1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Recurs 5. El pas del mite al logos La filosofia és la disciplina del pensament, però els éssers humans hem pensat des d’altres formes: des de l’art, des de la religió, des de la mitologia... Per això, abans de l’aparició de la filosofia, existia la mitologia, una manera de pensar molt arrelada a l’emocionalitat. Llig aquest text que pertany a la mitologia grega i reflexiona sobre les seues característiques i la seua manera de pensar. Loggia di Psiche (1518-19) Fresc de Rafael. Abans que tot va existir el Caos. Després Gea , la del pit ample, seu sempre segura de tots els Immortals que habiten el cimnevat de l’Olimp. En el fons de la terra de camins extensos va e xistir el tenebrós Tàrtar. Finalment, Eros, el més bell entre els déus immortals, que afluixa els membres i captiva de tots els déus i tots els homes el co r i la sensata voluntat als seus pits. Del Caos van sorgir Èreb i la negra Nit. De la Nit al seu torn van nàixer l’Èter i el Dia, als q uals va il·luminar prenyada en contacte amorós a mb Èreb. Gea va il·luminar primer l’estrellat Urà amb les seues mateixes proporcions, perquè la c ontinguera pertot arreu i poder ser així seu sempre segura per als feliços déus. També v a donar a llum les grans Muntanyes, deliciós estatge de deesses, les Nimfes que habiten en les boscoses muntanyes. Ella igualment va parir l’estèril pèlag d’ones agitades, el Pont, sense intervin dre en el grat comerç. Després, ficada al llit amb Urà, va il·luminar Oceà de corrents profunds, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet, Teia, Rea, Temis, Mnemòsine, Febe d’à uria corona i l’amable Tetis. Després d’ells va nàixer el més jove, Cronos, de ment retorçada, el mé s terrible dels fills, i es va omplir d’un intens odi cap a son pare. [...] També de Gea i Urà van nàixer altres tres fill s enormes i violents el nom dels quals no s’h a de pronunciar: Cotos, Briàreu i Gies, engendres monstruosos. [...] Doncs bé, tots els que van nàixer de Gea i Ur à, els fills més terribles, estaven irritats amb son pare des de sempre. I cada vegada que algun d’ells estava a punt de nàixer, Urà els retenia a tots ocults en el si de Gea sense deixar-los eixir a la llum i gaudia cínicament amb la seua acció malvada. [...] La monstruosa Gea es va alegrar molt en el s eu cor i li’l va apostar [a Cronos] secretamen t en emboscada. Li va posar a les mans una corbe lla de dents esmolades i va dissimular perfec tament el parany. Va vindre el poderós Urà conduint la nit, es va gitar en terra ansiós d’amor i es va escampar pertot arreu. El fill va eixir de l’amagatall, v a aconseguir agafar-lo amb la mà esquerra, va empunyar amb la dreta la prodigiosa corbella, enorme i de dents esmolades, i precipitadament va segar els genitals de son pare i després els va llançar a la ventura per darrere. Hesíode. Teogonia. Editorial Gredos (traducció) 14
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=