual serà expert (si els grups són de més persones, dos alumnes poden ocupar-se d’un mateix text). A continuació, els experts en un mateix text de cada grup es reuniran i el comentaran fins que el comprenguen a fons. Després, cada expert torna al seu grup i explica als companys el text treballat. (També es poden treballar, per descomptat, individualment). Text 1: La filosofia coma compromís La filosofia és una forma de compromís amb el món. Més enllà dels compromisos particulars, fa seu el compromís de fer i de tindre món. Per això, la seua c omesa final, com deia Marx reprenent el pols de la filosofia més clàssica, és tr ansformar-lo, no amb receptes o models, s inó entrant en conflicte amb les formes de vida existents des de la realització co ncreta d’altres maneres de pensar i d e viure. Tota filosofia és crítica d’unes formes de vida i recomanació d’unes altres, a partir d’una presa de posició en què hi ha e n joc uns valors. Tota filosofia compo rta, llavors, una guerra entre mons que asp ira a fer del món la llar de la humani tat. Com no es pot filosofar, com no es pot continuar filo sofant hui, llavors? Aquesta pregunta adquireix actualment un to d’urgència. Marina Garcés. Filosofia inacabada. Galaxia Gutenberg (traducció) Ara et toca a tu... 1 Planteja una pregunta per a cada una de les il·lustracions. 2 Tria una de les il·lustracions i explica en unes línies si defén la necessitat de pensar per nosaltres mateixos o el contrari, la conveniència de seguir les normes i el pensament majoritari. 3 Elabora una vinyeta, il·lustració o esbós en què es defenga la necessitat de pensar o de no fer-ho. Text 2: La filosofia, abric per a la vida –La filosofia pot ser un abric per a la vida? –Molta gent es pregunta: «I per a què em pot servir la filosofia a mi?». Quan estem davant d’un problema personal gravíssim, com una malaltia, la filosofia pot consolar-nos? Les escoles antigues dirien que sí. La filosofia actual seria més sòbria i diria que res conforta en un problema difícil sinó l’afecte, l’amor, l’amistat i l’esperança. Que et poses a pensar en el que Husserl va dir sobre això, no t’ajudarà, m’explique? Però llavors la filosofia actual dona una bona recepta: cultiva l’amistat, no abandones mai l’esperança, tingues cura de l’afecte perquè no està ací de manera immotivada. La filosofia sempre ajuda en darrer terme, però no podem vendre-la com una espècie de llibre d’autoajuda. Més encara, pot haver-hi un ésser humà a qui la filosofia no li diga res i el sant patró del seu poble sí, i la filosofia ha de dir: «Potser això no és del tot dolent». La filosofia sobretot entén les coses i entén la nostra fragilitat. Cada u és fràgil. La humanitat, no obstant això, quan sap cap a on va, no ho és en absolut. Amelia Valcárcel. Entrevista de Magda Bandera en La Marea, núm. 34 (gener de 2016) 10 11 1 1 M’obliguen a pensar! M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Ara et toca a tu... 1 Qui eren els autors d’aquests textos? Elabora una fitxa biogràfica de cada un amb l’època a què pertanyen i les característiques d’aquesta. Ací els tens en to humorístic: 2 Analitza i assenyala amb exemples el tipus de llenguatge que s’utilitza en els textos. Si es tracta d’un llenguatge poètic, literari, científic, filosòfic, culte, popular... Assenyala les metàfores, els símils, les paraules tècniques, els girs populars, les frases fetes... És el mateix llenguatge que utilitzaven els mites? Què ha canviat? 3 Hi intervenen els personatges dels mites? En què s’han convertit eixos personatges? Quines raons expliquen els successos? Són raons materials, sentimentals, espontànies, passionals, calculades, egoistes, morals...? Quines conclusions pots extraure sobre la manera de comprendre el món i les relacions humanes dels qui escolten o lligen aquests textos? 4 Quins temes tracten? Són els mateixos dels mites? Ha desaparegut algun tema? Penses que són les preocupacions fonamentals de la humanitat o només dels éssers humans d’aquells temps? 5 Quina intenció té el relat? Vol educar, distraure, generar sentiments, controlar...? Per a què i per a qui s’escriu? Ha canviat la intenció o el públic? 6 Qui creus que arreplega aquestes intencions, objectius i interessos hui en dia? La família, la religió, la ciència, el cinema, la televisió...? 7 Reflexiona sobre si aquest tipus de discursos fomenten el pensament propi o l’inculquen de manera estandarditzada. 