L’origen i el fonament de la societat i el poder DEBAT Dividiu la classe en dos grups: un defendrà que l’ésser humà és bo per naturalesa; l’altre argumentarà justament el contrari. Mireu de construir una sèrie d’arguments que servisquen per a justificar la vostra postura i, a continuació, organitzeu un debat a classe en què la defengueu. LECTURA I DISSERTACIÓ Són moltes les obres literàries, cinematogràfiques, pictòriques, etc. que tracten el tema de la naturalesa moral de l’ésser humà. Suggerim la lectura d’una breu i famosa novel·la de Robert Louis Stevenson, El cas misteriós del doctor Jekyll i el senyor Hyde. Després de la lectura, proposem una dissertació: «La naturalesa moral de l’ésser humà». Les preguntes següents us ajudaran a reflexionar sobre el tema: Com es constitueix la nostra personalitat moral? Hi ha una bondat o maldat innata en la naturalesa humana? Són els nostres actes els que la configuren? Són maneres de ser totalment apreses i desenvolupades a força d’exercitar-les en la nostra vida social quotidiana? Què determina les nostres accions morals: la nostra naturalesa o el nostre entorn? Llavors, som lliures a l’hora d’actuar moralment? Igual que l’estat de naturalesa, el contracte o pacte social és una hipòtesi mitjançant la qual diversos autors tracten d’explicar quin és el tipus d’acord a què els éssers humans es van veure obligats a arribar per a eixir de l’estat primitiu en què es trobaven. El pacte social és l’acord fundacional que permet als éssers humans eixir de l’estat de naturalesa i constituir una societat civil a partir de l’establiment d’una sèrie de regles que serviran per a regular la vida i el comportament de totes aquelles persones que s’hagen sotmés a la signatura del pacte. Es tracta, per tant, d’un acord realitzat en l’interior d’un grup per part dels seus integrants, i que parteix sempre de la idea que tots els membres del grup estan d’acord amb la signatura, lliure i per voluntat pròpia, d’aquest contracte social. Es tracta d’un contracte que obliga a totes les parts i que ens permet establir l’existència d’una autoritat, una forma de govern i unes normes i lleis a les quals sotmetre’ns. Una vegada signat el contracte social, arribem per fi al tercer element: la societat civil, que és la forma d’organització social i política que resulta de la concreció del contracte. Parlem, per tant, d’una societat regida per una sèrie de lleis, drets i obligacions als quals han de sotmetre’s tots els membres, perquè són ells els qui, lliurement, han accedit a formar-ne part. En poques paraules, podríem dir que les teories polítiques contractualistes el que fan és formular la hipòtesi que va existir un estat de naturalesa en el qual els éssers humans es trobaven abans de viure en societat, un estat previ al naixement de la societat civil; i, en funció de com s’imagine aquest estat, hi haurà diferents tipus de contractes i diferents tipus de societats resultants. Després d’imaginar aquest estat primitiu, els autors contractualistes busquen raons per les quals els individus volen abandonar-lo i fundar una societat civil. En definitiva, podríem dir que la teoria política del contracte social intenta explicar l’origen i el propòsit de l’Estat. No obstant això, no tots els pensadors han imaginat l’estat de naturalesa de la mateixa manera. Quan parlem del contractualisme clàssic, els tres autors més rellevants són Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau. Cada un té una visió diferent sobre el comportament natural dels éssers humans. Analitzarem la teoria de tots tres d’una forma un poc més completa. ESTAT DE NATURALESA Com es comportaven els éssers humans abans de viure en societat? CONTRACTE SOCIAL Quin pacte firmen els individus per a eixir de l’estat de naturalesa i amb quina finalitat? SOCIETAT CIVIL Quines normes de convivència i formes de govern s’estableixen una vegada firmat el pacte? 14 10
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=