1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica sabut i acceptat sense més per la societat de la seua època, des del moment en què els poetes van oferir les esmentades explicacions mitològiques. Són, per tant, explicacions irracionals i màgiques basades en l’emoció. 2. Els arguments de Sòcrates són els propis d’aquells primers filòsofs, un pensament racional i científic basat en proves, en fets, en elements materials, en processos físics i mecànics, en raonaments que posen al descobert les contradiccions de les posicions mitològiques. 3. La relació es fa evident després de la reflexió que s’acaba de fer en els punts anteriors. El que interessa és que l’alumnat reconega eixes característiques esmentades en el punt anterior a partir dels moments i els elements corresponents citats en el text. I que ho resumisca i ho expresse amb les seues paraules. 4. Reflexió de l’alumnat. 5. Reflexió de l’alumnat. Recurs 9. Els sofistes. El discurs. Fal·làcies Els sofistes, com diem en el llibre de l’alumnat, ensenyaven a argumentar de manera convincent. Llegir i analitzar aquest text ens pot ajudar a acostar-nos a ells. Ara et toca a tu... 1. Aquesta primera activitat pot servir perquè la docent o el docent explique algunes idees bàsiques sobre els sofistes. La profunditat de l’explicació o la metodologia que s’empre (treball de recerca, exposició, vídeo...) depenen del criteri del professorat. El tema principal abordat és la diferent valoració moral segons diverses persones d’una mateixa situació. Encara que els exemples que posa a continuació no són estrictament morals, sí que porten a fer veure que una mateixa situació pot ser jutjada des de valoracions oposades, segons quins siguen els interessos i les circumstàncies de qui jutja. Aquesta exposició, la fa aportant raons i exemples. 2. La primera afirma que el bé i el mal sempre són iguals i la clau és conéixer-los. La segona opinió, ben diversament, sosté que aquests dos conceptes canvien segons la situació personal, històrica o social. És, per tant, una definició del que anomenem «relativisme moral». 3. L’autor defén el relativisme: «Personalment estic d’acord amb aquests últims». 4. Els exemples pertanyen a l’alimentació, els gustos, els plaers, la malaltia o la mort. Són exemples fàcils de comprendre, que fan referència a les necessitats bàsiques o a la utilitat i que reflecteixen la legitimitat dels interessos contraposats, la qual cosa produeix valoracions contràries d’un mateix assumpte. La perspectiva i les circumstàncies personals des de les quals s’aborda un problema determinen la valoració que en fem. No hi ha, per tant, una única manera de valorar les coses, sinó tantes com perspectives i interessos. Després, a manera d’analogia, es pretén justificar eixa mateixa tesi en l’àmbit moral. 5. Perquè el bé i el mal són relatius a la situació personal, històrica o social d’aquell o aquells que fan el judici de valor. 6. Relativisme estètic o artístic, i relativisme legal o judicial i polític (encara que també pot entendre’s com a ètic, si prenem «el que és just» com a relatiu al valor moral de la justícia, i no al que dictaminen les lleis). 7. Si els fets no són inamovibles, sinó que depenen de la nostra interpretació, és imprescindible pensar per nosaltres mateixos sobre aquests successos per a saber si són bons o dolents. És totalment necessari tindre un criteri propi. Recurs 10. Sòcrates. El diàleg Sòcrates va viure en la mateixa època que els sofistes. Es vanagloriava que la seua tasca era, precisament, ensenyar a pensar per u mateix. I va preferir morir abans que deixar de dur a terme aquesta activitat, la d’ensenyar a pensar. És considerat el primer filòsof. Ara et toca a tu... 1. Aquesta primera activitat pot servir al professorat per a explicar algunes notes filosòfiques i biogràfiques sobre Sòcrates. Com en propostes anteriors, la profunditat o metodologia que seguim (treball de recerca, explicació, etc.) depenen del seu criteri. 2. La vinyeta il·lustra la condemna a mort de Sòcrates per atrevir-se a pensar per si mateix. És convenient contextualitzar prèviament (cosa que haurem fet en el punt anterior) les circumstàncies del judici al qual va ser sotmés i la condemna dictada en contra seua: beure la cicuta. Sempre és atractiu per a l’alumnat la narració dels últims moments de la seua vida, tal com estan exposats en l’Apologia de Sòcrates de Plató. La lectura d’algun fragment pot completar aquesta activitat. 3. Filosofar, per a Sòcrates, consisteix a dialogar, a saber preguntar sobre els temes fonamentals i saber respondre des del pensament propi, crític i personal. Per
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=