L’origen i el fonament de la societat i el poder Tenint en compte que la nostra naturalesa no és malvada però sí que tendeix a l’egoisme, i que la signatura del pacte té un objectiu molt clar, Locke conclou que la millor solució política ha de ser la fundació d’un Estat en el qual: a) el poder no l’ostente una sola persona, sinó que estiga dividit; b) es vetle pel respecte dels tres drets naturals. En aquest sentit, podem observar com Locke ja planteja una divisió de poders que hui en dia hem assimilat com a normal. Per a Locke, el poder de l’Estat s’ha de dividir en dos grans organismes: el poder executiu, que recaurà en mans del monarca o rei, i el poder legislatiu, que recaurà en mans del Parlament, un organisme que representa el poble i vetla per aquest. A més, Locke també parla de la necessitat d’instaurar un tercer poder, el federatiu, que haurà d’encarregar-se de les relacions exteriors de l’Estat. COMENTARI DE TEXT «Si en l’estat de naturalesa l’home és tan lliure com hem dit, (…) i no és súbdit de ningú, per quina raó renuncia a la seua llibertat? Per què renuncia al seu imperi i se sotmet al domini i control d’un altre poder? La resposta a aquestes preguntes és òbvia. Conteste dient que, encara que en l’estat de naturalesa té l’home tots aquests drets, està, no obstant això, exposat constantment a la incertesa i a l’amenaça de ser envaït per uns altres. Perquè com que en l’estat de naturalesa tothom és tan rei com ell mateix, cada home és igual als altres; i com que la major part no observa estrictament l’equitat i la justícia, el gaudi de la propietat que un home té en un estat així és summament insegur. Això el porta a voler abandonar una condició en què, malgrat ser lliure, s’hi donen pors i perills constants; per tant, no sense raó anhela unir-se en societat amb uns altres que ja estiguen units o que tinguen intenció d’estar-ho amb la finalitat de preservar les vides, les llibertats i les possessions, és a dir, tot allò a què done el nom genèric de propietat». J. Locke. Segon tractat sobre el govern civil, paràgraf 123. Tecnos (traducció) Qüestions 1. Identifica la idea principal del text i mostra l’estructura que segueix l’autor per a arribar-hi. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Què inclou el concepte de propietat que esmenta Locke en l’última línia? 4. Segons Locke, per què decideix l’ésser humà abandonar l’estat de naturalesa? Quines diferències i semblances té la seua postura amb la de Hobbes? John Locke s’avança a Montesquieu (1689-1755) en la seua proposta de crear un Estat en què hi haja una divisió de poders. Tanmateix, Montesquieu, a mitjan segle xviii, va més enllà de Locke i estableix una separació de poders que és triple: el legislatiu, l’executiu i el judicial. La separació de poders establida per Montesquieu ha sigut acollida i adoptada per gran part de les democràcies occidentals contemporànies. Una altra de les novetats de la seua proposta, que serveix per a evidenciar la ruptura respecte a la filosofia política medieval, és la necessitat que Estat i Església estiguen separats, i que el primer es mantinga neutral en matèria religiosa. Al règim polític resultant se’l denominarà Estat liberal. Dins d’aquest Estat, i de nou a diferència del que assenyalava Hobbes, Locke defén l’existència d’un dret a la desobediència o dret a la resistència: el poble pot revoltar-se contra el sobirà si l’Estat no compleix el deure de preservar els drets naturals i els acords del Parlament. Per a evitar-ho, el govern legislatiu ha de poder modificar-se amb una certa regularitat. 18 10
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=