L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder Tenint en compte que la nostra naturalesa no és malvada però sí que tendeix a l’egoisme, i que la signatura del pacte té un objectiu molt clar, Locke conclou que la millor solució política ha de ser la fundació d’un Estat en el qual: a) el poder no l’ostente una sola persona, sinó que estiga dividit; b) es vetle pel respecte dels tres drets naturals. En aquest sentit, podem observar com Locke ja planteja una divisió de poders que hui en dia hem assimilat com a normal. Per a Locke, el poder de l’Estat s’ha de dividir en dos grans organismes: el poder executiu, que recaurà en mans del monarca o rei, i el poder legislatiu, que recaurà en mans del Parlament, un organisme que representa el poble i vetla per aquest. A més, Locke també parla de la necessitat d’instaurar un tercer poder, el federatiu, que haurà d’encarregar-se de les relacions exteriors de l’Estat. COMENTARI DE TEXT «Si en l’estat de naturalesa l’home és tan lliure com hem dit, (…) i no és súbdit de ningú, per quina raó renuncia a la seua llibertat? Per què renuncia al seu imperi i se sotmet al domini i control d’un altre poder? La resposta a aquestes preguntes és òbvia. Conteste dient que, encara que en l’estat de naturalesa té l’home tots aquests drets, està, no obstant això, exposat constantment a la incertesa i a l’amenaça de ser envaït per uns altres. Perquè com que en l’estat de naturalesa tothom és tan rei com ell mateix, cada home és igual als altres; i com que la major part no observa estrictament l’equitat i la justícia, el gaudi de la propietat que un home té en un estat així és summament insegur. Això el porta a voler abandonar una condició en què, malgrat ser lliure, s’hi donen pors i perills constants; per tant, no sense raó anhela unir-se en societat amb uns altres que ja estiguen units o que tinguen intenció d’estar-ho amb la finalitat de preservar les vides, les llibertats i les possessions, és a dir, tot allò a què done el nom genèric de propietat». J. Locke. Segon tractat sobre el govern civil, paràgraf 123. Tecnos (traducció) Qüestions 1. Identifica la idea principal del text i mostra l’estructura que segueix l’autor per a arribar-hi. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Què inclou el concepte de propietat que esmenta Locke en l’última línia? 4. Segons Locke, per què decideix l’ésser humà abandonar l’estat de naturalesa? Quines diferències i semblances té la seua postura amb la de Hobbes? John Locke s’avança a Montesquieu (1689-1755) en la seua proposta de crear un Estat en què hi haja una divisió de poders. Tanmateix, Montesquieu, a mitjan segle xviii, va més enllà de Locke i estableix una separació de poders que és triple: el legislatiu, l’executiu i el judicial. La separació de poders establida per Montesquieu ha sigut acollida i adoptada per gran part de les democràcies occidentals contemporànies. Una altra de les novetats de la seua proposta, que serveix per a evidenciar la ruptura respecte a la filosofia política medieval, és la necessitat que Estat i Església estiguen separats, i que el primer es mantinga neutral en matèria religiosa. Al règim polític resultant se’l denominarà Estat liberal. Dins d’aquest Estat, i de nou a diferència del que assenyalava Hobbes, Locke defén l’existència d’un dret a la desobediència o dret a la resistència: el poble pot revoltar-se contra el sobirà si l’Estat no compleix el deure de preservar els drets naturals i els acords del Parlament. Per a evitar-ho, el govern legislatiu ha de poder modificar-se amb una certa regularitat. ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa la fotografia: la líder sufragista Emmeline Pankhurst és detinguda durant una manifestació pel dret al vot de la dona. Respon a les qüestions següents: 1. Fes una descripció completa de la imatge: context, personatges, composició, ambient, situació, etc. Què pretén transmetre? 2. Interpreta la imatge tenint en compte els drets del poble que proposa Locke. Justifica la resposta. 3. Creus que és legítima la desobediència civil? En qualsevol cas? Raona en quines circumstàncies i de quina manera la veuries justificable. 