2 Sobre l’índex: els dos blocs de sabers bàsics El decret citat en el punt anterior estableix en l’apartat referit a la nostra assignatura i en el punt 4, sabers bàsics, els continguts que configuren la matèria, i els agrupa en dos blocs. El primer formula de manera general algunes de les grans preguntes clàssiques de la filosofia. El segon, en canvi, planteja en forma de dilema alguns dels desafiaments per al segle xxi recollits en els objectius de desenvolupament sostenible: Bloc 1 Bloc 2: Reptes i desafiaments contemporanis: objectius de desenvolupament sostenible • Què és la filosofia? Especificitat i funció de la filosofia. • Què és ser humà? Naturalesa humana, identitat i societat. • Què és real? Aparença i realitat. • Què puc saber? Veritat, opinió i saber. • Què és actuar com una persona? Llibertat i responsabilitat. • Ús correcte dels arguments o mort del diàleg. • Respecte al medi ambient o mort del planeta. • Diversitat personal i cultural o mort de la diferència. • Consum responsable o mort per asfíxia. • Lluita contra les injustícies o mort de l’equitat. • Acceptació i maneig de la incertesa o mort de la creativitat. • Compromís i participació ciutadana o mort de la democràcia. • Responsabilitat digital o mort de les relacions. El nostre llibre s’estructura en huit seqüències didàctiques, cada una de les quals arreplega un d’eixos desafiaments i reptes contemporanis exposats en el bloc 2. Però, alhora, no resulta difícil descobrir que, en el desenvolupament de cada un dels huit dilemes, s’amaguen nombroses preguntes filosòfiques i, en concret, les cinc grans preguntes clàssiques de la filosofia recollides en el bloc 1. Per consegüent, serà a través de les situacions d’aprenentatge que proposarem per a treballar les disjuntives suggerides pels ODS del segon bloc que indagarem i aprofundirem en eixes preguntes fonamentals de la filosofia del primer bloc. Així, per exemple, en la seqüència 1, que hem titulat «M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica», corresponent al primer punt del segon bloc del decret («Ús correcte dels arguments o mort del diàleg»), presentem una situació d’aprenentatge (que es concretarà en un debat final sobre l’obligació de pensar) en què l’alumnat ha de ser el protagonista d’un diàleg en què pose en pràctica els recursos treballats referits a l’ús d’arguments. Però, a més, en el curs d’eixe procés apareixeran de manera natural els continguts de la primera de les preguntes filosòfiques del primer bloc: «Què és la filosofia? Especificitat i funció de la filosofia». Un nou exemple: en la seqüència 2, corresponent a «Respecte al medi ambient o mort del planeta» (segon punt del segon bloc del decret), projectem una situació d’aprenentatge en què l’alumnat, a través de l’aprenentatge cooperatiu i de les propostes de treball dels recursos aportats, elaborarà un dossier amb dades reals per a la realització d’una suposada novel·la curta o relat de gènere –a triar– distòpic o utòpic. I també ací apareixeran, en el desenvolupament de les tasques indicades en els recursos, altres preguntes filosòfiques del primer bloc: «Què és ser humà? Naturalesa humana i societat» o «Què és actuar com una persona? Llibertat i responsabilitat». I així successivament en la resta de les seqüències didàctiques que configuren el llibre de l’alumnat. A vegades, aquestes preguntes filosòfiques apareixen tractades en diverses seqüències, sempre amb un enfocament diferent i en el context del dilema corresponent. 4
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=