MOSTRA NOUS MATERIALS LOMLOE CURS 2023-2024 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA BATXILLERAT 2
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA BATXILLERAT HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA BATXILLERAT 2
El llibre que teniu a les mans és una mostra del material que estem preparant per a Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat. Inclou una seqüència didàctica del llibre de l’alumnat i una presentació amb explicacions complementàries sobre la seua estructura, els continguts i sabers bàsics inclosos, i algunes anotacions sobre el model de la nova EBAU. Tots els projectes compten amb guia de recursos didàctics, programació i material de suport. ISBN en castellà: 978-84-126696-8-8 ISBN en valencià: 978-84-126696-7-1 L’EQUIP Jennifer García Aguilar és llicenciada i doctora en Filosofia per la Universitat de València. Actualment treballa com a professora de Secundària a la Comunitat Valenciana. Ha assistit a diversos congressos i ha participat com a ponent en el XXI Col·loqui Internacional de «Simone de Beauvoir Society». José Muñoz Albaladejo és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Múrcia i en Antropologia per la Universitat Miguel Hernández, i màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la Universitat Pompeu Fabra. Ha sigut investigador al CSIC, coeditor d’El imperativo de la participación en la gestión patrimonial i coautor de Filósofas. Del olvido a la memoria. Actualment és professor de Filosofia a l’IES La Nía d’Asp. Miriam Hoyo Juliá és professora de Filosofia a l’IES L’Om de Picassent. Premi Extraordinari de Llicenciatura i DEA en «Raó, llenguatge i història», ha fet també traduccions de l’alemany al castellà de l’autor Günther Anders publicades en PUV, així com articles en Pasajes, Daimon, L’Espill i Tándem. A més, té experiència en la didàctica de l’art, amb formació i pràctiques en museus com el MUVIM o la Literaturhaus de Frankfurt. Marco Aurelio Oca Barba és professor de Filosofia a la Comunitat Valenciana des de l’any 2010 i preparador d’equips de debat des de fa més de sis anys. Ha treballat tant a l’escola concertada com a la pública. Coautor a l’editorial Diálogo dels llibres Valors Ètics de 2n de l’ESO i Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat, està interessat en l’aplicació de les innovacions pedagògiques a l’aula i en la reflexió sobre la didàctica de la filosofia. Susana López Pavón és professora de Filosofia i Valors Ètics a l’IES María Moliner de Port de Sagunt. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València i màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat per la mateixa universitat, és autora del llibre de text per a 2n de batxillerat Simone de Beauvoir. El segon sexe, de l’editorial Diálogo. Carlos Roser Martínez és catedràtic de Filosofia d’Educació Secundària, Premi Nacional Fi de Carrera i Premi de la Comunitat Valenciana a les Iniciatives i Bones Pràctiques. Ha impartit cursos de formació del professorat de Filosofia i és autor de nombroses publicacions per a l’ensenyament de la filosofia, entre aquestes, les dedicades a Plató i Aristòtil, dirigides a alumnat d’Història de la Filosofia de 2n de batxillerat i publicades per l’editorial Diálogo. Marta Moreno Pizarro és professora de Filosofia a la Comunitat Valenciana des de 2005. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, màster en Gestió i Direcció de Centres Educatius per la Universitat de Barcelona i DEA, té una àmplia experiència en innovació i en formació del professorat i és també articulista. Ha publicat Franz i Marion (Premi de Teatre Palanca i Roca) i és coautora de Filósofas. Del olvido a la memoria. Vicent Vilana Taix és professor de Filosofia a la Comunitat Valenciana des del 1986. És autor de diverses publicacions relacionades amb la filosofia i la seua didàctica, així com de traduccions d’obres filosòfiques. Ha participat en diversos cursos com a alumne i com a ponent. Cofundador de l’editorial Diálogo el 1996 i editor de Diálogo i Tilde durant més de vint-i-cinc anys, és el coordinador del projecte.
LES CLAUS DEL PROJECTE La coneguda màxima kantiana «No es pot aprendre filosofia, només es pot aprendre a filosofar» és absolutament coherent amb l’esperit de la LOMLOE. L’objectiu final de la nostra assignatura no és la memorització de les teories dels filòsofs i les filòsofes que recorren la història de la disciplina, sinó la comprensió de les preguntes a què es van enfrontar i de les seues respostes, a més de la reflexió, crítica, discussió i actualització d’aquests problemes per part de l’alumnat. És, per tant, una tasca activa, crítica i creativa que fem en comú sobre qüestions obertes que encara ara ens interpel·len. Per tant, el treball a l’aula ha de ser ensenyar a filosofar en una classe activa en la qual, a partir de les idees aportades al llarg de la història d’aquest saber, l’alumnat adquirisca les competències assenyalades en el Decret 108/2022, del 5 d’agost, del Consell, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat. L’índex i el desenvolupament de les seqüències del nostre llibre s’ajusta a l’enfocament que reclamen els sabers bàsics indicats en el decret. Es tracta de recórrer els temes, els problemes i els debats que han provocat les teories de filòsofs i filòsofes al llarg de la història del pensament. Per a això es fa necessari exposar algunes d’aquestes idees de manera particular, però sempre tenint en compte la problemàtica a la qual responen i la relació que mantenen amb altres respostes d’autors i autores coetanis o d’altres èpoques, evitant un tractament aïllat i academicista, i mostrant l’evolució del pensament. Les situacions d’aprenentatge proposades, a més d’ajudar a l’adquisició de les competències específiques indicades en el decret, proporcionen un exercici continu per a la preparació de les proves d’accés a la universitat (PAU). Es posa a disposició del professorat la guia didàctica, la programació, orientacions per a la resolució de les situacions d’aprenentatge, material de suport i altres recursos digitals. Dediquem una atenció especial a les pensadores oblidades o silenciades i les posem en diàleg amb la resta de la tradició. I no només les que apareixen en l’índex de sabers bàsics del decret; parlem, a més, d’altres filòsofes que mereixen ser reconegudes per la seua rellevància en el debat dels problemes filosòfics de la seua època. INSTRUCCIONS D’ÚS En aquest llibre trobaràs algunes icones que t’ajudaran a identificar el tipus d’activitat i la classe de recurs digital a què fan referència els codis QR. Activitat que treballa principalment la competència oral. Activitat pensada especialment per a treballar en equip. Activitat amb vídeo relacionat. Activitat acompanyada d’un recurs digital, com ara un document en format digital. El material s’acompanya d’una guia per al professorat en la web amb indicacions sobre metodologia, activitats complementàries i solucions a les activitats de resposta tancada, i també d’una programació en què concretem quines competències, coneixements i criteris d’avaluació es desenvolupen al llarg de cada seqüència didàctica.
