1 1 1 2 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Ara et toca a tu... 1 Anota en unes línies la principal raó o argument que defén Merlí, el professor de Filosofia, per a incitar l’alumnat a pensar. 2 Redacta unes línies en què expliques la principal raó o argument que defén Berta, l’alumna de la sèrie, per a oposar-se al fet que li ensenyen a pensar. 3 El professor parla de Sòcrates, un dels primers filòsofs de la història. Busqueu informació sobre la seua biografia, especialment sobre la causa de la seua mort, les seues idees principals i per què se’l recorda com el primer condemnat per un delicte que hui consideraríem de consciència. Si teniu dubtes, acudiu al vostre professor o professora. 4 Es pot establir un primer debat improvisat a classe sobre si volem aprendre a pensar o no ens agrada que ens obliguen a fer-ho. M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Situació d’aprenentatge Debat: Poden obligar-me a pensar? Una nova llei educativa està en marxa i un dels punts fonamentals d’aquesta norma és l’obligatorietat d’ensenyar l’alumnat a pensar. L’encarregada serà una nova assignatura que s’impartirà de manera obligatòria en tots els cursos, des de Primària fins a Batxillerat: Filosofia. L’alumnat està rebolicat, hi ha diversitat d’opinions i discuteixen en les classes que els deixen. A alguns els sembla un rotllo tanta filosofia que no serveix per a res, però altres opinen que serveix per a saber el que volen. Algunes persones afirmen que si t’obliguen a pensar t’estan imposant una activitat que no pot ser obligatòria, sinó voluntària; però altres creuen que pensar hauria de ser obligatori per a convertir-nos en adults i persones amb drets i deures. Hi ha qui creu que amb aquesta assignatura s’imposarà una manera de pensar i es manipularà l’alumnat; no obstant això, també hi ha qui afirma que és justament al contrari: el que es vol aconseguir és que l’alumnat no siga manipulable, que sàpia pensar per si mateix. La protesta ha arribat a la Conselleria d’Educació i volen escoltar els arguments de l’alumnat, de manera que han triat el nostre centre per a fer una consulta pilot. Així doncs, haureu de preparar un debat amb les diferents postures i arguments sobre el tema. Per a això, treballareu de manera cooperativa, formant grups que busquen informació i arguments i preparen discursos. Finalment, haureu de dur a terme el debat amb l’estructura que detallarem en l’últim apartat. Recursos El conjunt de recursos, activitats o tasques que presentem a continuació són el material mínim necessari per a elaborar el projecte que enuncia la situació d’aprenentatge, però es pot ampliar amb altres propostes. Aquest conjunt de recursos es pot treballar individualment, però fer-ho de manera cooperativa és més adequat a la naturalesa del projecte. Recurs 1. Ens posem en situació Mirarem el capítol 5 de la primera temporada de la sèrie Merlí, que té com a tema el filòsof grec Sòcrates. En aquest capítol, es planteja la qüestió que us proposem: és obligatori pensar? Concretament, ens detindrem en el fragment que va entre els minuts 5’45 i 6’45. A continuació, iniciarem una reflexió sobre la situació proposada. Merlí (el professor). Us serveix el que els vostres pares us han inculcat creient que és el millor per a vosaltres? No deixeu que ningú us impose lamanera de pensar. Ja sou prou grans per a pensar per vosaltres mateixos. Berta (una alumna). Merlí, quan dius que no hemde deixar que ens imposen lamanera de pensar... ens estàs imposant la teua manera de pensar! Merlí. No, perdona, us estic demanant que penseu per vosaltres mateixos! Berta. I si jo no tinc ganes de pensar, què? Ho he de fer? Doncs no, jo no! Merlí. No passa res, no és obligatori que penses. Berta. Val. Merlí. Molt bé. Sòcrates va ser condemnat a mort acusat de corrompre els joves i de posar en dubte l’existència dels déus. Quan ell, l’única cosa que feia era qüestionar les idees que li volien inculcar. Fa més de 2.000 anys que el poder ens diu el que hem de fer i pensar. Ens volen submisos i silenciosos. Doncs que se’n vagen a la merda! Alumnat. Bravo! (Aplaudiments.) Diàleg extret del capítol 5, «Sòcrates», de la sèrie de televisió de TV3 Merlí: 8 9 1 1 © Noemí