4. Creus que algunes fotografies poden tindre incidència en la millora de les nostres societats? Explica quines, en quins contextos i de quina manera poden contribuir a aquesta millora. 3.3. JEAN-JACQUES ROUSSEAU I LA VOLUNTAT GENERAL El tercer gran autor del contractualisme clàssic és Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), la postura del qual no solament és diferent de les dues anteriors, sinó també més optimista antropològicament parlant. Segons Rousseau, els individus són bons, lliures i iguals per naturalesa, i serà la societat la que els pervertisca. Podríem dir que la hipòtesi plantejada per Rousseau s’oposa a la visió de Hobbes, i que servirà per a definir una proposta democràtica que difereix totalment de la monarquia absoluta defesa pel pensador anglés. La filosofia contractualista de Rousseau pot ser resumida en les tres idees següents: i) L’ésser humà és bo per naturalesa. Són les institucions i les organitzacions socials, especialment l’aparició de la propietat privada, que el fan malvat i egoista. ii) L’única manera de reconciliar la naturalesa i la civilització és a través de l’educació: és necessari educar els ciutadans, no perquè tornen a un estat de naturalesa originari, sinó perquè formen organitzacions polítiques legítimes. iii) El fi últim de tot poder legítim és instaurar la llibertat i la igualtat dels éssers humans, que han d’estar representades i contingudes en la voluntat general. Eixa bondat natural de l’ésser humà es basa en dos sentiments que, tal com apunta, són innats en totes les persones: l’amor de si mateix i la pietat. L’amor de si mateix és similar a l’instint de supervivència, conservació o autoprotecció, que ens porta a tractar de protegir la pròpia vida en tot moment. No obstant això, aquest instint natural no implica egoisme ni maldat amb la resta d’individus, ja que sempre va unit a la pietat, que fa referència a la capacitat, també innata, que tenim els éssers humans d’identificar-nos amb el patiment i el dolor aliens. Podríem dir que la pietat és com una espècie de sentiment de compassió o empatia que tots els éssers humans posseïm de manera natural i intrínseca. A més, Rousseau distingeix entre l’amor de si mateix i l’amor propi. El primer el posseïm per naturalesa; el segon, en canvi, és el que apareix en el si d’una societat i té una tendència a l’egoisme, ja que implica la recerca del bé propi fins i tot quan s’aconsegueix a costa del bé d’altri. A pesar que, en principi, la teoria de Rousseau puga semblar un poc ingènua, en el fons d’aquestes idees hi ha una forta crítica a una societat que ell considerava corrupta. De fet, podríem assenyalar que el que Rousseau pretén és advertir-nos del perill de l’exaltació del progrés, la ciència i la raó. L’ésser humà en l’estat de naturalesa imaginat per Rousseau va ajudar a consolidar el mite del «bon salvatge», un ésser pur, pacífic, innocent i bondadós, que viu en perfecta harmonia amb la naturalesa. Eixa imatge havia sigut defesa amb anterioritat per alguns autors que van assistir al «descobriment» de les poblacions indígenes d’Amèrica i d’Àfrica. Una imatge que servia més per a criticar la mateixa civilització occidental que per a descriure aquells éssers humans. Nave nave moe, de Paul Gauguin. 18 19 10 10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa la fotografia de la mítica sèrie de pel·lícules sobre Tarzan, personatge del novel·lista Edgar Rice Burroughs, la història del qual segurament coneixes per les moltes versions actuals que se n’han fet. A continuació, respon a les qüestions següents: 1. Fes una descripció completa de la imatge: context, personatges, composició, ambient, situació, etc. Què pretén transmetre? 2. Interpreta la imatge tenint en compte el mite del bon salvatge i l’estat de naturalesa segons Rousseau. Creus que realment respon a les característiques dels pobles no occidentals qualificats de «primitius»? Quins elements de la imatge no et semblen coherents amb aquests pobles? 3. Escriu una redacció en què reflexiones sobre en quin sentit aquest mite pot significar una crítica a la civilització occidental. 