L’origen i el fonament de la societat i el poder Aquesta naturalesa malvada de l’ésser humà porta Hobbes a postular que l’única forma possible d’unir-nos en societat i garantir la nostra seguretat és mitjançant la instauració d’un sobirà amb poder absolut. Necessitem una autoritat el poder de la qual s’estenga sobre tots els seus súbdits i que siga capaç de posar ordre. Més encara: el sobirà no ha d’estar ni tan sols sotmés a les obligacions que la resta de persones assumeixen una vegada signat el pacte, sinó que en queda fora. Després d’haver signat, els individus cedeixen els seus drets al sobirà únic amb la finalitat que aquest s’encarregue de garantir la seua seguretat física i la seua vida. No obstant això, encara que hàgem de cedir tots els nostres drets i llibertats al sobirà absolut, Hobbes sí que estableix un límit: el dret d’autoconservació, és a dir, la llibertat de defendre el propi cos. Si els éssers humans han pactat eixir de l’estat de naturalesa precisament per a assegurar la supervivència, llavors l’Estat, a pesar que ostenta el dret de matar, no tindrà mai el dret d’exigir als súbdits que siguen ells mateixos els qui posen fi a la pròpia vida, perquè això seria un acte antinatural: «Si el sobirà ordena a un home (...) que es mate, es ferisca o es mutile a si mateix o que no es resistisca als qui l’ataquen, o que s’abstinga de l’ús d’aliments, (...) o de qualsevol altra cosa, sense la qual no pot viure, aquest home té llibertat per a desobeir». En la pràctica, podríem dir que el sistema de govern proposat per Hobbes s’assemblaria a una dictadura, ja que estem davant un contracte de submissió, un contracte entre desiguals, ja que la persona que rep el poder roman fora del pacte, mentre que s’obliga la resta a sotmetre’s a ell. No es tracta d’una sobirania compartida, sinó que només l’ostenta el sobirà, que és qui dicta les lleis i qui posseeix el poder absolut. A més, als signants del pacte no els està permés el dret de rebel·lió o de sublevació —a diferència del que passarà amb el contracte social defés per Locke—, ja que qualsevol revocació del pacte comporta el risc de caure de nou en aquell estat de guerra de tots contra tots, que és precisament del que intentàvem fugir. Sí que els estaria permés, no obstant això, la llibertat de desobeir al sobirà quan aquest els obligue a dur a terme alguna acció que tinga a veure amb l’anihilació o mutilació del propi cos, atés que, com hem dit més amunt, aquest és precisament l’únic límit de l’Estat COMENTARI DE TEXT «(…) la multitud així unida en una persona es denomina Estat, en llatí, Civitas. Aquesta és la generació d’aquell gran Leviatà, o més prompte (parlant amb més reverència), d’aquell déu mortal, al qual devem, sota el déu immortal, la nostra pau i la nostra defensa. Perquè en virtut d’aquesta autoritat que se li confereix per cada home particular en l’Estat, posseeix i utilitza tant de poder i fortalesa, que pel terror que inspira és capaç de conformar les voluntats de tots ells per a la pau, en el seu propi país, i per a la mútua ajuda contra els seus enemics, a l’estranger. I en això consisteix l’essència de l’Estat, que podem definir així: una persona dels actes de la qual una gran multitud, per pactes mutus realitzats entre si, ha sigut instituïda per cada un com a autor, a fi que puga utilitzar la fortalesa i els mitjans de tothom, com ho jutge oportú, per a assegurar la pau i la defensa comunes. El titular d’aquesta persona s’anomena sobirà, i es diu que té poder sobirà; tothom que l’envolta és súbdit seu». T. Hobbes. Leviatà Fondo de Cultura Económica (traducció) Recerca d’informació i taula comparativa Thomas Hobbes no és l’únic autor que considera que l’ésser humà no és bo per naturalesa. Dins d’aquesta postura trobem, per exemple, Nicolau Maquiavel (1469-1527). Busca informació sobre el pensament polític d’aquest autor i fes una taula de pareguts i diferències respecte a les idees proposades per Hobbes. Qüestions 1. Identifica la idea principal del text i mostra l’estructura que segueix l’autor per a arribar-hi. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Desenvolupa una altra possible resposta a la pregunta que has formulat en el punt anterior. 4. Desenvolupa una breu dissertació en la qual intentes continuar amb la reflexió que es planteja en el text, mirant d’aportar exemples que justifiquen que aquesta reflexió continua sent necessària. 16 10
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=