del Val M’obliguen a pensar! M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Recurs 2. La filosofia amb humor Recurs 3. La filosofia en l’actualitat Aquestes vinyetes ens mostren amb humor la filosofia com una activitat que incita a pensar, encara que també mostren la incomoditat que comporta fer-ho. Observa-les i reflexiona a partir de les preguntes que et proposem a continuació. Proposem quatre textos sobre la importància de la filosofia per a aprendre a pensar. Es poden treballar per grups d’experts d’aquesta manera: després de formar equips, cada membre del grup triarà un dels quatre textos, del qual serà expert (si els grups són de més persones, dos alumnes poden ocupar-se d’un mateix text). A continuació, els experts en un mateix text de cada grup es reuniran i el comentaran fins que el comprenguen a fons. Després, cada expert torna al seu grup i explica als companys el text treballat. (També es poden treballar, per descomptat, individualment). Text 1: La filosofia coma compromís La filosofia és una forma de compromís amb el món. Més enllà dels compromisos particulars, fa seu el compromís de fer i de tindre món. Per això, la seua c omesa final, com deia Marx reprenent el pols de la filosofia més clàssica, és tr ansformar-lo, no amb receptes o models, s inó entrant en conflicte amb les formes de vida existents des de la realització co ncreta d’altres maneres de pensar i d e viure. Tota filosofia és crítica d’unes formes de vida i recomanació d’unes altres, a partir d’una presa de posició en què hi ha e n joc uns valors. Tota filosofia compo rta, llavors, una guerra entre mons que asp ira a fer del món la llar de la humani tat. Com no es pot filosofar, com no es pot continuar filo sofant hui, llavors? Aquesta pregunta adquireix actualment un to d’urgència. Marina Garcés. Filosofia inacabada. Galaxia Gutenberg (traducció) Ara et toca a tu... 1 Planteja una pregunta per a cada una de les il·lustracions. 2 Tria una de les il·lustracions i explica en unes línies si defén la necessitat de pensar per nosaltres mateixos o el contrari, la conveniència de seguir les normes i el pensament majoritari. 3 Elabora una vinyeta, il·lustració o esbós en què es defenga la necessitat de pensar o de no fer-ho. Text 2: La filosofia, abric per a la vida –La filosofia pot ser un abric per a la vida? –Molta gent es pregunta: «I per a què em pot servir la filosofia a mi?». Quan estem davant d’un problema personal gravíssim, com una malaltia, la filosofia pot consolar-nos? Les escoles antigues dirien que sí. La filosofia actual seria més sòbria i diria que res conforta en un problema difícil sinó l’afecte, l’amor, l’amistat i l’esperança. Que et poses a pensar en el que Husserl va dir sobre això, no t’ajudarà, m’explique? Però llavors la filosofia actual dona una bona recepta: cultiva l’amistat, no abandones mai l’esperança, tingues cura de l’afecte perquè no està ací de manera immotivada. La filosofia sempre ajuda en darrer terme, però no podem vendre-la com una espècie de llibre d’autoajuda. Més encara, pot haver-hi un ésser humà a qui la filosofia no li diga res i el sant patró del seu poble sí, i la filosofia ha de dir: «Potser això no és del tot dolent». La filosofia sobretot entén les coses i entén la nostra fragilitat. Cada u és fràgil. La humanitat, no obstant això, quan sap cap a on va, no ho és en absolut. Amelia Valcárcel. Entrevista de Magda Bandera en La Marea, núm. 34 (gener de 2016) 10 11 1 1 M’obliguen a pensar! M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Ara et toca a tu... 1 Qui eren els autors d’aquests textos? Elabora una fitxa biogràfica de cada un amb l’època a què pertanyen i les característiques d’aquesta. Ací els tens en to humorístic: 2 Analitza i assenyala amb exemples el tipus de llenguatge que s’utilitza en els textos. Si es tracta d’un llenguatge poètic, literari, científic, filosòfic, culte, popular... Assenyala les metàfores, els símils, les paraules tècniques, els girs populars, les frases fetes... És el mateix llenguatge que utilitzaven els mites? Què ha canviat? 