4. Quin paper poden exercir la literatura i les arts en general en la crítica social? Posa exemples de diferents obres i àmbits artístics passats i presents. Recerca d’informació L’ús de termes com «primitiu» o «salvatge» per a referir-se a les societats no occidentals inclou, no obstant això, una qualificació pejorativa. Busca informació sobre aquests termes i explica per què, en aquest context, poden ser titlats de racistes i etnocèntrics. Però si els éssers humans érem bons i lliures per naturalesa, per què vam decidir signar un pacte social, perdre la nostra llibertat natural, sotmetre’ns a unes lleis i organitzar-nos entorn d’un Estat? El que ocorre és que, amb el pas del temps, els individus es van agrupant en comunitats cada volta més grans, es comencen a desenvolupar vincles socials i anem, a poc a poc, generant més necessitats, que donen peu al naixement de l’agricultura i de la propietat privada. Ací és on es troba el punt d’inflexió, ja que la propietat privada comença a pervertir la nostra naturalesa, i és en eixe moment que ens veiem obligats a signar un pacte social. Una vegada signat el pacte, l’objectiu no serà tornar a l’estat primitiu, sinó establir les bases per a reconduir la societat civil a una forma d’organització social i política que servisca per a continuar tan lliures i iguals com érem en aquell estat, cosa que només és possible mitjançant l’educació, que ha d’estar orientada a la voluntat general, que és la que ha de guiar l’acció de l’Estat. Rousseau defineix la voluntat general com aquella mitjançant la qual s’unifiquen els diferents interessos particulars en un pacte orientat al bé comú. A més, els executors de la voluntat general, és a dir, els qui ostenten la sobirania, han de ser els ciutadans mateixos, el poble mateix, en un sistema de democràcia assembleària en el qual ningú mane ni governe sobre els altres amb un poder absolut o desmesurat, a diferència del que passava amb el contracte plantejat per Hobbes. A pesar que acabem d’esmentar el concepte de democràcia assembleària, cal assenyalar que Rousseau excloïa de les seues postures les dones, a qui considerava ciutadanes de segona categoria, per davall dels homes. Aquesta exclusió s’estén també als conceptes d’educació i, per descomptat, d’igualtat: l’educació és per als homes i la igualtat es limita únicament a ells. En el llibre 5 de la seua obra titulada Emili, o de l’educació (1762), Rousseau afirma que «la dona està feta especialment per a agradar a l’home. Si recíprocament l’home li ha d’agradar a ella, és una necessitat menys directa». I, respecte a l’educació de les dones, diu que «agradar-los, ser-los útils, fer-se estimar i honorar per ells, educar-los de menuts, cuidar-los de grans, aconsellar-los, consolar-los, fer-los grata i suau la vida són les obligacions de les dones de tots els temps, i això és el que des de la seua infantesa se’ls ha d’ensenyar». L’escriptora i filòsofa Mary Wollstonecraft (1759-1797), en un assaig que porta per títol Vindicació dels drets de la dona (1792), arremetrà precisament contra moltes de les afirmacions fetes per Rousseau. TREBALL D’INVESTIGACIÓ I ACTUALITZACIÓ Les idees de Rousseau sobre l’educació de les dones no són molt diferents de les promulgades a Espanya fa unes poques dècades. Investigueu quina educació es proposava per a les dones durant el franquisme, especialment en les dècades dels 40, 50 i 60. Busqueu algun manual de «bona educació» per a les dones d’aquella època; segur que us sorprendrà. Respecte a la voluntat general, Rousseau assenyala que és inalienable i indivisible, i el problema ve quan aquesta deixa d’atendre el bé comú, perquè en aquest cas deixarà de ser una voluntat general i passarà a convertir-se en voluntat de tots, que és una forma perversa o alienada de l’anterior. La voluntat de tots pot ser definida com la unió de diferents interessos particulars que s’encaminen cap a un mateix objectiu, però no necessàriament cap al bé comú. És important remarcar que, per a Rousseau, la voluntat general no té res a veure amb un sistema de decisió per majoria, sinó