10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder ÍNDEX 1 Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social 2 L’estat de naturalesa i el contractualisme clàssic 3 Principals figures del contractualisme clàssic 3.1. Thomas Hobbes i l’absolutisme 3.2. John Locke i els drets naturals 3.3. Jean-Jacques Rousseau i la voluntat general 1 DEL PENSAMENT POLÍTIC MEDIEVAL A LA TEORIA DEL CONTRACTE SOCIAL Com vam veure en la seqüència 7, durant l’edat mitjana fe i raó estaven estretament relacionades. La filosofia no servia tan sols per a tractar de demostrar l’existència de Déu, sinó que, en el pla de la política, les reflexions anaven encaminades a justificar una forma d’organització social en la qual Església i Estat eren dependents entre si. Els governants ho eren per mandat diví i, en moltes ocasions, les seues lleis estaven supeditades als dogmes religiosos, ja que aquests obeïen als dictats de l’Església, que al cap i a la fi era la institució que representava a Déu en la Terra. En Occident, en aquells anys previs a l’època moderna, convivien en la societat dos ordes —Agustí d’Hipona n’hauria dit dos braços— diferents: l’espiritual, representat per l’Església, el màxim exponent de la qual era el Papa, i el terrenal o temporal, que s’ocupava dels assumptes mundans, més vinculats amb qüestions com ara imposar justícia o sancionar aquelles conductes contràries als codis escrits. No obstant això, el primer d’aquests braços, l’espiritual, era sempre superior al segon, que s’hi havia de subordinar, especialment en cas de conflicte entre tots dos. L’Església, per tant, gaudia d’un enorme poder en el desenvolupament de la política occidental, i perseguia aquelles persones que s’oposaven als seus dogmes. Tanmateix, de forma paral·lela al desenvolupament d’un nou corrent epistemològic, al llarg de l’edat moderna es du a terme una espècie de revolució dins de l’àmbit del pensament polític, propiciada en gran manera per la posada en dubte d’aquesta «necessària» relació entre la política i la religió, és a dir, entre l’Estat i l’Església. A mesura que la teoria del coneixement es va allunyant cada vegada més de la vinculació amb la fe, també el pensament polític comença a distanciar-se de la religió, i comença a qüestionar-se que l’orde espiritual i el terrenal hagen d’anar de la mà. És durant aquest últim període que sorgeixen les denominades teories contractualistes, les quals plantegen nous escenaris polítics i formes de govern, no en funció dels mandats divins, sinó de com es pressuposa que som i ens comportem, per naturalesa, els éssers humans. 2 L’ESTAT DE NATURALESA I EL CONTRACTUALISME CLÀSSIC Una de les principals preocupacions del pensament polític modern gira al voltant de quina és la millor forma en què els éssers humans han d’organitzar-se per a poder viure i conviure en societat. No obstant això, aquesta reflexió, que s’ha anat fent des dels orígens de la filosofia —recordem la República de Plató—, pren ací un nou sentit, i ho fa a partir de tres conceptes essencials en la història del pensament polític: el concepte d’estat de naturalesa, el de pacte o contracte social i el de societat civil. No es tracta d’analitzar tan sols quina és la millor forma de govern, sinó també d’intentar establir d’on venim i, a partir d’ací, veure cap a on hem de caminar. De la unió d’aquests tres conceptes sorgeixen les teories contractualistes. Quan es parla d’estat de naturalesa o d’estat primitiu, ens estem referint a la situació suposada en què es trobaven els éssers humans abans d’unir-se en societat, abans fins i tot d’establir qualsevol tipus de norma o sistema de lleis que delimite i condicione el nostre comportament. Parlem d’una hipòtesi que serveix per a imaginar com vivíem i ens comportàvem els éssers humans de manera natural, abans de la instauració de l’estat civil, abans que les normes polítiques, culturals o morals que tenim ara regiren les nostres vides. Com és l’ésser humà per naturalesa? Quins són els nostres comportaments innats? Som éssers socials, solitaris, egoistes, malvats, bondadosos? Davant l’absència de coneixements segurs sobre aquell presumpte estat primitiu en el qual, alguna vegada, hauríem d’haver viscut, nombrosos autors van elaborar diferents hipòtesis sobre com podria haver sigut. Es tracta d’un exercici imaginatiu, purament especulatiu, que mai va succeir, però que ens porta a conjecturar com vam ser per a, immediatament després, tractar d’establir quina és la millor manera d’organitzar-nos políticament per a poder conviure en pau. I ací és on apareix el segon dels conceptes clau: el concepte de pacte o contracte social. Leviatan, de Giacomo Rossignolo. Pastoral, d’Henri Matisse. 13 10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder DEBAT Dividiu la classe en dos grups: un defendrà que l’ésser humà és bo per naturalesa; l’altre argumentarà justament el contrari. Mireu de construir una sèrie d’arguments que servisquen per a justificar la vostra postura i, a continuació, organitzeu un debat a classe en què la defengueu. LECTURA I DISSERTACIÓ Són moltes les obres literàries, cinematogràfiques, pictòriques, etc. que tracten el tema de la naturalesa moral de l’ésser humà. Suggerim la lectura d’una breu i famosa novel·la de Robert Louis Stevenson, El cas misteriós del doctor Jekyll i el senyor Hyde. Després de la lectura, proposem una dissertació: «La naturalesa moral de l’ésser humà». Les preguntes següents us ajudaran a reflexionar sobre el tema: Com es constitueix la nostra personalitat moral? Hi ha una bondat o maldat innata en la naturalesa humana? Són els nostres actes els que la configuren? Són maneres de ser totalment apreses i desenvolupades a força d’exercitar-les en la nostra vida social quotidiana? Què determina les nostres accions morals: la nostra naturalesa o el nostre entorn? Llavors, som lliures a l’hora d’actuar moralment? Igual que l’estat de naturalesa, el contracte o pacte social és una hipòtesi mitjançant la qual diversos autors tracten d’explicar quin és el tipus d’acord a què els éssers humans es van veure obligats a arribar per a eixir de l’estat primitiu en