3 Hi intervenen els personatges dels mites? En què s’han convertit eixos personatges? Quines raons expliquen els successos? Són raons materials, sentimentals, espontànies, passionals, calculades, egoistes, morals...? Quines conclusions pots extraure sobre la manera de comprendre el món i les relacions humanes dels qui escolten o lligen aquests textos? 4 Quins temes tracten? Són els mateixos dels mites? Ha desaparegut algun tema? Penses que són les preocupacions fonamentals de la humanitat o només dels éssers humans d’aquells temps? 5 Quina intenció té el relat? Vol educar, distraure, generar sentiments, controlar...? Per a què i per a qui s’escriu? Ha canviat la intenció o el públic? 6 Qui creus que arreplega aquestes intencions, objectius i interessos hui en dia? La família, la religió, la ciència, el cinema, la televisió...? 7 Reflexiona sobre si aquest tipus de discursos fomenten el pensament propi o l’inculquen de manera estandarditzada. 8 Aquest vídeo amplia l’explicació sobre aquells primers filòsofs: Recurs 7. El naixement de la filosofia. Textos dels primers filòsofs Amb la filosofia, va sorgir la primera manera de pensar racional i sist màtica, la que ha co duït a la ciència moderna i a la filosofia actual. Llig aquests fragments i reflexiona sobre si els primers pensadors defenien un pensament propi. Compara’ls amb les narracions mitològiques anteriors i v lora quins estimulen més eixe pensament. «Tot és aigua». «Tot està ple de déus». Tales de Milet, Fragments (s. vii a. C.) «La majoria dels primers filòsofs van considerar tan sols principis aquells que es donen sota la forma de la matèria». Aristòtil. Metafísica «El principi (arjé) de tots els éssers és indefinit (to àpeiron)». Anaximandre de Milet (s. vi a. C.) «(30) Aquest ordre del món, sempre és i serà; foc sempre viu, encés segons mesura i apagat segons mesura». «(13) Els porcs gaudeixen més del fang que de l’aigua neta». «(4) Els ases s’estimen més les sobres que l’or». «(12) Als qui entren en els mateixos rius aigües diferents els corren per sobre». Heràclit d’Efes (s. vi-v a. C.) «Els únics camins que és necessari concebre: un, el que és i no és possible que no siga, acompanya la Veritat; l’altre, el que no és i és necessari que no siga, aquest t’assegure que és una senda totalment inescrutable». Parmènides d’Èlea (s. vi-v a. C.) R curs 8. Comparació de les explicacions mítiques i les filosòfiques Sòcrates. Quin Zeus? No digues ximpleries. Zeus ni tan sols existeix. Estrepsíades. Però, què dius? Llavors, qui fa ploure? Això, aclareix-m’ho abans que res. Sòcrates. (Assenyalant als Núvols.) Eixos, clar! I t’ho demostraré amb proves de gran pes. A veure: on has vist que alguna vegada ploga sense núvols? No obstant això, el que hauria de ser és que ell fera ploure amb el cel ras i que aquests estigueren absents. Estrepsíades. Per Apol·lo!, amb el que acabes de dir li has donat un bon suport a l’assumpte aquest. I la cosa és que jo abans creia a ulls clucs que Zeus orinava a través d’un sedàs. Però explica’m qui és el que produeix els trons, això que em fa tremolar de por. Sòcrates. Aquests produeixen els trons en ser empesos per totes bandes. Estrepsíades. A veure, a tu que no se’t posa res per davant: com? Sòcrates. Quan se saturen d’aigua i per necessitat són forçades a moure’s, com que estan plenes de pluja, necessàriament són impulsades cap avall; llavors, xoquen els uns contra els altres i, com pesen molt, es trenquen amb gran estrèpit. Estrepsíades. Però el que els obliga a moure’s, qui és? No és Zeus? Sòcrates. Ni molt menys; és un remolí eteri. Estrepsíades. Remolí? No me n’havia adonat, que Zeus no existeix i que en el seu lloc regna ara Remolí. Però encara no m’has explicat res de l’estrèpit i del tro. 16 17 Estructura de les seqüències didàctiques Conjunt variat de materials (fragments de llibres, articles, tires còmiques, vídeos, infografies...), per a ser treballats majoritàriament en equip, que aporten idees i reflexions per a abordar la problemàtica plantejada en la situació d’aprenentatge, i que han de servir per a elaborar el producte final. Plantejament d’una situació real o hipotètica en què s’ha de donar resposta a una pregunta o un problema relacionat amb l’àmbit de la filosofia i que culmina amb l’elaboració d’un producte oral, escrit o audiovisual.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=