1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Recurs 10. Sòcrates. El diàleg Sòcrates va viure en la mateixa època que els sofistes i es vanagloriava d’ensenyar a pensar; de fet, el van condemnar a mort per això, i va preferir morir abans que deixar d’ensenyar a pensar. Se l’ha considerat un heroi per fer-ho, però també un boig per no salvar la vida, encara que fora a costa de deixar de desenvolupar la seua activitat. «Només sé que no sé res». Plató. Apologia de Sòcrates «[...] i, si a més em diguéreu: “Ara, Sòcrates, no farem cas d’Ànit, sinó que et deixem lliure a condició, tanmateix, que no gastes ja més temps en aquesta cerca i que no filosofes, i si ets sorprés fent encara això, moriràs”, si, en efecte, com vaig dir, em deixàreu lliure amb aquesta condició, jo us diria: “Jo, atenesos, us aprecie i us estime, però obeiré al déu més que a vosaltres i, mentre alene i siga capaç, és segur que no deixaré de filosofar, d’exhortar-vos i de fer manifestacions a qui de vosaltres em vaja trobant, dient-li el que acostume a dir”. [...] I si algú de vosaltres discuteix i diu que es preocupa, no pense deixar-lo de sobte i anar-me’n, sinó que l’interrogaré, examinaré i refutaré, i, si empareix que no ha adquirit la virtut i diu que sí, li retrauré que té enmenys el que és digne demés i té enmolt el que val poc. Faré això amb qui em trobe, jove o vell, foraster o ciutadà, i més amb els ciutadans, ja que més pròxims em sou per origen [...], dient-vos: “No ix de les riqueses la virtut per als homes, sinó de la virtut, les riqueses i tots els altres béns, tant els privats com els públics. Si corromp els joves per dir aquestes paraules, aquestes serien nocives. Però si algú afirma que jo dic altres coses, no diu la veritat”. A això, hi afegiria: “Atenesos, feu cas o no d’Ànit, deixeu-me o no en llibertat, en la idea que no faré una altra cosa, encara que haguera de morir moltes vegades”». Plató. Apologia de Sòcrates 20
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=