1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica de les societats tecnològiques del s. xxi. Els seus procediments (l’anàlisi del llenguatge, el diàleg, el raonament, la crítica dels supòsits subjacents, etc.) continuen sent imprescindibles, però han de ser dirigits als reptes del món actual. I si hi afegim un argument pràctic, aquesta vinculació del nostre saber amb els diferents àmbits de les nostres comunitats produirà, a més, llocs de treball per al col·lectiu dels filòsofs, hui relegats quasi per complet a l’àmbit de l’ensenyament (en l’actualitat, empreses com Google tenen filòsofs en les seues plantilles). 3. La filosofia fomenta el pensament crític perquè ensenya a preguntar, a dubtar i a pensar de manera autònoma. L’autora insisteix que la filosofia aporta preguntes noves i diferents que posen sobre la taula plantejaments nous, que ens ajuden a veure les coses des d’altres angles. A més, ens ajuda a ser autocrítics i a qüestionar-nos les nostres posicions, la qual cosa ens porta a rectificar i a millorar la nostra visió de la realitat. 4. Ací busquem que l’alumnat pense en algun fet o esdeveniment quotidià de la seua vida o del seu entorn i s’adone que la filosofia, com postula la ponent, ens acosta a la vida real. Recurs 5. El pas del mite al logos Continuem la nostra recerca d’informació sobre la filosofia i d’arguments per a respondre al debat proposat mirant arrere, cap als seus orígens, fins a l’inici de la filosofia, en què les explicacions sobre la realitat en forma de mite van donar pas a les respostes racionals. En aquest recurs, ens centrem en les explicacions mitològiques que van precedir la filosofia. Ara et toca a tu... 1. L’alumnat ha de reconéixer en aquest text fundacional de la mitologia grega el seu llenguatge poètic o literari, les moltes figures literàries utilitzades com ara metàfores, personificacions o epítets. Un llenguatge allunyat de la racionalitat que caracteritza el pensament i la ciència actuals. 2. Els personatges són déus o éssers mitològics poderosos que actuen per interessos personals, emocions, capritxos, egoismes, passions, ànsies de poder i domini, ira, i per altres sentiments espontanis. El resultat és la transmissió als oients o lectors d’una visió màgica del món, dominada per forces irracionals que escapen al domini i al control humans. Uns humans sotmesos, precisament, al destí i al poder d’eixes forces irracionals. 3. Els temes són universals. Es tracta dels temes que sempre han preocupat la humanitat i pels quals encara hui ens preguntem des de la nostra concepció racional i científica: l’origen de l’univers, dels fenòmens naturals, de la vida en general i dels éssers humans en particular, el sentit de l’existència, el perquè de les vicissituds que patim en les nostres vides i relacions amb els altres éssers humans: el sofriment, el plaer, les relacions de poder, etc. Són temes recurrents en la història de la humanitat. 4. El relat pretén distraure, perquè són els poetes els qui escriuen aquests textos mitològics, però també educar i configurar una visió de la realitat, una cosmovisió determinada, a través d’unes narracions atractives. 5. Hui en dia són diversos els mitjans que segueixen aquesta línia màgica d’explicació que té una intenció primera, o més dissimulada, d’educar i configurar el pensament de la societat. La religió ho fa de manera evident, però també una sèrie de discursos interessats (negacionismes de diversa classe), certes produccions audiovisuals i literàries i productes d’entreteniment que, alhora, donen exemple dels valors acceptats, tot coaccionant o almenys influint en la manera «correcta» de comportar-se. 6. L’alumnat reflexionarà i donarà la seua opinió sobre si en la nostra societat es raona poc i s’utilitzen explicacions que es creuen sense massa anàlisi. Podem qüestionar, si no ix en el debat, si, d’altra banda, un pensament imaginatiu i creatiu pot ajudar a plantejar els problemes des d’altres angles alternatius i a resoldre’ls d’una manera nova. 7. El vídeo amplia l’explicació sobre la funció dels mites en el seu moment i en la societat actual. Recurs 6. El naixement de la filosofia Seguim amb la mirada posada en els orígens. Aquest parell de vídeos de la sèrie Unboxing exposa d’una manera divulgativa, això és, de forma atractiva, divertida i sense perdre rigor en els continguts, el sorgiment d’eixa nova manera de pensar racional que anomenem filosofia, alhora que plantegem qüestions perquè l’alumnat compare totes dues vies d’explicar la realitat. Ara et toca a tu... 1. Amor o tendència cap al saber. Per tant, un saber que no es té del tot ni s’acaba mai d’abraçar completament. Es tracta d’un anhel de saviesa, d’una actitud de curiositat que porta a qüestionar-se permanentment el món.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=