què es trobaven. El pacte social és l’acord fundacional que permet als éssers humans eixir de l’estat de naturalesa i constituir una societat civil a partir de l’establiment d’una sèrie de regles que serviran per a regular la vida i el comportament de totes aquelles persones que s’hagen sotmés a la signatura del pacte. Es tracta, per tant, d’un acord realitzat en l’interior d’un grup per part dels seus integrants, i que parteix sempre de la idea que tots els membres del grup estan d’acord amb la signatura, lliure i per voluntat pròpia, d’aquest contracte social. Es tracta d’un contracte que obliga a totes les parts i que ens permet establir l’existència d’una autoritat, una forma de govern i unes normes i lleis a les quals sotmetre’ns. Una vegada signat el contracte social, arribem per fi al tercer element: la societat civil, que és la forma d’organització social i política que resulta de la concreció del contracte. Parlem, per tant, d’una societat regida per una sèrie de lleis, drets i obligacions als quals han de sotmetre’s tots els membres, perquè són ells els qui, lliurement, han accedit a formar-ne part. 3 PRINCIPALS FIGURES DEL CONTRACTUALISME CLÀSSIC 3.1. THOMAS HOBBES I L’ABSOLUTISME La teoria política de Thomas Hobbes (1588-1679) s’arreplega en el llibre titulat Leviatà (1651), nom que fa referència a un monstre bíblic capaç d’infondre un terror desmesurat als qui es troben amb ell. En la teoria de Hobbes, el Leviatà és l’Estat, i no podem parlar de ciutadans, sinó de súbdits sotmesos a aquella bèstia poderosa i temible. Hobbes concep l’ésser humà com un ésser malvat i egoista, la qual cosa el porta a pressuposar que l’estat de naturalesa és un estat problemàtic, un estat de guerra de tots contra tots en què regna el caos, la violència i l’anarquia. En aquesta situació, no hi ha més que una por contínua i una inseguretat constant, atés que no existeixen les nocions de justícia, dret o moral, ja que aquests conceptes, lluny de ser naturals, obeeixen a un acord que encara no s’ha produït. Segons Hobbes, en l’estat de naturalesa els éssers humans són iguals entre si i gaudeixen de tots els drets, però això inclou també el dret a fer i aconseguir el que es desitge fins i tot en perjudici dels altres. Per tant, podríem dir que és cert que en aquell estat previ a la instauració de la societat civil els éssers humans viuen en llibertat, però es tracta d’una llibertat que ve acompanyada de la por a una mort violenta i la necessitat de lluitar per la pròpia conservació, fruit precisament del caràcter malvat que ens caracteritza. No obstant això, l’ésser humà és també un ésser racional, algú capaç d’analitzar les conseqüències dels seus actes, modificar-los i buscar solucions. És això el que l’acabarà portant a aliar-se amb els altres i a signar un pacte social, un pacte necessari a fi de garantir la seguretat física de tots els signants. L’objectiu del pacte, per tant, serà el d’aconseguir la pau i la seguretat col·lectiva. Cal tindre en compte que Hobbes va viure la guerra civil de 1642 a Anglaterra, que va debilitar el poder de l’Estat i que va portar a una situació de caos i desordre indesitjable, paregut al que després va entendre que podia ser l’estat de naturalesa. Homo homini lupus, ‘l’home és un llop per a l’home’. Aquesta frase es va popularitzar gràcies a Thomas Hobbes, qui la va utilitzar per a referir-se a la naturalesa malvada que ell pressuposava en els éssers humans i que els portava a enfrontar-se contínuament amb els seus semblants. Tanmateix, la frase és del dramaturg romà Plaute, d’una obra titulada Asinaria, escrita al voltant de l’any 211 aC. En poques paraules, podríem dir que les teories polítiques contractualistes el que fan és formular la hipòtesi que va existir un estat de naturalesa en el qual els éssers humans es trobaven abans de viure en societat, un estat previ al naixement de la societat civil; i, en funció de com s’imagine aquest estat, hi haurà diferents tipus de contractes i diferents tipus de societats resultants. Després d’imaginar aquest estat primitiu, els autors contractualistes busquen raons per les quals els individus volen abandonar-lo i fundar una societat civil. En definitiva, podríem dir que la teoria política del contracte social intenta explicar l’origen i el propòsit de l’Estat. No obstant això, no tots els pensadors han imaginat l’estat de naturalesa de la mateixa manera. Quan parlem del contractualisme clàssic, els tres autors més rellevants són Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau. Cada un té una visió diferent sobre el comportament natural dels éssers humans. Analitzarem la teoria de tots tres d’una forma un poc més completa. ESTAT DE NATURALESA Com es comportaven els éssers humans abans de viure en societat? CONTRACTE SOCIAL Quin pacte firmen els individus per a eixir de l’estat de naturalesa i amb quina finalitat? SOCIETAT CIVIL Quines normes de convivència i formes de govern s’estableixen una vegada firmat el pacte? Portada del llibre Leviatà, per Abraham Bosse. LECTURA I DEBAT Proposem la lectura de la novel·la El senyor de les mosques, de William Golding (també podem mirar alguna de les versions cinematogràfiques). El debat, a partir de les situacions de la trama de la novel·la, i també d’exemples de l’actualitat i de la vida quotidiana de l’alumnat, discutirà l’abast de la frase «L’home és un llop per a l’home». 