1 1 M’obliguen a pensar! M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Sòcrates. No m’has sentit? Els núvols, per estar plens d’aigua, et dic que xoquen els unes amb els altres i fan soroll perquè són molt densos. Estrepsíades. Vejam: això, qui s’ho creurà? Sòcrates. T’ho explicaré posant-te a tu com a exemple. En les Panatenees, quan ja estàs fart de sopa de carn, no se’t regiren els budells i de sobte es produeix unmoviment en ells que comença a fer sorolls? Estrepsíades. Sí, per Apol·lo, i en el moment provoca un escàndol horrible i un rebombori; i la sopa dels botons produeix un soroll i un estrèpit tremend, comun tro; primer fluixet, «papax, papax», després més fort «papapapax», i quan cague, tal com un tro, «papapapax», com fan ells. Sòcrates. Doncs fixa’t quins pets tan grans han eixit d’eixe ventre tan xicotet. I l’aire aquest, que és infinit, com no deu ser natural que produïsca trons tan grans? Estrepsíades. Per això fins i tot els noms de les dues coses, «tro» i «pet», són pareguts. Una altra cosa: el raig amb el seu foc brillant, d’on ve? Explica-m’ho, el raig que, quan ens colpeja, a uns els socarra, i a uns altres els soflima i els deixa vius? Perquè esta clar que Zeus el llança sobre els perjurs. [...] Sòcrates. Quan un vent sec en elevar-se queda tancat en els núvols, els unfla des de dins com a una bufeta, i després necessàriament els trenca, i ix disparat violentament per causa de la densitat, i pel frec i l’ímpetu amb què esclafeix, s’incendia a si mateix. Aristòfanes. Els núvols. Biblioteca Virtual Universal (traducció) Ara et toca a tu... 1 Reprodueix amb les teues paraules els arguments que defén Estrepsíades. 2 Reprodueix amb les teues paraules els arguments que defén Sòcrates. 3 Relaciona cada argumentació amb un tipus de raonament: el mític i el filosòfic o racional. 4 Quin consideres més encertat? Per què? 5 Quin creus que afavoreix més el pensament crític i personal? Justifica la resposta. Sòcrates penjat d’una cistella mentre Estrepsíades discuteix. Ara et toca a tu... 1 L’autor d’aquest text és anònim, però s’atribueix als sofistes, i molt possiblement a algun deixeble de Protàgores, el membre més destacat de la primera sofística. Quin tema es tracta en el text? I com ho fa? Exposa, conta una història, raona...? 2 En el text s’exposen dues opinions contraposades sobre la naturalesa del bé i del mal. Intenta explicar-les per separat. 3 Quina de les dues defén l’autor del text? 4 L’autor exposa exemples per a defendre la seua postura sobre la naturalesa del bé i del mal. Enumera’ls i explica’n el sentit. Recurs 9. Els sofistes. El discurs. Fal·làcies En el segle v a. C., Atenes es va convertir en la primera democràcia, i els seus ciutadans van haver d’aprendre a parlar en públic per a defendre les seues idees. Així va sorgir el discurs (com el que has de fer tu), i van ser precisament els sofistes els qui van ensenyar a argumentar d’una manera convincent. Alguns els van acusar de manipuladors, uns altres de lliurepensadors... Reflexiona tu sobre si defenien un pensament propi o, al contrari, si ensenyaven a manipular els altres. «...Els antics van considerar com a déus el Sol, la Lluna, els rius, les fonts i en general totes aquelles coses que són útils per a la nostra vida [...], per aquesta raó el pa va ser anomenat Demèter, l’aigua Posidó, el foc Hefest, i així successivament cada cosa que era útil...». Pròdic de Ceos (sofista) «Dobles raonaments són formulats a l’Hèl·lade pels qui fan filosofia en relació amb el bé i el mal. Uns afirmen que una cosa és el bé, una altra el mal; uns altres que és el mateix, que per a uns és el bé, per a uns altres el mal, i per a una mateixa persona, tant és bé, tant mal. Personalment estic d’acord amb aquests últims. Miraré d’examinar-ho a partir de la vida humana, la preocupació de la qual és l’aliment, la beguda i els plaers de l’amor. Efectivament, aquestes coses són un mal per a un malalt, per a un sa i per a un necessitat són un bé. La intemperància en aquestes coses és un mal per als intemperants, és un bé per als