8 Aquest vídeo amplia l’explicació sobre aquells primers filòsofs: Recurs 7. El naixement de la filosofia. Textos dels primers filòsofs Amb la filosofia, va sorgir la primera manera de pensar racional i sist màtica, la que ha co duït a la ciència moderna i a la filosofia actual. Llig aquests fragments i reflexiona sobre si els primers pensadors defenien un pensament propi. Compara’ls amb les narracions mitològiques anteriors i v lora quins estimulen més eixe pensament. «Tot és aigua». «Tot està ple de déus». Tales de Milet, Fragments (s. vii a. C.) «La majoria dels primers filòsofs van considerar tan sols principis aquells que es donen sota la forma de la matèria». Aristòtil. Metafísica «El principi (arjé) de tots els éssers és indefinit (to àpeiron)». Anaximandre de Milet (s. vi a. C.) «(30) Aquest ordre del món, sempre és i serà; foc sempre viu, encés segons mesura i apagat segons mesura». «(13) Els porcs gaudeixen més del fang que de l’aigua neta». «(4) Els ases s’estimen més les sobres que l’or». «(12) Als qui entren en els mateixos rius aigües diferents els corren per sobre». Heràclit d’Efes (s. vi-v a. C.) «Els únics camins que és necessari concebre: un, el que és i no és possible que no siga, acompanya la Veritat; l’altre, el que no és i és necessari que no siga, aquest t’assegure que és una senda totalment inescrutable». Parmènides d’Èlea (s. vi-v a. C.) R curs 8. Comparació de les explicacions mítiques i les filosòfiques Sòcrates. Quin Zeus? No digues ximpleries. Zeus ni tan sols existeix. Estrepsíades. Però, què dius? Llavors, qui fa ploure? Això, aclareix-m’ho abans que res. Sòcrates. (Assenyalant als Núvols.) Eixos, clar! I t’ho demostraré amb proves de gran pes. A veure: on has vist que alguna vegada ploga sense núvols? No obstant això, el que hauria de ser és que ell fera ploure amb el cel ras i que aquests estigueren absents. Estrepsíades. Per Apol·lo!, amb el que acabes de dir li has donat un bon suport a l’assumpte aquest. I la cosa és que jo abans creia a ulls clucs que Zeus orinava a través d’un sedàs. Però explica’m qui és el que produeix els trons, això que em fa tremolar de por. Sòcrates. Aquests produeixen els trons en ser empesos per totes bandes. Estrepsíades. A veure, a tu que no se’t posa res per davant: com? Sòcrates. Quan se saturen d’aigua i per necessitat són forçades a moure’s, com que estan plenes de pluja, necessàriament són impulsades cap avall; llavors, xoquen els uns contra els altres i, com pesen molt, es trenquen amb gran estrèpit. Estrepsíades. Però el que els obliga a moure’s, qui és? No és Zeus? Sòcrates. Ni molt menys; és un remolí eteri. Estrepsíades. Remolí? No me n’havia adonat, que Zeus no existeix i que en el seu lloc regna ara Remolí. Però encara no m’has explicat res de l’estrèpit i del tro. 16 17 Estructura de les seqüències didàctiques Conjunt variat de materials (fragments de llibres, articles, tires còmiques, vídeos, infografies...), per a ser treballats majoritàriament en equip, que aporten idees i reflexions per a abordar la problemàtica plantejada en la situació d’aprenentatge, i que han de servir per a elaborar el producte final. Plantejament d’una situació real o hipotètica en què s’ha de donar resposta a una pregunta o un problema relacionat amb l’àmbit de la filosofia i que culmina amb l’elaboració d’un producte oral, escrit o audiovisual.
1 1 M’obliguen a pensar! M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Sòcrates. No m’has sentit? Els núvols, per estar plens d’aigua, et dic que xoquen els unes amb els altres i fan soroll perquè són molt densos. Estrepsíades. Vejam: això, qui s’ho creurà? Sòcrates. T’ho explicaré posant-te a tu com a exemple. En les Panatenees, quan ja estàs fart de sopa de carn, no se’t regiren els budells i de sobte es produeix unmoviment en ells que comença a fer sorolls? Estrepsíades. Sí, per Apol·lo, i en el moment provoca un escàndol horrible i un rebombori; i la sopa dels botons produeix un soroll i un estrèpit tremend, comun tro; primer fluixet, «papax, papax», després més fort «papapapax», i quan cague, tal com un tro, «papapapax», com fan ells. Sòcrates. Doncs fixa’t quins pets tan grans han eixit d’eixe ventre tan xicotet. I l’aire aquest, que és infinit, com no deu ser natural que produïsca trons tan grans? Estrepsíades. Per això fins i tot els noms de les dues coses, «tro» i «pet», són pareguts. Una altra cosa: el raig amb el seu foc brillant, d’on ve? Explica-m’ho, el raig que, quan ens colpeja, a uns els socarra, i a uns altres els soflima i els deixa vius? Perquè esta clar que Zeus el llança sobre els perjurs. [...] Sòcrates. Quan un vent sec en elevar-se queda tancat en els núvols, els unfla des de dins com a una bufeta, i després necessàriament els trenca, i ix disparat violentament per causa de la densitat, i pel frec i l’ímpetu amb què esclafeix, s’incendia a si mateix. Aristòfanes. Els núvols. Biblioteca Virtual Universal (traducció) Ara et toca a tu... 1 Reprodueix amb les teues paraules els arguments que defén Estrepsíades. 2 Reprodueix amb les teues paraules els arguments que defén Sòcrates. 3 Relaciona cada argumentació amb un tipus de raonament: el mític i el filosòfic o racional. 4 Quin consideres més encertat? Per què? 5 Quin creus que afavoreix més el pensament crític i personal? Justifica la resposta. Sòcrates penjat d’una cistella mentre Estrepsíades discuteix. Ara et toca a tu... 1 L’autor d’aquest text és anònim, però s’atribueix als sofistes, i molt possiblement a algun deixeble de Protàgores, el membre més destacat de la primera sofística. Quin tema es tracta en el text? I com ho fa? Exposa, conta una història, raona...? 