14 15 10 10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder Aquesta naturalesa malvada de l’ésser humà porta Hobbes a postular que l’única forma possible d’unir-nos en societat i garantir la nostra seguretat és mitjançant la instauració d’un sobirà amb poder absolut. Necessitem una autoritat el poder de la qual s’estenga sobre tots els seus súbdits i que siga capaç de posar ordre. Més encara: el sobirà no ha d’estar ni tan sols sotmés a les obligacions que la resta de persones assumeixen una vegada signat el pacte, sinó que en queda fora. Després d’haver signat, els individus cedeixen els seus drets al sobirà únic amb la finalitat que aquest s’encarregue de garantir la seua seguretat física i la seua vida. No obstant això, encara que hàgem de cedir tots els nostres drets i llibertats al sobirà absolut, Hobbes sí que estableix un límit: el dret d’autoconservació, és a dir, la llibertat de defendre el propi cos. Si els éssers humans han pactat eixir de l’estat de naturalesa precisament per a assegurar la supervivència, llavors l’Estat, a pesar que ostenta el dret de matar, no tindrà mai el dret d’exigir als súbdits que siguen ells mateixos els qui posen fi a la pròpia vida, perquè això seria un acte antinatural: «Si el sobirà ordena a un home (...) que es mate, es ferisca o es mutile a si mateix o que no es resistisca als qui l’ataquen, o que s’abstinga de l’ús d’aliments, (...) o de qualsevol altra cosa, sense la qual no pot viure, aquest home té llibertat per a desobeir». En la pràctica, podríem dir que el sistema de govern proposat per Hobbes s’assemblaria a una dictadura, ja que estem davant un contracte de submissió, un contracte entre desiguals, ja que la persona que rep el poder roman fora del pacte, mentre que s’obliga la resta a sotmetre’s a ell. No es tracta d’una sobirania compartida, sinó que només l’ostenta el sobirà, que és qui dicta les lleis i qui posseeix el poder absolut. A més, als signants del pacte no els està permés el dret de rebel·lió o de sublevació —a diferència del que passarà amb el contracte social defés per Locke—, ja que qualsevol revocació del pacte comporta el risc de caure de nou en aquell estat de guerra de tots contra tots, que és precisament del que intentàvem fugir. Sí que els estaria permés, no obstant això, la llibertat de desobeir al sobirà quan aquest els obligue a dur a terme alguna acció que tinga a veure amb l’anihilació o mutilació del propi cos, atés que, com hem dit més amunt, aquest és precisament l’únic límit de l’Estat COMENTARI DE TEXT «(…) la multitud així unida en una persona es denomina Estat, en llatí, Civitas. Aquesta és la generació d’aquell gran Leviatà, o més prompte (parlant amb més reverència), d’aquell déu mortal, al qual devem, sota el déu immortal, la nostra pau i la nostra defensa. Perquè en virtut d’aquesta autoritat que se li confereix per cada home particular en l’Estat, posseeix i utilitza tant de poder i fortalesa, que pel terror que inspira és capaç de conformar les voluntats de tots ells per a la pau, en el seu propi país, i per a la mútua ajuda contra els seus enemics, a l’estranger. I en això consisteix l’essència de l’Estat, que podem definir així: una persona dels actes de la qual una gran multitud, per pactes mutus realitzats entre si, ha sigut instituïda per cada un com a autor, a fi que puga utilitzar la fortalesa i els mitjans de tothom, com ho jutge oportú, per a assegurar la pau i la defensa comunes. El titular d’aquesta persona s’anomena sobirà, i es diu que té poder sobirà; tothom que l’envolta és súbdit seu». T. Hobbes. Leviatà Fondo de Cultura Económica (traducció) Recerca d’informació i taula comparativa Thomas Hobbes no és l’únic autor que considera que l’ésser humà no és bo per naturalesa. Dins d’aquesta postura trobem, per exemple, Nicolau Maquiavel (1469-1527). Busca informació sobre el pensament polític d’aquest autor i fes una taula de pareguts i diferències respecte a les idees proposades per Hobbes. ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa detingudament aquest mural de la Universitat Nacional de San Agustín de Arequipa (el Perú) i respon a les qüestions següents: 1. Fes una descripció completa de la imatge: personatges, composició, colors, situacions, etc. Què pretén transmetre? 2. Interpreta la imatge tenint en compte el que acabes d’aprendre sobre les teories de Hobbes. Amb quina problemàtica filosòfica podem vincular-la? Justifica la resposta. 3. Dissertació: compara la imatge amb la situació de les nostres societats contemporànies en aquest món globalitzat. 4. Quina funció pot tindre un mural com aquest? Tingues en compte el context. 3.2. JOHN LOCKE I ELS DRETS NATURALS A diferència de la teoria proposada per Thomas Hobbes, John Locke concep l’estat de naturalesa com un estat d’harmonia i llibertat entre els individus, un estat amb un cert ordre natural. En aquest estat, les persones no sols són capaces de reconéixer les seues obligacions respecte a la resta, sinó que a més gaudeixen de tres drets naturals que els han sigut atorgats per Déu: la vida, la llibertat i la propietat privada. El problema és que els individus, malgrat no ser malvats per naturalesa, tenen una certa tendència a l’egoisme, a buscar el benefici propi. En no existir jutges ni govern en l’estat de naturalesa, cada individu es converteix en intèrpret, jutge i executor de les infraccions contra la llei o el dret natural: en l’estat de naturalesa «tots són reis». Aquesta tendència a l’egoisme provoca que els tres drets naturals es vegen amenaçats. En aquest context, la signatura d’un contracte social es veu com l’única solució possible, i els éssers humans acorden cedir part de les seues llibertats a canvi de la protecció d’aquests drets. Qüestions 1. Identifica la idea principal del text i mostra l’estructura que segueix l’autor per a arribar-hi. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Desenvolupa una altra possible resposta a la pregunta que has formulat en el punt anterior. 4. Desenvolupa una breu dissertació en la qual intentes continuar amb la reflexió que es planteja en el text, mirant d’aportar exemples que justifiquen que aquesta reflexió continua sent necessària. 16 17 10 10 Cada seqüència didàctica comença amb un índex de continguts detallat, a partir dels sabers bàsics del decret. ESTRUCTURA DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES S’exposen els problemes, les preguntes i les respostes de les diferents escoles, autors i autores que s’hi tracten. A l’inici del llibre s’inclou un apèndix amb recomanacions per a abordar tant el comentari de text com l’anàlisi filosòfica d’imatges, una eina fonamental per a afrontar amb èxit la nova EBAU. S’intercalen esquemes, biografies, aclariments de conceptes i uns altres aspectes rellevants per a la reflexió sobre els continguts i la comprensió dels diversos contextos en què es van generar.
