L’origen i el fonament de la societat i el poder 3 PRINCIPALS FIGURES DEL CONTRACTUALISME CLÀSSIC 3.1. THOMAS HOBBES I L’ABSOLUTISME La teoria política de Thomas Hobbes (1588-1679) s’arreplega en el llibre titulat Leviatà (1651), nom que fa referència a un monstre bíblic capaç d’infondre un terror desmesurat als qui es troben amb ell. En la teoria de Hobbes, el Leviatà és l’Estat, i no podem parlar de ciutadans, sinó de súbdits sotmesos a aquella bèstia poderosa i temible. Hobbes concep l’ésser humà com un ésser malvat i egoista, la qual cosa el porta a pressuposar que l’estat de naturalesa és un estat problemàtic, un estat de guerra de tots contra tots en què regna el caos, la violència i l’anarquia. En aquesta situació, no hi ha més que una por contínua i una inseguretat constant, atés que no existeixen les nocions de justícia, dret o moral, ja que aquests conceptes, lluny de ser naturals, obeeixen a un acord que encara no s’ha produït. Segons Hobbes, en l’estat de naturalesa els éssers humans són iguals entre si i gaudeixen de tots els drets, però això inclou també el dret a fer i aconseguir el que es desitge fins i tot en perjudici dels altres. Per tant, podríem dir que és cert que en aquell estat previ a la instauració de la societat civil els éssers humans viuen en llibertat, però es tracta d’una llibertat que ve acompanyada de la por a una mort violenta i la necessitat de lluitar per la pròpia conservació, fruit precisament del caràcter malvat que ens caracteritza. No obstant això, l’ésser humà és també un ésser racional, algú capaç d’analitzar les conseqüències dels seus actes, modificar-los i buscar solucions. És això el que l’acabarà portant a aliar-se amb els altres i a signar un pacte social, un pacte necessari a fi de garantir la seguretat física de tots els signants. L’objectiu del pacte, per tant, serà el d’aconseguir la pau i la seguretat col·lectiva. Cal tindre en compte que Hobbes va viure la guerra civil de 1642 a Anglaterra, que va debilitar el poder de l’Estat i que va portar a una situació de caos i desordre indesitjable, paregut al que després va entendre que podia ser l’estat de naturalesa. Homo homini lupus, ‘l’home és un llop per a l’home’. Aquesta frase es va popularitzar gràcies a Thomas Hobbes, qui la va utilitzar per a referir-se a la naturalesa malvada que ell pressuposava en els éssers humans i que els portava a enfrontar-se contínuament amb els seus semblants. Tanmateix, la frase és del dramaturg romà Plaute, d’una obra titulada Asinaria, escrita al voltant de l’any 211 aC. Portada del llibre Leviatà, per Abraham Bosse. LECTURA I DEBAT Proposem la lectura de la novel·la El senyor de les mosques, de William Golding (també podem mirar alguna de les versions cinematogràfiques). El debat, a partir de les situacions de la trama de la novel·la, i també d’exemples de l’actualitat i de la vida quotidiana de l’alumnat, discutirà l’abast de la frase «L’home és un llop per a l’home». 15 10
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=