2 En el text s’exposen dues opinions contraposades sobre la naturalesa del bé i del mal. Intenta explicar-les per separat. 3 Quina de les dues defén l’autor del text? 4 L’autor exposa exemples per a defendre la seua postura sobre la naturalesa del bé i del mal. Enumera’ls i explica’n el sentit. Recurs 9. Els sofistes. El discurs. Fal·làcies En el segle v a. C., Atenes es va convertir en la primera democràcia, i els seus ciutadans van haver d’aprendre a parlar en públic per a defendre les seues idees. Així va sorgir el discurs (com el que has de fer tu), i van ser precisament els sofistes els qui van ensenyar a argumentar d’una manera convincent. Alguns els van acusar de manipuladors, uns altres de lliurepensadors... Reflexiona tu sobre si defenien un pensament propi o, al contrari, si ensenyaven a manipular els altres. «...Els antics van considerar com a déus el Sol, la Lluna, els rius, les fonts i en general totes aquelles coses que són útils per a la nostra vida [...], per aquesta raó el pa va ser anomenat Demèter, l’aigua Posidó, el foc Hefest, i així successivament cada cosa que era útil...». Pròdic de Ceos (sofista) «Dobles raonaments són formulats a l’Hèl·lade pels qui fan filosofia en relació amb el bé i el mal. Uns afirmen que una cosa és el bé, una altra el mal; uns altres que és el mateix, que per a uns és el bé, per a uns altres el mal, i per a una mateixa persona, tant és bé, tant mal. Personalment estic d’acord amb aquests últims. Miraré d’examinar-ho a partir de la vida humana, la preocupació de la qual és l’aliment, la beguda i els plaers de l’amor. Efectivament, aquestes coses són un mal per a un malalt, per a un sa i per a un necessitat són un bé. La intemperància en aquestes coses és un mal per als intemperants, és un bé per als comerciants i per als qui se’n lucren. La malaltia és un mal per als febles, un bé per als metges. I la mort: un mal per als qui es moren, un bé per als de les pompes fúnebres i fosses. [...] Dobles raonaments són formulats també sobre el que és bell i el que és lleig. [...] Dobles raonaments són formulats també sobre el que és just i el que és injust [...]». Els sofistes. Fragments i testimonis. Editorial Laia (traducció i edició d’A. Piqué Angordans) 5 La postura ètica que defén el text es coneix com a relativisme. Per què creus que es diu així? 6 En les primeres línies es tracta de relativisme moral, perquè parla del bé i del mal. En el cas de les dues línies finals, de què es tracta? 7 Raona si el relativisme defendria la necessitat de pensar per u mateix o la d’assumir pensaments establits. «L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són, de les que no són en tant que no són...». Protàgores 18 19 1 1 3 4 M’obliguen a pensar! M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Resolució de la situació d’aprenentatge Recordem que hem de preparar i dur a terme un debat, amb les diferents postures i arguments, sobre el tema proposat: Poden obligar-me a pensar? El tema apareix davant d’una situació hipotètica: en el nostre sistema educatiu s’estableix una assignatura obligatòria en tots els cursos, des de Primària fins a Batxillerat, per a ensenyar-nos a pensar: la Filosofia. Treballarem de manera cooperativa, així que farem grups per a buscar informació i arguments i preparar discursos. Construcció de la situació d’aprenentatge: el debat Podem construir el debat de dues maneres: a) Cada grup elabora un discurs a favor i un altre en contra, i els exposen l’un darrere de l’altre. b) Cada grup s’especialitza en una postura i després competeixen entre ells. En els dos casos, s’ha d’elaborar: 1a intervenció a favor (entre 2 i 5 minuts, segons el que convinga) Es poden utilitzar dos o tres arguments. Per exemple: • Argument filosòfic: pensar és un assoliment de l’ésser humà que ens converteix en persones, com els primers filòsofs o els sofistes i Sòcrates. • Argument científic: pensar ens ha proporcionat avanços imprescindibles, com hem vist en el MuVIM i amb la filosofia. • Argument polític: si no pensem, ens esclavitzen i dominen, com veiem en l’Atenes dels sofistes i Sòcrates. 1a intervenció en contra (entre 2 i 5 minuts, segons el que convinga) Es poden utilitzar dos o tres arguments. Per exemple: • Argument del coneixement establit: el coneixement ja està establit pels grans personatges, savis que coneixen millor que nosaltres el funcionament de l’univers, com hem vist en el MuVIM i amb els mites. • Argument dels savis: és millor escoltar què diuen els qui saben, com fa la ciència i la religió, i seguir-los en les seues recomanacions. • Argument col·laboratiu: quan volem pensar per nosaltres mateixos, som individualistes i acabem perjudicant el progrés i la convivència, com hem vist en els textos. • Argument de la comoditat: pensar ens porta problemes, és millor viure la vida sense buscar problemes, com hem vist en les vinyetes i en algun