L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder Tenint en compte que la nostra naturalesa no és malvada però sí que tendeix a l’egoisme, i que la signatura del pacte té un objectiu molt clar, Locke conclou que la millor solució política ha de ser la fundació d’un Estat en el qual: a) el poder no l’ostente una sola persona, sinó que estiga dividit; b) es vetle pel respecte dels tres drets naturals. En aquest sentit, podem observar com Locke ja planteja una divisió de poders que hui en dia hem assimilat com a normal. Per a Locke, el poder de l’Estat s’ha de dividir en dos grans organismes: el poder executiu, que recaurà en mans del monarca o rei, i el poder legislatiu, que recaurà en mans del Parlament, un organisme que representa el poble i vetla per aquest. A més, Locke també parla de la necessitat d’instaurar un tercer poder, el federatiu, que haurà d’encarregar-se de les relacions exteriors de l’Estat. COMENTARI DE TEXT «Si en l’estat de naturalesa l’home és tan lliure com hem dit, (…) i no és súbdit de ningú, per quina raó renuncia a la seua llibertat? Per què renuncia al seu imperi i se sotmet al domini i control d’un altre poder? La resposta a aquestes preguntes és òbvia. Conteste dient que, encara que en l’estat de naturalesa té l’home tots aquests drets, està, no obstant això, exposat constantment a la incertesa i a l’amenaça de ser envaït per uns altres. Perquè com que en l’estat de naturalesa tothom és tan rei com ell mateix, cada home és igual als altres; i com que la major part no observa estrictament l’equitat i la justícia, el gaudi de la propietat que un home té en un estat així és summament insegur. Això el porta a voler abandonar una condició en què, malgrat ser lliure, s’hi donen pors i perills constants; per tant, no sense raó anhela unir-se en societat amb uns altres que ja estiguen units o que tinguen intenció d’estar-ho amb la finalitat de preservar les vides, les llibertats i les possessions, és a dir, tot allò a què done el nom genèric de propietat». J. Locke. Segon tractat sobre el govern civil, paràgraf 123. Tecnos (traducció) Qüestions 1. Identifica la idea principal del text i mostra l’estructura que segueix l’autor per a arribar-hi. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Què inclou el concepte de propietat que esmenta Locke en l’última línia? 4. Segons Locke, per què decideix l’ésser humà abandonar l’estat de naturalesa? Quines diferències i semblances té la seua postura amb la de Hobbes? John Locke s’avança a Montesquieu (1689-1755) en la seua proposta de crear un Estat en què hi haja una divisió de poders. Tanmateix, Montesquieu, a mitjan segle xviii, va més enllà de Locke i estableix una separació de poders que és triple: el legislatiu, l’executiu i el judicial. La separació de poders establida per Montesquieu ha sigut acollida i adoptada per gran part de les democràcies occidentals contemporànies. Una altra de les novetats de la seua proposta, que serveix per a evidenciar la ruptura respecte a la filosofia política medieval, és la necessitat que Estat i Església estiguen separats, i que el primer es mantinga neutral en matèria religiosa. Al règim polític resultant se’l denominarà Estat liberal. Dins d’aquest Estat, i de nou a diferència del que assenyalava Hobbes, Locke defén l’existència d’un dret a la desobediència o dret a la resistència: el poble pot revoltar-se contra el sobirà si l’Estat no compleix el deure de preservar els drets naturals i els acords del Parlament. Per a evitar-ho, el govern legislatiu ha de poder modificar-se amb una certa regularitat. ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa la fotografia: la líder sufragista Emmeline Pankhurst és detinguda durant una manifestació pel dret al vot de la dona. Respon a les qüestions següents: 1. Fes una descripció completa de la imatge: context, personatges, composició, ambient, situació, etc. Què pretén transmetre? 2. Interpreta la imatge tenint en compte els drets del poble que proposa Locke. Justifica la resposta. 3. Creus que és legítima la desobediència civil? En qualsevol cas? Raona en quines circumstàncies i de quina manera la veuries justificable. 4. Creus que algunes fotografies poden tindre incidència en la millora de les nostres societats? Explica quines, en quins contextos i de quina manera poden contribuir a aquesta millora. 3.3. JEAN-JACQUES ROUSSEAU I LA VOLUNTAT GENERAL El tercer gran autor del contractualisme clàssic és Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), la postura del qual no solament és diferent de les dues anteriors, sinó també més optimista antropològicament parlant. Segons Rousseau, els individus són bons, lliures i iguals per naturalesa, i serà la societat la que els pervertisca. Podríem dir que la hipòtesi plantejada per Rousseau s’oposa a la visió de Hobbes, i que servirà per a definir una proposta democràtica que difereix totalment de la monarquia absoluta defesa pel pensador anglés. La filosofia contractualista de Rousseau pot ser resumida en les tres idees següents: i) L’ésser humà és bo per naturalesa. Són les institucions i les organitzacions socials, especialment l’aparició de la propietat privada, que el fan malvat i egoista. ii) L’única manera de reconciliar la naturalesa i la civilització és a través de l’educació: és necessari educar els ciutadans, no perquè tornen a un estat de naturalesa originari, sinó perquè formen organitzacions polítiques legítimes. iii) El fi últim de tot poder legítim és instaurar la llibertat i la igualtat dels éssers humans, que han d’estar representades i contingudes en la voluntat general. Eixa bondat natural de l’ésser humà es basa en dos sentiments que, tal com apunta, són innats en totes les persones: l’amor de si mateix i la pietat. L’amor de si mateix és similar a l’instint de supervivència, conservació o autoprotecció, que ens porta a tractar de protegir la pròpia vida en tot moment. No obstant això, aquest instint natural no implica egoisme ni maldat amb la resta d’individus, ja que sempre va unit a la pietat, que fa referència a la capacitat, també innata, que tenim els éssers humans d’identificar-nos amb el patiment i el dolor aliens. Podríem dir que la pietat és com una espècie de sentiment de compassió o empatia que tots els éssers humans posseïm de manera natural i intrínseca. A més, Rousseau distingeix entre l’amor de si mateix i l’amor propi. El primer el posseïm per naturalesa; el segon, en canvi, és el que apareix en el si d’una societat i té una tendència a l’egoisme, ja que implica la recerca del bé propi fins i tot quan s’aconsegueix a costa del bé d’altri. A pesar que, en principi, la teoria de Rousseau puga semblar un poc ingènua, en el fons d’aquestes idees hi ha una forta crítica a una societat que ell considerava corrupta. De fet, podríem assenyalar que el que Rousseau pretén és advertir-nos del perill de l’exaltació del progrés, la ciència i la raó. L’ésser humà en l’estat de naturalesa imaginat per Rousseau va ajudar a consolidar el mite del «bon salvatge», un ésser pur, pacífic, innocent i bondadós, que viu en perfecta harmonia amb la naturalesa. Eixa imatge havia sigut defesa amb anterioritat per alguns autors que van assistir al «descobriment» de les poblacions indígenes d’Amèrica i d’Àfrica. Una imatge que servia més per a criticar la mateixa civilització occidental que per a descriure aquells éssers humans. Nave nave moe, de Paul Gauguin. 