comerciants i per als qui se’n lucren. La malaltia és un mal per als febles, un bé per als metges. I la mort: un mal per als qui es moren, un bé per als de les pompes fúnebres i fosses. [...] Dobles raonaments són formulats també sobre el que és bell i el que és lleig. [...] Dobles raonaments són formulats també sobre el que és just i el que és injust [...]». Els sofistes. Fragments i testimonis. Editorial Laia (traducció i edició d’A. Piqué Angordans) 5 La postura ètica que defén el text es coneix com a relativisme. Per què creus que es diu així? 6 En les primeres línies es tracta de relativisme moral, perquè parla del bé i del mal. En el cas de les dues línies finals, de què es tracta? 7 Raona si el relativisme defendria la necessitat de pensar per u mateix o la d’assumir pensaments establits. «L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són, de les que no són en tant que no són...». Protàgores 18 19 1 1 3 4 M’obliguen a pensar! M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Resolució de la situació d’aprenentatge Recordem que hem de preparar i dur a terme un debat, amb les diferents postures i arguments, sobre el tema proposat: Poden obligar-me a pensar? El tema apareix davant d’una situació hipotètica: en el nostre sistema educatiu s’estableix una assignatura obligatòria en tots els cursos, des de Primària fins a Batxillerat, per a ensenyar-nos a pensar: la Filosofia. Treballarem de manera cooperativa, així que farem grups per a buscar informació i arguments i preparar discursos. Construcció de la situació d’aprenentatge: el debat Podem construir el debat de dues maneres: a) Cada grup elabora un discurs a favor i un altre en contra, i els exposen l’un darrere de l’altre. b) Cada grup s’especialitza en una postura i després competeixen entre ells. En els dos casos, s’ha d’elaborar: 1a intervenció a favor (entre 2 i 5 minuts, segons el que convinga) Es poden utilitzar dos o tres arguments. Per exemple: • Argument filosòfic: pensar és un assoliment de l’ésser humà que ens converteix en persones, com els primers filòsofs o els sofistes i Sòcrates. • Argument científic: pensar ens ha proporcionat avanços imprescindibles, com hem vist en el MuVIM i amb la filosofia. • Argument polític: si no pensem, ens esclavitzen i dominen, com veiem en l’Atenes dels sofistes i Sòcrates. 1a intervenció en contra (entre 2 i 5 minuts, segons el que convinga) Es poden utilitzar dos o tres arguments. Per exemple: • Argument del coneixement establit: el coneixement ja està establit pels grans personatges, savis que coneixen millor que nosaltres el funcionament de l’univers, com hem vist en el MuVIM i amb els mites. • Argument dels savis: és millor escoltar què diuen els qui saben, com fa la ciència i la religió, i seguir-los en les seues recomanacions. • Argument col·laboratiu: quan volem pensar per nosaltres mateixos, som individualistes i acabem perjudicant el progrés i la convivència, com hem vist en els textos. • Argument de la comoditat: pensar ens porta problemes, és millor viure la vida sense buscar problemes, com hem vist en les vinyetes i en algun text. Fase de discussió a favor (2-3 minuts) El grup ha de plantejar preguntes que qüestionen els arguments en contra, assenyalar fal·làcies, denunciar arguments febles, etc. Fase de discussió en contra (2-3 minuts) El grup ha de plantejar preguntes que qüestionen els arguments a favor, assenyalar fal·làcies, denunciar arguments febles, etc. Conclusió a favor (2 minuts) Recapitular arguments anteriors amb crítica al contrari. Conclusió en contra (2 minuts) Recapitular arguments anteriors amb crítica al contrari. Conclusió Aprendre a pensar és el tema que hem utilitzat per a plantejar la nostra situació d’aprenentatge. Hem partit de la situació que es genera en la classe de Filosofia d’una sèrie molt coneguda, Merlí, en què una alumna planteja al professor la seua negativa a aprendre a pensar (recurs 1). Però, és això possible? Té sentit negar-se a pensar per u mateix? I el contrari: és possible obligar a pensar de manera autònoma? La situació inicial