text. Fase de discussió a favor (2-3 minuts) El grup ha de plantejar preguntes que qüestionen els arguments en contra, assenyalar fal·làcies, denunciar arguments febles, etc. Fase de discussió en contra (2-3 minuts) El grup ha de plantejar preguntes que qüestionen els arguments a favor, assenyalar fal·làcies, denunciar arguments febles, etc. Conclusió a favor (2 minuts) Recapitular arguments anteriors amb crítica al contrari. Conclusió en contra (2 minuts) Recapitular arguments anteriors amb crítica al contrari. Conclusió Aprendre a pensar és el tema que hem utilitzat per a plantejar la nostra situació d’aprenentatge. Hem partit de la situació que es genera en la classe de Filosofia d’una sèrie molt coneguda, Merlí, en què una alumna planteja al professor la seua negativa a aprendre a pensar (recurs 1). Però, és això possible? Té sentit negar-se a pensar per u mateix? I el contrari: és possible obligar a pensar de manera autònoma? La situació inicial planteja un oxímoron, un dilema irresoluble aparentment, perquè les dues possibilitats semblen contradictòries en si mateixes. Ací hem començat a desenvolupar els sabers que us han d’ajudar a aclarir l’aparent contradicció. El primer pas ha sigut acostar-nos a la filosofia –eixa disciplina que ens ensenya a pensar– des d’il·lustracions i vinyetes (recurs 2) suggeridores, que insinuen sentits positius i inconvenients de pensar. A vegades, pensar ens allibera; unes altres, ens planteja problemes que no teníem. Però paga la pena. El pas següent, els recursos 3 i 4, ens han proposat un text que ens ha acostat la filosofia com a activitat reflexiva que ens ajuda a entendre el món i, a través de la xarrada TED, l’aplicació d’aquesta a la societat actual. Amb aquests, ens hem exercitat en el comentari de textos, hem extret informació per al nostre debat i hem conegut un punt de vista fresc i innovador sobre el paper que hauria de jugar la filosofia en el món que coneixem. Els recursos 5, 6, 7 i 8 ens han acostat al conegut pas «del mite al logos», l’inici de la filosofia. Ací ens hem adonat que l’activitat del pensament humà s’ha desenvolupat des que l’ésser humà és sapiens. Hem vist que la manera de pensar mítica és més emocional, més lligada als sentiments i a la imaginació, i, per això, tal volta més manipulable. Després, en el segle vii a. C., sorgeix la filosofia com una activitat que, sense apel·lar a déus ni emocions, busca explicar el món i la realitat humana. És l’antecedent de la ciència i de la filosofia, que ens ensenya a pensar. Els recursos 9 i 10 centren el tema del pensament propi i personal en aspectes més polítics. Els sofistes i Sòcrates són els primers que discuteixen sobre la millor manera d’ensenyar a pensar, uns amb discursos, l’altre amb el diàleg, però tots dos tenen com a missió formar la ciutadania en un criteri personal i propi. El contrari és la manipulació, política i social. El recurs 11 és una mostra breu del que són les fal·làcies, una manera de raonar que ajuda a argumentar de manera enganyosa. N’hi ha de diferents tipus i convé conéixer-los perquè, moltes vegades, són utilitzats en debats i discussions i amaguen la veritat. L’últim recurs, que pot ser en forma d’activitat extraescolar o a través de vídeos, la visita al MuVIM (recurs 12), permet comprendre des d’una perspectiva històrica la importància d’aprendre a pensar. Des de la modernitat, el sapere aude kantià ens convida a ser majors d’edat en els nostres raonaments. Amb la impremta, amb els avanços científics, amb els sistemes polítics democràtics, s’obri un món en què els súbdits es converteixen en ciutadans lliures i responsables de les seues decisions. 24 25 Pautes per a resoldre les situacions d’aprenentatge d’una manera guiada, amb indicacions sobre les fases del treball, la distribució del temps i suggeriments didàctics. Reflexió sobre el procés seguit al llarg de la seqüència didàctica per a resoldre la situació d’aprenentatge, útil per al professorat, però també per a l’alumnat, amb un repàs de les idees que s’han treballat en cada recurs. Instruccions d’ús En aquest llibre trobaràs algunes icones que t’ajudaran a identificar el tipus d’activitat, la classe de recurs digital a què fan referència els codis QR o els recursos disponibles en la versió digital. Activitat que treballa principalment la competència oral. Activitat pensada especialment per a treballar en equip. Activitat amb vídeo relacionat. Activitat acompanyada d’un recurs digital, com ara un document en format digital, un Genially de gamificació (disponible amb llicència digital) o un Kahoot! per a consolidar sabers bàsics (accessible mitjançant la llicència digital). El material s’acompanya d’una guia per al professorat en la web amb indicacions sobre metodologia, activitats complementàries i solucions a les activitats de resposta tancada, i també d’una programació en què concretem quines competències, coneixements i criteris d’avaluació es desenvolupen al llarg de cada seqüència didàctica.