18 19 10 10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa la fotografia de la mítica sèrie de pel·lícules sobre Tarzan, personatge del novel·lista Edgar Rice Burroughs, la història del qual segurament coneixes per les moltes versions actuals que se n’han fet. A continuació, respon a les qüestions següents: 1. Fes una descripció completa de la imatge: context, personatges, composició, ambient, situació, etc. Què pretén transmetre? 2. Interpreta la imatge tenint en compte el mite del bon salvatge i l’estat de naturalesa segons Rousseau. Creus que realment respon a les característiques dels pobles no occidentals qualificats de «primitius»? Quins elements de la imatge no et semblen coherents amb aquests pobles? 3. Escriu una redacció en què reflexiones sobre en quin sentit aquest mite pot significar una crítica a la civilització occidental. 4. Quin paper poden exercir la literatura i les arts en general en la crítica social? Posa exemples de diferents obres i àmbits artístics passats i presents. Recerca d’informació L’ús de termes com «primitiu» o «salvatge» per a referir-se a les societats no occidentals inclou, no obstant això, una qualificació pejorativa. Busca informació sobre aquests termes i explica per què, en aquest context, poden ser titlats de racistes i etnocèntrics. Però si els éssers humans érem bons i lliures per naturalesa, per què vam decidir signar un pacte social, perdre la nostra llibertat natural, sotmetre’ns a unes lleis i organitzar-nos entorn d’un Estat? El que ocorre és que, amb el pas del temps, els individus es van agrupant en comunitats cada volta més grans, es comencen a desenvolupar vincles socials i anem, a poc a poc, generant més necessitats, que donen peu al naixement de l’agricultura i de la propietat privada. Ací és on es troba el punt d’inflexió, ja que la propietat privada comença a pervertir la nostra naturalesa, i és en eixe moment que ens veiem obligats a signar un pacte social. Una vegada signat el pacte, l’objectiu no serà tornar a l’estat primitiu, sinó establir les bases per a reconduir la societat civil a una forma d’organització social i política que servisca per a continuar tan lliures i iguals com érem en aquell estat, cosa que només és possible mitjançant l’educació, que ha d’estar orientada a la voluntat general, que és la que ha de guiar l’acció de l’Estat. Rousseau defineix la voluntat general com aquella mitjançant la qual s’unifiquen els diferents interessos particulars en un pacte orientat al bé comú. A més, els executors de la voluntat general, és a dir, els qui ostenten la sobirania, han de ser els ciutadans mateixos, el poble mateix, en un sistema de democràcia assembleària en el qual ningú mane ni governe sobre els altres amb un poder absolut o desmesurat, a diferència del que passava amb el contracte plantejat per Hobbes. A pesar que acabem d’esmentar el concepte de democràcia assembleària, cal assenyalar que Rousseau excloïa de les seues postures les dones, a qui considerava ciutadanes de segona categoria, per davall dels homes. Aquesta exclusió s’estén també als conceptes d’educació i, per descomptat, d’igualtat: l’educació és per als homes i la igualtat es limita únicament a ells. En el llibre 5 de la seua obra titulada Emili, o de l’educació (1762), Rousseau afirma que «la dona està feta especialment per a agradar a l’home. Si recíprocament l’home li ha d’agradar a ella, és una necessitat menys directa». I, respecte a l’educació de les dones, diu que «agradar-los, ser-los útils, fer-se estimar i honorar per ells, educar-los de menuts, cuidar-los de grans, aconsellar-los, consolar-los, fer-los grata i suau la vida són les obligacions de les dones de tots els temps, i això és el que des de la seua infantesa se’ls ha d’ensenyar». L’escriptora i filòsofa Mary Wollstonecraft (1759-1797), en un assaig que porta per títol Vindicació dels drets de la dona (1792), arremetrà precisament contra moltes de les afirmacions fetes per Rousseau. TREBALL D’INVESTIGACIÓ I ACTUALITZACIÓ Les idees de Rousseau sobre l’educació de les dones no són molt diferents de les promulgades a Espanya fa unes poques dècades. Investigueu quina educació es proposava per a les dones durant el franquisme, especialment en les dècades dels 40, 50 i 60. Busqueu algun manual de «bona educació» per a les dones d’aquella època; segur que us sorprendrà. Respecte a la voluntat general, Rousseau assenyala que és inalienable i indivisible, i el problema ve quan aquesta deixa d’atendre el bé comú, perquè en aquest cas deixarà de ser una voluntat general i passarà a convertir-se en voluntat de tots, que és una forma perversa o alienada de l’anterior. La voluntat de tots pot ser definida com la unió de diferents interessos particulars que s’encaminen cap a un mateix objectiu, però no necessàriament cap al bé comú. És important remarcar que, per a Rousseau, la voluntat general no té res a veure amb un sistema de decisió per majoria, sinó més prompte amb la unió d’uns punts generals en què tots coincideixen. En establir aquesta diferència entre voluntat general i voluntat de tots, Rousseau ens està donant a entendre que la voluntat general no pot errar, sinó que és sempre recta, i ho continua sent fins i tot encara que no sempre el poble siga capaç de veure-la. Precisament per aquest motiu, en el fons podríem dir que la voluntat general és un concepte idealista i poc realista, que indica més prompte «el que ha de ser». De fet, pot passar que no sempre emane del poble la voluntat general, ja que a vegades no superem l’estadi de la voluntat de tots. Per això és important que el poble estiga ben informat i educat, ja que cada individu ha de ser capaç de deliberar per si mateix. Si l’origen dels mals socials i de la desigualtat entre les persones es troba en la propietat privada, la gran tasca de Rousseau amb aquesta teoria serà la de tractar de desmuntar la legitimació de la propietat privada proposada per Locke per a establir una igualtat que siga real. Això és una cosa que només pot passar si, després de la signatura del pacte, se segueixen sempre els preceptes de la voluntat general, no s’estableix una autoritat que ostente el poder de manera absoluta i els valors ètics acaben dominant sobre els mercantils. Al final, el que Rousseau està defenent com a forma òptima de govern és un sistema de democràcia directa en què la sobirania estiga en mans del poble, que haurà de governar d’acord amb la voluntat general. Quan els ciutadans se sotmeten a la voluntat general, en realitat s’estan sotmetent a si mateixos, i, en cas que el poder recaiga en mans d’uns representants del poble, aquests han d’obeir sempre a la voluntat general, perquè encara que es pot transmetre el poder, no es transmet la sobirania: aquesta és inalienable i sempre ha de recaure sobre el poble, que tindrà l’obligació d’expulsar els seus representants en el cas que no actuen d’acord amb la voluntat general. En aquest sentit, Rousseau, igual que Locke, també pensa que el contracte és revocable i que el dret de rebel·lió és un mecanisme legítim si s’incompleixen els principis del pacte. 