1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica Ara et toca a tu... 1 L’autor d’aquest text és anònim, però s’atribueix als sofistes, i molt possiblement a algun deixeble de Protàgores, el membre més destacat de la primera sofística. Quin tema es tracta en el text? I com ho fa? Exposa, conta una història, raona...? 2 En el text s’exposen dues opinions contraposades sobre la naturalesa del bé i del mal. Intenta explicar-les per separat. 3 Quina de les dues defén l’autor del text? 4 L’autor exposa exemples per a defendre la seua postura sobre la naturalesa del bé i del mal. Enumera’ls i explica’n el sentit. Recurs 9. Els sofistes. El discurs. Fal·làcies En el segle v a. C., Atenes es va convertir en la primera democràcia, i els seus ciutadans van haver d’aprendre a parlar en públic per a defendre les seues idees. Així va sorgir el discurs (com el que has de fer tu), i van ser precisament els sofistes els qui van ensenyar a argumentar d’una manera convincent. Alguns els van acusar de manipuladors, uns altres de lliurepensadors... Reflexiona tu sobre si defenien un pensament propi o, al contrari, si ensenyaven a manipular els altres. «...Els antics van considerar com a déus el Sol, la Lluna, els rius, les fonts i en general totes aquelles coses que són útils per a la nostra vida [...], per aquesta raó el pa va ser anomenat Demèter, l’aigua Posidó, el foc Hefest, i així successivament cada cosa que era útil...». Pròdic de Ceos (sofista) «Dobles raonaments són formulats a l’Hèl·lade pels qui fan filosofia en relació amb el bé i el mal. Uns afirmen que una cosa és el bé, una altra el mal; uns altres que és el mateix, que per a uns és el bé, per a uns altres el mal, i per a una mateixa persona, tant és bé, tant mal. Personalment estic d’acord amb aquests últims. Miraré d’examinar-ho a partir de la vida humana, la preocupació de la qual és l’aliment, la beguda i els plaers de l’amor. Efectivament, aquestes coses són un mal per a un malalt, per a un sa i per a un necessitat són un bé. La intemperància en aquestes coses és un mal per als intemperants, és un bé per als comerciants i per als qui se’n lucren. La malaltia és un mal per als febles, un bé per als metges. I la mort: un mal per als qui es moren, un bé per als de les pompes fúnebres i fosses. [...] Dobles raonaments són formulats també sobre el que és bell i el que és lleig. [...] Dobles raonaments són formulats també sobre el que és just i el que és injust [...]». Els sofistes. Fragments i testimonis. Editorial Laia (traducció i edició d’A. Piqué Angordans) 5 La postura ètica que defén el text es coneix com a relativisme. Per què creus que es diu així? 6 En les primeres línies es tracta de relativisme moral, perquè parla del bé i del mal. En el cas de les dues línies finals, de què es tracta? 7 Raona si el relativisme defendria la necessitat de pensar per u mateix o la d’assumir pensaments establits. «L’home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són, de les que no són en tant que no són...». Protàgores 19
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=