1 2 3 4 Índex de continguts i sabers bàsics M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Diversitat personal i cultural Naturalesa i identitat humanes Consumir per a viure i no viure per a consumir Com conviure amb el mercat sense morir en l’intent 1. Situació d’aprenentatge: Debat: Poden obligar-me a pensar? 2. Recursos 3. Resolució de la situació d’aprenentatge 4. Conclusió 1. Situació d’aprenentatge: Projecte de novel·la 2. Recursos 3. Resolució de la situació d’aprenentatge 4. Conclusió 1. Situació d’aprenentatge: Fem un vídeo sobre nosaltres 2. Recursos 3. Resolució de la situació d’aprenentatge 4. Conclusió 1. Situació d’aprenentatge: Gravem un anunci 2. Recursos 3. Resolució de la situació d’aprenentatge 4. Conclusió Respecte al medi ambient o mort del planeta Llibertat sí… però també responsabilitat
5 6 7 8 Lluitant contra les injustícies Per un món més equitatiu Compromís i participació ciutadana Una democràcia viva Responsabilitat digital i relacions sanes Aparença i realitat en les xarxes socials 1. Situació d’aprenentatge: Fem un reportatge periodístic 2. Recursos 3. Resolució de la situació d’aprenentatge 4. Conclusió 1. Situació d’aprenentatge: Fem un pòdcast: com podem saber què és veritat? 2. Recursos 3. Resolució de la situació d’aprenentatge 4. Conclusió 1. Situació d’aprenentatge: Presentem la nostra pròpia iniciativa legislativa popular (ILP) 2. Recursos 3. Resolució de la situació d’aprenentatge 4. Conclusió 1. Situació d’aprenentatge: Realitzem i publiquem un vídeo sobre els perills en les xarxes socials 2. Recursos 3. Resolució de la situació d’aprenentatge 4. Conclusió Acceptació i maneig de la incertesa. Què puc saber? Com sobreviure al pes de la informació
1 1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Situació d’aprenentatge Debat: Poden obligar-me a pensar? Una nova llei educativa està en marxa i un dels punts fonamentals d’aquesta norma és l’obligatorietat d’ensenyar l’alumnat a pensar. L’encarregada serà una nova assignatura que s’impartirà de manera obligatòria en tots els cursos, des de Primària fins a Batxillerat: Filosofia. L’alumnat està rebolicat, hi ha diversitat d’opinions i discuteixen en les classes que els deixen. A alguns els sembla un rotllo tanta filosofia que no serveix per a res, però altres opinen que serveix per a saber el que volen. Algunes persones afirmen que si t’obliguen a pensar t’estan imposant una activitat que no pot ser obligatòria, sinó voluntària; però altres creuen que pensar hauria de ser obligatori per a convertir-nos en adults i persones amb drets i deures. Hi ha qui creu que amb aquesta assignatura s’imposarà una manera de pensar i es manipularà l’alumnat; no obstant això, també hi ha qui afirma que és justament al contrari: el que es vol aconseguir és que l’alumnat no siga manipulable, que sàpia pensar per si mateix. La protesta ha arribat a la Conselleria d’Educació i volen escoltar els arguments de l’alumnat, de manera que han triat el nostre centre per a fer una consulta pilot. Així doncs, haureu de preparar un debat amb les diferents postures i arguments sobre el tema. Per a això, treballareu de manera cooperativa, formant grups que busquen informació i arguments i preparen discursos. Finalment, haureu de dur a terme el debat amb l’estructura que detallarem en l’últim apartat. 8
1 2 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Ara et toca a tu... 1 Anota en unes línies la principal raó o argument que defén Merlí, el professor de Filosofia, per a incitar l’alumnat a pensar. 2 Redacta unes línies en què expliques la principal raó o argument que defén Berta, l’alumna de la sèrie, per a oposar-se al fet que li ensenyen a pensar. 3 El professor parla de Sòcrates, un dels primers filòsofs de la història. Busqueu informació sobre la seua biografia, especialment sobre la causa de la seua mort, les seues idees principals i per què se’l recorda com el primer condemnat per un delicte que hui consideraríem de consciència. Si teniu dubtes, acudiu al vostre professor o professora. 4 Es pot establir un primer debat improvisat a classe sobre si volem aprendre a pensar o no ens agrada que ens obliguen a fer-ho. Recursos El conjunt de recursos, activitats o tasques que presentem a continuació són el material mínim necessari per a elaborar el projecte que enuncia la situació d’aprenentatge, però es pot ampliar amb altres propostes. Aquest conjunt de recursos es pot treballar individualment, però fer-ho de manera cooperativa és més adequat a la naturalesa del projecte. Recurs 1. Ens posem en situació Mirarem el capítol 5 de la primera temporada de la sèrie Merlí, que té com a tema el filòsof grec Sòcrates. En aquest capítol, es planteja la qüestió que us proposem: és obligatori pensar? Concretament, ens detindrem en el fragment que va entre els minuts 5’45 i 6’45. A continuació, iniciarem una reflexió sobre la situació proposada. Merlí (el professor). Us serveix el que els vostres pares us han inculcat creient que és el millor per a vosaltres? No deixeu que ningú us impose lamanera de pensar. Ja sou prou grans per a pensar per vosaltres mateixos. Berta (una alumna). Merlí, quan dius que no hemde deixar que ens imposen lamanera de pensar... ens estàs imposant la teua manera de pensar! Merlí. No, perdona, us estic demanant que penseu per vosaltres mateixos! Berta. I si jo no tinc ganes de pensar, què? Ho he de fer? Doncs no, jo no! Merlí. No passa res, no és obligatori que penses. Berta. Val. Merlí. Molt bé. Sòcrates va ser condemnat a mort acusat de corrompre els joves i de posar en dubte l’existència dels déus. Quan ell, l’única cosa que feia era qüestionar les idees que li volien inculcar. Fa més de 2.000 anys que el poder ens diu el que hem de fer i pensar. Ens volen submisos i silenciosos. Doncs que se’n vagen a la merda! Alumnat. Bravo! (Aplaudiments.) Diàleg extret del capítol 5, «Sòcrates», de la sèrie de televisió de TV3 Merlí: 9