20 21 10 10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa atentament la imatge de la dreta i respon a les següents preguntes: 1. En el marc de la filosofia política de Rousseau, com podem interpretar la imatge? 2. Amb quina problemàtica filosòfica podem vincular-la? Per què? 3. Estàs d’acord amb la postura defesa per Rousseau? Justifica la resposta mirant d’aportar arguments pròxims al teu context actual. 4. Dissenya diversos mems que servisquen per a exemplificar les teories polítiques contractualistes dels autors abordats en aquesta seqüència. Estat de naturalesa Objectiu del contracte Societat civil Hobbes Caos, guerra. L’ésser humà és malvat i egoista. Garantir la seguretat física a través d’un contracte de submissió. Sobirà absolut. Locke L’ésser és bo però egoista. Tres drets: vida, llibertat i propietat privada. Garantir els tres drets naturals. Estat liberal amb divisió de poders. Rousseau Pau, llibertat natural, igualtat. L’ésser humà és bo per naturalesa. Garantir la seguretat i la igualtat després de l’aparició de la propietat privada. Sobirania popular i democràcia social regida per la voluntat general. COMENTARI DE TEXT «Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat segons el fi de la seua institució, que és el bé comú: perquè si l’oposició entre els interessos particulars ha fet necessari l’establiment de les societats, és l’acord entre aquests interessos el que l’ha fet possible. El que hi ha de comú en aquests interessos diferents és el que forma el vincle social, i si no hi haguera algun punt en què tots els interessos concordaren, cap societat podria existir. Ara bé, és únicament en raó d’aquest interés comú com ha de ser governada la societat. Dic, doncs, que no sent la sobirania més que l’exercici de la voluntat general, mai pot alienar-se, i que el sobirà, que no és més que un ésser col·lectiu, no pot ser representat més que per si mateix; el poder pot molt bé transmetre’s, però no la voluntat». J. J. Rousseau. Del contracte social Alianza (traducció) Qüestions 1. Identifica la tesi del text i mostra l’estructura que segueix l’autor per a arribar-hi. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Basant-te en la resta d’autors que has estudiat en aquesta seqüència, de quina altra manera podries respondre a la pregunta plantejada en l’exercici anterior? 4. Acudint a exemples vinculats amb el teu context actual, mira de posar diversos exemples contraris a la voluntat general defesa per Rousseau i explica per què l’autor francés s’hi posicionaria en contra. MODEL D’EXAMEN COMPETENCIAL Bloc I. Text filosòfic «Malgrat el seu caràcter cordial, Hobbes, igual que Maquiavel, no tenia molt bona opinió de l’ésser humà. Creia que tots som bàsicament egoistes i que ens mou únicament la por a la mort i l’esperança d’un benefici personal. Tots aspirem a dominar els altres, tant si en som conscients com si no. Si no acceptes el retrat que Hobbes fa de la humanitat, com és que tanques la porta quan ixes de casa? Potser perquè saps que hi ha molta gent que no dubtaria a robar-te tot el que tens? Podries argumentar que només algunes persones són tan egoistes. Tanmateix, Hobbes no hi estava d’acord. Creia que en el fons tots ho som, i que només la llei i l’amenaça d’un castic ens mantenen sota control. La conseqüència d’això, argumentava ell, és que si la societat s’ensorrara i hagueres de viure en el que ell anomenava un estat de naturalesa, sense lleis ni ningú que poguera protegir-te, tu, igual que tots els altres, robaries i assassinaries quan fora necessari. O, almenys, hauries de fer-ho si volgueres continuar vivint.» N. Warburton. Una petita història de la filosofia Galàxia Gutenberg (adaptació) Observa amb atenció aquesta vinyeta de Forges del 2016 i respon a les preguntes següents: 1. Tenint en compte els continguts que s’han abordat en aquest tema, com podem interpretar la imatge? 2. Amb quina problemàtica filosòfica podem vincular-la? Justifica breument la resposta. 3. De quina manera ens permet aquesta imatge reflexionar sobre l’estat de naturalesa i l’origen de la societat civil? 4. Quina funció pot tindre, en la societat actual, una vinyeta humorística com la que es mostra en la imatge i quina crítica creus que s’hi amaga al darrere? Qüestions 1. Identifica la idea principal del text i mostra l’estructura argumental que segueix l’autor per a arribar a formular-la. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Desenvolupa una altra possible resposta que puga donar-se, des de la filosofia, a la pregunta que has formulat en l’exercici anterior. 4. Desenvolupa una breu dissertació en què intentes continuar la reflexió que es planteja en el text. Mira d’aportar exemples que justifiquen que aquesta reflexió continua sent necessària i posiciona’t a favor o en contra de la proposta política de què es parla en aquest fragment. Bloc II. Anàlisi filosòfica a partir d’imatges LLIBERTAT I BONDAT ÉSSER HUMÀ LLIBERTAT I BONDAT ÉSSER HUMÀ SOCIETAT 22 23 10 10 ESTRUCTURA DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES Es desplega una quantitat important de textos la funció dels quals és doble. D’una banda, ajuden a la comprensió dels continguts. D’una altra, serveixen per a posar en pràctica el comentari de text filosòfic. Es plantegen altres exercicis i tasques que formen part del nou model de prova: l’anàlisi filosòfica d’imatges i l’actualització i reflexió crítica. Es presenten altres situacions d’aprenentatge que contribueixen a l’adquisició de les competències específiques: exposicions orals, treballs d’investigació, debats, etc. Mereixen una atenció especial alguns quadres comparatius en què es relacionen les diferents postures d’escoles, filòsofs i filòsofes davant les qüestions que ocupen la reflexió de cada època. Al final de cada seqüència, es proposa una altra sèrie de situacions d’aprenentatge per a posar en pràctica tasques competencials en la línia dels nous models d’examen.
