Mostra Filosofia 4t ESO

1 M’obliguen a pensar! La filosofia com l’art d’argumentar de manera personal i crítica 2. Preguntes especials, radicals, que qüestionen el marc d’explicació, que van més enllà, que pregunten pels principis, pels supòsits que subjauen a allò que sembla evident. 3. Els mites eren narracions literàries, escrites o contades, que explicaven de manera màgica els grans temes de la humanitat. Ací l’alumnat completarà els coneixements obtinguts en el recurs anterior amb la informació proporcionada pels vídeos d’aquest. 4. La nova filosofia utilitza un llenguatge diferent i explica de manera més analítica i raonada els grans problemes de la humanitat. 5. La religió marca regles de comportament i explicacions basades en els seus llibres sagrats. La filosofia busca explicacions racionals i qüestiona la manera de comportar-se des de principis morals. 6. La ciència investiga els fets utilitzant el mètode científic, l’observació, l’experimentació, els raonaments deductius i inductius, detectant les regularitats en la natura i en el comportament humà. La filosofia va més enllà, perquè el seu objecte d’estudi no és observable ni experimentable (almenys no de la mateixa manera que ho fa la ciència) i aventura altres explicacions sobre qüestions que la ciència no pot abastar, perquè escapen al seu mètode, perquè no poden ser mesurades; i per a això utilitza altres mètodes, però sempre des de la racionalitat. 7. Si ens refiem de les explicacions mitològiques, és fàcil que ens creguem justificacions poc raonades o demostrades. En canvi, la filosofia inquireix, investiga i obliga a plantejar-se els problemes des de postures personals crítiques. Un bon debat a classe seria detectar eixes explicacions irracionals, màgiques, acrítiques i no fonamentades que encara campen per molts sectors de les nostres societats modernes. Recurs 7. El naixement de la filosofia. Textos dels primers filòsofs En aquest recurs, es proposa que l’alumnat prenga un primer contacte amb alguns dels textos que van iniciar la reflexió filosòfica. No es pretén que arribe a una comprensió absoluta d’aquests pocs fragments (ni hauríem d’aprofundir-hi, llevat que siga una petició dels estudiants). Es tracta simplement d’un exercici interessant per a l’alumnat: conéixer alguna d’eixes fonts primeres i poder contraposar-les a les explicacions mitològiques que acabem de treballar en els recursos anteriors. Ara et toca a tu... 1. Aquesta primera activitat pot servir al professorat per a contextualitzar o explicar de manera breu alguns aspectes bàsics, o fins i tot algunes curiositats, relatius a aquests primers filòsofs. La profunditat o la metodologia emprada (treball de recerca, explicació...) depenen, com hem assenyalat, de les peticions de l’alumnat i del criteri del professorat. 2. En aquesta tasca, els estudiants seran conscients del canvi en el tipus de llenguatge utilitzat. Ja no es tracta d’un llenguatge literari i màgic, sinó, més bé, d’un discurs molt més àrid i concís, sense grans figures retòriques, més paregut al llenguatge científic, filosòfic o simplement descriptiu. 3. Els déus han desaparegut i han sigut substituïts per conceptes naturals o racionals, com l’aigua, el foc, la matèria o l’àpeiron. Això implica que els fets ocorren de manera natural o necessària, però no per raons emocionals o màgiques. La visió del món és més lògica i determinada. 4. Els temes són els mateixos: l’origen de l’univers, dels éssers humans, del patiment, però ara les explicacions són més descriptives, sense implicació moral o personal. 5. Ara ja no hi ha intenció de distraure, sinó d’educar, d’ensenyar o d’instruir, d’explicar sense prendre partit en els fets. 6. Hui en dia, la filosofia i la ciència arrepleguen aquests interessos i maneres d’explicar, però també un altre tipus de discursos com, per exemple, l’assaig, el documental o les notícies. 7. Sembla que ara s’exigeix als éssers humans una manera de pensar lògica, no contradictòria, fonamentada en raons comprovables i, per tant, susceptible de crítica. I és aquesta crítica, enfront del discurs monolític i dogmàtic, la que fa avançar el coneixement. 8. El vídeo següent és una ampliació del que s’ha treballat en les tasques anteriors. Es planteja com a activitat optativa per a aquell alumnat que mostre interés per aprofundir en el coneixement d’aquells primers filòsofs. Recurs 8. Comparació de les explicacions mítiques i les filosòfiques Seguim amb la vista dirigida cap a l’origen de la filosofia, ara a partir d’un text literari –la comèdia d’Aristòfanes Els Núvols– en què es contraposen de manera divertida i un poc provocadora els dos tipus d’explicacions que hem estat treballant. Ara et toca a tu... 1. Els arguments d’Estrepsíades no tenen cap base racional ni observacional. Són una repetició del que és

RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=