1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Recurs 2. La filosofia amb humor Aquestes vinyetes ens mostren amb humor la filosofia com una activitat que incita a pensar, encara que també mostren la incomoditat que comporta fer-ho. Observa-les i reflexiona a partir de les preguntes que et proposem a continuació. Ara et toca a tu... 1 Planteja una pregunta per a cada una de les il·lustracions. 2 Tria una de les il·lustracions i explica en unes línies si defén la necessitat de pensar per nosaltres mateixos o el contrari, la conveniència de seguir les normes i el pensament majoritari. 3 Elabora una vinyeta, il·lustració o esbós en què es defenga la necessitat de pensar o de no fer-ho. 10
1 © Noemí del Val M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Recurs 3. La filosofia en l’actualitat Proposem quatre textos sobre la importància de la filosofia per a aprendre a pensar. Es poden treballar per grups d’experts d’aquesta manera: després de formar equips, cada membre del grup triarà un dels quatre textos, del qual serà expert (si els grups són de més persones, dos alumnes poden ocupar-se d’un mateix text). A continuació, els experts en un mateix text de cada grup es reuniran i el comentaran fins que el comprenguen a fons. Després, cada expert torna al seu grup i explica als companys el text treballat. (També es poden treballar, per descomptat, individualment). Text 1: La filosofia coma compromís La filosofia és una forma de compromís amb el món. Més enllà dels compromisos particulars, fa seu el compromís de fer i de tindre món. Per això, la seua c omesa final, com deia Marx reprenent el pols de la filosofia més clàssica, és tr ansformar-lo, no amb receptes o models, s inó entrant en conflicte amb les formes de vida existents des de la realització co ncreta d’altres maneres de pensar i d e viure. Tota filosofia és crítica d’unes formes de vida i recomanació d’unes altres, a partir d’una presa de posició en què hi ha e n joc uns valors. Tota filosofia compo rta, llavors, una guerra entre mons que asp ira a fer del món la llar de la humani tat. Com no es pot filosofar, com no es pot continuar filo sofant hui, llavors? Aquesta pregunta adquireix actualment un to d’urgència. Marina Garcés. Filosofia inacabada. Galaxia Gutenberg (traducció) Text 2: La filosofia, abric per a la vida –La filosofia pot ser un abric per a la vida? –Molta gent es pregunta: «I per a què em pot servir la filosofia a mi?». Quan estem davant d’un problema personal gravíssim, com una malaltia, la filosofia pot consolar-nos? Les escoles antigues dirien que sí. La filosofia actual seria més sòbria i diria que res conforta en un problema difícil sinó l’afecte, l’amor, l’amistat i l’esperança. Que et poses a pensar en el que Husserl va dir sobre això, no t’ajudarà, m’explique? Però llavors la filosofia actual dona una bona recepta: cultiva l’amistat, no abandones mai l’esperança, tingues cura de l’afecte perquè no està ací de manera immotivada. La filosofia sempre ajuda en darrer terme, però no podem vendre-la com una espècie de llibre d’autoajuda. Més encara, pot haver-hi un ésser humà a qui la filosofia no li diga res i el sant patró del seu poble sí, i la filosofia ha de dir: «Potser això no és del tot dolent». La filosofia sobretot entén les coses i entén la nostra fragilitat. Cada u és fràgil. La humanitat, no obstant això, quan sap cap a on va, no ho és en absolut. Amelia Valcárcel. Entrevista de Magda Bandera en La Marea, núm. 34 (gener de 2016) 11
1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Text 3: La filosofia coma espia En aquest context, empareix esp ecialment interessant fer valdre la funció del filòsof per analogia amb el tr eball d’un espia o detectiu que d esconfia, sospita i interpreta, una figura q ue arreplega el que ha sigut la se ua tasca a través de la història i que result a especialment necessària en un a societat que, per circumstàncies que hau ran de ser examinades, és cada v egada més invisible. Qualsevol que preteng a entendre la realitat acaba ado ptant alguna de les seues actituds fonamen tals: desconfiança, reflexió, paci ència, examen dels detalls, capacitat d’ima ginar-se les coses d’una altra ma nera... Com sap qualsevol bon lector o espec tador d’aquesta mena d’històrie s, un detectiu necessita temps per a no deixar-se engan yar per les falses pistes que con necten les coses d’una manera tan evident que no pot s er verdadera. La