més prompte amb la unió d’uns punts generals en què tots coincideixen. En establir aquesta diferència entre voluntat general i voluntat de tots, Rousseau ens està donant a entendre que la voluntat general no pot errar, sinó que és sempre recta, i ho continua sent fins i tot encara que no sempre el poble siga capaç de veure-la. Precisament per aquest motiu, en el fons podríem dir que la voluntat general és un concepte idealista i poc realista, que indica més prompte «el que ha de ser». De fet, pot passar que no sempre emane del poble la voluntat general, ja que a vegades no superem l’estadi de la voluntat de tots. Per això és important que el poble estiga ben informat i educat, ja que cada individu ha de ser capaç de deliberar per si mateix. Si l’origen dels mals socials i de la desigualtat entre les persones es troba en la propietat privada, la gran tasca de Rousseau amb aquesta teoria serà la de tractar de desmuntar la legitimació de la propietat privada proposada per Locke per a establir una igualtat que siga real. Això és una cosa que només pot passar si, després de la signatura del pacte, se segueixen sempre els preceptes de la voluntat general, no s’estableix una autoritat que ostente el poder de manera absoluta i els valors ètics acaben dominant sobre els mercantils. Al final, el que Rousseau està defenent com a forma òptima de govern és un sistema de democràcia directa en què la sobirania estiga en mans del poble, que haurà de governar d’acord amb la voluntat general. Quan els ciutadans se sotmeten a la voluntat general, en realitat s’estan sotmetent a si mateixos, i, en cas que el poder recaiga en mans d’uns representants del poble, aquests han d’obeir sempre a la voluntat general, perquè encara que es pot transmetre el poder, no es transmet la sobirania: aquesta és inalienable i sempre ha de recaure sobre el poble, que tindrà l’obligació d’expulsar els seus representants en el cas que no actuen d’acord amb la voluntat general. En aquest sentit, Rousseau, igual que Locke, també pensa que el contracte és revocable i que el dret de rebel·lió és un mecanisme legítim si s’incompleixen els principis del pacte. 20 21 10 10 L’origen i el fonament de la societat i el poder L’origen i el fonament de la societat i el poder ANÀLISI FILOSÒFICA A PARTIR D’IMATGES Observa atentament la imatge de la dreta i respon a les següents preguntes: 1. En el marc de la filosofia política de Rousseau, com podem interpretar la imatge? 2. Amb quina problemàtica filosòfica podem vincular-la? Per què? 3. Estàs d’acord amb la postura defesa per Rousseau? Justifica la resposta mirant d’aportar arguments pròxims al teu context actual. 4. Dissenya diversos mems que servisquen per a exemplificar les teories polítiques contractualistes dels autors abordats en aquesta seqüència. Estat de naturalesa Objectiu del contracte Societat civil Hobbes Caos, guerra. L’ésser humà és malvat i egoista. Garantir la seguretat física a través d’un contracte de submissió. Sobirà absolut. Locke L’ésser és bo però egoista. Tres drets: vida, llibertat i propietat privada. Garantir els tres drets naturals. Estat liberal amb divisió de poders. Rousseau Pau, llibertat natural, igualtat. L’ésser humà és bo per naturalesa. Garantir la seguretat i la igualtat després de l’aparició de la propietat privada. Sobirania popular i democràcia social regida per la voluntat general. COMENTARI DE TEXT «Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat segons el fi de la seua institució, que és el bé comú: perquè si l’oposició entre els interessos particulars ha fet necessari l’establiment de les societats, és l’acord entre aquests interessos el que l’ha fet possible. El que hi ha de comú en aquests interessos diferents és el que forma el vincle social, i si no hi haguera algun punt en què tots els interessos concordaren, cap societat podria existir. Ara bé, és únicament en raó d’aquest interés comú com ha de ser governada la societat. Dic, doncs, que no sent la sobirania més que l’exercici de la voluntat general, mai pot alienar-se, i que el sobirà, que no és més que un ésser col·lectiu, no pot ser representat més que per si mateix; el poder pot molt bé transmetre’s, però no la voluntat». J. J. Rousseau. Del contracte social Alianza (traducció) Qüestions 1. Identifica la tesi del text i mostra l’estructura que segueix l’autor per a arribar-hi. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Basant-te en la resta d’autors que has estudiat en aquesta seqüència, de quina altra manera podries respondre a la pregunta plantejada en l’exercici anterior? 4. Acudint a exemples vinculats amb el teu context actual, mira de posar diversos exemples contraris a la voluntat general defesa per Rousseau i explica per què l’autor francés s’hi posicionaria en contra. MODEL D’EXAMEN COMPETENCIAL Bloc I. Text filosòfic «Malgrat el seu caràcter cordial, Hobbes, igual que Maquiavel, no tenia molt bona opinió de l’ésser humà. Creia que tots som bàsicament egoistes i que ens mou únicament la por a la mort i l’esperança d’un benefici personal. Tots aspirem a dominar els altres, tant si en som conscients com si no. Si no acceptes el retrat que Hobbes fa de la humanitat, com és que tanques la porta quan ixes de casa? Potser perquè saps que hi ha molta gent que no dubtaria a robar-te tot el que tens? Podries argumentar que només algunes persones són tan egoistes. Tanmateix, Hobbes no hi estava d’acord. Creia que en el fons tots ho som, i que només la llei i l’amenaça d’un castic ens mantenen sota control. La conseqüència d’això, argumentava ell, és que si la societat s’ensorrara i hagueres de viure en el que ell anomenava un estat de naturalesa, sense lleis ni ningú que poguera protegir-te, tu, igual que tots els altres, robaries i assassinaries quan fora necessari. O, almenys, hauries de fer-ho si volgueres continuar vivint.» N. Warburton. Una petita història de la filosofia Galàxia Gutenberg (adaptació) Observa amb atenció aquesta vinyeta de Forges del 2016 i respon a les preguntes següents: 1. Tenint en compte els continguts que s’han abordat en aquest tema, com podem interpretar la imatge? 2. Amb quina problemàtica filosòfica podem vincular-la? Justifica breument la resposta. 3. De quina manera ens permet aquesta imatge reflexionar sobre l’estat de naturalesa i l’origen de la societat civil? 4. Quina funció pot tindre, en la societat actual, una vinyeta humorística com la que es mostra en la imatge i quina crítica creus que s’hi amaga al darrere? Qüestions 1. Identifica la idea principal del text i mostra l’estructura argumental que segueix l’autor per a arribar a formular-la. 2. Quina és la pregunta filosòfica que aborda el text? 3. Desenvolupa una altra possible resposta que puga donar-se, des de la filosofia, a la pregunta que has formulat en l’exercici anterior. 4. Desenvolupa una breu dissertació en què intentes continuar la reflexió que es planteja en el text. Mira d’aportar exemples que justifiquen que aquesta reflexió continua sent necessària i posiciona’t a favor o en contra de la proposta política de què es parla en aquest fragment. Bloc II. Anàlisi filosòfica a partir d’imatges LLIBERTAT I BONDAT ÉSSER HUMÀ LLIBERTAT I BONDAT ÉSSER HUMÀ SOCIETAT 22 23 10 10 ESTRUCTURA DE LES SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES Es desplega una quantitat important de textos la funció dels quals és doble. D’una banda, ajuden a la comprensió dels continguts. D’una altra, serveixen per a posar en pràctica el comentari de text filosòfic. Es plantegen altres exercicis i tasques que formen part del nou model de prova: l’anàlisi filosòfica d’imatges i l’actualització i reflexió crítica. Es presenten altres situacions d’aprenentatge que contribueixen a l’adquisició de les competències específiques: exposicions orals, treballs d’investigació, debats, etc. Mereixen una atenció especial alguns quadres comparatius en què es relacionen les diferents postures d’escoles, filòsofs i filòsofes davant les qüestions que ocupen la reflexió de cada època. Al final de cada seqüència, es proposa una altra sèrie de situacions d’aprenentatge per a posar en pràctica tasques competencials en la línia dels nous models d’examen.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=