1 4 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Conclusió Aprendre a pensar és el tema que hem utilitzat per a plantejar la nostra situació d’aprenentatge. Hem partit de la situació que es genera en la classe de Filosofia d’una sèrie molt coneguda, Merlí, en què una alumna planteja al professor la seua negativa a aprendre a pensar (recurs 1). Però, és això possible? Té sentit negar-se a pensar per u mateix? I el contrari: és possible obligar a pensar de manera autònoma? La situació inicial planteja un oxímoron, un dilema irresoluble aparentment, perquè les dues possibilitats semblen contradictòries en si mateixes. Ací hem començat a desenvolupar els sabers que us han d’ajudar a aclarir l’aparent contradicció. El primer pas ha sigut acostar-nos a la filosofia –eixa disciplina que ens ensenya a pensar– des d’il·lustracions i vinyetes (recurs 2) suggeridores, que insinuen sentits positius i inconvenients de pensar. A vegades, pensar ens allibera; unes altres, ens planteja problemes que no teníem. Però paga la pena. El pas següent, els recursos 3 i 4, ens han proposat un text que ens ha acostat la filosofia com a activitat reflexiva que ens ajuda a entendre el món i, a través de la xarrada TED, l’aplicació d’aquesta a la societat actual. Amb aquests, ens hem exercitat en el comentari de textos, hem extret informació per al nostre debat i hem conegut un punt de vista fresc i innovador sobre el paper que hauria de jugar la filosofia en el món que coneixem. Els recursos 5, 6, 7 i 8 ens han acostat al conegut pas «del mite al logos», l’inici de la filosofia. Ací ens hem adonat que l’activitat del pensament humà s’ha desenvolupat des que l’ésser humà és sapiens. Hem vist que la manera de pensar mítica és més emocional, més lligada als sentiments i a la imaginació, i, per això, tal volta més manipulable. Després, en el segle vii a. C., sorgeix la filosofia com una activitat que, sense apel·lar a déus ni emocions, busca explicar el món i la realitat humana. És l’antecedent de la ciència i de la filosofia, que ens ensenya a pensar. Els recursos 9 i 10 centren el tema del pensament propi i personal en aspectes més polítics. Els sofistes i Sòcrates són els primers que discuteixen sobre la millor manera d’ensenyar a pensar, uns amb discursos, l’altre amb el diàleg, però tots dos tenen com a missió formar la ciutadania en un criteri personal i propi. El contrari és la manipulació, política i social. El recurs 11 és una mostra breu del que són les fal·làcies, una manera de raonar que ajuda a argumentar de manera enganyosa. N’hi ha de diferents tipus i convé conéixer-los perquè, moltes vegades, són utilitzats en debats i discussions i amaguen la veritat. L’últim recurs, que pot ser en forma d’activitat extraescolar o a través de vídeos, la visita al MuVIM (recurs 12), permet comprendre des d’una perspectiva històrica la importància d’aprendre a pensar. Des de la modernitat, el sapere aude kantià ens convida a ser majors d’edat en els nostres raonaments. Amb la impremta, amb els avanços científics, amb els sistemes polítics democràtics, s’obri un món en què els súbdits es converteixen en ciutadans lliures i responsables de les seues decisions. 25
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=