falsedat foname ntal és l’evidència, l’immediat, la precipitació i l’automa tisme. La filosofia és un combat no tant contra l’error o la mentida com contra eixa forma d’autoengany que és la trivialit at. Estic convençut que la millor crítica social s’exerceix hui des de la lentitud i el cultiu de la complexitat. Amb pressa, neciesa i immediatesa no es construeix cap observatori intel·ligent. Daniel Innerarity. La sociedad invisible. Espasa (traducció) Text 4: La filosofia: més enllà de les coses evidents Fa ja uns quants anys, quan encara anava a escola, van plantejar a la classe de la meua filla la coneguda pregunta sobre a què es dedicaven els respectius pares. Quan li va arribar el torn, ella va contestar que son pare era filòsof. El seu company de pupitre, un poc sorprés per l’exotisme de la resposta, li va reclamar més concreció: «I què fa ton pare?», a la qual cosa la meua filla va respondre: «Mon pare pensa». Davant d’aquesta resposta, el xiquet en qüestió va reaccionar comun autòmat exclamant: «Doncsmon pare també pensa i no li paguen!». [...] Doncs bé, és precisament en la intersecció de totes dues aportacions on hem de situar l’especificitat de la tasca filosòfica. El contingut d’eixe pensar al qual s’aplica el filòsof consisteix en la sospita permanent del que donem per descomptat, d’allò que ni posem en qüestió perquè a penes ho arribem a percebre, això és, a visualitzar com a idea perquè s’ha mimetitzat amb la realitat en mutar a creença i, per tant, ens resulta impossible de sotmetre a crítica. Per formular-ho d’una manera un poc rotunda, el filòsof inicia la seua marxa quan la resta abandona, cosa que quasi sempre sol fer amb un argument del tipus «fins ací podíem arribar». Doncs bé, és quan els altres es retiren, creient-se carregats de raó (quan resulta que només carreguen tòpics en la motxilla) i deixant com a frase de comiat un «bona nit, cresol, que la llum s’apaga», quan el filòsof encén el seumodest cresol i es posa a pensar sobre allò que la resta voldria condemnar a la foscor de l’impensable. Manuel Cruz. «Hi ha qui pensa i no li paguen», El País (18/05/13) 12
1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Ara et toca a tu... 1 Llegirem atentament el text triat i farem un subratllat creatiu: requadrarem les paraules importants, subratllarem la idea fonamental en traç gruixut i les altres idees en traç fi, marcarem exemples... 2 Posteriorment, redactarem. Per a això, començarem per la idea fonamental, la subratllada en traç gruixut. Hem d’explicar-la amb una extensió major que la que ocupa en el text. 3 També podem explicar el significat d’alguna de les paraules importants requadrades, amb una definició clara i contextualitzada. 4 Després haurem de relacionar les idees entre si en una composició escrita en què es raone la seua relació interna. La idea fonamental s’ha d’explicar amb més intensitat i podem utilitzar per a fer-ho les paraules importants escollides. 5 Finalment, i amb la vista posada a la tasca de la situació d’aprenentatge, hem d’extraure un argument per a defendre la nostra postura a favor o en contra de pensar. De moment només un, per a anar preparant el nostre debat final. 6 Si voleu millorar el comentari, podeu mirar aquest vídeo, que ofereix alguna recomanació interessant per a aprendre a comentar textos. El podem mirar a classe i extraure’n algunes idees, o cada u a sa casa per a enfortir el procediment. Recurs 4. Un vídeo sobre una filosofia innovadora Aquest vídeo de Cayetana Martínez, «Filosofia com a innovació», explica la utilitat de la filosofia per a aprendre a pensar i viure en la nostra societat. Una visió actual i desenfadada del sentit de la filosofia i del pensament humà. Ara et toca a tu... 1 Quina és la característica principal de la filosofia que la converteix en una disciplina innovadora i necessària? 2 Quins reptes afronta la filosofia hui en dia? 3 En quin sentit estimula el pensament crític? Anota un argument per al teu discurs. 4 Quins arguments pots extraure del vídeo sobre la necessitat o inutilitat de pensar en la nostra vida quotidiana? 13
1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Recurs 5. El pas del mite al logos La filosofia és la disciplina del pensament, però els éssers humans hem pensat des d’altres formes: des de l’art, des de la religió, des de la mitologia... Per això, abans de l’aparició de la filosofia, existia la mitologia, una manera de pensar molt arrelada a l’emocionalitat. Llig aquest text que pertany a la mitologia grega i reflexiona sobre les seues característiques i la seua manera de pensar. Loggia di Psiche (1518-19) Fresc de Rafael. Abans que tot va existir el Caos. Després Gea , la del pit ample, seu sempre segura de tots els Immortals que habiten el cimnevat de l’Olimp. En el fons de la terra de camins extensos va e xistir el tenebrós Tàrtar. Finalment, Eros, el més bell entre els déus immortals, que afluixa els membres i captiva de tots els déus i tots els homes el co r i la sensata voluntat als seus pits. Del Caos van sorgir Èreb i la negra Nit. De la Nit al seu torn van nàixer l’Èter i el Dia, als q uals va il·luminar prenyada en contacte amorós a mb Èreb. Gea va