ÍNDEX DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS BLOC 1: ANTIGA INTRODUCCIÓ - Historicitat dels problemes i concepcions de la filosofia 1. Els éssers humans ens hem fet sempre les mateixes preguntes? 2. La dificultat i l’interés de dialogar amb les idees del passat. Seqüència 1 - Del mite al logos: els presocràtics 1. Cosmovisió mítica i explicació filosòfica. 1.1. Un temps sense escriptura: 1200-700 aC a Grècia. 1.2. En quines històries orals creien els grecs? 1.3. Els mites són coneixement? 1.4. El naixement del fet de preguntar: l’explicació filosòfica. 2. El problema de la realitat en els presocràtics. 2.1. De què estan formades totes les coses? 2.2. La geometria, la música i la purificació de l’ànima. 2.3. Què volem dir quan diem que alguna cosa «és»? 2.4. Som nosaltres els que inventem els nostres déus? Seqüència 2 - Filosofia i ciutadania en la il·lustració grega 1. La ciutat d’Atenes i la il·lustració grega. 2. El paper de la dona en la cultura i la filosofia grega: el cas d’Aspàsia de Milet. 3. Qui eren els sofistes i qui era Sòcrates? 4. Temes principals de reflexió en la il·lustració grega. 4.1. Estats diferents, lleis diferents... són totes justes? 4.2. El paper de la religió. 4.3. És relatiu el que és bo i el que és dolent? 4.4. L’ésser humà pot tindre respostes definitives a totes les preguntes que es fa? 4.5. El poder de l’educació. 5. El judici a Sòcrates i l’originalitat del seu pensament. Seqüència 3 - L’antropologia en la filosofia clàssica 1. Sòcrates i el coneixement d’u mateix. 1.1. La importància de Sòcrates: de la filosofia de la naturalesa a les qüestions ètiques. 1.2. Sòcrates i el coneixement d’u mateix. 1.3. Una nova visió del jo: jo soc la meua ànima racional. 1.4. Coneixement d’u mateix i examen d’u mateix. 1.5. Coneixement d’u mateix, cura d’u mateix i autogovern. 1.6. Una nova forma d’entendre l’educació. 1.7. El mètode socràtic: la dialèctica. 1.8. El coneixement d’u mateix és la saviesa. 2. La psique (ànima) en Plató. 2.1. L’ésser humà: una ànima immortal «que habita» un cos mortal. 2.2. El coneixement, principal funció de l’ànima. La teoria de la reminiscència. 2.3. L’estructura interna de l’ànima. 3. La psique en Aristòtil. 3.1. Una visió naturalista de l’ànima. 3.2. L’ànima és la forma d’un cos viu. 3.3. L’ordre dels éssers vius. 3.4. Raó i coneixement en l’ésser humà. 3.5. Raó i acció (praxis) en l’ésser humà.
ÍNDEX DE CONTINGUTS I SABERS BÀSICS Seqüència 4 - La discussió ètica 1. L’intel·lectualisme socràtic-platònic. 1.1. L’intel·lectualisme moral en Sòcrates. 1.2. La versió de Plató de l’intel·lectualisme socràtic. 2. La teoria de les virtuts de l’ànima en Plató. 2.1. Les virtuts de les parts de l’ànima: saviesa, valentia i moderació. 2.2. La virtut de l’ànima sencera: la justícia. 2.3. L’ideal de vida ascètica. 3. L’eudemonia en Aristòtil. 3.1. De veritat n’hi ha prou amb el coneixement per a assolir una vida recta i feliç? 3.2. La felicitat, el fi últim de la vida humana. 3.3. Què és la felicitat? 3.4. Dos ideals diferents de felicitat. 3.5. L’ideal de felicitat de l’home virtuós: la vida activa. 3.6. L’ideal de felicitat del savi: la vida contemplativa o teorètica. 4. El debat ètic: Plató versus Aristòtil. Seqüència 5 - El debat polític 1. Les propostes platònica i aristotèlica sobre el millor ordre social. Govern dels entesos o govern de la classe mitjana? 2. La proposta política de Plató. 2.1. Context històric: la decepció amb la política. 2.2. La crítica a la democràcia atenenca. 2.3. El govern ideal: el govern dels millors. 2.4. El millor ordre social: l’Estat ideal. 2.5. Els principis de l’Estat platònic. 2.6. La vigència de Plató. 3. La proposta política d’Aristòtil. 3.1. Context històric. 3.2. L’animal polític. 3.3. Política i felicitat. 3.4. Elogi de la polis grega. La polis ideal. 3.5. Les formes de govern i el govern ideal. 3.6. Esclaus i dones en la política. 4. Plató versus Aristòtil. Seqüència 6 - El pensament hel·lenístic: de la polis a l’imperi 1. La cultura hel·lenística en l’imperi d’Alexandre el Gran. 2. El desenvolupament de la ciència. 3. Escoles filosòfiques hel·lenístiques. 3.1. La filosofia com a teràpia. 3.2. Cinisme. 3.3. Escepticisme. 3.4. Epicureisme. 3.5. Estoïcisme.
dialogo.dialogo-tilde.esRkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=