1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica a Sòcrates, filosofar no és una cosa diferent de pensar per u mateix. 4. Sòcrates explica que la seua activitat és la més important per a la societat, perquè educa els compatriotes perquè siguen bons ciutadans; això és, perquè sàpien triar les millors opcions i siguen persones formades i respectuoses. Per això diu que no deixarà de filosofar, o d’educar, encara que el condemnen, perquè està segur que el que fa és important per a la societat. 5. Per a ell les riqueses són fugaces i no satisfan l’ésser humà. Ser una persona virtuosa, compromesa amb la societat i educada és molt més gratificant per a u mateix. 6. Resposta que ha de raonar l’alumnat. 7. La seua exigència de seguir la virtut sembla contradir el relativisme. També el rebuig de la riquesa i l’èxit, que eren aspectes que buscaven els sofistes (primers «professors» de filosofia que van cobrar pels seus ensenyaments) i els seus deixebles. Finalment, la insistència en el diàleg s’enfronta a la utilització d’un discurs que només busca convéncer, tant fa les raons que s’aporten, per part dels sofistes. 8. Segur que sí que la defendria. De fet, se’l considera el primer pres de consciència, la primera persona condemnada per pensar per si mateixa i exhortar els altres a fer-ho. 9. En qualsevol debat, i especialment en la fase de preguntes a l’opció contrària, es necessita saber preguntar, saber portar el contrincant a contradiccions mitjançant eixes preguntes. Alhora, el grup al qual es pregunta ha de saber respondre a eixes preguntes, pensar-hi i valorar-les, i contraatacar amb noves preguntes. Recurs 11. Fal·làcies aplicades En qualsevol debat, i en la vida mateixa, resulta crucial saber detectar fal·làcies per a no deixar-se manipular per qualsevol opinió o proposició interessada o malintencionada. Per això, oferim una primera presa de contacte amb aquesta manera enganyosa d’argumentar. En altres seqüències tornarem a tractar aquest argument fal·laç i a reflexionar-hi. Ara et toca a tu... 1. a) La fal·làcia ad hominem o atac personal. Consisteix a desqualificar la persona que defén la postura que vols criticar, però no el seu argument. b) Fal·làcia d’autoritat. Consisteix a aportar el testimoniatge d’una persona reconeguda com a autoritat, sense entrar a valorar el seu argument. c) Fal·làcia de la majoria. Afirmar que el que defén la majoria és, per això, el millor o el més verdader. d) Fal·làcia de l’home de palla. Es tracta de fabricar-se un oponent exagerat o ridícul per a desprestigiar-lo i, així, anul·lar la seua opinió. e) Fal·làcia del fals dilema. Obligar l’oponent a posicionar-se entre dues opcions excloents, encara que en realitat no ho siguen o hi haja més possibilitats. f) Fal·làcia de l’escocés. Afirmar que algú no pertany al grup perquè no compleix un criteri que es considera excloent, encara que no ho siga. 2. Exemple per a cada una: a) Merlí defén pensar per u mateix, però ell reprodueix el que altres pensen. b) Ho ha dit Sòcrates, per això és veritat. c) La majoria creu que no cal pensar tant, que això crea problemes. d) Pensar per u mateix és ser un perdedor, no s’estila. e) Si penses per tu mateix, o ets un infeliç o un pedant. f) Si no ets capaç de ser conseqüent en tot el que dius, no ets crític. 3. L’aplicació al debat és pràctica, es farà amb alguns dels arguments que hem anat construint al llarg de les pàgines anteriors. 4. Més exemples en els vídeos proposats. Recurs 12. Visita virtual o activitat extraescolar. El MuVIM Aquesta visita és una proposta didàctica divertida i diferent que afavoreix, a més, la convivència entre l’alumnat i amb el professorat. Per a instituts i col·legis allunyats de la ciutat de València, pot ser una bona oportunitat per a fer una escapada (fins i tot un parell de dies) a aquesta ciutat i gaudir d’altres propostes culturals interessants. Com diem en el llibre de l’alumnat, el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat) és un museu del pensament. Hi recorrem la història de la humanitat des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. En les seues diferents sales es mostra l’esforç de l’ésser humà per pensar de manera lliure i personal, i els efectes que ha produït, tant positius com negatius. Ara et toca a tu... 1. En realitat, el museu s’explica per si mateix i es poden obtindre nombrosos i interessants coneixements i conclusions: des de la primera sala, que reprodueix un convent medieval on el saber estava protegit, fins al final, on veiem el món actual amb totes les aplicacions científiques i les seues contradiccions i perills per a la felicitat humana i l’equilibri del planeta. Entre una sala i l’altra, recorrem la sala de la impremta, on se n’explica la importància per a la difusió del saber; la sala de la Il·lustració, on es destaca la importància de les idees d’aquesta època, que marquen els fonaments de
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=