il·luminar primer l’estrellat Urà amb les seues mateixes proporcions, perquè la c ontinguera pertot arreu i poder ser així seu sempre segura per als feliços déus. També v a donar a llum les grans Muntanyes, deliciós estatge de deesses, les Nimfes que habiten en les boscoses muntanyes. Ella igualment va parir l’estèril pèlag d’ones agitades, el Pont, sense intervin dre en el grat comerç. Després, ficada al llit amb Urà, va il·luminar Oceà de corrents profunds, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet, Teia, Rea, Temis, Mnemòsine, Febe d’à uria corona i l’amable Tetis. Després d’ells va nàixer el més jove, Cronos, de ment retorçada, el mé s terrible dels fills, i es va omplir d’un intens odi cap a son pare. [...] També de Gea i Urà van nàixer altres tres fill s enormes i violents el nom dels quals no s’h a de pronunciar: Cotos, Briàreu i Gies, engendres monstruosos. [...] Doncs bé, tots els que van nàixer de Gea i Ur à, els fills més terribles, estaven irritats amb son pare des de sempre. I cada vegada que algun d’ells estava a punt de nàixer, Urà els retenia a tots ocults en el si de Gea sense deixar-los eixir a la llum i gaudia cínicament amb la seua acció malvada. [...] La monstruosa Gea es va alegrar molt en el s eu cor i li’l va apostar [a Cronos] secretamen t en emboscada. Li va posar a les mans una corbe lla de dents esmolades i va dissimular perfec tament el parany. Va vindre el poderós Urà conduint la nit, es va gitar en terra ansiós d’amor i es va escampar pertot arreu. El fill va eixir de l’amagatall, v a aconseguir agafar-lo amb la mà esquerra, va empunyar amb la dreta la prodigiosa corbella, enorme i de dents esmolades, i precipitadament va segar els genitals de son pare i després els va llançar a la ventura per darrere. Hesíode. Teogonia. Editorial Gredos (traducció) 14
1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Ara et toca a tu... 1 Explica l’etimologia de la paraula filosofia. 2 Quin tipus de preguntes caracteritzen la filosofia? 3 Quines característiques tenien els mites? 4 I quina característica té la nova activitat filosòfica? 5 Què diferencia la filosofia de la religió? 6 I què la diferencia de la ciència? 7 Quina importància té aquesta activitat per a aprendre a pensar? Ara et toca a tu... 1 Analitza i assenyala amb exemples el tipus de llenguatge que s’utilitza en el relat. Si es tracta d’un llenguatge poètic, literari, científic, filosòfic, culte, popular... Assenyala les metàfores, els símils, les paraules tècniques, els girs populars, les frases fetes... 2 Fixa’t en els personatges que hi intervenen. Qui són? Quins motius els mouen a actuar? Són interessos materials, raons elaborades, sentiments espontanis, passions descontrolades, càlculs egoistes, raons morals...? Quines conclusions pots extraure sobre la manera de comprendre el món i les relacions humanes dels qui escolten o lligen el text? 3 Quins temes tracta? Són les preocupacions fonamentals de la humanitat o només dels éssers humans d’aquells temps? 4 Quina intenció té el relat? Vol educar, distraure, generar sentiments, controlar...? Per a què i per a qui està escrit? 5 Qui creus que arreplega aquestes intencions, objectius i interessos hui en dia? La família, la religió, la ciència, el cinema, la televisió...? 6 Reflexiona sobre si aquest tipus de narracions fomenta el pensament propi o l’inculca de manera estandarditzada. Justifica la resposta i extrau un argument per a la teua exposició final. 7 Aquest vídeo amplia l’explicació sobre la funció dels mites en el seu moment i en la societat actual: Recurs 6. El naixement de la filosofia Ací pots visionar un vídeo que explica el sorgiment de la filosofia de manera didàctica i clara: I la segona part: 15
1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Recurs 7. El naixement de la filosofia. Textos dels primers filòsofs Amb la filosofia, va sorgir la primera manera de pensar racional i sistemàtica, la que ha conduït a la ciència moderna i a la filosofia actual. Llig aquests fragments i reflexiona sobre si els primers pensadors defenien un pensament propi. Compara’ls amb les narracions mitològiques anteriors i valora quins estimulen més eixe pensament. «Tot és aigua». «Tot està ple de déus». Tales de Milet, Fragments (s. vii a. C.) «La majoria dels primers filòsofs van considerar tan sols principis aquells que es donen sota la forma de la matèria». Aristòtil. Metafísica «El principi (arjé) de tots els éssers és indefinit (to àpeiron)». Anaximandre de Milet (s. vi a. C.) «(30) Aquest ordre del món, sempre és i serà; foc sempre viu, encés segons mesura i apagat segons mesura». «(13) Els porcs gaudeixen més del fang que de l’aigua neta». «(4) Els ases s’estimen més les sobres que l’or». «(12) Als qui entren en els mateixos rius aigües diferents els corren per sobre». Heràclit d’Efes (s. vi-v a. C.) «Els únics camins que és necessari concebre: un, el que és i no és possible que no siga, acompanya la Veritat; l’altre, el que no és i és necessari que no siga, aquest t’assegure que és una senda totalment inescrutable». Parmènides d’Èlea (s. vi-v a. C.) 16
dialogo.dialogo-tilde.esRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=