planteja un oxímoron, un dilema irresoluble aparentment, perquè les dues possibilitats semblen contradictòries en si mateixes. Ací hem començat a desenvolupar els sabers que us han d’ajudar a aclarir l’aparent contradicció. El primer pas ha sigut acostar-nos a la filosofia –eixa disciplina que ens ensenya a pensar– des d’il·lustracions i vinyetes (recurs 2) suggeridores, que insinuen sentits positius i inconvenients de pensar. A vegades, pensar ens allibera; unes altres, ens planteja problemes que no teníem. Però paga la pena. El pas següent, els recursos 3 i 4, ens han proposat un text que ens ha acostat la filosofia com a activitat reflexiva que ens ajuda a entendre el món i, a través de la xarrada TED, l’aplicació d’aquesta a la societat actual. Amb aquests, ens hem exercitat en el comentari de textos, hem extret informació per al nostre debat i hem conegut un punt de vista fresc i innovador sobre el paper que hauria de jugar la filosofia en el món que coneixem. Els recursos 5, 6, 7 i 8 ens han acostat al conegut pas «del mite al logos», l’inici de la filosofia. Ací ens hem adonat que l’activitat del pensament humà s’ha desenvolupat des que l’ésser humà és sapiens. Hem vist que la manera de pensar mítica és més emocional, més lligada als sentiments i a la imaginació, i, per això, tal volta més manipulable. Després, en el segle vii a. C., sorgeix la filosofia com una activitat que, sense apel·lar a déus ni emocions, busca explicar el món i la realitat humana. És l’antecedent de la ciència i de la filosofia, que ens ensenya a pensar. Els recursos 9 i 10 centren el tema del pensament propi i personal en aspectes més polítics. Els sofistes i Sòcrates són els primers que discuteixen sobre la millor manera d’ensenyar a pensar, uns amb discursos, l’altre amb el diàleg, però tots dos tenen com a missió formar la ciutadania en un criteri personal i propi. El contrari és la manipulació, política i social. El recurs 11 és una mostra breu del que són les fal·làcies, una manera de raonar que ajuda a argumentar de manera enganyosa. N’hi ha de diferents tipus i convé conéixer-los perquè, moltes vegades, són utilitzats en debats i discussions i amaguen la veritat. L’últim recurs, que pot ser en forma d’activitat extraescolar o a través de vídeos, la visita al MuVIM (recurs 12), permet comprendre des d’una perspectiva històrica la importància d’aprendre a pensar. Des de la modernitat, el sapere aude kantià ens convida a ser majors d’edat en els nostres raonaments. Amb la impremta, amb els avanços científics, amb els sistemes polítics democràtics, s’obri un món en què els súbdits es converteixen en ciutadans lliures i responsables de les seues decisions. 24 25 Pautes per a resoldre les situacions d’aprenentatge d’una manera guiada, amb indicacions sobre les fases del treball, la distribució del temps i suggeriments didàctics. Reflexió sobre el procés seguit al llarg de la seqüència didàctica per a resoldre la situació d’aprenentatge, útil per al professorat, però també per a l’alumnat, amb un repàs de les idees que s’han treballat en cada recurs. Instruccions d’ús En aquest llibre trobaràs algunes icones que t’ajudaran a identificar el tipus d’activitat, la classe de recurs digital a què fan referència els codis QR o els recursos disponibles en la versió digital. Activitat que treballa principalment la competència oral. Activitat pensada especialment per a treballar en equip. Activitat amb vídeo relacionat. Activitat acompanyada d’un recurs digital, com ara un document en format digital, un Genially de gamificació (disponible amb llicència digital) o un Kahoot! per a consolidar sabers bàsics (accessible mitjançant la llicència digital). El material s’acompanya d’una guia per al professorat en la web amb indicacions sobre metodologia, activitats complementàries i solucions a les activitats de resposta tancada, i també d’una programació en què concretem quines competències, coneixements i criteris d’avaluació es desenvolupen al llarg de cada seqüència didàctica.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=