1 1 Situació d’aprenentatge La situació d’aprenentatge proposa un debat en què s’han de treballar les dues postures contràries sobre la qüestió plantejada: es tracta d’argumentar a favor i en contra, ja que d’aquesta manera s’obliga l’alumnat a posar-se en el lloc de l’altre interlocutor. El debat segueix l’esquema de la Lliga de Debats de la Xarxa Vives d’Universitats, que es pot trobar en aquest enllaç: En aquest article, podem veure l’aplicació pedagògica d’aquesta classe de debats: Treballarem de manera cooperativa: formarem grups d’alumnes que buscaran informació sobre el tema proposat, formularan arguments i prepararan discursos en què exposen les seues conclusions. Al final del procés, haurem de dur a terme el debat segons l’estructura que presentem i que detallem al final. 2 Recursos Com indiquem en el llibre de l’alumnat, el conjunt de recursos, activitats o tasques que proposem són el material mínim necessari per a elaborar el projecte que enuncia la situació d’aprenentatge presentada, però es pot ampliar amb altres recursos diferents, a criteri del professorat. Aquest conjunt de recursos es pot treballar de manera individual, però fer-ho cooperativament resulta més adequat a la proposta competencial que motiva el projecte. Amb tot, es pot treballar de diferents maneres: en grups reduïts estables, en forma de panell d’experts rotatori, en classe invertida o altres metodologies cooperatives. El professorat adoptarà l’estratègia concreta que considere millor per a abordar cada una de les tasques. Recurs 1. Ens posem en situació Mirarem el capítol 5 de la primera temporada de la sèrie Merlí, que té com a tema el filòsof grec Sòcrates. En aquest capítol, es planteja d’inici la situació que proposem: és obligatori pensar? Concretament, ens detindrem en el fragment que va entre els minuts 5’45 i 6’45. A continuació, iniciarem una reflexió a partir de les tasques indicades en «Ara et toca a tu...», el torn de l’alumnat. L’enllaç que adjuntem està en versió original catalana amb subtítols en castellà. Ara et toca a tu... 1. El professor està convençut que la filosofia ajuda l’alumnat a pensar, per això els proposa la pregunta que inicia el capítol de la sèrie. Merlí defén la capacitat de pensar per u mateix, l’autonomia de l’ésser humà adult a l’hora de reflexionar sobre els reptes que planteja la vida, davant d’un pensament heterònom, dictat per uns altres. Al final al·ludeix als interessos dels que no volen que pensem per nosaltres mateixos: «Ens volen submisos i silenciosos». Es pot obrir ací un debat sobre qui són eixos poders que ens volen submisos i quins interessos persegueixen. 2. Berta representa una alumna objectora que assenyala una possible paradoxa: obligar a cursar una assignatura que «ensenye a pensar per u mateix» pot ser una imposició que contradiu l’enunciat principal. Més enllà d’aquest argument, es pot discutir si el professorat pot ensenyar a pensar o si aquesta tasca pot fer-se de manera imparcial. És a dir, es pot ensenyar a pensar sense influir o condicionar l’alumnat? 3. La referència a Sòcrates ens pot servir per a presentar el primer personatge de la nostra filosofia, siga amb treballs de recerca o explicació del professorat, però és una bona manera d’iniciar-se en la disciplina. 4. Aquesta quarta tasca ens pot facilitar un primer debat inicial sobre la situació plantejada. M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=