L’origen i el fonament de la societat i el poder ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa detingudament aquest mural de la Universitat Nacional de San Agustín de Arequipa (el Perú) i respon a les qüestions següents: 1. Fes una descripció completa de la imatge: personatges, composició, colors, situacions, etc. Què pretén transmetre? 2. Interpreta la imatge tenint en compte el que acabes d’aprendre sobre les teories de Hobbes. Amb quina problemàtica filosòfica podem vincular-la? Justifica la resposta. 3. Dissertació: compara la imatge amb la situació de les nostres societats contemporànies en aquest món globalitzat. 4. Quina funció pot tindre un mural com aquest? Tingues en compte el context. 3.2. JOHN LOCKE I ELS DRETS NATURALS A diferència de la teoria proposada per Thomas Hobbes, John Locke concep l’estat de naturalesa com un estat d’harmonia i llibertat entre els individus, un estat amb un cert ordre natural. En aquest estat, les persones no sols són capaces de reconéixer les seues obligacions respecte a la resta, sinó que a més gaudeixen de tres drets naturals que els han sigut atorgats per Déu: la vida, la llibertat i la propietat privada. El problema és que els individus, malgrat no ser malvats per naturalesa, tenen una certa tendència a l’egoisme, a buscar el benefici propi. En no existir jutges ni govern en l’estat de naturalesa, cada individu es converteix en intèrpret, jutge i executor de les infraccions contra la llei o el dret natural: en l’estat de naturalesa «tots són reis». Aquesta tendència a l’egoisme provoca que els tres drets naturals es vegen amenaçats. En aquest context, la signatura d’un contracte social es veu com l’única solució possible, i els éssers humans acorden cedir part de les seues llibertats a canvi de la protecció d’aquests drets. 17 10
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=