3 Sobre l’estructura de les seqüències didàctiques En cada una de les huit seqüències didàctiques, partim d’una única situació d’aprenentatge que vertebra el treball a fer i que ens portarà al llarg de les pàgines a descobrir els sabers bàsics relacionats. Aquestes situacions són variades i van des de les ja citades –organització d’un debat; presentació d’un dossier per a l’escriptura d’un capítol d’un relat o una novel·la curta– fins a la realització d’un vídeo, la presentació d’un reportatge periodístic, la confecció d’un pòdcast o la presentació d’una iniciativa legislativa popular, entre altres. A partir de la situació plantejada a l’inici, oferim una sèrie de recursos consistents en textos (fragments de llibres, articles de revistes, de pàgines web, documents oficials…), vídeos (capítols de sèries, curts…), vinyetes, xarrades, jocs, treballs de recerca, debats preparatoris, visites extraescolars, anàlisis d’infografies, anàlisis d’arguments, mapes, gràfics, entrevistes…, tots amb suggeriments de treball. Aquest grup de recursos pot ser ampliat o modificat segons el criteri del professorat a partir del context educatiu del seu alumnat. En alguns moments, presentem també diferents possibilitats d’abordatge de les tasques proposades en cada recurs. En qualsevol cas, a través d’aquestes activitats dirigides l’alumnat va adquirint competències, capacitats, eines, coneixements i materials diversos per a respondre a la situació d’aprenentatge que dirigeix la seqüència didàctica. Una vegada completat el procés de treball dels recursos, que representa la part més laboriosa de la seqüència, arribem a la fase final: la resolució de la situació d’aprenentatge proposada a l’inici. És el moment de posar en joc tot el que s’ha aprés durant les fases anteriors. Per a això, i quan siga pertinent, recordarem les instruccions concretes necessàries per a dur a terme la situació d’aprenentatge amb èxit i procedirem a fer-ho. En l’últim moment del procés, i a tall de conclusió, resumim el camí recorregut durant la seqüència didàctica, recordant el sentit de cada un dels recursos proposats i mostrant el fil lògic que ens ha portat a la consecució de la situació proposada. Encara que són explicacions potser més dirigides a la preparació de les classes per part del professorat, pensem que també poden ser profitoses perquè l’alumnat veja el sentit del seu treball al llarg de la seqüència didàctica. Per això, decidim incloure-les també en el llibre de l’alumnat. 4 Sobre les competències específiques i els criteris d’avaluació Les competències específiques de la nostra assignatura (CE1, CE2, etc.) són l’objectiu final que volem aconseguir a través de les situacions d’aprenentatge. Es tracta no tant d’obtindre coneixements, sinó de saber fer-ne ús en les diverses situacions problemàtiques que calga afrontar. En aquest sentit, les situacions d’aprenentatge representen situacions problemàtiques en què l’alumnat ha de saber usar els coneixements. Podríem dir que a través d’aquestes es mobilitzen coneixements, conceptes i actituds per a donar resposta als reptes i desafiaments proposats. Això ens permet parlar d’aprenentatges significatius. Seguint el mateix decret, podem resumir les competències específiques de la manera següent, i relacionar-les, al seu torn, amb els criteris d’avaluació: • CE1: Analitzar problemes quotidians des d’una perspectiva filosòfica i amb una mirada crítica, constructiva i èticament compromesa. L’alumnat ha de ser capaç de percebre la relació que hi ha entre la seua vida quotidiana, entre les seues inquietuds habituals, i els problemes globals de les nostres societats contemporànies expressats en els objectius de desenvolupament sostenible. Així, les preguntes i reflexions consegüents sobre el sentit de la vida, sobre la seua identitat, sobre les relacions personals, sobre la sexualitat, etc. han de ser abordades des de les eines d’anàlisi de la filosofia de manera que incidisquen en el seu desenvolupament personal i puguen ser relacionades amb una visió global sense perdre mai de vista la perspectiva moral. Criteris d’avaluació: 1.1. E xplicar intencions, causes i conseqüències dels problemes socials relacionats amb els desafiaments. 1.2. U tilitzar la crítica com a eina positiva. 1.3. F ormular preguntes referides a la vida quotidiana des d’una perspectiva filosòfica. • CE2: Identificar i diferenciar les premisses, estratègies argumentatives i conclusions de textos o discursos, distingint els usos correctes de les argumentacions fal·laces. Distingir el coneixement fiable, contrastat i raonat de les meres opinions sense fonament o, directament, dels enganys premeditats, és crucial en aquesta època en la qual la majoria del nostre alumnat s’informa a través de les xarxes socials. Igualment, la necessitat de saber establir de manera sòlida les posicions pròpies requereix una anàlisi crítica dels discursos i de les estratègies argumentatives. 5
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=